dimecres, 25 de febrer de 2009

No estem preparats per les bicicletes

El primer cop que vaig veure el lloguer de bicicletes a l'estil del Bicing barceloní, va ser a Lyon. De seguida em va semblar una idea fantàstica i molt original de fer trajectes curts per la ciutat, i a més, no contaminant. Poc després d'aquell viatge, començaven a florir estacions de bicis per tota la ciutat de Barcelona.

Jo no l'uso massa, perquè m'agrada anar llegint al metro, però de tant en tant sí, i no sé què passarà a altres ciutats europees, però tinc la impressió que aquí no estem preparats per fer compatible l'ús de la bicicleta i la vida a la ciutat. La falta de costum, suposo, fa que entre tots ens comportem de manera molt incívica, però com que ja de per si crec que vivim en una societat incívica i poc respectuosa, doncs tampoc era d'estranyar. I això que l'ajuntament s'hi està esforçant perquè el sistema qualli, a jutjar pels carrils bici que s'estan fent, però els vianants els fan servir per passejar, la gent en bicicleta passa per on vol, tot i tenir el carril bici al costat, les bicicletes fan pena, la que no té un all té una ceba, els conductors de cotxes i motos són poc considerats i menys pacients... un desgabell total.

Trobo que és una llàstima. La bicicleta és un vehicle rudimentari, però és un mitjà molt apte per la ciutat si es respecten els espais habilitats pels ciclistes i es té en compte la seva fragilitat, i si aquests també respecten les normes que se'ls marquen, és clar. Potser algun dia ho aconseguirem, però em penso que de moment encara no estem preparats.

30 comentaris:

  1. JO em passo el dia al cotxe, qüestió de feina, però m'encantaria poder utilitzar la bicicleta de forma habitual . Crec però que tot plegat és complex i a la gent ens costa adaptar-nos i no només a ciutats grans com Barcelona sinó també a pobles petits. Nosaltres tenim les bicicletes mortes de riure i empolsinades, per anar pel poble és impossible. Els carrils són estrets, no tenim carrils específics per les bicis, un cop ets a lloc no tens on lligar-les; un drama. Sovint optem per anar-hi a peu si és aprop, o agafar el cotxes is es més lluny . Sap greu però les coses són així. Potser amb els anys...

    ResponElimina
  2. Suposo que començar a posar-s'hi és començar a anar-se preparant mica en mica. Fins que les coses no funcionen no podem entrenar-nos a que funcionin bé. Clar que si parles del civisme en general, ja podríem estar una mic a m´çes ben entrenats, ja tens raó.

    ResponElimina
  3. Com m'agrada aquest escrit... gent que no veu el trambaix, gent caminant pel carril bici... uns no se n'adonen al principi, d'altres mai... no som incívics no... no tenim respecte i sembla que vivim en un món boig, no sé a què es deu, però et dono tota la raó, anar en bicicleta és una bona forma de no contaminar i fer de la ciutat no sé, fer-la més acollidora diria jo, però anem fatal xiquet.

    ResponElimina
  4. Si vas a segons quines ciutats europees, et crida l'atenció el respecte que hi ha per aquells que van amb bici. Tens raó, ens falta molt, però es tracta d'anar millorant en aquesta cultura del bicing.

    ResponElimina
  5. Veus en altres paisos que la gent està concienciada i es comporta de forma cívica. Diguem-ne que entre tots s'ho fan "fàcil". Cadascú, el transport públic, el cotxe, la bicicleta, te el seu espai i no envaeix l'altre. Aquí no estem concienciats, és una disbauxa. Però només a bcn, també ho veig per altres ciutats (encara que potser molt més petites) però amb el mateix incivisme a les espatlles.
    Anem fatal!
    Potser algun dia la gent hi posarà seny, però no sé quan.

