divendres, 9 de gener de 2009

Oda

L'amor et sorprèn, t'arriba quan menys t'ho esperes, el vulguis o no. Arriba un dia en que estimes, i estàs perdut, perquè no et pots escapar, i encara que te'l vulguis treure del cap et persegueix, no tens on amagar-te. I fa mal, perquè l'amor fa mal; un mal gairebé físic. Té coses meravelloses, i l'acompanyen les pitjors tortures. Sense adonar-te'n en depens, t'hi acostumes tant que ni te n'adones, i quan et falta, et perds a tu mateix. L'amor és màgic, l'amor és gloria, l'amor és tot. Si el busques no el trobes, però si el trobes desitges no buscar mai més. Quan és correspost toques el cel, sents coses que mai no es podran explicar amb paraules. I quan no... no hi ha res que et pugui consolar ni aixecar els ànims. L'amor és bo i dolent al mateix temps, felicitat i dependència, innocència i interès.

Ben mirat, podem tenir els mateixos motius per desitjar-lo com per defugir-lo. Però una cosa tinc clara en aquesta vida. Només hi ha una cosa per la que val la pena arriscar-ho tot, perdre-ho tot i engegar-ho tot a rodar. I aquesta és l'amor.


Post inspirat per la Roba d'estiu, o la Bruixoleta, o... què sé jo!

43 comentaris:

  1. És un text absolutament preciós que he llegit ja tres vegades de tant com m'ha agradat... De veritat que és magnífic :-)

    I com que jo, al llarg de la meva vida, he viscut la part trista i la part bona, em permets afegir un pensament darrera d'una de les teves frases?

    Si? :-)

    Quan és correspost toques el cel, sents coses que mai no es podran explicar amb paraules. I quan no... no hi ha res que et pugui consolar ni aixecar els ànims... o potser hi ha una cosa, respirar fons, deixar passar una mica de temps i confiar en que ha d'arribar un dia que ens portarà aquest amor correspost que ens farà tocar el cel.

    I és que, per molt malament que ho hagis passat (i, com tu molt bé dius, es pot patir moltíssim per amor) la lluita per trobar-lo, per viure'l no l'hem de deixar mai... fins que arribi un dia en que ja desitjarem no buscar més perquè l'haurem trobat :-)

    La Robeta-Bruixoleta ens fa pensar, eh? :-)

    ResponElimina
  2. Sí, és un text preciós! I estic d'acord en el que dius. Però també penso com l'Assumpta que l'amor sempre torna, sempre arriba, en un moment o altre i que en això hem de confiar.

    I que a mi em sembla que defugir-lo és un molt mal negoci, potser és un negoci sense riscos, mai no hi perdràs res, però és força penós...

    Millor arriscar el que calgui.

    ResponElimina
  3. Una descripció exacte i amb la que estic totalment d'acord. No puc afegir-hi res més, només felicitar-te pel text.

    ResponElimina
  4. Mola el post, et poso al reader jejejeje

    ResponElimina
  5. L'amor és el motor que hauria de moure el món!
    Un post molt bonic Xexu :)

    31 petonassos!!! jejeje Per molts anys!!!

    ResponElimina
  6. si als peus del llit hi tinguès alguna frase per llegir-la a diari, seria la darrera del teu post.

    ResponElimina
  7. No sé què dir. Una descripció genial.
    També em quedo amb l'últim paràgraf. Crec que és el desamor qui ens fa defugir de retrobar l'amor. Qui no arrisca no pisca.

    Per cert, si és el teu aniversari, mooooltes felicitats!!!!!

    ResponElimina
  8. per molts anys xexu, pels anys i per l'Oda!

    ResponElimina
  9. Noi, pell de gallina! I felicitats per l'aniversari!

    ResponElimina
  10. oh! com m'agrada aquest text! I, quanta raó! :)

    ResponElimina
  11. ai!! quan ens surt la vena romàntica...

    ResponElimina
  12. Sense la força de l'amor no ens mantindríem vius.De fet hi ha moltes classes d'amor i així qun un s'apaga , l'altre es revifa i ens revifa...
    Per molts anys Xexu!

