dilluns, 12 de gener de 2009

Quan érem filòsofs

A l'institut, tot i la meva marcada tendència cap a les ciències, hi havia una assignatura que m'agradava molt: filosofia. Per la majoria de gent era una tortura, però per mi era un plaer aprendre la manera de pensar dels filòsofs al llarg de la història. I això que la professora que teníem no era d'aquelles que et fa estimar una assigantura, precisament.

Anys més tard, decantat ja per les ciències biomèdiques, vaig topar amb un individu que era, com a poc, tan friki com jo: en GG. Amb ell he tingut converses d'allò més inversemblant, però durant una temporada ens vam interessar per la filosofia, i ens vam plantejar escriure un llibre sobre el tema, de l'estil dels que coneixíem de quan estudiàvem. Personalment, no tenia massa estima als autors clàssics, durant la història s'han dit moltes bajanades, però és clar, cal tenir en compte que el que hom pugui dir en un moment va íntimament lligat al marc històric i a les creences del temps vigent. Per molt que a nosaltres hi havia certes coses que ens semblaven més que evidents, el pensament actual no s'hauria pogut forjar sense la participació de tots aquests filòsofs, pioners de les seves èpoques.

Vam estar llegint diversos llibres per documentar-nos, recordo haver llegit El discurs del mètode de Descartes i també Plató, però ara no recordo res més (Maquiavel va venir després). Preníem notes i ho discutíem posteriorment. Però com era d'esperar, vam anar deixant passar el temps, i com tants altres projectes esbojarrats, va quedar en no res. L'altre dia em va venir al cap tot això mentre els dos miràvem llibres a l'FNAC. Ja que no escriurem cap llibre de filosofia, vaig pensar que almenys, deixaria això escrit aquí.

33 comentaris:

  1. L'assignatura de filosofia va marcar.me molT! O, poster va ser un bon mestre...

    Crec que a l'adolescència és quan tots més em debatut de temes filosòfics, potser va amb les hormones...

    Jo també havia tingut converses eternes sobre, la vida, l'infinit, l'home... perquè ho deixem de fer de grans? No ho sé...

    Del tema llibre, pensa que mai és massa tard!

    ResponElimina
  2. Uau... La veritat la filosofia m'agrada molt, però el professor diguéssim que no es fa estimar massa... de totes maneres, per sort, a part d'estudiar i comentar la que ens ensenyen a l'escola, jo també en faig una mica.

    No sé, suposo que tots ho hem fet. És, si més no, molt enriquidor i (penso jo) essencial.

    ResponElimina
  3. En el meu cas, l'interès per la filosofia m'ha vingut més tard. A l'institut tenia un professor molt avorrit i em passava les seves classes a última fila llegint les meves novel·les (recordo que per aquella època em vaig afeccionar a l'Agatha Christie... no m'ho tinguis en compte, jo també puc ser molt friki!jeje).
    Segurament no podria mantenir una bona conversa d'aquest tema amb tu perquè no tinc tants coneixements, però estic totalment dacord amb el que dius al post i comparteixo aquesta "estima" cap a la filosofia.
    I del llibre... mai se sap, potser ja de grans us decidiu a fer-lo!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. M'encanta el títol del post. Pel que té d'enyorança i pel que té de desig d'atrapar un passat que se'ns escapa. El pas del temps. I potser sí que parlar tant de què som, d'on venim i on anem és més de temps joves...però no ho és lo d'escriure un llibre de filosofia que necessita una distància i una maduresa.Per tant, és un projecte que t'animo a no deixar-lo de banda del tot.

    ResponElimina
  5. Quan vaig acabar l'EGB vaig treure el meu Graduat però no volia estudiar més (santa inocència) i mon pare va dir que fes el que volgués però que fes "alguna cosa", que "deixar d'estudiar" no s'hi valia...

    Llavors vaig decidir que faria FP (Administrativa) que era més fàcil (jejeje)

    Explico això per justificar el següent: i és que a FP no es fa mai llatí.