    ResponElimina
  6. Tens raó, i suposo que és qüestió de temps. Jo però no hi vaig en bici, vaig en metro o bus. Abans tb llegia molt al metro i el trajecte es fa molt curt. Ara però faig servir més el bus.

    ResponElimina
  7. Quan varem anar a Amsterdam em va fascinar els milers i milers de bicis que vaig veure (no exagero, de veritat, incloc els aparcaments, eh?) però milers...

    Barcelona és una altre cosa... Jo estic a favor de la bicicleta però amb gent civilitzada!!

    A mi, de moment, ja quasi han estat a punt d'atropellar-me tres vegades anant jo per l'acera (les tres a Reus)una d'elles em van donar un bon cop al braç quan un em va adelantar per la dreta jo, instintivament, vaig fer un pas a l'esquerra quan el company de l'anterior mirava d'adelantar-me per l'esquerra i, clar, em va donar una bona trompada amb el manillar... i van marxar tots dos corrents.

    A Barcelona també m'han passat esquivant un munt de vegades, però no tant com per dir "a punt d'atropellar-me".

    El meu germà va amb bici moltes vegades per Barcelona, tant amb la seva com llogant una de bicing segons les circumstàncies i diu el mateix que tu, que la gent les maltracta, que totes tenen alguna cosa espatllada... una llàstima.

    Per tant, considero que el títol del teu article (jeje) és una veritat com un temple de gran. És una llàstima però és el que hi ha...

    ResponElimina
  8. jo si que vaig a la feina amb la bici...pero es penos...!!
    figueres no te carrils bici..si pases per la vorera...et miran malament,per el carrer...no es pas per res,pero es ple d'esbornacs...falten llambordes...es una especie de gincama tot plegat.
    i l'asunte d'on deixarle es un altre tema...pocs llocs
    pero el que deiem...potser si anem mes,ens tindran en compta
    al meins de moment fem salud...jajaja

    ResponElimina
  9. El meu mitjà de transport és el cotxe, i la veritat és que tampoc m'hi passo hores, diria que no arribo ni a l'hora diària. I on jo visc, tinc la sort de poder anar a tots els llocs a peu (o amb bici), però no hi ha la necessitat de posar-hi les bicis de lloguer perquè les distàncies són relativament curtes.
    El fet és que veig que aquest mètode de les bicis de lloguer és positiu en molts sentits, però clar, la gent n'hauria de fer-ne un bon ús i sobretot, valorar-ho.
    És que no sé què dir perquè estic totalment d'acord amb tu... :)

    ResponElimina
  10. No és que no estem preparats pel Bicing, és que no estem preparats per la vida a la ciutat... de fet, crec que no estem preparats ni per a la vida en societat.

    ResponElimina
  11. No puc estar més d'acord amb tot l'esperit del teu escrit. Ho has explicat perfectament.

    Com tot a la vida, l'adaptació de les nostres ciutats a la bicicleta requereix un temps. Tinc la impressió que s'anirà aconseguint que els uns aprenguin a respectar els carrils bici, i els altres a respectar vianants i vehicles. Temps al temps; i pedagogia!

    ResponElimina
  12. tens tota la raó però...la ciutat no està preparada per anar en bicicleta...
    si et recorres la Diagonal cap problema però si vius al Carmel, resulta impossible!

    el bicing no funciona gaire bé, tot i els esforços de l'ajuntament. Les bicis no funcionen, o no funcionen les estacions, o s'acumulen totes al centre o a la platja... hi ha molt per millorar!!
    (i jo fa sis mesos que tinc el carnet inutilitzat pq un dia l'estació no va funciona i es pensen que he robat una bicing d'aquestes...genial...)

    ResponElimina
  13. és qua a mi les bicis com que no acaben d'agradar-me, saps?

    ResponElimina
  14. Quan vivia a Barcelona, estadísticament parlant, vaig tenir una xifra més alta de possibilitats d'atropellament per bicis que per cotxes.
    Hi ha poca conscienciació de que s'ha de ser cívic anant a peu, en bici o amb cotxe.

