diumenge, 1 de febrer de 2009

Edinburgh

Foto de Google

Edinburgh és una destinació que sembla agradar a la gent d'aquí, força gent que conec hi ha anat o tenen intenció de fer-ho. A mi no m'ha atret mai especialment, la veritat, però ara sé que hi aniré, i no només aviat, sinó molt probablement, més d'un cop. Dos dels meus millors amics marxen cap allà a passar un període de temps indeterminat, però que es mesurarà en anys. Jo, egoistament, espero que no en siguin massa, d'anys, però tampoc estem parlant de que marxen a la fi del món.

Ell marxa d'aquí a pocs dies. Ella esperarà encara un mes o dos. Quan hi penso se'm fa un nus a l'estómac, perquè són quelcom més que amics, són germans, són la meva família, els meus àngels de la guarda. Que marxin em fa gairebé por, però desitjo el millor per ells, i aquest pas és important per la seva vida, i sobretot pel seu futur. Així que sóc feliç perquè sé que ells ho són i ho seran, i sé que allà on estiguin del món, o estigui jo, estarem sempre junts, de pensament i de cor. Per no dir que a casa seva hi tindran una habitació per mi, amb ordinador, és clar.

Us estimo. Molta sort.

35 comentaris:

  1. jo sóc d'aquells que han tingut intenció d'anar-hi però no hi han anat! Però hi aniré, amb ordinador es clar!

    ResponElimina
  2. Jo hi he anat, Xexu!! I és preciosa!!

    Te un encant molt gran i no és una ciutat molt gran, així que es pot conéixer bé amb poc temps :-))

    Els escocesos són gent genial, molt agradables, propers, simpàtics i extrovertits... ja veuràs com t'enamorarà Edinburgh i, a més, com hi tindràs dos grans amics, ja veuras que t'hi sentiras molt, molt a gust :-))

    ResponElimina
  3. (responc... jeje... això espero, Xexu, això espero... que jo ja estava patint... a veure si logrem el 5.000)

    ResponElimina
  4. (Siiiiiiiiiiiii Ostres, ostres!!!! oeeeee oeeeeeee MEEESSIIII)

    ResponElimina
  5. Jo vaig intentar anar-hi un estiu a fer un curs d'anglès però hi anava amb una amiga i a ell no li feia gràcia. Sempre va cridat l'atenció Escòcia, no sabria dir perquè.

    Sort en tindràs del messenger, el mail, el facebook, l'skipe i tots aquests aparatejus. Però els bons amics són pocs i cal cuidar-los.


    Parlant d'una altra cosa: explica-m'ho la teva pensada blogaire amb els llibre que em tens intrigada, només per curiositat, vaaaaaaaaaa! si us plau ;)

    ResponElimina
  6. Quin post xiquet, tenir amics així que a més inclueixin pc, és que t'estimen tal i com tu els hi dius, poques paraules em surten, somric de veure que encara hi ha amistats així. I Edimhburg no és la ciutat més bonica del món, però està força bé :) i tota aquella terra és noble i val la pena, s'hi fan bones fotos :)

    ResponElimina
  7. Ostres quin post més xuloooo, i mola sobretot pq va darrera de l'altre. Tu tranquil, que ja veuras q cau aprop, i q ni q se nanessin a laltre cul de món no seria motiu pq us distanciessiu o es refredes la relacio.

    Molts petonets tendres...

    Pd. Ell, i Ella: tranquils que deixeu el XeXu en bones mans. Aquí a casa sevaiunamicanostra, nosaltres tb el cuidarem. Encara q no sigui el mateix, farem tooot el possible.

    ResponElimina
  8. Quan hi vagis, (jo tampoc no hi he estat) segur que ho trobaràs tot preciós, perquè deu sser-ho i perquè hi haurà els teus amics. Un post preciós, Xexu.

    ResponElimina
  9. Els amics són de lo millor del moment. Quina sort tens, xexu de tenir-los i ells, de tenir-te a tu!

