divendres, 13 de febrer de 2009

Relats conjunts, Els corbs han tornat


Al principi estava bé, m'agradava fer el que feia, fins i tot em divertia. No m'ho prenia com una simple feina: era el meu destí. De fet, ningú no em va triar pel càrrec, era cosa meva, sóc jo i prou, totalment necessària, i tan odiada i temuda. Vaig arribar a ser implacable, no en deixava passar ni una, però amb el temps he canviat, ja no sóc la que era, ja no tinc il·lusió per la meva tasca, i ja no ho trobo en absolut divertit. De fet, em sap força greu el que faig a les persones. Però és el problema d'estar lligada de peus i mans, una és el que és, i no es pot canviar, ni jo em puc escapar de mi mateixa. Paradoxal, oi?

Vaig pensar que si em retirava a un lloc apartat, llunyà, i evitava el contacte amb la gent, potser mica en mica s'anirien diluint els meus efectes. Però és clar, havia de ser un secret, no entenc per què, però genero certa atracció en la gent. Si ho sabien, si trobaven el meu amagatall, no serviria de res, perquè em buscarien i em trobarien, deixar de viatjar i de moure'm amunt i avall seria en va. De manera que vaig prendre totes les precaucions, vaig fer-ho d'amagat i vaig aconseguir recloure'm en aquest poble de mala mort i ningú no va saber mai on havia marxat.

Però estic de pega. No comptava amb ells. Els corbs em delaten. Pensava que els deixaria enrere, però van amb mi, ocellots de mal averany! Amb ells no hi ha manera d'amagar-se, allà on estic m'hi acompanyen, però és clar, què seria de La Mala Sort sense els seus heralds?



Una nova proposta de Relats Conjunts! Què espereu per participar?

22 comentaris:

  1. Ostres! Molt original, Xexu...M'ha agradat molt. A més cap frase és sobrera, totes tenen un doble significat que entenem al final del relat. Molt bo, de veritat!

    ResponElimina
  2. Molt ben trobat, XeXu! I ben calculat tot per tancar-ho bé al final. Original, m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  3. Ostres què bo!!!

    Al principi em pensava que qui parlava era una "corb femella"... i això de no descobrir la protagonista fins al final m'ha encantat!! :-))

    ResponElimina
  4. Genial! molt ben elaborat XeXu, un final que ho lliga tot i et fa comprendre el text. Me l'he hagut de tornar a llegir després perquè al principi reconec que anava una mica venuda! jeje
    M'ha agradat moltíssim, de veritat... cada dia et superes!
    una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  5. Molt bo Xexu! Per un moment m'has fet pensar en Pratchett.

    ResponElimina
  6. Aquesta Mala sort que se'n vagi ben lluny, sisplau!! Molt bon relat!!

    ResponElimina
  7. Quin llamp de mala fama que tenen els pobres corbs!!
    Moooooolt bo Xexu, felicitats!

    ResponElimina
  8. bon relat, sí, la veritat és que no sabia de què parlaves fins al final. I ara em fas pensar si som nosaltres que la busquem pq ens atreu, tot i que ella miri d'amagar-se... Pots estar segur que hi pensaré més d'un cop en aquest relat.

    ResponElimina
  9. així doncs, serà qüestió de mantenir-se lluny dels corbs per si de cas!

    ResponElimina
  10. molt bo!
    des del principi m'has encuriosit en saber qui es vol allunyar de tot i de tothom!

    ResponElimina
  11. M'has tingut enganyada fins al final: em pensava que era la mort

    ResponElimina
  12. Ups, no fa gaire vaig llegir algú que feia referència a la Xexu i en començar a llegir he tingut dubtes...
    Caram, finalment m'adono que coincideixo amb la Mireia, també imaginava la mort...
    Bon relat, noi!

    ResponElimina
  13. original sí senyor i no és qüestió de sort no!

    ResponElimina
  14. Xexu, és la primera notícia que tinc d'aquests relat s conjunts. Acabo d'arribar una mica desconnectada... Doncs m'ha agradat molt! Et vas quedant a l'espectativa de qui serà ella... fent conjectures, que si la mort, que si algun personatge concret... Molt bé!

    ResponElimina
  15. M'alegro de que us hagi agradat, i que fins el final no hagueu sabut de qui parlava. Així es manté l'expectació, oi? Moltes gràcies per llegir el relat i deixar el vostre comentari.

    ResponElimina
  16. Però que bó!
    Que dic bo, boníssssssimmm !!!
    Jo també pensava que es podia tractar de la mort. Però no em lligava tant... i al final...
    Però que bo!
    ;)

    ResponElimina
  17. original!! aconsegueixes crear la necessitat de llegir fins al final ;)

    ResponElimina
  18. Coi, Xexu, totts posem una micona del nostrepetit món en els relats, eh? T'adones com en som de vegades de transparents? les pors, les alegries, les angúnies...

    L'he trobat collonut!

    ResponElimina
  19. Molt original, m'ha agradat molt. Ben lligat el paper dels corbs dins la història. Estic llegint els relats i estic trobant propostes molt bones.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.