    Acabats els cinc anys d'FP (2 del Primer Grau i tres el Segon) vaig veure que tampoc era tan terrible això d'estudiar i vaig decidir passar a COU (Gràcies, papa, si m'haguessis obligat a fer BUP segur que em quedo a mitges!!)

    Jo sóc de lletres, lletres, lletres, lletres... odio els números, sumo i resto amb els dits i a vegades m'equivoco...

    Aixi que vaig triar COU de lletres... agggh!! però hi havia llatí!! i jo no n'havia fet mai... així que vaig triar COU de lletres amb mates.

    Mala decissió. Estic segura que hagués aprés llatí sense cap base prèvia més que no pas intentar entendre què porres explicava el profe de mates (xinès?)

    La filosofia m'encantava... m'entusiasmava, em fascinava, era la meva assignatura preferida... i he de dir que gràcies a les meves notes brillants en aquesta assignatura, el claustre de professors va decidir regalar-me les mates!! jajajaja

    Van veure que ni que passessin anys i anys mai aprovaria... però en canvi tot el que eren lletres ho duia bé.

    Vaig aprovar el COU al juny amb bones notes (i las mates de regal) amb la recomanació del profe de (textual) "Ja pots començar a resar perquè no et "surtin" les mates a la Selectivitat"

    No recordo si vaig resar o no, però el cert és que em va sortir "Història de l'Art" :-))

    Visca la Filosofia!!!
    Visca el mite de la caverna, el todo fluye nada permanece i les mónadas de Leibnitz... què seria de nosaltres sense el pienso, luego existo?

    (perdó per les cites en castellà, una té una certa edat i va ser víctima de determinada època... tot i que ja parlo del curs 80-81, és el que hi havia)

    Actualment, el meu marit segueix estudiant (pel seu compte) filosofia :-)) agafa llibres, es fa resums (a ma, perquè el PC sol estar ocupat a casa)

    Escriu el llibre, XeXu... el compro!! Paraula!!

    ResponElimina
  6. jo, segons com, trobo que filosofia i mates són dos assignatures que s'assemblen molt, tot i fer servir llenguatges diferents. Potser per l'intent de trobar la lògica, o la fòrmula, o no sabria dir exàctament què. A mi tb m'agradava l'assignatura de filosofia, inclús és d'aquelles carreres que quan tinc temps lliure, o em quedo sense feina, sempre se'm passa pel cap que podria fer, només per gaudir-ne. Però em sembla que em quedo amb l'opció d'anar "filosofant" de tant en tant, que tb és divertit i no et cal examinar. I en tot cas, jo com l'Assumpa, si al final feu el llibre, tb el compro!

    ResponElimina
  7. A mi la filosofia també m'agradava molt i recordo que m'agradava estudiar pels exàmens i tot!
    Em ve al cap que sempre he tingut profes molt particulars... Recordo un valencià que quan s'emprenyava amb nosaltres ens "enviava a fer la mà". Em feia molta gràcia...
    I en recordo un altre que uff... semblava que visqués contínuament a la lluna de valència!Li fèiem cada jugada, pobre... Un dia,quan va venir a la classe, ens vam amagar tots al lavabo. Vam riure molt! Uns vigilaven i els altres tots amagats i quan va veure que no hi havia ningú, se'n va tornar a la sala de profes. Llavors vam sortir tots en massa cap a la classe i ens vam asseure i dos van anar-lo a buscar. Quan va pujar recordo que li vam dir: ens has mirat i has dit "ui, no hi ha ningú"! Has agafat la bossa i has marxat... Què t'has pres aquest matí? Que no et trobes bé?
    El tio al·lucinava i nosaltres vam riure molt.
    Pobres profes...
    Érem una classe ben tremenda!

    Ei, això d'escriure... sempre hi sou a temps!

    ResponElimina
  8. Doncs jo de tu, m'ho començaria a pensar seriosament això del llibre ... mira com en un moment ja tens diferents comandes damunt la taula.