    ResponElimina
  10. Ens hem emocionat molt, xexu!Se'ns farà difícil acostumbrar-nos a estar sense tu,un dels pilars més forts de la vida de'n GG i meva també. Sempre hi haurà una habitació per tu i per la familia BQ.

    Gràcies per dedicar-nos aquest post, avui ho necessitava.

    GG & Raquel

    ResponElimina
  11. Si vas ja ens ho explicaràs :)
    I me busques restaurants perquè jo pugue menjar i me'n vinc també jajaja.

    Costa dir adéu a gent que val la pena, però ja voràs com te preparen una habitacioneta perquè pugues anar.

    ResponElimina
  12. Un altre que té Edinburg a l'agenda, des de fa temps. El festival que s'hi fa a l'estiu, pel que sé, és altament recomenable.

    Pel que fa als teus amics, com algú ja ha dit, les distàncies gairebé no existeixen, actualment. És fàcil viatjar, i les tecnologies ens apropen d'una manera impressionant als qui ens estimem en la distància. Ànims!...

    ... i bona setmana!

    ResponElimina
  13. T'asseguro que per lluny que estiguin, si l'amistat és de les de debò, estareu en contacte. Pensa que sigueu on sigueu, compartireu la mateixa lluna :)
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Jo no hi he estat mai, ni tampoc m'ho havia plantejat, però no ho descarto,eh? Que a mi m'agrada viatjar...
    I no tinguis pena per la distància... A vegades ens apropa més. I part d'aquesta enyorança la pots pal·liar amb les noves tecnologies...
    L'altra, saps que la podeu buscar als vostres cors...
    Un post ple de sentiment i bons desitjos.

    ResponElimina
  15. Jo tampoc hi he estat mai, un dels molts viatges pendents...

    Esperaré les teves cròniques, ara que hi hauràs d'anar -i no per força.

    Ànims a tu i als amics. Jo tinc una amiga polonesa i t'asseguro que la sento molt més propera que a alguns d'aquí. Els kms. no hi volen dir res, moltes vegades...

    ResponElimina
  16. És l'excusa perfecte per visitar "Edinbrá". El trobarem a faltar, està clar. Sobretot aquelles el·loqüències seves... eh??

    Res, saca.

    ResponElimina
  17. A les amistats de veritat no hi ha distàncies, siguin del tipus que siguin, que les vencin.
    Tenir amics-germans és una de les coses més grans d'aquesta vida.
    I més si et preparen una habitació amb ordinador i tot! D'això... no me'ls podries pas presentar? em faria gràcia arribar-me a Edinburgh, tu! ;)
    Una abraçada home privilegiat!

    ResponElimina
  18. Ostres! Que has aconseguit que a mi també se'm faci un nus a la gola. Potser és perquè estic una mica tova: ahir el meu nebot predilecte (perquè és l'únic)va marxar cap a Dinamarca a fer un Erasmus i... bé ja el trobem a faltar i això que només seran sis mesos! Que tinguin sort tots plegats; els tindrem al cor! Petons.

    ResponElimina
  19. Cuidado Edinburgh és una ciutat màgica!!!!! Sort a tots tres.

    ResponElimina
  20. Casualment ma germana petita hi va anar a viure fa uns quants anys i va estar molt contenta (fa uns anys que va tornar).

    Jo no hi he estat mai, però si hi estan tan bé com ma germana, podran estar contents, la gent és collonuda.

    ResponElimina
  21. encara que estiguin lluny seran ben aprop teu, segur!!

    Edimburg té un festival molt important de música a l'estiu!

    No hi he estat, xò amics que l'han visitat hi tornarien!

    ResponElimina
  22. és bo, encara que et sàpiga greu que marxin. L'excusa perfecta per viatjar.

    ResponElimina
  23. aix... Quin greu quan marxen tan lluny... Tot i això, avui dia tenim molta sort amb les comunicacions i els vols barats i tot plegat! :) La distància et fa conèixer els teus d'una altra manera, i a tu mateix en la vostra relació. Caldrà adaptar-se a aquest nou tipus d'amistat, prò veient que us estimeu tant, no us costarà pas gaire! Molts ànims, XeXu! Sé que serà dur, prò no dubto que te'n sortiràs!!