    ResponElimina
  15. Si es vol fomentar l'us de la bicicleta, tot passa per reduïr l'us del cotxe i la conscienciació dels vianants. És molt trist anar per la Diagonal i veure com passegen pel carril bici les dues iaies de torn o la mare amb el cotxet del nen. D'altra banda, com a usuari que havia estat de la bici fins que me la van robar, jo intentava anar sempre per la calzada i utilitzar la cera el mínim possible. Ara, hi ha trossos que fa por anar per on van els cotxes perquè et passen a tota velocitat a centímetres de distància i et cagues viu!! Per no parlar de les motos...

    ResponElimina
  16. Ja et dic, Xexu, i això que a Palma darrerament hi ha molts carrils bici i gent amb bicicleta, que l'única vegada que quasi em va atropellar una va ser a Barcelona quan hi vaig ser al setembre... Vaig trobar que n'hi havia moltes que no anaven precisament pel carril bici, tot un perill.

    Per cert, ja he respost al teu comentari al meu blog ;)

    Salutacions!

    ResponElimina
  17. Llegint el comentari de l'Assumpta, m'ha vingut al cap el timbre repetitiu de les bicicletes que t'intentaven avançar per tot arreu. Caminar pels carrers de llambordes era impossible! I les voreres tampoc no són especialment amples. Sincerament, a mi em va fer molta ràbia, més que meravellar-me!

    El que passa aquí és que som una colla d'egoistes! No ens preocupem gens pels altres i l'únic que volem és estar bé nosaltres. Això no només es veu en el transport, sinó en qualsevol aspecte de la vida quotidiana que impliqui contacte entre dues persones o més. El problema no és si hi ha més o menys carrils bici; el problema és que no hi ha respecte per res ni per ningú. Si tots fóssim una mica més assenyats, estic convençuda que no caldria pintar a terra per on ha de passar cadascú.

    (las chicas son guerreras)

    ResponElimina
  18. Fa uns 150 anys, (tirant curt) vaig estar a escandinavia durant un temps, i a copenhaguen podies agafar bicis de certs punts de la ciutat, anar on et calgues i despres deixar-la en un altre punt de bici. Alla funcionava de conya, pero clar, allà hi ha un nivell de vida altissim, i l'index de pobresa es inexistent, no hi ha robatoris ni similars, la gent deixa el cotxe obert i el troba tal com el deixa...

    Aqui, en aquests temes, i en civisme, encara estem lluny... per desgràcia...

    ResponElimina
  19. les iniciatives les fem bones o dolentes les persones. jo, en el cas del bicing, encara no he perdut la fe. aposto perque acabarà esdevenint bona del tot!

    ResponElimina
  20. potser encara és aviat i ha de passar més temps pq tothom s'hi acostumi. S'han de fer campanyes pedagògiques potser.

    ResponElimina
  21. Veig que la sensació de que som un país poc respectuós i una mica incívic no només la tinc jo... Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Mireia, vaig explicar la realitat que veig a la ciutat, però és clar, no conec massa la situació als pobles. Jo abans no vivia aquí a Barcelona, i a la meva ciutat no se'n veien de bicicletes, la gent ja ni ho intentava. Ara no sé com estarà el tema. Però suposo que estem a anys llum de països com Holanda en aquest aspecte, on l'ús de la bicicleta, pel que tinc entès, és fomentat i respectat.

    Carme, al principi hi havia accidents amb el tramvia, però aviat la gent s'hi va acostumar. Amb les bicicletes el problema ja fa temps que dura, i no sé si el nostre tarannà farà incompatible la convivència. Pensa que ningú no es posarà voluntàriament al carril del tramvia quan aquest està venint, però el carril bici és diferent, alguns segueixen caminant tranquil·lament i es deuen preguntar què deuen ser aquestes línies del terra, i aquests dibuixets de bicicletes que tenen. No sé si ho aconseguirem amb entrenament això.

