dissabte, 28 de febrer de 2009

El català que vull

A arrel de les darreres discussions que he llegit per aquí sobre la manera correcta de dir 'post' en català, i l'etern bloc/blog, tinc la necessitat d'expressar que de vegades no entenc la nostra llengua, o més aviat els qui decideixen com ha d'anar. No vull entrar (altre cop) en discutir aquests exemples concrets, però si que en donaré un altre, en Gerhart de la Comunitat aquests dies ha obtingut un resultat similar de part de l'Enciclopèdia Catalana en mirar de corregir-los un terme de genètica que considera/em que tenen mal escrit, però li han respost que en català va d'aquesta manera, per molt que en totes les facultats de biologia li deuen dir de la nostra, i que a més el Termcat ens dóna la raó.

Aquestes coses em posen una mica de mala llet. La llengua es crea al carrer, no ens la poden imposar. Quan hi ha necessitat d'una paraula, se'n crea una forma més o menys catalanitzada, i quan aquesta ja és abastament estesa, qui ens ha de venir a dir que el terme correcte no s'assembla de res al que fem servir? I què si deriva de l'anglès? I què si s'assembla a la forma castellana? És clar que a mi m'agrada parlar el millor català possible, però de veritat volem una llengua que sigui diferent a les altres per imposició?

Potser no tinc prou coneixement del tema i algú se'm tirarà a sobre. Però crec que el nostre fet diferencial, que el tenim, no s'ha de basar en la llengua, que recordem que ens és pròpia i és única, però no l'hem de convertir en una illa de vocabulari perquè no s'assembli a cap de les altres. Voler anar en contra de tothom és de bojos, no vulguem ser més diferents del que ja som, si us plau. I un cop més em veig obligat a dir que estimo Catalunya i adoro la meva llengua, però entre poc i massa, que altres problemes tenim que ficar-nos en collonades.

El català que vull és aquell que el parla tothom, tan bé com sap i pot, i que està present en tots els àmbits de la nostra vida. No vull una llengua d'erudició, vull una llengua de veritat, que es parli, que es faci servir, que evolucioni com totes i amb totes. Vull el meu català, el nostre català.

32 comentaris:

  1. Jo, que sempre poso comentaris quilomètrics, avui crec que ho faré curt... només dir que estic totalment d'acord amb tu :-))

    Jo al meu maridet li dic "carinyu" i no "estimat" (per molt que ho és d'estimat)

    Hi ha coses pitjors, com he llegit avui en una opinió de Júlia al blog de Raons que rimen i ho poso perquè lliga amb el teu anterior escrit, article o post (NO apunt!!) i és els termes que surten "nous" com "bicing"... homeeee!! si crees una cosa nova, posa-li un nom català!! Però quan tothom ja diu una cosa d'una manera, mirar de canviar-ho i, a sobre, tirar la forma menys (o gens) utilitzada, és demencial.

    Abans diré post que apunt... a més, que tinc un mico blau molt maco que s'hi diu: Post :-)

    ResponElimina
  2. jo tb estic amb tu, i amb la llengua viva, la del carrer, la de tots... (i sóc profe de català, eh?) això sí, estic en contra de la importació de paraules d'altres llengues, sovint l'anglès, com ara BTT, mountainbike, zapping... si hi ha paraules d'aquí per parlar, carai, que el català és molt més ric a nivell de lèxic que totes les llengües saxones!
    Als que fan els diccionaris els passa com als que fan els llibres de text, o les lleis d'educació, els passa que estan al microclima del seu despatx i desconeixen completament el temps que fa a fora... i així anem...

    ResponElimina
  3. Xexu, au va em deixes discutir una mica amb tu, que fa dies que no ho fem?

    Jo que estic totalment d'acord en la llengua viva i la llengua del carrer... i que dic "post" i "carinyu" com l'Assumpta, sense cap problema, també penso que no es pot deixar del tot la llengua al carrer i que hi ha d'haver un anar i venir de la gent als entesos i dels entesos a la gent.

    Imposar? A mi no em sembla cap imposició. Ells diuen... però què poden imposar? Tots diem el que volem dir i escrivim el que volem escriure.

    I al carrer es perden moltes coses... per exemple els pronoms, que és una característica molt pròpia del català es perden mica en mica... el carrer ja ho té això i no podem fer res per evitar-ho. Ja poden anar dient les altes instàncies i a vegades també tene raó.

    Però jo crec que no serveix de gaire el que diguin. Tant si tenen raó, com si no.

    Ja paro... ja paro...

    Una baraçada. ;)

    ResponElimina
  4. Hola,
    jo crec que ni ha per tothom.
    Podem parlar el català més proper, que és el que fem servir en el dia a dia i desprès tenim el català de llibre, el que d'alguna forma marca les pautes a seguir en cas de dubtes i crec que totes dues formes han de coexistir.
    Si no fos aixì imagino que mica en mica aniriem perden l'autentica llengua, la veritable forma de dir les coses en el nostre català, per deixar que ens vagin "col.locant" formes d'altres llengues. Aixì és com ho penso.