    ResponElimina
  24. (no ve a tomb ni res, pero pots dir-me un llibre de murakami q creguis q m'agradaria?) gràcieeeeeeees

    i no estiguis tan trist, home, pensa la part positiva:com q estaran junts a la mateixa ciutat, amb un sol viatge enllesteixes amb els 2 i aixi els pots veure mes sovint q si estes un a sidney i laltre a ciutat del cap... MUA

    ResponElimina
  25. Ostres, sabent el que signifiquen per a tu els teus amics, podem entendre que serà un cop dur, que els trobaràs a faltar, i que malgrat el que es pugui dir no és el mateix tenir-los a prop que a uns quants milers de quilòmetres. Però el més important és el vincle que us uneix, i el fet de viure en països diferents no el pot pas trencar!!!

    Molta sort per a ells dos i per a tu... una abraçada ben forta i molts ànims! En un tancar i obrir d'ulls seràs allà fent-los una visiteta ^^

    ResponElimina
  26. Conec la ciutat i et puc dir que estaran be , hauran d'apendre a conduir al raves , però es facil.
    Que vagin molt amb conta a l'hora de travessar a peu els carrers , doncs acostumats aqui, els cotxes venen del costat contrari.

    ResponElimina
  27. amb Ryanair ho tens a dues passes! ja veuras com els visitaras o et visitaran sovint!

    ResponElimina
  28. jo tinc una amiga que hi va estar fa moolts anys, i la vaig anar a visitar. Em va encantar. Si hi vas, potser ni que sigui per un segons, et plantejaràs l'opció de quedar't-hi un temps, pq és temptadora. És una ciutat molt bonica i la gent, molt simpàtica i agradable.

    Aquesta mateixa amiga que hi va anar, més tard va marxar a alemanya, per més temps (ja porta deu anys), i va ser trist, però tot i que no tinc perdó pq no he anat a veure-la (encara), ella va venint, i com tu dius, si els portes al cor, sempre els pots notar propers. Jo, amb ella seguim sent tan amigues com sempre, i hi ha maneres per mantenir una amistat propera ni que sigui a distància (el pc és un bon instrument).

    Espero que els puguis anar a visitar i que des d'allí, segueixis connectat amb nosaltres, si uns dies hi vas.

    Una abraçada :-)

    ResponElimina
  29. Ostres, moltes gràcies a tots vosaltres per comentar aquest post que era una dedicatòria a dos dels meus millors amics, ells han llegit els comentaris també i els ha agradat tot el que dèieu, sou uns cracks, quin goig escriure coses per poder llegir-vos a vosaltres també.

    Estrip, sense ordinador no es pot anar a cap lloc, home!

    Assumpta, no ets l'única que diu que els escocesos són molt bona gent, això espero, perquè els desitjo el millor als meus amics. Cada cop estic més intrigat per aquesta ciutat, tant parlar-ne, així que gustós hi aniré, i gairebé segur que més d'un cop. Però després d'una volta per allà es destaparà l'objectiu de tot plegat, que serà veure'ls a ells. Ah, i per cert... oeoeoeoeoeeeeee we are the champions, we are the champions!!!

    Mireia, comptem amb tots els mitjans per estar comunicats, per això no hi ha problema. El món avui és molt petit, i gràcies al correu electrònic i a no treure'l de les convocatòries entre nosaltres, l'estada de dos anys d'un amic a Lyon s'ha fet m´s curta, i ara farem el mateix. Rebre la informació de què es fa el cap de setmana, o algun pla que es tingui pot generar certa nostàlgia quan ets a tants quilòmetres, però també et fa sentir més a prop. Ja passaré per casa teva a explicar-te allò, impacient!

    Cesc, la càmera no me la penso deixar, i després us torturaré amb les meves fotos, i tant, hehehe. M'encusioseix el lloc, cada cop més, però el millor serà veure'ls a ells, això segur. Si es parla d'amistat, davant seu cal fer una reverència.

