dimecres, 24 de desembre de 2008

Inconveniències


Trenco moments i esperances,
taco instants amb impaciència,
de sentir la profunda absència
afloren les meves mancances.

L'enyorança és una amiga
que ningú vol al costat,
buit a l'ànima, rostre amarat,
i un compàs d'espera llarga.

Ve Nadal, i amb ell impotència
de saber-me fora de lloc.
Si pogués tenir-te a prop
i oblidar la inconveniència,

no serien aquestes festes
una càrrega tan pesada,
amb regust de la besada
que em regales sense presses.

Però no és hora, encara
que tu i jo apleguem les mans,
quan tothom busca el descans
i l'escalfor de la trobada.

I l'any nou arribarà
amb renovades alegries,
però per compartir els teus dies
haurem d'esperar a demà.


M'he atrevit a intentar-ho amb la poesia. Demano disculpes.

30 comentaris:

  1. Fas bé d'atrvir-te. Tot i l'anyorança intenta passar-t'ho bé. segur qu el'any vinent és millor que aquest
    Bones festes!

    ResponElimina
  2. No sé perquè demanes disculpes. A mi m'ha agradat, m'hi he identificat, i m'ha emocionat.

    Aquesta és una d'aquelles nits en què la soledat i l'enyorança ho són el doble. Que passi ràpid, que passi ràpid.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Nadal

    ELS SENTITS DE LA TERRA
    (amb tornada)
    Cèlia M.

    M’agradaria veure pensaments i emocions,
    i objectes amb ànima
    (en total equilibri,
    anant a qualsevol destí).

    M’agradaria tastar les situacions inverses
    i la maduresa generosa
    (en total equilibri,
    anant a qualsevol destí).

    M’agradaria olorar experiències passades
    i la sensació de pau
    (en total equilibri,
    anant a qualsevol destí).

    M’agradaria escoltar el so dels arbres
    i la música dels colors
    (en total equilibri,
    anant a qualsevol destí).

    M’agradaria tocar núvols i estrelles
    i la tendresa de l’aigua
    (en total equilibri,
    anant a qualsevol destí).


    Bones festes de Nadal!

    ResponElimina
  4. A mi m'ha agradat :-)

    Jo moltes vegades no entenc els poemes... el teu si l'he entés...

    Fora de lloc? No crec...
    Si Nadal fos això que mostren per la tele potser sí que estaries fora de lloc (i jo!!) però Nadal és una cosa molt diferent...

    Cada vegada que has dit alguna cosa bonica a algú... has guanyat un trosset de lloc en aquest Nadal :-)

    Bon Nadal, Xexu!!

    ResponElimina
  5. T'hi has atrevit i, al damunt, el resultat és molt bonic... i una pèl dur, com la vida mateixa.

    Sigui com sigui, bon Nadal per tu i tothom.

    ResponElimina
  6. De disculpes res! Molt bon Nadal (d'aquests que s'escriuen en majúscules, no dels altres), Xexu!

    ResponElimina
  7. Preciós!

    M'ha emocionat (et puc xivar una cosa? m'hi sento tan aprop, de moltes de les coses que hi dius... fa dies que intento trobar el meu lloc en aquest nadal,... i no l'acabo de trobar per molt que ho intenti)

    Tot arribarà, XeXu, i el què avui sembla llunyà potser demà no ho serà, tot és seguir fent camí.

    Bon Nadal!!! i gràcies per atrevir-te amb la poesia, ha estat preciosa...

    ResponElimina
  8. disculpes acceptades ;P
    quines coses de dir!!!!!

    és bonic i trist, i és que la tristesa a vegades també en pot ser de bonica.

    una abraçadassa, maco!!!!

    ResponElimina
  9. Visca la Poesia, així amb majúscula, la que s'entén, que avui dia sembla que fer poesia sigui enllaçar tot de paraules incomprensibles i després fer veure que entenem el missatge tan profund que expressen els versos...