    ResponElimina
  5. Te'n recordes de la Norma? de la normalització lingüística...
    Sempre he pensat que va fer força mal, sobretot al català oral. Jo, abans de conèixer a la Norma, parlava diferent, feia servir molt més el garrotxí, per aquí dalt tenim paraules que no es diuen enlloc més de Catalunya (laitrum, bei, torraina...) de la mateixa manera que deu passar per tot el territori.
    Volia aprendre tan bé el català, de fet el vaig aprendre molt bé, potser massa i tot, que m'esforçava a parlar-lo tan bé com l'escrivia i ara em sap molt de greu. Per això procuro parlar d'una manera diferent de com escric, parlar com sempre havia fet, amb els meus castellanismes i paraules inventades per vés a saber qui.
    Però per altra banda necessito que si algú escriu en catala ho faci bé, necessito fer-ho bé, sense faltes, d'una manera correcta (encara que no sempre me'n surti)
    I per això també adoro a la Norma (que no he trobat per aquests móns d'internet, pobreta...) perquè gràcies a ella vaig aprendre bé el català.

    I també estic d'acord, molt, amb la Carme. Sobretot amb el tema dels pronoms febles!!!!!!!!!! els meus pobres pronoms febles!! I és que no es perden només al carrer! Llegeixo cada dia un munt de blocs en català on els pronoms febles són maltractats descaradament!! snif...

    Una abraçada marcenca!!

    ResponElimina
  6. Amic XeXu:
    Penso que cadascú ha de fer allò que vulgui i dir les coses pel seu nom. Sovint veiem errades ortogràfiques escrites arreu (qui estigui lliure de pecat, que em foti un roc al cap...), però no per això estigmatitzarem ningú. Només espero que cada cop que usem "post" al blog no soni una alarma com la del "un, dos, tres..." i Don Cicuta que ens faci saltar de la cadira per corregir immediatament l'ús volgut d'aquesta paraula amb l'afegitó de copiar cent vegades "No es diu post, es diu apunt".
    Prou prohibicions hi ha a la vida terrenal com per tocar-nos els nassos en la virtual. Avi Gres.

    ResponElimina
  7. Hola me gusta las mezcla de arte y letras desde la mezcla sale el arte del poeta

    ResponElimina
  8. Tenir un català no "únic" és genial, aprens coses d'altres zona de la nostra Catalunya i vas descobrint, ara això que comentes... jo tampoc hi estic d'acord, com bé dius, tothom parla el català què sap i què pot...

    ResponElimina
  9. Avui tens raó: no tens prou coneixement sobre el tema. De fet, no en tens gens. El català que tu vols té tanta importància com la biogenètica que jo vull. Si només vols donar una opinió, el teu llenguatge no és el correcte --encara que "es parli al carrer".

    ResponElimina
  10. El català que vull...sí, és el que parlem...però Xexu, això ens deixa en una posició dofícil, si es tracta d'intentar mantenir una llengua amb entitat...ja sé que vas pels apunts enlloc dels posts o articles... I com a mestra em sap greu, que hi hagi tanta facilitat d'importar segons quines paraules i no preservar les de sempre, que són molt desconegudes, parlem de sinònims ja no emprats, la qual cosa ens empobreix com a lectors i com a escriptors...

    Bé, globalment, però t'entenc molt bé...

    ResponElimina
  11. Prometo que intentaré no sulfurar-me, tot i que no puc prometre que ho aconsegueixi. Saps que t’aprecio i et respecto moltíssim, així que ho provaré de tot cor. El que t’asseguro és que serà llarg! ;)

    En primer lloc, has entrat mai a un blog i en llegir la primera frase del primer post has hagut de tornar enrere i tornar-la a llegir? Has entrat mai en un bloc i en llegir la primera frase de l’article t’has posat les mans al cap per trobar-hi ben bé dotze faltes? Segons la segona edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, «llengua» és un «sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació». Si no entens un missatge a causa de la «llengua» que s’està fent servir, on és la comunicació? Pregunta d’examen:
    En Pere va a veure al seu avi, un home que no té ni idea d’anglès i encara menys d’internet, i li diu: «Avi, no he pogut venir abans perquè estava escrivint un post/apunt (o article).» Quina de les dues paraules entendrà millor l’avi?
    a) post: 1. (m) Lloc ocupat per un cos de tropes per a una operació militar. 2. (f) Peça de fusta serrada, plana, de secció rectangular, més prima que un tauló, emprada per a fer prestatges, per a servir de suport en alguns oficis i que, a muntanya, servia per a fer sostres.
    b) apunt: 1. Notes més o menys sumàries preses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi.
    Que tu entenguis l’anglès és fantàstic, però no esperis que tothom l’entengui. Internet és una eina molt estesa entre la població i no pot ser que només hi pugui accedir aquella gent que parla anglès. Et penses que és gaire fàcil navegar per internet de web en web, llegir i escriure e-mails, loggar-te amb el teu login (!) i la teva password (!!!), crear un blog amb una url que tu crees i començar a escriure posts? Sempre suposant que tenim clar això del software i el hardware, el mouse (!!!!!) i el pen o l’usb... Els que no entenen l’anglès, oi que també són parlants del català? Tan estrany és voler facilitar l’accés lingüístic dels que només parlen català a internet —i no complicar més l’existència als que, tot i parlar anglès, hi ha termes que ens són estranys?

