dimarts, 9 de desembre de 2008

Pedres


Resseguint parets de pedra massissa que aguanten i aguantaran més que qualsevol construcció actual, s'ensumen els anys, segles i mil·lenis de la nostra ciutat rere cada pedra. Cada racó és una història, cada escletxa, mil batalles. Quan més passejo entre murs més m'agrada aquesta ciutat, i més m'adono que em queda molt per descobrir. Recórrer-la amb la càmera a la mà sempre és agrait, i encara ho és més fer-ho en companyia de dos amics. Esmorzar a la Plaça de Sant Josep Oriol i voltes i voltes fins a perdre'ns pel Gòtic, per acabar, com no, a Santa Maria del Mar. Però sabeu què és el millor? La promesa de convertir aquestes passejades en costum.

30 comentaris:

  1. doncs ja ens aniràs explicant els descobriments que vas fent. A mi m'agrada molt passejar pels llocs que has dit.

    ResponElimina
  2. Entro al teu blog i al·lucino amb la foto que has penjat en el post d'avui: en tinc una de gairebé idèntica, que vaig fer, però, a Girona capital, al davant de la catedral.

    Molt maca, per suposat, la zona del Gòtic barceloní.

    ResponElimina
  3. M'encanta l'arquitectura, l'art en general, i les hores d'història de l'art a l'institut es noten...

    No només em fa feliç poder reconeixer-ne la forma o el nom de l'estil o el tipus de volta, sinó respirar també els moments, caminar sobre lloses que han aguantat mil milions de petjes abans de la meva... tant de bo tingués temps per passejar més sovint per BCN...

    Que, per cert, és cert que em vas veure l'altre dia a Portaferrissa? Potser que anés amb una altra noia, totes dues amb cara de cansades i atrafegades i unes quantes bosses a sobre? I la pregunta més important... per què no em vas dir res?!? Amb les ganes que tinc de coneixer-te...

    Apa, bona nit :)

    ResponElimina
  4. Oh!! Quina enveja em fas Xexu... quan llegeixo textos com el teu m'enyoro més encara de Barcelona...

    Cada vegada que ve algun amic de fora, la primera cosa que el meu marit els hi vol ensenyar és el Barri Gòtic (i ell és el reusenc, que jo sóc la barcelonina jeje...)

    Saps? Fa molts anys, a una granja que hi ha al carrer Petritxol que es diu La Pallaresa, els meus pares van fer un berenar per celebrar el meu bateig :-)

    Quan anem a Barcelona i passegem pel Barri Gòtic ens agrada acabar (o començar) fent una tasseta de xocolata allí... potser és el local públic que vaig visitar de més petita!! :-)

    Al meu marit li agrada molt tot el voltant del Museu Marès... a mi m'agrada fer el trosset de la Catedral a la Plaça de Sant Jaume...

    ResponElimina
  5. dons si, tens raó, afortunat.

    ResponElimina
  6. Sigui per on sigui, un passeig ben acompanyat, és un plaer!!!!
    ;-D

    ResponElimina
  7. Hi ha tants racons per descobrir... I saps quan te n'adones? Quan vius un temps lluny de Barcelona. No coneixem res. Cap pedra.

    Cap.

    ResponElimina
  8. No acabarem mai, mai, mai de descobrir del tot aquesta nostra i estimada ciutat. Jo també anava a menjar xocolata al carrer Petritxol de petita per celebrar qualsevol cosa i festejava, als 16-17 anys pel barri gòtic i acabàvem sempre seient en algun racó de la Plaça de Sant Felip Neri.

    Ja ens ensenyaràs els descobriments.

    ResponElimina
  9. Buff... M'has tocat el meu barri. Hi he viscut, hi vaig anar a escola, hi treballo, d'una manera o d'una alta hi porto tota la vida i saps, no me'n canso de voltar-hi i badar... Hi ha tants racons...
    Celebro que us agradi i que ho agafeu per costum...

    Ah, i la foto, fantàstica!

    ResponElimina
  10. Ei, això sona molt bé! Si esdevé costum, posa-hi data i horari i fes-nos una visita guiada ;) Petons.

    ResponElimina
  11. El barri gòtic és un lloc privilegiat per passejar-hi, per gaudir de la ciutat. La foto, preciosa!

    ResponElimina
  12. anar amb la càmara al damunt és un bon costum, i t'ajuda a fixar-te en petits detalls que abans no havies pareciat com cal.