    Montse, quan algú diu alguna cosa especial per algun motiu se m'encén una llumeta. I tu n'has dit com a mínim un parell. No m'havia fixat, o no havia caigut amb que aquest post tan sincer i que em surt del cor ve després d'aquell altre on explicava males experiències respecte l'amistat. Me n'has fet adonar i no puc fer altra cosa que treure'm el barret davant d'aquesta observació, gràcies. T'asseguro que la relació no és refredarà, en cap moment no he volgut dir això de cap manera, ells són la meva família. La segona llumeta s'encén amb el comentari dirigit a ells, que m'ha encantat, i em consta que l'han llegit. Ets un sol, moltes gràcies per ser-hi.
    A més, tornes a comentar més tard! Dir-te que aquests amics meus són parella, així que se'n van junts per això, no és casualitat. Si marxessin els dos a llocs diferents seria una gran putada per tots, però sobretot per ells. De Murakami n'he llegit dos, Tòquio Blues i Kafka a la Platja. El primer està molt bé, força trist, i marca la línia. El segon comença normal, però es torna totalment surrealista. No esperis entendre Murakami, el que explica és el que passa, no té més. Em comenten que el darrer, After Dark, està molt bé i és més curtet, el llegiré en un futur no massa llunyà, espero, però podria ser una bona opció. Dels altres dos, per començar, et recomanaria Tòquio Blues, i quan t'hagis recuperat, ataca en Kafka també.

    Carme, tot és més bonic en bona companyia, oi? Gràcies.

    Kweilan, fa temps que em considero molt afortunat per tenir la gent que tinc al voltant. Sort d'ells.

    Estimada Raquel, que ets qui ha escrit el comentari, però també estimat GG. És un honor i un plaer per mi escriure un post així, com ja he escrit d'altres, per parlar de les persones més importants de la meva vida. Poca cosa em sembla per molt que diguin i digueu, si tenim en compte el que us mereixeu. Els meus millors desitjos per vosaltres i la vostra aventura, sempre seré amb vosaltres, perquè viatjo dins vostre, i us porto al cor. Cap distància no ens separarà, d'això en podeu estar segurs. Qui us fotria les bronques, eh? Si és que... us estimo.

    Bajo, això està fet, si hi ha restaurants per celíacs jo t'aviso. Però segur que sí, no? Que allà deuen estar més avançats, que aquí anem sempre tard. La visita està assegurada, i em temo que alguna referència per aquí també.

    Ferran, si no hi hagués res més, els escriuria cartes, o el que calgués. Però tenim molta sort avui en dia, això és cert. El món s'ha fet molt petit. Què esperes tu per anar-hi?

    LluNa, que maco això de que compartim la mateixa lluna, em genera un somriure. Però no t'estàs referint a tu mateixa, oi?

    Guspira, la distància es pot carregar les relacions, però no les amistats quan són de debò, perquè sempre busques la comunicació amb aquesta persona o persones. I aquesta amistat és de debò, i tant.

    Rita, no sóc massa partidari de les cròniques de viatges, però segur que alguna cosa en sabreu. I com bé dius, els quilòmetres poc hi fan quan l'amistat és forta, actualment hi ha mil maneres d'estar en contacte.

    Yeral, i tant que el trobarem a faltar, qui ens explicarà els acudits dolents ara? Bé, em temo que els acudits poden viatjar també per internet. Hòstia, sense ell però amb els seus acudits, nooooooooo!!!!!

    Elur, són molt bona gent, segur que t'acollirien de bon grat. Però l'habitació de l'ordinador és per mi, eh, no fotem. Aquest concepte d'amics-germans l'he tret de tu, per mi el concepte germà no té especialment una connotació positiva, però amic-germà crec que s'entén prou bé què vol dir. Tu tampoc vas mancada de sort amb les teves amistats, eh?

    Fada, sis mesos passen volant, però a més, quan hi hagi la visita familiar, tu t'hi apuntes, no? Dinamarca té molt bona pinta per anar-hi, encara que sembla ser que és molt car!

    Moni, doncs és bo de saber, però és màgia bona o no?

    Sergi, segur que els agradarà saber això, ja que sempre acolloneix una mica anar a viure en un altre lloc. Estic segur que s'espavilaran molt bé.