    En segon lloc, les Persones Normalitzadores de Termes no prenen decisions perquè sí, espero que això ho tinguis clar. Si no és així, et deixo l’enllaç als criteris del Termcat sobre Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. (Al web del Termcat, a l’apartat Productes i recursos / Obres de referència / Criteris trobaràs més criteris.)
    Espero que també tinguis clar que les Persones Normalitzadores de Termes són persones que, a banda de normalitzar termes, tenen família, es relacionen amb altres Persones No Normalitzadores de Termes, passegen pel carrer, compren al súper i llegeixen el diari i miren la tele. I són persones que, a banda de tenir un coneixement més profund de la llengua catalana i el funcionament d’aquesta llengua que un... deixem-ho en «parlant mitjà del català», quan han de trobar termes específics d’una disciplina, es posen en contacte amb Persones catalanes Especialistes en aquesta disciplina i escolten el que ells tenen a dir, perquè són els especialistes els que treballen amb aquests termes cada dia. Potser si demanessin l’opinió a la Gent del Carrer —i ho poso així, expressament, per a diferenciar-la de les Persones Normalitzadores de Termes i les Persones Especialistes en una Disciplina les quals, pel que sembla, viuen tancades en despatxos i no són Gent del Carrer— el llenguatge de la medicina, del dret, de la química, de la física, del turisme, de la informàtica, de l’agricultura, dels esports, etc., seria ben diferent a l’establert pels qui decideixen com ha d'anar.

    En tercer lloc, has parlat mai amb algun italià en italià (si no parles italià, també serveix la comunicació català/castellà-italià)? T’has fixat mai en la QUANTITAT —amb majúscules perquè és molt gran— d’anglicismes que tenen en aquesta llengua? De debò que aquest és el català que vols? Un català ple de paraules estrangeres? La riquesa de la diversitat de llengües és aquesta, la diversitat! Si tots diem el mateix, quina gràcia hi ha? En alemany passa el mateix! Hi ha un gran nombre de paraules que no només són estrangerismes, sinó que es pronuncien com la llengua de partida! Jo, per al català, això no ho vull pas! Potser sí que el català no hauria de voler diferenciar-se del món, quan el món fa servir la mateixa paraula; prò t’has plantejat que potser tot el món hauria de dir que no a aquesta imposició lingüística? Perquè l’accepten sense fer-hi res? T’has plantejat que potser «tot el món» no té una entitat que vetlli per la seva llengua?

    En quart lloc, la gramàtica normativa del català és del 1933. Evidentment que hi ha moltes altres gramàtiques des d’aleshores, però si qui busquem és la Norma de l’Elur, trobarem una padrina de més de 70 anys. Això diu molt poc de la institució normalitzadora del català. Pel que fa als diccionaris, la primera edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans —el normatiu— és del 1995. La segona edició és del 2007. Estic d’acord que potser és massa temps entre edició i edició, en el cas del diccionari, i que és una vergonya, en el cas de la gramàtica. Ara bé, tu em sabries dir quin hauria de ser el ritme d’actualització i publicació d’un diccionari —sense comptar els termes especialitzats— perquè estigui «al dia» amb la llengua del carrer? Te n’adones com n’és, d’impossible i absurda, aquesta idea? I és clar que els parlants no poden esperar que surti un diccionari per a saber si una cosa la poden dir o no, però de ben segur que la majoria de parlants tampoc no s’han preocupat de tenir els recursos per a saber-ho! A ells ja els està bé dir-ho perquè ho diu «tot el món» i la «Gent del Carrer». I si més tard algú els corregeix i els comenta que no es diu com ells ho diuen, que s’ha decidit una altra cosa, encara s’emprenyen perquè la solució «és massa catalana», «que som uns separatistes de “tot el món”», «que les Persones Normalitzadores de Termes no en tenen ni idea perquè no surten mai del seu despatx»...

    En cinquè lloc, com ho saps tu, què diu la gent del carrer? Perquè al carrer hi ha molta gent! Tu saps què diu la gent dels carrers de... Sort, per exemple? Perquè suposo que a Sort també tenen internet i escriuen blogs/blocs. O la gent dels carrers de Dènia, de la Torre del Compte, d’Alaior, de l’Alguer, de Ceret, d’Anyós, de Tarragona? Segons l’entrada «Països Catalans» de la Viqui, som gairebé 13 milions d’habitants, dels quals 9 milions parlen català. Què diuen aquests 9 milions de persones? I espero que no caurem en allò tan terrible de «és que a Barcelona som 4 milions», perquè si Catalunya està farta del centralisme de Madrid, els catalanoparlants no barcelonins n’estem farts del centralisme de Barcelona.


    Així, resumidet en llista, que queda més maco, tenim les idees següents:
    1. La llengua ha de servir per a la comunicació entre els parlants d’aquesta llengua, és a dir, que entre TOTS ells s’haurien de poder entendre (i som només 9 milions).
    2. Les Persones Normalitzadores de Termes són també Gent del Carrer, que treballen a partir d’uns criteris que han creat ells perquè consideren que són els adequats per a la seva feina, criteris que parteixen d’un coneixement de la llengua que no té la majoria de parlants d’aquesta llengua; són professionals de la llengua, per això treballen en un despatx amb diccionaris i no en un laboratori amb rates.
    3. Hi ha altres llengües que tenen incorporats molts estrangerismes i no trobo que siguin gaire bon exemple,
    4. Tenim una institució normalitzadora —recordem que hi ha llengües que no— que és una mica «lenta», pobreta, per seguir-nos el ritme als xerraires dels parlants!
    5. Que dir «perquè això no és el que diu la gent» és molt fàcil de dir, però és mentida, perquè no ho podem saber.


    Tu saps el català que vols, i jo sé el català que vull. Tu no em convenceràs a mi, i jo no et convenceré a tu. Després d’això, deixa’m que et digui només una coseta: com a bioquímic a tu qui et planta cara?, qui et qüestiona la feina que fas?, quina seguretat tens sobre la feina que fas?, la base del teu coneixement és qüestionable?, controles els espècimens amb què treballes?, si fas una prova i no funciona, què fas?, cada quan s’actualitza la informació relacionada amb la bioquímica?, aquesta informació actualitzada, és fiable?, a la teva empresa t’imposen criteris que has de seguir a l’hora de treballar?, surts del laboratori de tant en tant i et relaciones amb persones no bioquímiques?