    No ho deixis, ara parlo seriosament, la vida passa massa depresa ... en un moment ens fem grans i no podem viure només de "filosofar" i pensar en el "si no fos perquè ... "

    ResponElimina
  9. Tots n'hauríem d'estudiar, i ja de ben petits, és una manera gairebé segura de poder fer créixer en humanitat, en esperit crític, en pensament alternatiu, en la recerca de solucions, i al món, això fa falta...

    ResponElimina
  10. el bloc ja ho és com una mena de filosofia... així que el projecte que no vau continuar, ha acabat desbocant per aquí.

    ResponElimina
  11. Un escrit sobre un no-escrit de filosofia... sembla filosofia en estat pur !!

    ResponElimina
  12. Doncs a mi el gust per la filosofia m'ha vingut molt mñes tard, però trobo que és important per a la gent en general i pels joves en particular aprendre lògique s de pensament, aprendre a buscar respostes, a buscar una veritat per aproximad a que sigui... i també a parlar i a discutir positivament.

    ResponElimina
  13. i vols dir que el Bona nit i tapa't no ho és una mica un llibre de filosofia?

    ResponElimina
  14. Pos jo tinc molt bon record del profe de filosofia a B.U.P., Francesc Macià. Era un mite a l'institut Joaquim Bau. Tinc molt bons records, i sempre vaig pensar que era una antiga reencarnació dels antics filòsofs.
    Crec que s'hauria de començar a estudiar filosofia molt més abans, potser preguntant-se coses i plantejant-se el què és un mateix no sortirien tants d'ESO atontadets.
    Lo del llibre... ja veus tot és posar-s'hi avui dia tot deu publica, lo que has de conèixer a algú sinó ho tens fotut :)

    ResponElimina
  15. No ho érem Xexu, en som! fet i fotut la vida és filosofia.

    ResponElimina
  16. doncs a jostein gaarder fer això orientat a menuts (i no tant menuts) li ha suposat un excelent plus a fi de mes.

    ResponElimina
  17. Jo no vaig tenir un bon mestre de filo. Era un bon home i en sabia un munt, xò no sabia ensenyar. La gent li prenia el pèl i acabavem fent els mínims.
    Però més enllà de pensadors, de teories, filosofia no és l'art de pensar, d'arribar a qüestionar-se i trobar solucions al que ens inquieta? i això és anar avançant...vols dir que això ja no ho estàs escrivint?
    al final s'ha tret filosofia de l'itinerari escolar? si és així, una llàstima, potser per això ara els nois i noies no tenen inquietud per res.

    ResponElimina
  18. Hi ha un període de temps en que ens han d'ensenyar a aprendre a pensar, sent la història del pensament un vehicle carregat d'exemples i mètodes de com anar construint i nodrint aquesta facultat. Després la nostra inquietud, curiositat, vivència o disponibilitat, ho anirà dimensionant amb un ritme propi i un to personal...

    ResponElimina
  19. De vegades no cal escriure un llibre per a dir i expressar el què penses, de vegades en bones covnersacions i pensaments i lectures en tenim prou, gràcies per a deixar-ho escrit, és una part més de tu XeXu :)

    ResponElimina
  20. sempre és bonic quan algú diu que filosofia li interessava o li interessa^^ espero que mai ho deixis correr del tot. Molts petonets!

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tots i totes els que heu deixat un comentari en aquest post. Veig que hi ha molts filòsofs frustrats per aquí. O no, perquè com alguns dieu, utilitzem el nostre espai per filosofar una mica també, i així matem el cuquet.

    Tarambana, no sé si tens raó amb que això es perd amb l'edat. Em sembla que tu estàs preocupada pel fet de fer-se gran, i jo me n'he preocupat molts cops, però crec que la filosofia es porta dins, i els que ens agrada donar voltes a les coses, no ho acabem de deixar de fer mai. Diferent és que potser abans ho fèiem de matinada, en algun racó, després d'una nit de festa i envoltats de gent que pensàvem que no perdríem mai. I ara... tenim un blog...