    Rits, mai no estaran lluny de mi, això segur. Ja et diré si jo també repetiria, després d'haver-hi anat. I a veure què diuen ells.

    Jordi, és clar que sí! En un primer moment anaven a anar a Londres, on ja hi tindrem gent, i els vam dir que canviessin!

    Núr, sempre sap greu que marxin, però com ja heu dit per aquí, avui en dia les distàncies són més curtes. I l'amistat és la mateixa, res no canvia, només que no ens podrem veure tan sovint, però el sentiment és el mateix. Això sí, intueixo uns mails llargs, llargs...

    Laia, a la colla ja hem tingut l'experiència de perdre algú per un temps llarg, i hem après que si mantens el ritme de mails com si res, és a dir, incloent-los a la llista per quedar el cap de setmana, per exemple, aconsegueixes sentir-te una mica més proper, i ells no tan apartats de tot. Gràcies a això, i a d'altres mails personals, un dels meus millors amics ha tornat fa uns mesos com si res no hagués passat, i potser encara som més amics. Els meus jo no els oblido, i no permetré que es sentin exclosos. Això apropa la gent.

    Garbi24, molt benvingut al Bona nit i tapa't. Transmetré el teu consell, que trobo força important! Encara sort que ells són més assenyats, que jo estic acostumat a creuar per qualsevol lloc! Ara que, això de conduir al revés, no sé jo... creuaré els dits.

    Deric, ja m'imagino alguna escapadeta de cap de setmana llarg, i tant!

    Bruixo, qui sap, potser és un amor a primera vista, i em venen ganes de marxar cap allà! Però a mi em tira molt la terra, saps? Del que n'estic segur és que per molt separats que estiguem, amb aquesta gent no es perdrà el contacte ni l'amistat. Trobar-se a faltar pot ser bo perquè fomenta les ganes de comunicar-se. I com que amb ells sempre en tinc, encara que els tinc a 10 minuts en metro, doncs crec que ja et responc, oi? Ah, i estigui on estigui jo, sempre tindré un ordinador a prop, de manera que tampoc us abandonaré a vosaltres! :D

    ResponElimina
  30. Els amics, si són de veritat, per molt que estiguin lluny sempre són amb tu.

    ResponElimina
  31. Doncs ves per on aquest estiu potser anem per allà!
    Els col·legues se n'aniran, però jaho diuen, que la distància és la pedra de toc dels afectes de veritat!

    Salut!

    ResponElimina
  32. La veritat és que no Xexu, puc dir ben orgullosament que sóc refotudament afortunada en aquest aspecte.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  33. a mi el que em sabria greu és no poder-los tenir físicament, també... Sóc molt abraçadora i clar! ;) Prò els correus llargs són fantàstics! Tant quan els escrius com quan els reps!

    ResponElimina
  34. Arribo tard a comentar... però arribo!
    No et puc dir que entengui la situació que expliques perquè no m'he trobat mai amb una situació semblant, però crec que puc intuïr la pena que sents al pensar en aquesta separació.
    Però pensa que si són amics de veritat l'amistat no es perdrà, al contrari, es farà més forta. Ara mateix em ve al cap un cas que conec de ben aprop... una amiga de la meva germana va marxar a treballar a Madrid. Ella va plorar molt, però curiosament ara es veuen més sovint i tenen més contacte que abans! Val... ja sé que amb l'AVE i Ryanair les distàncies es fan més petites, però el que compte és el significat del que t'explico.
    I pensa que també tindràs la oportunitat de viatjar més sovint, que això sempre és enriquidor no?
    Una abraçada molt gran i espero que algun dia ens escriguis des de l'ordinador d'aquesta habitacioneta reservada d'Edinburgh eh?!

    ResponElimina
  35. A mi m'ha costat molt entendre-ho i donar-me compte. Els bons amics, si mantens el contacte ni que sigui de quant en quant, sempre hi són i seran amb tu. Estiguis on estiguis i vagin on vagin. Segur que els anirà molt i molt bé :) i tu, és clar, fes visites jeje ;) Muack!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.