    Et prometo que no tornaré a comentar un post teu sobre llengua ;) I et prometo que he aconseguit no emprenyar-me! Així que espero que hauràs rigut tant com jo! Petonets i gaudeix del cap de setmana! hahahahaha

    aix, XeXu...
    (dos pàgines i mitja de MSWord! hahahhaha don’t look for my tickles!)

    ResponElimina
  12. Crec que hi ha diverses parts. En un moment donat la normalizació i la importància de tenir definides bé les paraules era molt necessari, doncs arrel de les prohibicions que va tenir el català, s'havien perdut moltes que ja teníem. No recordes que en un temps es déien bussons a les bústies? i que quan van dir que el nom correcte era bústia semblava molt estrany? I ara qui s'ho qüestiona?
    En canvi amb les paraules noves si que crec que s'ha de tenir molt més en compte el que es parla al carrer, que la llengua és viva. Però suposo que és el que dius, perdre identitat, espanta.
    De vegades, però, per molt que s'hagin entossudit, han acabat adaptant-se al carrer. Barco era incorrecte, el terme havia de ser vaixell, però finalment han acabat acceptant barco com a correcte. Per tant temps al temps, i la lògica acaba posant les coses al seu lloc.

    Per altra banda, el comentari de l'Elur m'ha fet pensar, com pot passar que per protegir les paraules, n'acabis perdent de pròpies de parts del territori. Molt trist.

    Per cert, tb crec que la identitat i el fet diferencial va molt més enllà de la llengua.

    ResponElimina
  13. bravo! totalment d'acord amb tu!
    és cert, que s'han de seguir unes normes ortogràfiques per poder-nos entendre, però la llengua és una cosa viva i es fa al carrer, no en els despatxos de quatre carcamals

    ResponElimina
  14. He de dir que estic més en la línia de la Carme o la Nur; la llengua és una cosa viva, i tant, però especialment la nostra no té la supervivència gaire garantida, així que més ens val cuidar-la una micona o ja podem anar-li posant data de defunció.

    Curiós: avui veia, a Berlin, una expo sobre llengües. La major part de la mostra està dedicada a l´alemany; els seus organitzadors es preguntaven si l´alemany sobreviurà a la influència de l`anglès! Com a català, la pregunta em deixa KO.

    ResponElimina
  15. Si et llegeixo a tu, penso, quanta raó té! Però quan llegeixo la carme, penso, i tant! Tothom diu dos en femení i no dues com trobo més bonic... Quant a bloc/blog vull explicar la meva anècdota. Qui em va ensenyar em va dir que això era un bloc i jo m'ho vaig creure i vaig anar posant això al meu "bloc". De sobte, un dia veig algun bloc tunejat o tonejat?)amb "Això és un blog..." i vaig canviar-ho tot. Però vaig anar a consultar-ho a 6 filòlegs del meu poble i van quedar 3 a 3. Vaig decidir que passava del tems i que jo ho havia après bloc i així es quedaria, cap altre dilema!
    Mentre encara es parli català...

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris. Sembla que aquest post no ha fet gràcia a tothom, i probablement alguns s'ho poden haver pres malament. Demano disculpes si algú s'ha ofès, però tinc per costum expressar la meva opinió sincera, i és normal que no agradi a tothom. El post ha estat marcat pel comentari de la Núr a qui agraeixo l'esforç d'escriure'l i encoratjo a defensar les seves idees sempre d'aquesta manera. A molts us han agradat els seus arguments. A mi també.

    Assumpta, abans de res, deixa¡m començar pel final. Tu tens un mico blau preciós que es diu Post, i jo tinc un gat que es diu Blog, i no es dirà mai Bloc! Ni el teu Apunt, espero, hehehe. Bé, el problema és que els neologismes triguen a sortir, el poble inventa una paraula que segurament no compleix amb les normes, però és la nostra. Després venen els inventors, i ho foten tot enlaire. En cas del Bicing, i coses d'aquests que ens inventem aquí, sí que podrien posar un nom català, sempre que s'inventa alguna cosa, es pot fer. Ara ve, sembla que si no s'ho inventen els de dalt, no val. És clar que en aquest cas, és el nom d'una empresa, o servei, i suposo que és lícit. Estic d'acord que per necessitats de paraules en podríem inventar de noves en català, quan surt la necessitat, però com deia, el carrer se les inventa abans, naturalment. Potser això fa certa ràbia a algú?

    Montse, com li deia a l'Assumpta, jo també estic en contra de la implantació de paraules si ja tenim les nostres pròpies, el català per davant de tot. Però de vegades les paraules pròpies ens les hem inventat sobre la marxa quan calien, llavors no crec que ningú ens ho hagi de canviar. Els casos que cites són prou explicatius, encara que sembla que no sortim del món de les bicis, hehehe. Ostres, m'ha agradat això del microclima, és la impressió que tinc jo també, que hi ha gent que mana massa que de vegades viuen totalment al seu món. Com allò del tallat del Zapatero, quan li van preguntar quant creia que valia, te'n recordes?

