dissabte, 21 de març de 2009

I ja en van 2

Avui és el segon aniversari de Bona nit i tapa't, i aquest és el meu regal per tots vosaltres, els que passeu per aquí i sempre teniu paraules agradables, que m'arriben al cor. També ho agraeixo a aquells de vosaltres que passeu i no dieu res. Aquest blog m'ha donat moltes alegries, és casa meva, i m'agrada que tothom s'hi senti còmode. Espero estar molt més temps entre vosaltres, i un cop més us agrairé que sempre hi sigueu. Com sempre, és possible que em deixi gent que hi hauria de ser, espero que em sabreu perdonar.


Ara mateix explicaria coses i altres coses. Busco la meva història per camins desconeguts i vaig ampliant la meva col·lecció de moments. Ja són molts els meus fragments manuscrits, i tampoc són pocs els escrits perduts. M'encanta escriure, i tot i que en un dia com avui em puc sentir una mica avi, o com una iaia que té caspa, encara em queda camp per córrer, que encara no hem arribat a la tardor, i puc lluir la roba d'estiu.

Vaig arribar aquí sense fer soroll, a mitjanit, però de seguida em vaig muntar el meu raconet. El meu era un blog personal però no transferible, però aviat vaig trobar el gust a ficar cullerada a tot bloc que m'atragués d'alguna manera. Escrivia les meves cròniques, d'amors, de passions, d'això, d'allò i del que volia explicar, de llibres llegits i per llegir, i de vegades, amb lletres i fotos. In varietate concordia, que diuen. De vegades cal saber guardar els secrets, i jugar amb les paraules amb l'agilitat d'un gatot. Això sí, sempre amb transparència i sinceritat, tot i ser una mica tarambana.

I així vaig anar fent, omplint sempre la meva pissarra negra de colors, meus i d'altres, amb illes roges, verds de ments fresca i bajoquetes i micacos. I sense saber com, vaig fer el meu salt al món, i el Bona nit va esdevenir un lloc per tots nosaltres, un racó dalt del món. Per mi va ser com tenir la lluna en un cove, un bon motiu per seguir acaronant el tacte de les paraules. Em semblava escriure des d'on neixen tots els somnis, i vaig descobrir el poder d'allò real que tenen els blogs, no em digueu que no era un somni! Tant em vaig animar que em vaig empescar un altre invent, els premis c@t. I ho he d'agrair, perquè pensava que la iniciativa tindria una vuitena part de l'èxit que al final va tenir.

Malauradament, no tot anava tan bé. Com un déjà vu, els batecs del tEmps em van portar fins a Siberia. A cops amb la vida, sentint l'estrip en el que abans havia estat una ànima alada, i amb el cap que sembla una habitació dels mals endreços. Els mals pensaments em portaven a un atzucac, un cau del que no sabia sortir. Per la llum d'una dona, la meva fada, vaig plorar llàgrimes de lluna i vaig vessar al blog paraules despullades, vaig convertir això en un confessionari mental. No hi podia fer més, de les meves tardes boiroses em venien ganes d'envair Polònia, i sense una petita brúixola em sentia com els objectes perduts, com una petita criatura. Però arriba un moment que et dius que s'ha acabat el bròquil, que no es poden ofegar les penes al bar dels poetes. Ningú no pot viure per mi. Si cal, s'ha d'omplir la banyera d'aigua freda i afrontar la realitat, afinar els instints, i deixar-se endur pel vent com un nòmada. Moltes nits han de venir, i amb elles moltes llunes, i algú em va dir que somriure és la segona millor cosa que es pot fer amb la boca. I no sé si aquest blog durarà molt o poc, però aquest ja és un altre assumpte...



Ah, i tot i que recentment havia dit que em sentia una mica cansat de tot plegat, això no vol dir que no estigui malalt de blogs, i si no, mireu:




Fatal, fatal...

