dissabte, 21 de febrer de 2009

Junts

Trobar-se amb uns amics el divendres al vespre per fer una cerveseta (o una sidra), sempre és agradable. La novetat era que es pretenia quedar a la tarda en comptes de a l'hora de sopar, tot just per explicar-nos la setmana, i tornar aviat a casa. Però la festa no podia ser completa perquè ens en faltava un. Cap problema.

Ho vaig proposar en conya, però sembla que algú més assenyat en va valorar les possibilitats reals. Comptàvem amb un pub (escocès?), un ordinador portàtil, i una xarxa wi-fi amablement cedida pel local, així que ja no calia res més per comunicar amb el nostre amic que ja és a Edinburgh. I així ho hem fet. No hi ha hagut manera de fer funcionar el vídeo, però hem pogut parlar a través del gtalk, i hem passat una altra estona màgica, rient, cantant la música del pub (totalment britànica), parlant entre nosaltres, i amb ell, és clar. No és com tenir-lo aquí, però estem a prop, com sempre estarem. I per molt que ho pugui semblar, aquest cop el mitjà escrit no ha estat, en absolut ,gens fred.

Un cop més cal donar gràcies a les noves tecnologies, que cada cop són menys noves i més comuns, perquè el seu ús és la cosa més natural del món, i formen part de les nostres vides. On penseu que aniríem a parar sense el Google, per exemple!?

29 comentaris:

  1. fa 15 anys hi havia els xat IRC que corrien per diferents plataformes, entre elles Undernet...

    també apropava distàncies!
    (la cam amb googletalk sembla que té problemes tècnics... hi ha alguns fòrums on actualitzen info, si vols, m'ho dius i et passo adreça)

    petons i llepades en la distància!

    ResponElimina
  2. Si fa 15 anys a casa el meu pare que és radioaficionat es connectava via radio amb altres ordinadors i era la boomba, fins i tot m'havien arribat a dir que no podia ser. Ara qualsevol pot obrir un programa de missatgeria instància a qualsevol lloc de món i fer la xerrada amb el qui viu a l'altre punta; m'encanta!

    I tens raó Xexu, el text no té perquè ser fred. Jo crec que aquestes mitjans no ens separen de la gent sinó que ens hi acosten . Sovint ens permeten mantenir un contacte més seguit amb gent que veiem poques vegades l'any.

    ResponElimina
  3. Les cartes escrites han quedat absolutament obsoletes però la màgia d'esperar el carter i de llegir una carta d'algú que estava lluny, contestar-li...era més lent però també era una eina per comunicar-se que cumplia la seua funció. Ara sense el Google, no sabem viure. La immediatesa ho es tot.

    ResponElimina
  4. Ostres Xexu segur que deuria ser una experiència d'allò més emocionant! I amb el xivarri que hi deuria haver, ja us entenieu? Vau anar al pub escocès aposta perquè ell estava a Edinburgh? :p o va ser coincidència?

    ResponElimina
  5. De tant en tant m'encanta mirar enrere i adonar-me de quant han canviat les coses aquests últims anys. Les tecnologies nostres de cada dia són una benedicció, un avanç impresionant que ens apropa els uns als altres, que fa desaparèixer distàncies, que minimitza les anyorances...

    ResponElimina
  6. una preciosa trobada entre amics. la tecnologia (que no sempre ha de ser l'ase dels cops) va omplir la cadira buida.
    ara falta poder passar, per la xarxa, una guiness a l'amic!!!
    bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. Si ara me tallen internet i me prenen lo meu portàtil sóc capaç de matar :)

    ResponElimina
  8. Jo estic al.lucinada de com acosten les realitats, absències, alegries i tristeses les noves tecnologies, (dites ara ja malament, que ja són un xic velles)
    I la de gent que un pot arribar a enyorar, a sentir a prop, a tenir com un amic virtual i alhora tan real... I després diuen que és fred, fred? I les emociones que ens encomanem?

    Petons, Xexu, molts petons!

    ResponElimina
  9. és fantàstic,no? quina nit més màgica Catalunya-Escòcia!