    Neo, em sembla que tots tenim la nostra filosofia a dins, tenim opinió sobre temes importants, però a alguns ens agrada explotar-ho i a d'altres no. Suposo que per aquí està la diferència.

    iru, no seré jo qui et renyi per llegir a classe, ja que jo mateix ho he fet, però ja de més gran. Però no estic d'acord amb que no puguis tenir una bona conversa sobre filosofia. Els meus coneixements són molt limitats, m'interessa, però he de reconèixer que prefereixo llegir novel·les que tragar-me llibres de filo. Però saps coses de la vida, oi? Saps com funciona el món? Saps com pensen i són les persones, quines diferències hi ha entre ara i uns anys enrere pel que fa a maneres de pensar? Tot això també és filosofia, i en podríem parlar hores i hores i hores i hores...

    Gràcies Kweilan, a mi també em va agradar posar aquest títol. El projecte està totalment parat, i estava oblidat fins que hi vaig pensar l'altre dia. Crec que la vida ens porta per camins que hi ha certes coses a les que no es poden tornar, però mai se sap, és clar, tot pot canviar en un segon de res.

    Assumpta, m'ha encantat aquest comentari, de debò. M'ha fet gràcia veure la teva trajectòria i el teu idil·li amb la filosofia. No et creguis, jo en mates també sóc molt dolent, tot i que a COU vaig triar Mates i Física, a part de les meves Biologia i Química. A la selectivitat les dues ciències de l'opció A em van anar fatal, fatal és poc, però sort que tota la resta va compensar per poder anar a Biologia (però pels pèls, eh!). Però la filosofia sempre m'ha interessat, m'agrada donar voltes a les coses, trobar explicacions. No crec que tingui nivell ni coneixements per escriure un llibre de filosofia com déu mana, però t'agraeixo molt els ànims i la teva promesa de comprar-lo, que ha suscitat un seguit de comandes entre gent que ha llegit també el teu comentari, quina gràcia. Saps, aquí a Bona nit ja dono prou tombs a les coses, i sóc feliç de que passis per aquí a llegir-me i a deixar comentaris tan grans com aquest, i a més, és gratis!

    Bruixo, a tu no et cal fer cap carrera d'aquestes, les capacitats de pensar, relacionar, i reflexionar es porten dins, i per molta carrera que es faci, hi ha gent que les té, i gent que no les té, i tu en vas sobrada. Per això se'm cau tant la bava amb els teus posts, em fas pensar i m'inspires, mai em deixes indiferent. Jo també havia considerat anar a classes de filo, ni que fos d'oient. Ho hagués trobat interessant.

    Guspira, m'ha meravellat la broma que li vau fer al vostre professor, brutal! Ostres, m'hagués encantat ser-hi, té un punt diabòlic, però la cara del professor devia ser un poema. Nosaltres també en fèiem alguna, però aquesta és de nivell, és de pujar nota, tant de bo se'ns hagués acudit. Cap dels professors que vaig tenir a filosofia era gran cosa, però fins i tot així, l'assignatura a mi m'encantava, i això demostra les meves preferències, perquè el profe hi fa molt.

    - assumpta -, però un ha de ser una mica conscient també de les seves limitacions. Fer un llibre sobre filosofia no és feina fàcil, i no crec que nosaltres tinguem prou coneixements per fer-lo. Però això no treu que ens agradi. Qui sap si en un futur, si no tenim res més a fer...

    Zel, està clar que s'ha d'ensenyar a la canalla a pensar, des de ben petits, perquè de més grans puguin tenir una bona visió del món i de totes les coses. No sé com ho feu vosaltres al vostre nivell, però em sembla que a les universitats tampoc es potencia la capacitat de pensament com se suposa que hauria de ser, i prima més el fet de memoritzar moltes dades i vomitar-les correctament en un examen. I així va el món després.