53 comentaris:

  1. Felicitats!

    ...i un regalet

    http://lh3.ggpht.com/_fqZ_ZaCfT9Y/ScTks2DX4EI/AAAAAAAAC2k/tEaq9R8N8C0/xexu.jpg

    ResponElimina
  2. Ualaaa nano no saps quina alegria m¡'acabes de donar! Mil gràcies per nombrar-me, tant a mi com als mites blogaires, tu, per suposat una de les persones més clares i amb bons sentiments, un plaer llegir-te durant tot aquest temps i que no pari i que res t'aturi, crec que tens molt per donar i això de les fotos és genial, impressionant! jeje vas anar a fer fotos per la ciutat? jeje un plaer tornar i trobar-me amb aquest gran post :) felicitats i em quedo curt amb moltes de les coses que et voldria comentar.

    ResponElimina
  3. Doncs, gràcies per el regal i que per molts anys pugui passar par ca vostre, encara que moltes vegades no deixi cap missatge.

    ResponElimina
  4. Quin recorregut més maco per la catosfera-xexuniana!! :-)
    Merci per pensar en l'In varietate concordia, i per molts anys pels 2!

    ResponElimina
  5. òtia Xexu... això no es fa! que m'he hagut d'eixugar les llàgrimes i tot.
    Quina meravella! Quanta emoció!
    Per molts anys, per moltes bones nits (tapats o destapats, tan és)!

    Tot un plaer haver trobat aquest racó, haver-te trobat a tu.
    Gràcies per ser-hi!

    Una abraçada i un munt de petons!!!

    ResponElimina
  6. Magnífic, magnífic i magnífic... :-)))

    Ostres, jo que sempre escric aquí uns rotllos de comentaris inacabables, agafant el que tu expliques, ficant-hi anècdotes personals, enrollant-me com una autèntica persiana, avui m'he quedat bocabadada, llegint i veient com anaves desenvolupant el text del teu post amb els noms dels blogs de tots els qui et llegim i t'estimem :-)

    Estic mig emocionada, de veritat... Una abraçada fortíssima i un MOLT FELIÇ ANIVERSARI DE TOT COR!!!

    (Anava a posar un ♥ enlloc d'escriure "cor" però he pensat que potser seria una mica cursi jeje... però aquí el deixo jeje)

    ResponElimina
  7. Confesso que jo també m'he hagut d'aixugar les llàgrimes... :P

    XeXu, preciós, ets genial!!!!

    Moltíssimes felicitats per a aquests 2 anys i espero que en siguin molts més.

    Amb aquestes coses tan maques que fas, amb aquesta generositat que ens demostres, has d'entendre que no ens pots deixar...
    Un petó molt fort i gràcies per fer-me sortir en el teu món!!!

    ResponElimina
  8. Només tu podies haver fet tanta feinada, ets un sol, què faríem sense dir Bona nit i tapa't? És i era ja abans una frase que jo feia servir quan estava farta de tot, i ho deia tan ampla...quan vaig llegir el nom del blog, vaig pensar..."ep, aquí n'hi ha un dels meus" i desd e llavors, per sempre, Xexu. Petonassos estimat!

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats!!!

    Jo aviat també faré els dos anys així que anem quasi a la par :) Que puguis celebrar molts més aniversaris i que et poguem llegir molt temps aquests posts que, al manco a mi, sempre em porten a reflexionar. I gràcies pel pel petit gran homenatge que esn has dedicat a tots.

    Besets!

    ResponElimina
  10. Que bonic, Xexu! Jo també m'he emocionat llegint aquesta preciositat de post. Gràcies de veritat per haver pensat en mi i moltes, moltíssimes felicitats!!!

    ResponElimina
  11. XeXu company... ja saps que la sort ha sigut nostra: d'haver-te trobat i de tot el que comparteixes amb nosaltres.

    Gràcies per incloure'm...

    Ei! i el record a l'Ònix...

    Ets gran, company, molt...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  12. Avui sí que t'has passat tres pobles! Representa que quan un fa anys són els altres que li fan regals... però ja sé que tens una mica d'ànima de hobbit (que ho fan al revés).