    Cesc, jo també penso que les bicicletes poden donar caliu a la ciutat, crear un clima de sostenibilitat i de país modern, però com deia, crec que no estem en disposició de fer el canvi mental necessari.

    Kweilan, jo sóc una mica escèptic, no m'acabo de creure que en siguem capaços, però suposo que és pel que veig. Però algun dia haurem de madurar com a ciutadans, no?

    - assumpta -, ei, aquest cop has aconseguit comentar abans que l'altra Assumpta, hahaha. Jo crec que facilitar la vida als teus conciutadans és una cosa que ha de funcionar segur. Si tothom es respecta, t'estalvies molts mals de cap i moltes baralles, el clima que es respira és diferent, no hi ha tanta crispació. Segur que a altres països deuen tenir altres problemes, però la convivència la porten molt millor que aquí. A veure si n'aprenem.

    Bruixo, qüestió de temps potser sí, però de quant temps estem parlant?

    Assumpta, no he anat a Amsterdam encara, però tothom m'ha parlat del gran nombre de bicicletes que hi ha. La més gran concentració que n'he vist jo ha estat a la plaça de l'estació de Heidelberg, a Alemanya. Cal dir que és una ciutat universitària, i allà se'n veuen moltes, però a d'altres llocs d'Alemanya també vaig observar-ne moltes, i no només això, amb carrils bici per tot arreu, fins i tot seguint les carreteres, en el seu moment em va sorprendre molt. I allà també et poden atropellar, i ho fan gustosos si et poses al seu camí. Per falta de costum, en més d'un carril bici em vaig ficar, i et pitaven de seguida perquè t'apartessis. Que diferent és la situació aquí, la veritat.

    Sargantana, si a Barcelona han trigat tant a donar importància a les bicicletes, imagino que la majoria d'ajuntaments de Catalunya encara no estan per la labor d'integrar infraestructura pels usuaris, i ara que hi ha crisi, em sembla que això encara anirà per llarg. Però esperem que algun dia es compti amb els ciclistes d'estar per casa, és a dir, aquests que els agrada, com a tu, fer servir la bici per desplaçaments més o menys curts pel poble o ciutat.

    Guspira, és una llàstima que la gent valori tan poc un bon recurs com són aquestes bicicletes de lloguer. La majoria fan pena, i és perquè la gent no les tracta bé. Per un cop, i que no serveixi de precedent, crec que l'ajuntament no pot assumir la reparació i el manteniment de tanta infraestructura, i els hauríem de donar un cop de mà no destruint tot el que toquem. Som així aquí, ens fan regals, i els menyspreem. I després ens queixem, encara!

    Carquinyoli, l'home no és home sense els altres homes, però la veritat és que som tan poc respectuosos i considerats amb els altres que bé ens podrien impartir cursos de com comportar-nos a la nostra comunitat, perquè em sembla que molts suspendríem.

    Ferran, com ja he dit per aquí, suposo que sí que és qüestió de temps, però de quant de temps parlem? Jo sóc poc optimista amb la nostra capacitat d'adaptació, però la veritat és que al final tot s'aprèn, encara que sigui a hòsties. Així que ens donaré un vot de confiança, però potser d'aquí a un temps em veuré obligat a fer la segona part d'aquest article per dir que res no ha canviat...

    Ballarina, em penso que tots estem pagant una mica la novatada. L'ajuntament perquè no podia valorar els problemes que s'esdevindrien en una societat com la nostra, i nosaltres perquè no ens hi hem sabut adaptar, almenys encara. No vaig voler entrar en altres mals funcionaments, com això de que hi ha quatre bicis a la parada, però cap no es pot agafar, perquè volia centrar-me en el mal ús dels usuaris, però déu n'hi do amb el teu problema. Has provat d'explicar-los el problema?