    ResponElimina
  10. Ho he vist, no m'ha costat massa visualitzar l'escena... i és que com bé dius, avui en dia la utilització d'aquests recursos és una cosa habitual. Cada vegades és menys estrany veure gent als bars amb el portàtil, o al tren.
    I és molt entrenyable el que expliques, segur que ell, des d'Edimburg, es va sentir molt afortunat de tenir uns amics com vosaltres que, malgrat la distància, continuen volent estar al seu costat i no perdre's ni una cerveseta compartida amb rialles i bons moments!
    una abraçada!

    ResponElimina
  11. No sé trobar la paraula adequada per poder definir la sensació tan maca que em produeix quan veig algú que dóna un valor tan alt a l’amistat :-)

    Imagino una taula voltada d’amics i un d’ells, en GG, hi és present, però d’una altre manera... o sigui, hi sou tots... És genial!!! Ets afortunat, Xexu, de tenir tan bons amics :-)

    Només una coseta... si l’idea va ser teva, per què dius que va ser algú més assenyat qui va valorar-ne les possibilitats reals... O els dos sou igual d’assenyats o igual d’arrauxats jeje

    Per molts anys moltes trobades, de tarda o de sopar, com aquesta :-))

    ResponElimina
  12. allò més important de tot és poder compartir aquests moments, sigui en un pub, a través de les ones o per telepatia. i punt. o sigui que felicitats :)

    ResponElimina
  13. Tens tota la raó Xexu, cal aproitar el que ens brinden les novs tecnologies. Avui mateix he fet una gestió amb un mossèn, jove clar, que porta el mòbil a sobre i en un plis ho he arreglat!
    Bon cap de setmana !!!

    ResponElimina
  14. Quin goig, XeXu!!

    Quan s'estima, no hi ha distàncies eh... :-)

    ResponElimina
  15. Tens raó XeXu, què fariem sense les noves tecnològies? Saps què és el millor de tenir bons amics? que tot i tenir-los lluny els tens a prop igual i el què expliques de la vostra experiència és sensacional, tant de bo pogueu compartir molts bons moments així!

    ResponElimina
  16. Que bé! Segur q ue ha esta t una estona fantàstica pe vosaltres i sobretot per ell que és el que està lluny de tots. No sabríem fer res sense Google i sense internet.

    ResponElimina
  17. entenc què vols dir! un dels nostres amics de la colla s'ha passat dos anys a Alemanya, un altre encara està per Madrid, i moltes tardes que ens hem reunit tots a casa ells han estat amb nosaltres gràcies a l'skipe! una meravella!! :))

    ResponElimina
  18. Doncs sí XeXu, em va fer molta il·lusió aquesta ciber-trobada Bcn-Edinburgh! Tot i la distància, us vaig sentir molt a prop. Ave Google!

    ResponElimina
  19. Jo sense el google estaria molt perdut i sense internet desesperat. Sense el Messenger m'avorriria una mica a la feina (per matar les estones que suposadament són mortes) i sense el meu blog crec que ja arribaria a punts de desesperació tals que pensaria en tallar-me les venes o deixar-me les llargues... Curiós el que intenet ha canviat les nostres vides, a millor, evidentment!
    Ah!! Sense Facebook, malgrat tenir-hi compte, puc passar...

    ResponElimina
  20. I tant que ha canviat les nostres vides les noves tecnologies (que potser cada cop ja ho son menys). Desprès qui no ho coneix, diu que és fred, potser ho és de freda la pantalla, però no qui hi ha al darrera. M'alegro moltíssim que haguéu pogut tenir aquest encontre tots plegats. Suposo que la felicitat d'ell en veureu's a tots vosaltres també deuria ser majúscula! ;)

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tots i a totes pels comentaris. No tenia cap dubte de que tothom per aquí aprecia les noves maneres de comunicar-se, que fan el món més petit i a la nostra mida. Ho trobo fantàstic, vivim en una època molt agraïda, i som afortunats.

    Gatot, gràcies per l'oferiment, però jo la tinc instal·lada als dos ordinadors de casa, tot i que he de reconèixer que em va costar molt. L'ordinador no era meu, i el que teníem portava Ubuntu i sembla ser que Google i Linux no són massa amics, no sé per què. No ens va deixar instal·lar-ho.

    Mireia, el que deia, som molt afortunats en aquest sentit, hi ha coses que són terriblement senzilles actualment, que semblaven impossibles fa molt poc. Què ens depararà el futur? Jo no trobo gens freds aquests mitjans, sempre poso passió quan parlo amb algú que m'estimo, i ens sentim a prop segur. És depenent de si hi creus o no. Hi ha gent que té mania a tot el que no sigui paper i llapis, i per ells és molt fred. Per mi és l'evolució evident. Però els sentiments no canvien, només el format.