    Moltes felicitats i gràcies per tot fins i tot, o sobretot, per la ruïna temporal d'haver-nos d'anar llegint cada nit.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. xexuuu...

    dos anys... i preciós!

    i quin escrit tan bonic, al·lucinant :)
    un autèntic regal per a tu i per a natros.

    felicitats, xexu. és un plaer trobar-te

    ResponElimina
  14. ostres...què bonic :)

    realment, en dos anys dónen per lletres, escrits i experiències viscudes.

    Quina feinada haver lligat amb coherència tots aquests blogs!!
    Un plaer haver caigut en aquest blog :D
    (i quina alegría haver buscat una història ;)!)

    per molts anys!!

    ResponElimina
  15. Dos anys! Felicitats mestre!
    Ara a pel tercer :-)

    ResponElimina
  16. Quina currada! Només a tu se't poc ocórrer fer regals pel teu aniversari blogaire.

    Moltes felicitats per aquests dos anys!

    ResponElimina
  17. Un post magnífic, i molt ben lligat... les fotos del final són la bomba!! Xexu... estàs malalt... però segueix així, perquè si no, et deixaré d'estimar!!!

    ResponElimina
  18. moltíssimes felicitats xeu pels dos anys de blocaire i les mateixes per un post tan currat, tan ben lligat i fet amb tant de carinyo.

    per moooooooolts anys!!!

    ResponElimina
  19. S'ha de tenir molta imaginació i creativitat per fer un escrit aixi.
    Felicitats i per el tercer

    ResponElimina
  20. molt ben trenat i un curro de collons... :)
    petons i llepades trenades!

    ResponElimina
  21. Que bonic Xexu, ets genial. Gràcies per inclourem en aquesta cadena tant ben traçada.
    Felicitats pels dos anys preciós.

    ResponElimina
  22. mira q xulo!!! tots aqui juntets en un post i units com qui fa una trena, (com diu el gatot) o com qui fa un puzzle, o un treball de patxwork... jejeje gràcies XeXu, per unir-nos així en aquest treball tan treballat, jejejeje.

    Obre el correu que hi tens un regalet, no dels q es van passant i tel trobes x tot arreu, un exclusiu fet nomes per a tu.

    FELICITATS, trosdecrac!!!!
    2milpetons!!!

    ResponElimina
  23. Felicitats, maco!
    I que en poguem celebrar molts més, mil gràcies per incloure'm al teu univers particular!

    ResponElimina
  24. Doncs sí, està fatal. Segueix així!

    PER MOLTS ANYS MÉS!!!

    ResponElimina
  25. Oohhhhh!!! MOLTES FELICITATS, BONIC! I per molts anys més, i que jo ho vegi :-) Moltes gràcies. Petonàs, wa yeah!

    ResponElimina
  26. Moltes felicitats!! Quina il·lusió veure'm entre els seleccionats!! Moltes gràcies!! Esperem veure't molts més anys entre nosaltres!!

    ResponElimina
  27. uau... brutal!!! Quin tros de post, quina currada!!! me n'alegro molt per aquests dos anyets, que segueixis dempeus i amb el ferm posat de tirar endavant :)

    Moltes gràcies a tu també per ser-hi, per haver decidit continuar amb nosaltres. El millor de tot plegat és que hem creat una mena d'addicció mútua... de la qual no et resultarà tan fàcil desenganxar-te'n!! ;) I a sobre és una addicció sense efectes secundaris, amb rialles i paraules que suren i viatgen de pantalla en pantalla...

    Res, que m'ha encantat el post, que venint de tu no m'estranya perquè detallassos com aquests ja n'has fet altres vegades i... ja en van 2, i 3, i que en siguin 4 si cal!!! :P
    Moltíssimes felicitats!!! El meu reglalet :P (no tenia altres mitjans per fer-ho, i per fer el muntatge he hagut de fer servir aquest format :S)

    ResponElimina
  28. Mooooltes felicitats, XeXu!!!!!!!