    ResponElimina
  13. Per desgràcia estic d'acord amb tu. I dic per desgràcia perquè, com tu dius, sóc capaç d'engegar-ho tot a rodar, d'arriscar-ho tot i de donar-ho tot per amor, perquè m'embogeix i em fa dèbil i forta al mateix temps...

    I quan t'esforces per demostrar que estimes, quan ho dones tot sense rebre res a canvi... és molt dur. Però és així.

    Aix... Si es que...

    ResponElimina
  14. El post està molt bé, jo afegiria que ens enamorem de persones normals i corrents i l'amor és un estat fantàstic però s'ha de conèixer bé la persona abans de enmorar-se profundament perquè si no llavors ve el desengany i la decepció.

    ResponElimina
  15. No podria estar més d'acord amb tu. Un post excel·lent, amic XeXu!

    Ah... Per molts anys, maco!!!
    Petons!

    ResponElimina
  16. Ostresssssss, molt maco el text!!! plasplasplasplasplasplas, jjejje

    jo em quedo amb la frase de tocar el cel.

    Pd. XeXuuuuuuuuuu, m'agrada molt el Cook!!!! Podries fer-me una minillisteta dels que hi ha "els de sempre"? Ja saps, el Jack i la Laurie, avui he estat a l'Abacus de Lleida i no en tenien cap que fos d'aquests protas i m'agrada molt el rol que fan!!! Mil gràcies!!! MMMuaks

    ResponElimina
  17. Sí senyor! Visca l'amor i els enamorats!

    ResponElimina
  18. Si és que aquí no s'hi pot afegir res més. Només desitjo algun dia arribar a sentir-ho com ho fas tu, arribar a percebre aquestes sensacions però de debò, tenir la necessitat d'estimar i ser estimada, somriure peruqè no podria tenir res més i plorar per anhelar-ho... Moltes gràcies per aquestes paraules...

    Els sentiments són el que ens mouen en aquesta vida... és el cor qui ens guia, la ment n'és una esclava en l'amor.

    I... moltíssimes felicitats!!! (espero que t'agradi ^^)

    ResponElimina
  19. Quina meravella...uff déjame que vuelva a leerlo

    ResponElimina
  20. M'atreviria a dir que em ratifico de ple en tot el que has dit.
    L'amor pot ser "tot" i pot convertir-te en "res".
    Per amor ho faríem tot sense que importi res.
    Per amor ens podem sentir capaços d'aconseguir-ho tot, però per amor també, ens podem veure sense forces per fer res...
    Amb amor ho podem tenir tot i per amor ho podem perdre tot...

    ResponElimina
  21. Ostres Xexu, ara sí que m'has deixat sense paraules, i no sé què inventar...

    Pel que fa a les paraules, tu, ja les has dit totes. I les has convertit en emocions.

    És un escrit realment preciós, tot el que dius m'agrada tant, que ara mateix enllaçaré aquest escrit en un dels dos blocs.

    Moltes gràcies per nombrar-me, i felicitats pel teu aniversari! Una abraçada ben forta :-))))

    ResponElimina
  22. Ostres, quin post més cert i alhora bonic, Xexu. Jo em quedo amb "Si el busques no el trobes, però si el trobes desitges no buscar mai més".

    I la sensació d'amor correspost, és tan bonica...Encara que només l'hagis sentida un cop, impregna.

    ResponElimina
  23. no puc entendre la vida sense amor ni humor

    ResponElimina
  24. No puc afegir massa res... tu ho dius tot! És un post preciós que em sembla que tots podriem sotasignar sense masses problemes.
    Jo desitjo l'amor, espero pacientment a que m'arribi per poder tocar el cel una vegada més. I confio en què així serà.
    Si has tocat el cel i ara els núvols no et deixen arribar-hi, tingues fe en què el dolor de la impotència s'esfumarà i podràs tornar a notar l'escalf del sol.
    Sento ser tant cursi, no estic massa inspirada... perdona.
    Només et volia dir que.....
    FELICITATS!!!!! jeje
    una abraçada ben gran XeXu!