    Carme, això no es pregunta, amb tu sempre és un plaer discutir. Però no em portis la contraria, eh? Hahaha. És broma. A veure, n'he parlat malament, però penso que els entesos fan una bona tasca. És el que tu dius, no podem deixar la llengua a la seva sort, però ells també han de ser conscients de la realitat, i no viure en el seu microclima, com diu la Montse. Quan deia imposar, no volia dir que ens hagin de perseguir si no els fem cas, però sí que et poden dir que ho dius malament. Llavors és quan penso que qui dimonis ets tu per dir-me que he fet servir una paraula incorrecta!? Evidentment, si dic bugavant en comptes de llamàntol, acceptaré que em corregeixin, però en el cas que explicava del meu amics, no acceptaré que em diguin que 'traducció' en català s'ha de dir 'translació'. És un terme de genètica, eh, res a veure amb la traducció de llengües (o sí, perquè per alguna cosa es diu així, però no entraré en detalls).
    Dona, no voldríem perdre els nostres estimats pronoms febles, què faríem sense ells? És de les coses més difícils que tenim, i és clar que s'han de conservar, però és que és part de la gramàtica de la nostra llengua, que com deia, és única i diferent de les altres. No és prou diferència això ja? Gràcies a ells es pot diferenciar moltes vegades un català ben parlat d'un altre de no tant. I naturalment, és una cosa que no acabes mai de fer bé si no ets d'aquí, un problema pels estrangers, com nosaltres tenim amb les declinacions alemanyes, per exemple.

    Menta, és el que dèiem, jo no dic que aquesta gent no facin una bona tasca, necessària, i tant, però que han de ser conscients de que la llengua es mou molt més ràpidament que el que triguen ells a decidir com anomenar una cosa nova. De fet, quan ho decideixen, ja no és nova. I sort que és així, les llengües han de ser dinàmiques, si ens hem d'esperar a que algú ens marqui les pautes abans de començar a anomenar un concepte, estaríem arreglats.

    Elur, no recordo la Norma, la vaig conèixer l'altre dia en un post del Ferran, però és una campanya que no tinc al cap, crec que era massa petit. Sigui quin sigui el motiu que ens impulsa a parlar bé, i a esforçar-nos amb la llengua, aquest val la pena. Així que si una d'aquestes campanyes a tu et va marcar, ja està bé. L'altra cosa és que perdis vocabulari propi, parlar bé no és fer-ho com a TV3, cada lloc té les seves peculiaritats i està bé que es mantinguin, encara que els altres no les entenguem, però sempre som a temps d'aprendre-les, oi? A mi també m'agrada que la gent faci servir bé el català. Jo faig el que puc, i si bé se'm deuen colar algunes faltes, miro de no fer-ne, i em repasso els escrits. I a l'hora de parlar, salvant les llicències que ens prenem, també intento parlar-lo correctament. I tranquil·la, que els pronoms febles no desapareixeran, per més que alguns s'esforcin en maltractar-los.

    Avi Gres, això deia jo, que ja en tenim prou amb les normes de fora. Està bé que la llengua estigui estandarditzada, que hi hagi unes normes per escriure-la bé, i un vocabulari ric i definit, però no es pot tancar la porta a les paraules que es fan servir, encara que no siguin normatives. No sé si 'gilipolles' surt al diccionari, però serà que no ho fem servir!

    Cesc, tu parles de les variants dialectals, que estan molt bé, i és molt interessant com canvia la llengua amb la geografia. Però encara que parlem com puguem, s'han de tenir en compte les normes, que per això hi són, però sense passar-se.

    Anònim, m'és difícil donar una resposta a algú que s'amaga rere una màscara per poder ser prepotent i mal educat. Jo puc no tenir-ne ni idea, però almenys no m'amago i m'exposo a les crítiques, que accepto de bon grat, i si no, llegeix el comentari de la Núr. Dels covards, però, no accepto res.

    Zel, m'estimo molt la nostra llengua, em pots ben creure. Entre els amics fem servir paraules poc comuns, però ben catalanes, per no deixar que morin, i ens diverteix fer servir dites antigues, que actualment estan en desús. En cap moment no vull donar preferència a cap altra llengua, i no vull que tots els neologismes ens vinguin de fora, només dic que de vegades, hi ha paraules que ja s'han creat, que es fan servir, i després ens diuen quina és la forma catalana, i no s'assembla a cap de les paraules europees, i això ja no em fa tant el pes. Cal que sigui diferent? Som més guapos nosaltres que la resta? No ho sé, potser sí que cal, però a mi no m'ho sembla. I si ens fixem en el cas de moda, si els blogs s'haguessin inventat aquí, i als escrits els haguéssim batejat com a 'apunts', segur que als altres països tindrien un equivalent semblant.

