M'està provocant. Però no ho aconseguirà. Des que vaig entrar al servei del Sultà que la seva preferida se m'insinua, s'exhibeix, però seré fort i no cauré en la temptació de la seva carn. M'hi jugo alguna cosa més que la feina, si el Sultà sabés això em faria decapitar, o alguna cosa pitjor. No ens és permès ni tant sols mirar directament a les odalisques, fer-ho suposa un sacrilegi, i és motiu més que de sobres per rebre cent assots. I com m'he de veure, reprimint el foc que porto dins per no poder ni mirar aquest tros de dona. Però per això em van instruir, demostraré que sóc el millor de la meva casta i que no cedeixo a pressions ni a insinuacions. I si el Sultà no la satisfà prou i per això em busca, que s'aguanti, que es busqui un altre a qui portar problemes! Mira-la, com es refrega sobre els llençols, em busca la mirada, però no en traurà res de mi, no té res a fer. Resistiré el desig per més que passegi la seva blanca pell per tota l'estança i que es posi a ballar la dansa dels set vels. Seré incorruptible, no podrà amb mi, seguiré tocant la meva melodia amb la cítara com si res, em concentraré en la música i apartaré els ulls del seu cos nu, com si no hi fos, com si no em morís de ganes de fer-la meva aquí mateix i en aquest precís instant...
- Tu, eunuc llardós! Què et penses que mires? Com tornis a mirar-me així li diré al Sultà i rebràs el tracte que et mereixes, pollós! I no paris de tocar!
Una nova aportació a Relats Conjunts, animeu-vos a participar!
Hahahaha molt bo!!
ResponEliminaD'això se'n diu autoestima alta! ;-)
Molt bé. M'ha agradat com ens fas posar dins el pensament de l'eunuc i com les paraules d'ella ens ho trastoquen tot.
ResponEliminaSi, si... i quan marxi i arribi a casa seva, a veure que farà amb la cítara per a desfogar-se!!! ja,ja,ja
ResponEliminaÉs broma!!! Esta molt bé!!!
molt bo!çel prohibit és el més desitjat!!!
ResponEliminacom són algunes dones, eh!!! tard o d'hora se'n penedirà de tractar-lo així!
molt bo
Molt bo Xexu!, m'ha agradat molt amb el gir al final.
ResponEliminaBo bo! com sempre però que no li digui al Sutà eh...
ResponEliminaOstres!! Els pensaments d'ell convencen al lector... i després, les paraules d'ella fan tornar bruscament a la realitat...
ResponEliminaMolt bo!!
Ostres Xexu, pobre home, s'ho passa molt malament, sempre amb el desig a flor de pell... Molt bó, m'ha agrafat molt.
ResponEliminaquin final!! molt bona descripció ja mel veia jo, patint d valent.
ResponEliminahahah, molt divertit!
ResponEliminaaaii.. que en fa de temps queno escric a retalls conjunts (i gairebé enlloc), hehehe!
a veure si m'animo un dia d'aquests!
Ai senyor... aquestes temptacions, aquests destijos carnals. Havia de ser molt dur resistir-se!
ResponEliminaAra que, la odalisca em sembla una buscona malcarada... això no es fa! M'ha fet rabieta la siuació eh?!
Molt bon relat XeXu!
però els eunucs també tenien el seu poder sobre el sultà, una història interessant, molt interessant! i si li diu... a qui creuria?
ResponEliminaM'apunto a aquest joc literari.
ResponEliminaP.D: A mi l'odalisca no em sembla una malcarada, em sembla una dona molt sensual...
Quantes vegades no hem desitjat a algú, pensant que potser també ens desitjava sense comptar amb la possibilitat de que per l'altre no fossim res!!!
ResponEliminapobre eunuc...
Genial, Xexu! Doncs sí m'havies convençut! Que dolenta, o qui sap... potser també té els seus dubtes que escampa traient la seva cara malcarada.
ResponEliminaostres..no hi habia un altre final?...puffff!!
ResponEliminajajaja no val aixo!!
ufff, tota una provocació per part d'ella, per després engegar-li un moc! això no es fa!
ResponEliminaaquest sí que és un desig que et pot fer perdre-ho tot, inclús la vida! Però ni així desapareix, i és el que el desig quan hi és, es mou amb molta força. Aquí sí que cal una lluita entre el desig i la raó, a veure qui pot més. La raó també és una aliada poderosa sovint.
ResponEliminaBon relat, per pensar, en els desitjos.
jajaj, molt bo. sobretot el final. ai.. els eunucs que potser no son tant eunucs..... bona pensada.
ResponEliminaJollons, l'has planxat, pobre eunuc...o semblant!! Si és que les dones, ja ho tenim això, mala llet per un tub!!!!
ResponElimina;-)
ResponEliminaEi, moltes gràcies per passar per aquí i comentar el relat. Heu fet diferents interpretacions, i m'ha agradat molt veure que cadascú l'entenia a la seva manera. Si voleu saber la meva, us diré que l'eunuc vol una cosa que no vol tenir, i s'ho imagina tot, creient-se ell mateix que és veritat, però la seva realitat és una altra, la que demostra l'odalisca al final del relat. Celebro que us hagi agradat, a aquells que ha agradat, és clar.
ResponEliminaEi! quina visió més diferent. Tota una trobada ben diferent!!!
ResponEliminaTenia un fons de música suau i de sobte ella ... ho esgarra tot (és que m'he l'imagino amb una veu, així con desgarrada i brutota).
Molt i molt i molt i molt bó !!!!!
I és que el que mana sempre té la paella pel mànec eh! ho té futut el pobre.
ResponEliminaOh, bé, quan arribo jo ja ens has fet la teva interpretació. Jo, com la Laia, penso que això no es fa, pobre home!
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Bo, Xexu, bo. Aquesta relació acabarà malament, però el relat t'ha quedat molt bé :)
ResponEliminaBoníssim XeXu, boníssim.
ResponEliminaEntre tu i en Pd40 és una alegria que hi hagin RC!
Una abraçada, company, i gràcies per les teves paraules a casa
;¬)