divendres, 12 de desembre de 2008

Relats conjunts, La gran ona de Kanagawa


En Wataru no era un nen com els altres. Els nens japonesos d'aquella edat feien tota mena d'activitats després de l'escola, molts s'apuntaven a alguna art marcial, i els primers de la classe anaven al taller de haikús del professor Nakazawa. Però ell no, perquè sabia que era diferent. Ell era surfista.

Cada dia, en sortir d'escola, passava per casa, recollia la seva taula i es vestia com els surfistes de la tele. Marxava de seguida cap a la platja i seia a la sorra, tot mirant el mar. Al principi a la seva mare no li feia massa gràcia, però en Wataru s'emportava també les llibretes i cada dia, ja cap el vespre, tornava a casa amb tots els deures fets.

Era un surfista, un surfista dels bons. Per això no es posava mai a l'aigua: esperava. Assegut a la sorra amb la mirada perduda a l'horitzó... esperant la gran ona. Allà es passava llargues estones, fitant l'infinit, observant el mar que tant estimava, i amb la taula a punt per si arribava el gran moment. I un bon dia, el moment va arribar. Es va aixecar emocionat, mirant com l'ona s'acostava des de lluny, però quant més a prop la tenia, més paralitzat es quedava. Era una ona gegantina, una ona que creixia i creixia, l'ona més gran que mai havia existit, molt més gran que l'impressionant Mont Fuji. Sense poder reaccionar, pàl·lid i aterrit, aquell tsunami va ser la darrera cosa que en Wataru va veure; la gran ona.


Aquesta és la darrera proposta de l'any de Relats Conjunts. Animeu-vos a participar!

24 comentaris:

  1. Pobre Wataru! Em sap greu per ell, perquè m'agrada, m'agraden les persones diferents i que van una mica al seu rotllo. El personatge em fa pena, però el relat m'ha encantat.

    ResponElimina
  2. Quina pena el pobre Wataru. És molt trist veure com acaba la seua il.lusió. M'ha agradat.

    ResponElimina
  3. però quin mal cor que tens...pobre noi! jajaja

    ResponElimina
  4. Almenys cal pensar que la imatge era impressionant, això està clar...

    ResponElimina
  5. Pobret petit... ell que feia els deures i tot mentre esperava la gran ona.
    El relat és molt bo!! La veritat és que he pogut "veure" perfectament en Wataru allí assegut, amb la taula i les llibretes, i com després veu arribar la gran ona plè d'espant...
    Un trist final...

    ResponElimina
  6. M'apunto als plors generals, pobret!

    ResponElimina
  7. Glups! Com la vida mateixa, esperes el gran moment i veus que t'equivoques. Ell la va triar la gran ona...

    ResponElimina
  8. INCREÏBLE! Xexu, ets una canya. M'ha encantat. No m'ho esperava per res del món i per això m'ha emocionat el final.

    La imatge i el relat són un, conjunten perfectament. Ets tot un artista, de veritat que m'ha agradt moltissim.

    Es maco, tendre, i alhora trist, molt... japonès :)

    ResponElimina
  9. tant temps esperant la gran ona... ja que en Wataru no era com els demés... qui sap... potser quan va poder reaccionar, l'últim que va fer va ser emocionar-se i somriure...

    ResponElimina
  10. oi... pobre noi....mmmmm no el final no m´ha agradat. ho sento. pero el relat en si molt bonic. res, que salutacions.

    aina

    ResponElimina
  11. FANTÀSTICCCCC!!!
    M'ha encantat el relat!
    Encara que em sap greu el final que li ha tocat a en Wataru.

    ResponElimina
  12. I jo, enmig de la indignació general que el tsunami del teu post ha deixat entre els lectors, sento la remor i el regust a sal de Murakami... m'equivoco?
    Un post genial XeXu, com sempre. M'encanten els teus relats, no sé com t'ho fas per dir tantes coses amb tant poques paraules!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Caram... hem pensat de manera semblant. Pobret el teu... ;-)

    ResponElimina
  14. Ooondia, tant de temps esperant aquest moment i se me'l menja l'onada... Però els desigs comencen i acaben al mateix mar, mor enmig de la seva gran il·lusió. M'ha agradat!

    ResponElimina
  15. Ostres, XeXu! En comptes de paral·litzat, podries haver deixat que acabés surfejant la gran onada, no? Com al final de Le llamaban Bodhi, home!

    De totes maneres, tot i el final tan tràgic, el relat és molt bo! :)

    ResponElimina
  16. Ah, per cert, Xexu, el comtari encapçalat per "Sebastià" sóc jo... el que passa és que mon pare ha entrat al gmail des del meu pc... i ha quedat grabada la sessió! ^^U

    ResponElimina
  17. Moltes, moltes gràcies a tots els que heu passat i llegit el meu relat. Lamento que em sortís una cosa tan sàdica, just quan en Wataru comença a caure simpàtic, patam! La gran ona. Però aquí estava la gràcia, no? S'hi podria buscar significats filosòfics en l'escrit, però no entrarem en aquests detalls.

    ResponElimina
  18. Un final inesperat, pensava que solcaria la ona. Pobret, tants dies fent deures i esperant i quan arriba l'ona somiada se l'emporta. Però així són els relats, no? Ben trobat Xexu!!

    ResponElimina
  19. és díficil això d'estar esperant durant molt temps una cosa i un cop t'hi trobes davant, quedar-te paralitzat de por... Massa temps malgastat potser en l'espera.

    Bon relat, estic d'acord amb el què deien del sabor a Murakami :)

    ResponElimina
  20. Quin tros de relat company!
    És molt bo.
    boníssim.

    M'encanta!
    ;¬)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.