    ResponElimina
  25. saps, estic totalment d'acord amb tu i per fi trobo algú que ho diu... val la pena arriscar-ho tot per amor tot i perdre oi? una abraçada no saps com m'he sentit recolzat amb aquest post...

    ResponElimina
  26. abans no ho entenia aixis..ara penso allo de que es millor tenir i perdre-ho ,que no haber tingut.
    tu ets sabi, amb 31 anys ja ho saps....a mi m'ha costat mes...
    pero sempre se es a temps d'apendre, oi??
    unes paraules divines, gracies
    i per molts anys
    besets de sargantana ;)

    ResponElimina
  27. Hola! vinc perquè la Fada m'ho ha recomanat moltes vegades i veig que tenia tota la raó. Escrius molt bé!

    ResponElimina
  28. A mi sempre em va agradar Tintin i em continua essent molt simpàtic. M'agradaven molt tots els detalls dels dibuixos. 80 anys! Com passa el temps! Però ell, i tots els seus companys tenen l'aventatge de què pr ells no passa el temps.

    ResponElimina
  29. Xexu: borra el darrer comentari, que m'haig equivocat de bloc. Ho sento!

    ResponElimina
  30. Completament d'acord amb tu !
    Però és que realment, quina seria la raó de tot si el món no el mogués l'amor?

    Pot fer molt de mal, però quan es presenta amb la seva cara més dolça t'oblides de la resta i tornes a estar viu i la vida flueix d'una altra manera i desitjes que sempre sigui així ...

    Preciositat de post, si senyor !!!

    ResponElimina
  31. L'amor és molt important a la vida. Però no té perquè ser la que més. El més important a la vida és saber apreciar el que tens i ser feliç. L'amor és molt important a la vida, però tampoc és el que t'ha de fer perdre el que tu ets. L'amor és molt important a la vida. L'amor. També pot ser un amor diferent. Amor als amics, amor a la família amor a les flors, als animals, a la vida.

    ResponElimina
  32. Ostres, és ben cert tot el que dius. L'amor és el que fa moure les coses més increïbles, és el que fa a una persona la més feliç del món i la més desgraciada.
    Però quan és correspost... és el que et fa viure la vida amb intensitat.

    Tant alegre i tant trist alhora, tant bonic i tant malèvol, tant innocent i tant culpable... tant contradictori...

    ResponElimina
  33. això ho podem extrapolar a qualsevol mena d'amor (filial, fraternal, de parella...)

    ResponElimina
  34. M'agrada moooooolt!!!!! 100% d'acord! Brindem pel present ;)

    ResponElimina
  35. Veig per aquí que es el teu aniversari... moltes felicitats!

    ResponElimina
  36. Carai! Sembla que estiguis molt enamorat!! ha,ha,... realment és una descripció fantàstica. Exultant!

    ResponElimina
  37. Mil gràcies a totes i tots els que heu passat per aquí i heu deixat els vostres comentaris, no sé com agrair-vos les vostres paraules, però com sempre faig en aquests casos, és de justícia destacar la Bruixoleta com a musa d'aquest post.

    Crec que més o menys tots coincidim amb la importància de l'amor en les nostres vides, i encara que alguns heu destacat també altres amors, jo em referia a l'amor que sents per aquella persona especial.

    Ah, i moltes gràcies per felicitar-me l'aniversari, normalment no en dic res, però l'Elur que és un solet m'ha descobert, gràcies guapa. 31 ja...

    ResponElimina
  38. No hi puc estar més d'acord. "Xapó!" Xexu... Després dius que no fas poesia, o que no l'entens, però aquest text és el més poètic que he llegit en molt de temps... Em trec el barret (si en dugués!).

    Abraçae...

    P.D. Hem de parlar... Et truco!

    ResponElimina
  39. Oh! Només 31, que jovenet! Per molts anys!

    ResponElimina
  40. L'amon mou el món. Quanta raó tenen les teues paraules..

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.