    ResponElimina
  13. Vaig per Girona amb la càmera sempre al damunt i pensant: goita, quina foto! mira això ho podria ben retratar... i així tot el dia i mentrestant la càmera resta ben guardadeta al fons de la bossa :P

    Bona foto! bona passejada!

    ResponElimina
  14. Ciutat Vella té indrets d'allò més encisadors... llàstima que tingui encara tants racons tan mal cuidats.

    ResponElimina
  15. mmmm akelles promeses son les millors entre amics!!

    ResponElimina
  16. doncs espero que cada vegada ens deleiteixis en fotos ben maques com aquesta!
    Si és que tenim una ciutat preciosa i el gòtic i la Ribera desprenen tanta història. Ahir, al TN sortien els Colplay dient que van grabar músiques de les esglèsies de Barcelona i moltes de Santa Maria del Mar.

    Un racó que segur que coneixes: Plaça Sant Felip Neri....

    ResponElimina
  17. Ohh!!! dolça meva i estimada bcn, ara que en sóc "lluny" com t'enyoro! i només em falten aquests sentiments generalitzats ... Petritxol, St. Felip Neri, Pl.Rei ... tants i tan bons records ! i si a més com dius tu, en grata companyia encara millor. Gràcies !!!

    ResponElimina
  18. Aquestes costums no fan pas cap mal, al revés, són bones costums :)

    ResponElimina
  19. M'ha fet gràcia llegir l'opinió de l'altre Assumpta (bé, per ella "l'altre Assumpta" sóc jo, clar jeje) però ho dic perquè està clar que les Assumptes barcelonines que vivim lluny de la nostra ciutat l'estimem amb bogeria... i ens enyorem... sniff

    El dia que em toqui una travessa torno!! :-))

    (Fa divuit anys que ho dic això... serà aquesta setmana la bona?)

    ResponElimina
  20. Barcelona té un munt de racons màgics per descubrir, però si és en bona companyia millor que millor,no?

    ResponElimina
  21. les pedres són atractives amb o sense companyia. una bona companyia converteix lo atractiu en quelcom deliciós que desitges repetir

    ResponElimina
  22. Llegint aquests comentaris no em puc estar de recordar aquella frase del Lawrence Durrell a Justine quan diu que una ciutat és la més bonica quan allà hi viu la persona que estimes...

    ResponElimina
  23. Quan trobes raconets de bon estar, fa goig de fer camins, mentre et deixes endur pels records...

    ResponElimina
  24. les coses que han vist aquestes pedres!!!

    han viscut guerres, alegries, gamberrades i el dia a dia d'una ciutat antiga.

    De tant en quant dono voltes per la Catedral i sempre hi descobreixo alguna cosa nova
    (amb un amic ens dediquem a buscar els gremis que hi ha representats i coses per l'estil).

    ResponElimina
  25. De ben segur que si es converteixen en costum seràn tot un plaer.
    Salut!

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies a tots i totes que heu passat per aquí i heu deixat els vostres comentaris. Sempre m'alegra saber que molts de vosaltres estimeu tant Barcelona com jo, i mencionant racons que heu anat dient em feu recordar aquest diumenge passat, ja que tots els que heu dit els vam recórrer. Aquest cap de setmana encara estem decidint on anar, si visitar algun poble de la geografia catalana, o triar un altre barri barceloní. A veure què surt, que s'ha d'aprofitar ara que els castells no em roben els caps de setmana!

    ResponElimina
  27. Acabo d'arribar de París (bé, vaig arribar ahir a la nit...jeje) i de pedres n'he vist un bon grapat!
    Realment és impressionant veure amb els propis ulls aquelles construccions, aquells monuments que decoraven les ciutats en èpoques passades, ben drets i encara imponents.
    Una de les coses que he pensat en aquest viatge és precisament lo abandonadeta que tinc Barcelona i les ganes d'agafar un planell i descobrir cada raconet!
    M'ha agradat venir aquí i trobar aquest post, veure com persones com tu valoren aquestes coses i fer més sòlit el meu desig de caminar per aquesta gran ciutat!
    una abraçada!

    ResponElimina
  28. Santa Maria del Mar!!! Saps, per molt que viatgi, aquest racó de Barcelona és el meu preferit, en part perquè la meva àvia hi vivia a davant i aquesta església sempre ha estat lligada a la meva vida, des de ben petit. Era un privilegi anar a casa dels avis!

    ResponElimina
  29. ... snif... quina enveja... Una abraçada!!! *María*

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.