    Jordi Casanovas, però encara que no t'agradin, s'ha d'acceptar que existeixin en el nostre entorn i que la gent les faci servir, no?

    Bajo, no sabem conviure. Això no era una defensa de les bicicletes, eh, que els ciclistes també són molt desconsiderats, però aquest cop m'ho mirava més des de la perspectiva d'anar sobre dues rodes, per la sensació que em va generar en fer-ho.

    Jordi, jo miro de ser respectuós amb tots, anant per on toca quan vaig en bici, i no caminant per on no toca quan vaig a peu. Però la gent s'ho pren a conya, sembla ser, i encara n'hi ha que s'aparten quan et veuen venir si estan on no toca, però d'altres passen de tot.

    Caterina, així tu penses que a Palma la gent és una mica més civilitzada i respectuosa, tant els que van en bici com els vianants?

    Núr, per això he dit en alguns altres comentaris que sóc escèptic a que puguem millorar. Crec que l'incivisme i l'anar cadascú per ell va implícit en el nostre tarannà, i no sé què podríem fer perquè aprenguéssim a respectar-nos una miqueta més entre nosaltres. Penso que el respecte cap els conciutadans és sinònim de país avançat i moder, que la qualitat de vida millora molt. Per això parlen tan bé dels països nòrdics.

    Montse, de vegades em venen ganes de fotre el camp a un país d'aquests, perquè tinc la impressió que la cordialitat que es deu respirar, i el respecte, han de permetre viure una vida molt més tranquil·la i tenir benestar. No sé si m'hi podria adaptar per altres motius, però això no treu que m'agradaria que ens assembléssim una mica més a ells.

    Òscar, jo no n'estic segur del tot. Si depèn de nosaltres, em sembla que acabarà desapareixent.

    Estrip, a banda del nostre incivisme incipient em sembla que a més, no ens agrada creure, i la pedagogia en aquest sentit seria assumida com una molèstia, i no interessaria a ningú. Tant de bo que el tema millori, però a mi em costa de creure.

    ResponElimina
  22. A mi em continua fent una mica de por anar amb bici per la ciutat,... em sap greu....
    Hi ha carrils bici, si, xò com molts han dit, no es respecten massa, anar per la vorera és igual d'incivic i anar pels carrers, si ja prou indefens et sents amb la moto,....
    Encara hi ha un camí molt llarg per recòrrer. Suposo que poquet a poquet.

    ResponElimina
  23. Ah, sí!! A Amsterdam també et poden atropellar si et poses al seu carril!! hehehe... però al menys no circulen per les voreres. Clar que ho tenen plè de carrils i no cal que ho facin :-)

    És molt divertit mirar de creuar un carrer... primer tens el carril de les bicis, després per on passa el tranvia, després els cotxes, després el tranvia en l'altre sentit, el de les bicis una altre vegada i... per fi!! arribes victorios a l'acera!! :-)) Genial!! (a les vacances tot es veu maco!! hehehe... ais!! fa tant de temps que no en faig!!)

    Per cert, que molt interessant aquest post, eh? :-))

    ResponElimina
  24. uoo!!
    gràcies per passar-te!!
    Moltes gràcies pels consells!!!
    Jo em vaig fer això de les bicis a Terrassa, i la veritat és que l'any passat em va fer molt servei!
    Trobo que é smolt bona idea!!
    Un petonet

    ResponElimina
  25. Crec que és qüestió d'un canvi d'hàbits. De Barcelona no puc opinar res, però a São Paulo el que caldria és una rentada de cervell completa. Tenim un trànsit caòtic, l'aire força contaminat, i home, t'asseguro que la gent aquí és com mil vegades més incívica del que poden ser a bcn. Quan el semàfor es canvia a vermell, si no t'esperes fins que s'aturin tots els cotxes, corres grans riscs de ser atropellat. T'ho dic de debò, avui mateix va passar: un xaval va arrencar a córrer just després que es canviaria a vermell, i per molt poc no agafa uns quants de cop. Hi cal afegir també les motos, que crec que són els que més gent atropellen. Però de vianants imprudents, també n'hi ha molts. La manca de consciència és una via de doble mà... ;D
    Segur que aquí tenir carril bici arreu no funcionaria. El problema si en tinguéssim, però, no seria de vianants, sinó de motos passant pels carril bici. Hi tenim els "corredores de ônibus" on se suposa que només circulessin buses, però hi ha de tot: cotxes, motos, camions...
    No m'he tret el carnet de conduir, més que per manca de temps, és sobretot per por de conduir en una ciutat boja com aquesta. xD