    Kweilan, jo havia escrit moltíssimes cartes, i el ritual m'encantava. Recordo que quan era jovenet, el dissabte a la nit era un dia que m'asseia segur a contestar les que tingués pendents, o a escriure'n de noves. Però el fet d'escriure a algú i el mateix dia tenir resposta, i potser fer un parell de rondes més si convé, pel fet de que tothom té un ordinador a prop i pot contestar al moment, crec que no té preu. El carter que es busqui una altra feina.

    Xitus, el local t'hagués agradat a tu. El lloc el vam conèixer per internet, buscant locals escocesos, evidentment per ambientar-nos amb el nostre tema de moda, els dos amics que marxen a Edinburgh. Ell ja hi és, i ella era amb nosaltres. Però no sé si era massa escocès, per això ho posava entre parèntesi, hi havia banderes irlandeses. Això sí, van posar Oasis per un tub, i altra música tota britànica. Vaig descobrir una sidra nova, molt bona, i la companyia era molt grata, que més es pot demanar? No hi havia tant xivarri, com que era hora de sopar pels guiris, hi havia poca gent, i la música no estava forta.

    Ferran, avancem a velocitat de vertigen, costa estar al dia. Però bé, moltes coses s'incorporen a la vida quotidiana, i quan ens hi parem a pensar ens adonem que no fa tant que tenim algunes coses, però que sense elles la nostra vida canviaria molt.

    Òscar, el més graciós del cas és que ell també era en un pub allà a Edinburgh, perquè encara no té internet a casa, així que suposo que la Guinness se la devia fotre igual encara que no li passéssim nosaltres. Tot i que ell és més de Murphy's, crec.

    Bajo, com he rigut amb el teu comentari! Jo penso igual, i sempre faig bromes al respecte, però si em passés de veritat, no sé què faria, però no ho vull ni pensar.

    Zel, és el que deia per aquí amunt. L'únic que canvia és el format. Quan et comuniques amb un amic via mail o per xat, el sentiment hi és igual, i el sents a prop perquè tens una comunicació fluida i agradable. I a més, fa un temps no paràvem a la gent pel carrer per ficar-nos a les seves converses, ni això hagués estat considerat com una bona manera de conèixer gent, al contrari. Però no és més o menys el que fem aquí als blogs, ficar-nos en la vida dels altres? I bé que es creen vincles, així que de fred això no en té res.

    Deric, tenim connexió!

    iruNa, t'ho pots imaginar, he que sí? Formàvem una mena de rotllana, o un semicercle que quedava tancat pel portàtil, que anava girant cap a qui volia escriure. Va ser un gran moment, vam riure molt, i és que per molt que enyorem la seva presència, el teníem a prop. Llàstima de no poder posar el Vídeo, hagués estat bé veure'l, sobretot per la seva parella que era amb nosaltres, i que fa dies que no el veu. Ella marxarà d'aquí a un parell de mesos, i d'aquí a allà, tots aquests recursos l'ajudaran a no passar-ho tan malament, i a no gastar tant en telèfon, és clar. Som afortunats de disposar d'aquestes tecnologies.

    Prou que ho sé Assumpta, sempre dono gràcies per tenir-los. Com has pogut recordar el nom d'ell, mira que l'havia posat al post, però al final el vaig treure. Segur que has fet trampa i has anat a mirar el post d'Edinburgh! La idea va ser meva, en aquest cas vol dir que ho vaig proposar en un mail, però mig en conya, no pensava que podríem. Però un de nosaltres va dir que com vindria en sortir de la feina, portaria el portàtil, i per què no provar-ho? Vam tenir la sort que el bar escollit tenia wi-fi, tot va sortir rodat.

    Aina, amb aquest noi moltes vegades ha semblat que tinguem telepatia, però no m'atreviria a dir que domino aquesta tècnica, i ja que tenim la sort de disposar d'altres mètodes, millor fer-los servir, no? Gràcies.

    Joana, ara tot s'arregla ràpid, tenim solucions a l'abast de la mà. No podem girar l'esquena a tot el que ens facilita la vida, val la pena utilitzar totes les eines, encara que sigui per contactar amb un mossèn! Si fos amb en Mossèn, encara...