    Estrip, per aquí de vegades m'arrenco i filosofo una mica, ja se sap, hi ha coses que no canvien.

    Carquinyoli, em surt sense voler!

    Carme, és un bon exercici. Estudiant els clàssics s'aprèn a pensar, i només veure que deien bajanades, i sobretot entendre per què són bajanades, ja ens obliga a reflexionar sobre el tema i a pensar. Ho hauríem de fer sempre, però per la canalla és molt important.

    Jordi, espero que això no ho diguis en to despectiu, hahaha! Potser em passo donant voltes a les coses?

    Bajo, tenies de profe de filo en Francesc Macià?? Caram, quin honor! Sí que tens raó que hauria de començar abans l'assignatura, adaptant-la a cada nivell, ja que hi ha molts conceptes bàsics que es podrien anar introduint en la canalla i així aprendrien a pensar i a qüestionar les coses, ja que ni a les carreres s'ensenya com pensar, sempre anem tard!

    Elur, som filòsofs? Em vaig a posar a escriure el llibre!

    Òscar, he hagut de buscar a la viquipèdia qui era el tal Gaarder perquè sóc un inculte. Aquest home sap el que es diu, que per això ho va estudiar, no?

    Rits, jo no m'atreviria a dir que el que escric aquí és filosofia, però sí que m'agrada reflexionar sobre les coses que ens afecten, m'agrada el món que ens envolta i tots els conflictes que es generen entre les persones. M'agrada trobar explicacions, les coses no passen ni es diuen perquè sí.

    Manuscrits, tens tota la raó. Per això deia que s'ha de rendir culte als grans pensadors, encara que la seva doctrina estigui més que passada de moda. Ells ens ensenyen a pensar, i ens ensenyen on són els problemes a resoldre. En definitiva, ens obren la ment, i això és el que ens fa falta.

    Cesc, quan vam pensar en aquest projecte no tenia un blog on parlar de certes coses. Potser ara això del llibre no tindria tant sentit, potser ens conformaríem amb un blog de filosofia...

    Ja ho saps Tals, que passo sovint per casa teva.

    ResponElimina
  22. Jo en el seu moment no ho suportava i ara tinc un bon amic filòsof, i és molt agradable parlar-hi en l'aspecte que obre un ventall de perspectives que maig hauria pensat ni que existeixen. Ets fenomenològic ? o més científic ? ...imagino que lo segon. L'amic en qüestió és un estudiós de les teories de la Deconstrucció de'n Jacques Derrida
    ...no sé perquè t'he fotut el rollo perquè jo no hi entenc un borrall, però m'ha fet gràcia veure que els freaks som majoria ;-)

    ResponElimina
  23. Mai en to despectiu, si prenem la filosofia com l'estudi de la realitat, l'acció i el pensament tots una miqueta en som de filòsofs.

    Que de vegades se'n vagi la bola, que també, és una altra cosa... ;)

    ResponElimina
  24. Ai!! A vegades quan em surten comentaris tan llargs tinc por que el propietari del blog pensi que m'he passat (això em passa només a tres o quatre blogs jajaja) però és que "em surt sol" :-)

    I que tu em diguis que t'ha agradat m'ha fet feliç, així que no puc evitar deixar una altre batalleta jeje

    Dius que també ets dolent en mates... no. Crec que no saps què és ser "dolent en mates"... Jo no entenia ni què era el que intentaven explicar-me. No era que no entengués l'explicació, no... és que no captava res de res.

    Els meus pares, quan em van fer, es van oblidar de la part cerebral-numèrica, que deuria quedar perduda per allí... i li va anar a parar TOTA a mon germà (tretze mesos més jove que jo, però dos cursos menys)

    Amb dos cursos menys, ell entenia el que se suposava que havia de fer jo, només donant-li una ullada i sense que ningú li hagués explicat.