    Quina delícia (i currada) de post. Un regal preciós.

    Un regalet, http://www.youtube.com/watch?v=fXSovfzyx28
    (l'he trobat aquest matí i m'ha semblat fantàstic. Crec que a tu també t'agren els Coldplay, oi?)

    ResponElimina
  29. moltíssimes felicitats per aquests dos anys :)) i moltíssimes gràcies: has creat un microcosmos perfecte en que tots ens hi sentim ben a gust ;) abraçades!

    ResponElimina
  30. Ei! Moltes felicitats! Sempre començo els meus comentaris amb un alclariment sobre la meva baixa asiduitat al "bona nit i tapa't", però avui us vull dir a tots els que llegiu aquest comentari que cap dels cops que m'he decidit a entrar-hi, m'he penedit d'haver-ho fet. Espero que continuïs així de reflexiu i creatiu durant molt anys!

    Ah, Grapa, molt maco el regalet!

    ResponElimina
  31. Ieeeeeeeeeeeeeeeeeeepaaaaaaaaa!!! Moltes i moltes felicitats!!!
    És admirable la manera com has teixit aquest post. I és admirable que hagis volgut encabir la gent de la blogosfera en aquesta celebració.
    Encara recordo el dia que et vaig descobrir i recordo que el nom del teu blog em va cridar l'atenció especialment i va ser perquè em va recordar quan era petita i la mare m'arropava a les nits per anar a dormir, i sempre em deia: bona nit, totes les pucetes al teu llit i la més gran, al teu melic! I llavors em deia, bona nit i tapa't! I em lligaven els abrigalls amb una mena de corretges perquè no em destapes... Mareeeeee, quants anys han passat ja...
    Bé, que moltes felicitats i per molts més anys!
    Una abraçada i gràcies!!!

    ResponElimina
  32. Uaauuuu, XeXu !
    2 anys, Moltesss Felicitatsss !!!
    Tant dit mai que ets un "number one"?
    Anava llegint, anava somrient i m'anava emocionant alhora!!!
    Quina meravella de post (Gràcies per recordar-te de mi), és un goig poder formar part d'aquestes "bones nits".
    Mai, mai, mai ens deixaràs de sorprendre.
    GRÀCIES PER SER-HI SEMPRE !
    Una abraçada,
    ;)

    ResponElimina
  33. ooooh! moltes felicitats i moltes gràcies per la part que me toca! Per a mi has sigut una de les grans troballes blogaires dels últims temps i espere continuar llegint-te durant mooolt de temps! :))

    ResponElimina
  34. Ostres, xexu, quina passada! Quin post més xulo! M'agrada de trobr-m'hi i penso com he llegit en algun comentari que el regal te l'hauríem d'haver fet nosaltres a tu. A mi em falten 2 mesos per a fer els 2 anys i recordo quan et vaig començar a llegir que em semblav a que feia molt de temps que hi eres, amb el teu munt de visites i comentaris.

    Moltíssimes felicitats i espero trobar-te al bona nit durant molts anys més encara.

    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  35. Quin regal més guapo!
    Felicitats!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  36. osti!!! feliç segon aniversari!! uff he flipat. impresionante!! un escrit molt molt xulo i molt emotiu. res, que donar-te les gràcies. m´ha agradat moltíssim el teu relat anant passant pels diferents noms dels blocs. res, salut!! i les imatges... ben curios. oi??

    ResponElimina
  37. Moltes blogofelicitats!!
    No tinc res més a dir. Continua així perquè m'encantes!

    Raquel

    ResponElimina
  38. Torno a passar per casa teva, torno a llegir-me el post i torno a pensar que quina passada, quina currada i quina bona idea, aquest recorregut per casa dels teus habituals.

    I torno a repetir: enhorabona pels 2!...

    ... i bona setmana a tots!