    Núr, aquest és el comentari més llarg que m'han fet mai. El primer que he de dir és que respecto els professionals de cada feina, no se'ls pot criticar ni retreure res. I tots són importants perquè el sistema funcioni. Després d'això, dir que em costarà molt contestar-te, perquè no acabaria mai. Potser que em dediqui al resum del final, que està tot més esquematitzat, i amb unes idees molt clares, però t'he de dir que he llegit amb molt interès tot el que has escrit, i que t'ho agraeixo molt. Però una cosa, no cal saber parlar anglès per anar per internet, és aprendre unes quantes paraulotes que te les ensenya qui t'hi introdueix, jo sabia anglès, però no tenia ni idea del vocabulari dels blogs, per exemple, i és mooooolt fàcil aprendre les quatre paraules necessàries, i si no mira la quantitat de gent gran que té blogs, que estic segur que no saben anglès (almenys alguns). Així que no crec que dir 'post', 'blog', 'url' o el que sigui, compliqui tant la història.
    1. La llengua ja serveix per la comunicació, si no no seria una llengua. Per això, de vegades hem de deixar de banda la gramàtica i la normativa per fer-nos entendre.
    2. Les PNTs són persones com els altres, és clar, però els criteris que utilitzen, com tu dius, els han triat ells. Evidentment, això em sembla lícit, perquè si he de triar jo els criteris a seguir pels metges, segur que no es salva ningú, per tant, no pretenc triar els criteris a l'hora de normalitzar un terme, tampoc. Però a l'hora de donar llum verda a un terme, estudien prou les paraules o expressions que ja es fan servir, o segueixen els seus criteris únicament? No m'he llegit els criteris, t'ho reconec, em fa una mica de mandra i tampoc no estic animat per fer-ho.
    3. Sabia això de l'italià, i no voldria agafar aquesta llengua com a exemple. No sóc partidari de dir tot el que es pugui en anglès, al contrari, no em malentenguis. Si tenim una paraula, mai de la vida la canviaria per res. Però si no hi és, deixar que la llengua evolucioni sola, i després acceptar-ho, si s'escau. Imagina't que post en anglès es digués 'cul'. Sé que és absurd, però imagina-t'ho. En arribar aquí això, primer haguéssim rigut, però després haguéssim pensat que ens calia una altra paraula per anomenar això, no creus? No diríem 'vaig a escriure un cul!'. Lleig. La paraula inventada seria una altra, encara que rebusquéssim en altres llengües, a veure quina sona millor. Però post sona bé, ja funciona.
    4. I tenim sort de tenir gent que vetlla per la llengua, i tant! Amb això no hi ha discussió possible. Que sigui lenta tampoc és problema, però potser haurien d'agilitzar algunes coses.
    5. Aquí et dono la raó, no sé el que diu tothom, però en cap blog que hagi llegit, que en són molts, apareixia la paraula 'apunt' per referir-se als posts. Potser dóna la casualitat de que tots els blogs que no llegeixo la fan servir, però permet-me que ho dubti. Això que dic és només per la paraula aquesta, per moltes altres tinc encara menys elements per valorar-ho, així que et dono la raó.
    I ara les preguntes que em fas tu a mi, a veure si et satisfan les meves respostes: com a bioquímic em qüestionen tots els altres bioquímics (això és aplicable a totes les ciències), posen en dubte la meva feina i comproven que no menteixo o m'equivoco, fins i tot jutgen i valoren si el que jo dic és publicable, i el prestigi de la revista en que serà publicat. La base del meu coneixement és totalment qüestionable, en qualsevol moment es pot demostrar que les meves premisses eren totalment falses. Controlo el que faig, però si no funciona, hi torno. Introdueixo les modificacions necessàries consultant la bibliografia. Aquesta bibliografia, la informació que utilitzo, s'actualitza pràcticament a temps real. Qualsevol problema nou o modificació arriba a tot el món de seguida. La informació és fiable fins que deixa de ser-ho, perquè hi ha alguna cosa millor, o perquè algú demostra que no ho és, però perquè arribi a ser pública, ha de tenir unes garanties i ha passat molts controls, així que és prou fiable. A l'empresa hi ha uns criteris, però és per qüestions d'iso. Els procediments són flexibles (fins un punt), especialment si ja els havies realitzat abans i et funcionaven. I naturalment que em barrejo amb gent no bioquímica, i intento estar a l'aguait de les novetats en els seus camps, i del que es mou pel carrer. Tot el que pugui aplicar de nou, intento normalitzar-ho als meus coneixements.
    Ja saps que pots comentar sempre el que vulguis, i com vulguis. De fet, esperava el teu comentari perquè sospitava que no hi estaries d'acord. Conèixer opinions contraries és sempre enriquidor, sobretot quan venen de professionals del tema en el que hom s'atreveix a introduir-se, amb un evident desconeixement de la matèria. T'he contestat tan bé com he pogut, però en podríem estar discutint eternament, em temo. Però que no arribi la sang al riu, que discutir és maco; pegar-se no.

    A mi també, Carme.

    Rits, personalment recordo haver anomenat sempre bústies a les bústies, però sé que hi ha llocs de la geografia que els anomenen 'bussons', ho he sentit. És clar que es necessita normalitzar la llengua, i és lògic que hi hagi uns professionals que s'hi dediquin. Però el que dius és cert, és probable que el que avui dia no accepten, més endavant ho hagin de donar per bo a causa de l'ús que en fa la gent, potser no és una cosa que passi de bones a primeres, però s'acabarà imposant. I pel que fa al fet diferencial, la nostra llengua és diferent, però no és això el que més ens allunya d'altres països, no deixa de ser una llengua romànica, però tenim alguna cosa que ens fa especials, i que no ens sentim propers a gent que geogràficament sí que tenim a prop.

    Deric, et donaria la raó, però per aquí ha comentat gent que en sap molt del tema, i si una cosa hem de fer tots, és tractar-nos amb respecte. A mi les imposicions tampoc no m'agraden, però en aquest cas potser s'han tret les coses de mare, i l'opció del carrer s'acaba imposant a la llarga.

    Ferran, què entenem per cuidar la llengua? Espero no semblar-te gaire demagògic amb el comentari tendenciós que faré, però digues que és cuidar-la més, parlar-la sempre com defensaves tu l'altre dia, o imposar paraules genuïnament catalanes que la gent no voldrà fer servir? Jo crec que perquè una llengua sobrevisqui els seus parlants s'han d'esforçar a no menystenir-la davant d'altres llengües, i si a sobre es gaudeix d'uns organismes que tinguin cura d'ella, encara millor. Però deixa'm que posi l'èmfasi en el poble en aquest tema. Del tema de l'alemany no en dic res, que ja t'ho he comentat a casa teva.