    Rita, podríem dir que ara les relacions a distància són una mica més fàcils de portar.

    En compartirem, Cesc. Amb aquesta gent tots els records es compten amb somriures, i els que encara ens queden per viure...

    Ho va ser, Carme. Tots en vam gaudir, i segur que ho repetirem. Jo crec que ja no es pot imaginar el món sense Google, m'acabo de baixar el Google Chrome ara mateix, ves per on. És el nou Déu, i que l'Assumpta em perdoni.

    Nimue, l'Skype és un altre gran encert de la tecnologia, increïblement útil, ha retallat molt les distàncies en el nostre món. Gràcies a ell ara tenim altres aplicacions similars, i cada cop és més senzill. Un premi per qui se'l va inventar, que li donin el Novel ja!

    GG!!!! Gràcies per passar. Se't troba a faltar, però ara tenim moltes maneres de comunicar-nos, és una sort. Però a veure si baixes algun dijous a dinar, carai, que et fas pregar!

    Jordi... tremolor, suor freda, taquicàrdia... no m'ho facis més això. No tornis a dir totes les coses que ens podrien mancar, de les que hi estem tan acostumats! Fora conyes, penso que si em treus internet a casa, per exemple, em quedaria assegut en un racó fosc, movent el cap endavant i enrere, amb els ulls esbatanats. No ho suportaria. Sort que cada cop és més difícil trobar llocs sense internet, però encara en queden, increïble. I per cert, celebro que puguis prescindir del Facebook (dels ous), jo no en tinc, ni en vull tenir.

    - assumpta -, potser el que ens fa apreciar més aquests nous ginys és la necessitat. Quan et cal comunicar-te amb algú que està lluny qualsevol mitjà deixa de ser fred per esdevenir la nova via normal de comunicació, i per tant, tan vàlida com qualsevol altra. I si no que ho expliquin a la gent de la que parlo, ell a Edinburgh i ella encara aquí. Sort que tenen moltes maneres de parlar, si no, quina putada, o quina gran despesa!

    ResponElimina
  22. Sí :-) Vaig recordar que a l'escrit d'Edimburg sortia i ho vaig anar a mirar, ho confesso jajaja
    Però també té mèrit recordar que allí hi era, eh?... Bé, de fet on sortia era a les opinons ;-))

    Jo tampoc tinc Facebook ni en penso tenir... ecs!!

    Ho podriem traduir per "Cara de llibre" jaja... Jo no tinc cara de llibre :-))

    ResponElimina
  23. doncs a continuar amb aquestes trobades!!!

    i si, realment les noves tecnologies fan que ens apropin. Mira que vaig arribar a ser antimòbil, xò t'imagines ara viure sense?

    ResponElimina
  24. Només diré que no fa gaires mesos, des de Mèxic estant, vaig veure els meus fills pel messenger i em vaig emocionar molt. És realment fantàstica aquesta tecnologia.

    ResponElimina
  25. Ostres q xulo, tots ambientats alla fent companyia a l'altre que estava sol (sol?) a Edinburg... Q divertit!!!
    (Ara q jo, amb el fleumot q sóc, segur q me n'hagués hagut d'anar al wc a plorar... XD)

    ResponElimina
  26. A mi l'oncle Gúguel m'ajuda moltíssima a la feina!! :D Us en faríeu creus del que aprenem a la facultat per a ser bons traductors! hihihi

    La veritat és que és fantàstic com ens apropen les noves tecnologies a gent d'arreu! :)

    ResponElimina
  27. juraria que aquesta tarda t'he deixat un comentari... ja el dec haver escrit on no tocava :(

    Deia que no estem preparats per res! absolutament res.

    una abraçada!

    ResponElimina
  28. Quin vespremés maco, sí... el que no vaig caure és que en un pub presumtament escocès amb bandera irlandesa, posaven mçúscia britànica!!!

    Quan ho repetim?

    ResponElimina
  29. Veritablement és una sort comptar amb la tecnologia per no perdre en cap moment el contacte amb les persones que t'estimes. I també segur que és tota una alegria comptar amb uns amics com vosaltres JEJE. Quina tarda més divertia vau passar, no? jajajajaja, per veure-us.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.