    La vida és així de mal repartida (ara bé, a mon germà no li demanis la part de lletres, eh? que la seva me la van posar a mi jeje)

    Tu escriu el llibre que vulguis que el compro :-))

    ResponElimina
  25. Osti jo dic lo seu nom amb tanta tranquil·litat, al principi si que va ser un xoc però després per mi només havia una Francesc Macià. Lo que te feia plantejar-te el món i podia fer-te olvidar que sonés lo timbre per sortir de classe. Tots los professors haurien de ser com este :)

    ResponElimina
  26. a mi la filosofia mai em va quadrar i mira q era (i sóc) de lletres... pero el profe, he de reconèixer que era una canya i s'ho currava molt, pobre... recordo frases mítiques com ara:
    "Kant, familia, és la truita amb patates", "Anem a les profunditats de la caverna profunda de Plató" o "Montse, a jugar a cartes al passadís, si us plau..."

    :S

    ResponElimina
  27. La filosofía es la ciencia que complica las cosas que todo el mundo sabe _ Juan Benet.

    Aquesta frase sempre m'ha agradat :)

    ResponElimina
  28. A mi em va marcar tant el profe de filo que vaig estar a punt de matricular-m'hi, però al final va poder més la filologia. La vida té atzars que no controlem. Per sort. Petons.

    ResponElimina
  29. quins bons moments em va donar la classe de filosofia a l'institut...
    Qui sap si algun dia llunyà arribeu a escriure aquell llibre!

    ResponElimina
  30. molt bé!
    a mi també m'agradava l'assignatura de filosofia, la trobava tan encantadorament estúpida

    ResponElimina
  31. Atzu, per no interessar-te d'inici, veig que t'escoltes amb atenció el teu amic! Jo sóc més tirant a científic, suposes bé.

    Jordi, ja sabia que no ho deies en to despectiu, és clar, només que en llegir-ho el primer cop em va semblar que, depenent de com es llegís, podia sonar malament, i em va fer gràcia. A molta gent un llibre de filo li pot semblar molt avorrit!

    Assumpta, espero que això de que et fa por de deixar comentaris massa llargs no vagi per mi i el meu blog, que aquí tothom pot dir el que vulgui, sempre que sigui amb respecte, és clar. Mai em veuràs queixar-me de comentaris llargs, al contrari, si m'encanten. Sempre denoten una lectura profunda del post, i un abocament d'una part del comentarista que té a bé regalar-me, i això no té preu. Només amb el temps que dediques a comentar, ja demostres com de seriosament et prens el que llegeixes. I a més, en el teu cas, la teva sinceritat i manera de dir les coses sempre em dóna pau i confiança, i mira, són coses que valoro, és un plaer llegir les teves 'batalletes'. I pel que fa a les matemàtiques i al teu germà, veig que feu una societat indissoluble, segur que al Trivial guanyeu sempre quan aneu de parella! Mira, no sé si aquesta segregació genètica tan marcada està recollida als manuals.

    Bajo, tots recordem algun professor que ens va marcar especialment, i que sempre durem amb nosaltres. Ja veig que el teu tenia nom il·lustre!

    Montse, que mala persona que ets, jugant a cartes a classe de filo? Ja et val, no? Per això ja estaven les EATP!

    Elur, és una frase d'allò més encertada, m'encanta! Què, ja has fet el teu pòster?

    Fada, qui sap, potser les coses encara t'haguessin anat millor si t'haguessis decidit per filosofia... o no...

    Nimue, potser algun dia, però ho veig difícil. Ara, tampoc oblidaré aquelles classes de filo de COU. Inesborrables.

    Deric, potser m'equivoco, però penso que ens mereixia la mateixa opinió. Un munt d'idees sense sentit, però caram, que interessant tot plegat!

    ResponElimina
  32. No!! no tinc pas ganes de veure'm en una foto cada dia i am posat de bleda, tu! ja en faig prou amb el mirall! jejejejeje

    ResponElimina
  33. Jo mai he fet filosofia però he de reconèixer que no m'hagués desagradat ja que interès per el tema en tenia :) Per això vaig llegir El mon de Sofia. Llibre que em va agradar molt.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.