    VPamies, benvingut a L'habitació dels mals endreços... ai no, a Bona nit i tapa't.

    Cèlia, a la blogosfera catalana ningú no es pega ja per l'opció que tria cadascú per anomenar la seva bitàcola. Que per cert, aquest és un terme que s'accepta en substitució de blog, un altre exemple de les ganes de ser diferents! Blog i Bloc coexisteixen i no es molesten. Quan escric a algú un comentari amb la meva forma, i l'altre em contesta amb la seva, no passa absolutament res. Però és clar, pels que ho han decidit així, blog és incorrecte. Jo espero que amb el temps s'aniran donant per bones les altres formes, si el mot s'estén prou. No seran per coses d'aquestes que es perdrà el català, no pas.

    ResponElimina
  17. La Núr ha batut el meu rècord de comentari llarg :-(

    Xexu, en Post està molt content que t'hagis recordat d'ell i envia records al teu gat Blog :-))

    ResponElimina
  18. Sospita confirmada, gràcies, hi hi hi...

    ResponElimina
  19. No em sembla malament tot el que fan les institucions normalitzadores. De fet, consulto el DIEC quan tinc qualsevol dubte i li faig cas. Defenso les formes catalanes per sobre dels estrangerismes i fins i tot trobo a faltar els pronoms febles quan la gent parla. Entec, doncs, que no podem fer cas sempre de la gent del carrer i que, donada la nostra idiosincrasia, hem de protegir-nos de les malvades llengües invasores.

    Trobar, però, una paraula del meu ram mal acceptada em fa pensar que potser n'hi haurà d'altres rams que també ho estan i recolzo les iniciatives per millorar el sistema, com per exemple esbrinar quin és el grau d'acceptació d'un terme dins d'una comunitat abans de pronunciar-se.

    ResponElimina
  20. La majoria no em coneixeu, però no tinc per costum entrar en el foc creuat del debat lingüístic relacionat amb l'esfera blogaire (o blocaire, o com vulgueu constituir el neologisme en qüestió). No obstant, per una qüestió d'al·lusió directa, m'agradaria posar sobre la taula un parell de cosetes sobre la ciència i la seva terminologia.

    1. Les veritats científiques són temporals. Són l'explicació més versemblant a un determinat fenomen i que és alhora compatible amb tota la informació disponible sobre aquest. Però aquestes veritats són proposades i refutades constantment a les revistes científiques. Una altra cosa és que alguns mitjans de comunicació o algunes companyies privades les converteixin unilateralment en incontestables.

    2. A Catalunya som molt, però molt afortunats. Tenim molta gent treballant per la llengua i, en general, estic molt content de la faina que fan. Més d'una vegada he enviat un e-mail a la Real Academia de la Lengua Española preguntat per un tecnicisme que apareix al TERMCAT, però que jo necessito escriure en Castellà de forma correcta. Molt amablement m'han vingut a contestar que sí, que el TERMCAT ja fa temps que recull vocabulari científic, però que ells (els de la RAE) tot just estan començant, i que la majoria dels termes encara no han estat ni recollits ni revisats, ni res.

    3. En el cas que jo vaig reclamar a l'Enciclopèdia (que, recordo, el TERMCAT recollia correctament) es tractava (com sovint passa en ciència) d'un terme utilitzat per primera vegada va uns vint anys en anglès. Els anglòfons van utilitzar "Translation" perquè és un procés en que la informació del codi genètic és escrita en el codi de les proteïnes (la mateixa informació traduïda d'un sistema de codificació a un altre). Aquí es va adoptar ràpidament "Traducció". Sincerament, tenint en compte la curta vida del terme (no estem parlant d'etimologia medieval), el clar sentit que té i que va ser la pròpia comunitat científica qui va donar sentit i vida a aquesta nova accepció, crec que s'ha de ser una mica arrogant per mirar-s'ho des de fora i dir: "no senyors i senyores, això es dirà d'una altra manera". No crec que això faci cap bé a la llengua.

    Bé, en tot cas, la meva "reclamació" no era una pataleta, sinó un gest de gratitud cap a la gent de l'enciclopèdia (als qui estic molt agraït per haver-la posat on-line i pel conjugador!). Crec que una observació així els pot ajudar a donar un millor servei als usuaris. En definitiva, per sumar, no per restar.

    Disculpeu la longitud del comentari. Només un darrer apunt: Ho acabo de consultar de nou i han fet una petita, però molt important modificació que permet adreçar els usuaris al terme "traducció", evitant les possibles confusions que d'altra manera podia causar. Gràcies de nou, Enciclopèdia!

    ResponElimina
  21. Jo també vull dir-hi la meva. Dissenteixo en un 70 % :-)
    Sí, evidentment el català ha de ser viu, i de fet penso que ho és i que evoluciona, però a veure, que tothom parli com vulgui o com pugui, evidentment, però per entendre'ns entre tots està bé que hi hagi un català estàndard que és el que s'hauria de parlar als mitjans de comunicació, no ? I també penso que està bé que evolucioni de manera conservadora, no ?
    I si vull dir "carinyu" "xurri" o qualsevol història nouvinguda almenys que ho fem sabent que és una llicència que ens estem permetent.

    Per altra banda, els de l'Enciclopèdia Catalana no regulen pas, no ? Em refereixo que el diccionari normatiu és el de l'IEC, oi ?

    M'ha encantat llegir la Nur.

    ResponElimina
  22. (esp) "A raiz de + ..." = (cat) "Arran de + ..."