    PD: M'he passat 28h sense internet gràcies a un incendi al data center de Timofònica.. Visca! xD

    ResponElimina
  26. Ai Xexu, el que passa és que no estem preparats per res!!

    una abraçada!!

    ResponElimina
  27. Rits, que et faci por anar en bici per la city és justament al que em referia. En una ciutat ideal, on tothom respecta tothom, agafar la bici seria un plaer. Però actualment es converteix en una altra cosa que comença amb 'p': un perill. Sí que ens queda molt, sí.

    Assumpta, tens raó, no deu ser el mateix anar-hi de vacances i trobar-ho curiós, que viure allà. Però estic gairebé segur de que hi estan força acostumats i ho respecten en la mesura del possible. Si tot és qüestió de posar-hi voluntat! Però nosaltres en posem poca.

    Mi, gràcies per passar, benvinguda. No sabia que a Terrassa també hi hagués un equivalent al Bicing, però és cert que vaig sentir que en volien posar a diferents ciutats de la perifèria de Barcelona. Celebro que allà funcioni millor que aquí, encara que d'útil ja ho és, ja, però no va com hauria d'anar.

    Yuji, no coneixia aquesta fama de Sao Paulo, i en canvi si que havia sentit el mateix d'altres ciutats. Vaja, per molt que ens queixem els d'aquí sempre hi ha gent que ho té pitjor. Diuen que a Mumbai, per exemple, també és totalment caòtic, sumant-li les bicicletes i altres vehicles de l'estil. Ha de ser un merder... Tu vine cap aquí, que potser et trauràs el carnet i tot!

    Elur, exagerada! Per algunes coses sí que estem preparats, dona, per fer la punyeta i queixar-nos segur!

    ResponElimina
  28. Hi hi hi... M'en sé d'un que un cop li retiraren el carnet de cotxe i va anar en moto fins que algú li digué que tampoc podia fer-ho... (acabo que m'allargo)Finalment va anar pedalant cada dia a treballar durant un mes i no era pas a prop eh? Hi hi hi...
    "Les bicicletes són per l'estiu" deia aquella pel·lícula. Avi Gres.

    ResponElimina
  29. No puc opinar massa sobre el tema perquè jo no he fet servir mai la bici per la ciutat. Suposo que el fet no viure-hi i haver de dependre de la renfe fa que no em plantegi aquesta opció. Però el cert és que estic dacord amb el que dius, no estem preparats. I mentre et llegia pensava en Amsterdam, en lo integrades que estan les bicis en aquella ciutat... i en què estem a anys llum d'ells!

    ResponElimina
  30. No, no ho estem de preparats. Gens ni mica. També trobava que era una bona idea fins el dia que vaig veure una i altre i altre vegada que els "bicingclistes" es saltaven el semàfor perquè sí. Gairebé t'atropellen perquè sí. Van a tota òstia perquè sí. Et van etziban improperis perquè t'apartis del seu camí tot i anar tu correctament, etc... tot plegat molt trist. A part, és clar tot el tema dels conductors de vehicles a quatre rodes i dos rodes amb motor. Això no cal dir que fa anys que veig que no canvien tampoc la seva actitud. Per mi, qui sempre surt perdent amb tot això és el que va amb el cotxe de San Fernando (un ratito a pie y otro andando)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.