    ResponElimina
  39. Moltes FELICITATS XeXu!!!
    Felicitats pels dos anys de blog(que aviat es diu això eh!?)
    Felicitats pel post que t'has currat. Que déu ni do, mare meva... coses d'aquestes saps que fan moltíssima il·lusió als que et llegim oi?
    Felicitats per haver arribat fins a on has arribat a la catosfera. Encara que no t'ho creguis ets un dels grans XeXu!!! Només cal veure la rebuda i els comentaris de la gent. Jo no en tinc cap dubte.
    Felicitats per ser un malalt dels blogs... jeje. Que dius, cal felicitar per una cosa així? doncs sí, perquè aquesta "malaltia" és la que et manté al peu del canó, és la culpable de que encara no ens hagis abandonat, i per aquest motiu l'hi vull retre un especial homenatge... jeje
    Així és que un brindis per totes aquestes coses i per moltes altres més, però sobretot... per TU!!!!
    una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  40. Malaltíssim, estàs, però com ens agrada. Pren-ne un bona dosi, com fins ara, i tot anirà rodat!

    A mi la tesi m'ha abduït per un temps però intentaré reanimar-ho això...

    Gràcies per la part que em toca, que no és poca (rodolí).

    Abraçaes!!

    ResponElimina
  41. M'HA ENCANTAT XEXU!!!!! Quina feinada reunir-nos a tots!!!!! Gràcies, m'ha fet ilu trobar el meu blog!!!
    MOLTES FELICITATS!!!
    JO ESPERO QUE EN COMPLEIXIS MOLTS MÉSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!! I QUE ET POGUEM SEGUIR LLEGINT!!!

    ResponElimina
  42. Mooooltes felicitats per l'aniversari i mooooltes gràacies per pensar amb aquest parell de caps de cony!
    Hi hi hi... Has dit cony nano...
    No passa res avi, hi ha confiança...
    Tens un PiTet?
    :-)

    ResponElimina
  43. Per molts anys XeXu!
    Quina feinada de post...molt maco!

    ResponElimina
  44. Felicitats! després de vore les fotos... fatal fatal, tanqueu-lo!! jajaja

    ResponElimina
  45. Ets increïble!!!!! I m'encanta formar part de tot això... vaig passant, molt de tant en tant, per tots el blocs que a voltes m'animen, però segueixo immersa en objectes perduts (i d'altres coses perdudes) que em superen. Aviam si de mica en mica puc tornar a ser la de sempre. Però gràcies, de debò. Per tot :) Un petonàs dels gegants***

    ResponElimina
  46. Moltes felicitats i no deixis mai de dir-nos bona nit amb aquests fragments que ens tapen i ens recorden que tots, d'alguna manera, no deixem d'estar fets de retalls manuscrits!
    Petonets ;)

    ResponElimina
  47. Moltíssimes felicitats! i que duri!
    un petonàs!

    ResponElimina
  48. per molts anys xexu. Ets un malalt de veritat. Continua així!

    ResponElimina
  49. Eps, moltes felicitats dons.
    Estic contenta que un bri d'herba fresqueta et pogui alegrar i omplir de bona flaire, de tant en tant, el teu cau.
    M'has recordat el meu escrit Coixì de plomes.

    ResponElimina
  50. Ohhhhh! Xexu, quina il·lusió llegir aquest post. M'ha agradat moltíssim!

    Moltes felicitats :)

    ResponElimina
  51. Moltíssimes gràcies a tots i totes per passar per casa i deixar-me les vostres felicitacions, quin munt! M'ha fet molt feliç veure aquesta allau de comentaris, i sobretot llegir les paraules que em dediqueu. Sou l'hòstia, de veritat, és que sempre em sorpreneu i aconseguiu arrencar-me un somriure. Gràcies, gràcies i mil gràcies. Avui no puc dir una altra cosa.

    ResponElimina
  52. jajajajaja doncs amb un any de retard, quina troballa això del Xitos jajaja on és? Ho recordes?? Una abraçada i merci des d'un any en el futur :p

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.