    ResponElimina
  23. Sóc una mica revoltat amb això de normatives perquè aquí condemnen tothom que no parli portuguès normatiu. Tinc entès que la normativa hauria de ser una eina per a facilitar-nos la comunicació, i la llengua que s'ha d'emprar depèn de les circumstàncies. És a dir, en àmbits formals potser estigui bé respectar la normativa, però si ets amb els amics i la família, per què no parlar com sempre has parlat?
    És cert que hauríem de fer servir paraules dels nostres idiomes i evitar els estrangerismes tan com es pugui. Però no puc estar d'acord amb la Núr, perquè aviam, la gent porta ANYS dient "post" i "blog", i de sobte arriben tres gats que no en tenen ni puta idea i et diuen que no és correcte i que d'ara endavant s'ha de dir "apunts" i "bloc". Coi, res en contra de TermCat, però penso que s'ho haurien d'haver pres en compte no només en aquest cas, però també en els altres poseu dels termes tècnics. Si la idea és ésser diferencialista, tenir un català amb menys paraules estrangeres o sense traduccions directes, potser hauríeu de començar a depurar els castellanismes admesos, que segur que són molts... ;D
    I de fet, he tingut una fase de rebuig a tota mena de castellanismes. Barrejava trets del mallorquí, intentava de buscar sinònims a paraules catalanes que s'assemblessin massa a les castellanes (i això és perillós perquè, considerant l'origen de les dues llengües, penso que és normal que hi hagi paraules que coincideixen en ambdues xD), i també feia servir paraules massa formals o arcaiques com "quelcom" o "car"... Però ara feliçment estic una mica més moderat. xD
    És clar que com que no sóc català, no hauria d'opinar sobre el tema, però ja ho he fet. Cadascú que faci el que li roti, almenys quan la situació l'hi permet xD

    ResponElimina
  24. XeXu, quedem entesos que no ens posarem mai d'acord, tu i jo, amb aquest tema! De totes maneres, m'apunto un parell d'idees que m'has respost per escriure'n algun article. ;)

    Pel que fa al comentari de Yuji: això que dius de de sobte arriben tres gats que no en tenen ni puta idea... com ho saps, tu, que aquesta gent no tenen blocs/blogs? Saps quina formació tenen? Saps quanta gent treballa al Termcat?
    Pel que fa al la gent porta ANYS dient... Quina/quanta gent (dels 9 milions...)? I quants anys? Jo fa només un parell d'anys que vaig escobrir el món blocaire, així que tampoc no tinc gaire clar quant temps fa que va.

    ResponElimina
  25. XeXu, amén!! Ho has dit certament bé! Per imposició res de res! Però sí que hem d'acceptar que hi hagi algú que estableixi una sèrie de normes, això sí, sense passar-se i escoltant el que es diu al carrer, evidentment!

    ResponElimina
  26. Arribo tard, però suposo que encara hi puc dir la meva.

    Coincideixo força amb la Carme, en Ferran, l'Elur i la Txari.

    És cert que les llengues són vives, però no som nosaltres qui hem d'inventar paraules ni acceptar-les, perquè podríem acabar parlant i escrivint qualsevol cosa. Hi ha d'haver qui se n'ocupi i ho vetlli i, això sí, després d'uns pros i contres i arguments, acceptar, modificar i introdir o no el que calgui.

    Jo sóc autodidacta amb el català, en la meva època l'escola era en castellà, però sempre he procurat anar aprenent i millorant, i sóc exigent amb mi i amb els demés, penso que una de les millors maneres de demostrar estimació i respecte vers el meu país és escrivint bé la seva llengua. El dia que es perdi, sí que ho haurem perdut tot.
    Un petó, XeXu!

    ResponElimina
  27. Núr, jo parlo de gent que té blogs des de fa MOLTS anys, fins i tot més de 10. I què si no són gaires? No creus que els haurien de considerar? Penso que la llengua no la fa els catedràtics, sinó la gent que l'utilitza de manera corrent, i que no intentin de canviar allò que ja està definit pels seus parlants. Recomanar una paraula en comptes d'una altra està bé, però no imposar-la de manera autoritària com única forma correcta.
    Igual, ara em callo perquè no és el lloc adequat per discussions lingüístiques.

    ResponElimina
  28. Estic dacord, però aquí ens trobem amb un altre problema... dius que vols el català que es parla, del carrer... però t'has fixat en lo malament que el parla la gent?
    Crec que no cal anar als extrems i segurament la imposició de què parles n'és un de ben clar, però jo aprofitaria per reivindicar la bona praxis de la nostra llengua. I m'ho aplico a mi mateixa, perquè tots n'hem d'aprendre encara.
    una abraçada!

    ResponElimina
  29. Evolucionar la llengua... adaptar-la amb el temps... Nu sé. Jo amb això sóc més tancada tot i que evidentment amb pares castellanoparlants tinc un català barceloní d'aquells que fico una paraula en castellà de quant en quant per el mig de manera inevitable. I també tinc moltes faltes d'ortografia :( Però ei, atenció, a mi això de que es fiqui al diccionari de la llengua catalana mots, paraules, dites que estan, per mi "imposades" de fóra no puc. MERCI ho odio a mort i el ara introduït OUTSIDE no puc amb ell. Són GRACIES ó MERÇÈS i FÒRA DE JOC. El meu català, ha de ser català. Si té traducció, català siusplau. I si té una manera de dir-se que sigui la que pertoca. Si anem deixant que diguin, que imposin, que desvirtuïn, finalment el català com ha de ser deixarà d'existir i per mi seria una pena.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.