    ResponElimina
  10. Tranquil i molts ànims. Ets al teu lloc, ho sé. A més, mira't el 2009 amb carinyo, que sé segur que serà el nostre!!!

    Ja veuras com sí!!!!

    Pd. Pel que fa alpoema, ni disculpes ni collons, jejeje, està genial.
    (Consell d'amiga? No facis durar l'enyor més de l'estrictament necessari.)

    ResponElimina
  11. si senyor, bon poema!
    i treu lo de les disculpes home que no s'ho valen!

    ResponElimina
  12. Ai XeXu... tendre, melancòlic... un poema preciós. Però com moltes vegades m'has dit tu mateix... seria molt bonic si no fos cert tot el que dius, si no sortís del fons del teu cor.
    Jo tampoc trobo el meu lloc, potser en sóm més dels que penses els que vivim els Nadals des d'una distància que ens fa sentir estranys i un pèl tristos. Sé que això no reconforta... però em sembla que puc entendre una mica el que sents i ho comparteixo.
    Aquests dies per aquí a la blogsfera també es fa notar el Nadal, tot són posts desitjant bones festes... però jo no puc escriure un post d'aquests, tu tampoc... però mira, tal i com diu l'Assumpta, cada vegada que dius alguna cosa bonica estàs sembrant una mica d'amor... desitgem-nos doncs el millor per ara i per sempre, diguem-nos lo importants que sóm els uns pels altres, aprofitem aquests dies de felicitacions per recordar a tots aquells que ens estimem lo importants que són. I tinguem un pensament de carinyo per tots aquells que ja no estan al nostre costat i per tots els que no estan bé, els que passaran el Nadal lluny dels seus, els que estan malalts, els que no tenen res...
    Buf, ara me n'he anat molt per les branques, ho sento.
    És que no sé què dir-te XeXu... només intento fer-te arribar una mica de l'escalf del meu cor, perquè aquesta soledat no sigui tant feixuga.
    Una abraçada sincera....
    M'ha agradat molt el poema, de veritat!

    ResponElimina
  13. Xerres paraules
    en la nit.
    xiuxiueges, dels sentiments,
    un record

    Bon Nadal.

    ResponElimina
  14. No demanis disculpes... demana aplaudiments!!! Molt bé molt bé!!! A mi m'ha agradat molt, la teva manera d'expressar, la rima... tot molt ben lligat. Però he trobat el contingut trist... I quan algú escriu poesia, sempre he sentit dir que és o perquè està enamorat o perquè està ferit, ferit d'amor s'entén...
    Tant de bo no deixis de regalar-nos versos com aquests, amb aquesta càrrega sentimental, però tant de bo, siguin versos més alegres...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  15. molt bonic, molt clar i molt compartit.
    demà no serà tant lluny is assaboreiges el camí.
    bon nadal!

    ResponElimina
  16. XeXu... ho has fet genial això d'escriure... però em sap greu, m'agradaria que una persona com tu tingués el millor, tant de bo tot es fiqui al seu lloc i puguis escriure'ns grans esdeveniments, tu vals molt nano, ens veiem per l'espai :)

    ResponElimina
  17. Doncs Xexu, la sensació que descrius arriba ben depressa amb les teves paraules, que destaquen sobretot amb el compàs de llarga espera. Molt ben descrit. Quan les vostres mans tanquin, l'escalfor i tendresa et renovaran. Una abraçada i molt bones festes, XeXu!

    ResponElimina
  18. a poc a poc i sense fer soroll, per no trencar aquesta màgia, paso a deixarte bons desitjos per l'any nou que s'apropa...

    ResponElimina
  19. Noi, doncs és molt bonica. Et pots ben atrevir que el resultat és ben bo.

    ResponElimina
  20. Uau... Xexu, que em desbanques! És... fantàstica, ho hauries de fer més sovint. Realment saps com transmetre emocions.

    Espero... espero que la soledat no t'ofegui, ens ofegui (a mit ambé m'agradaria ser amb ell)

    ResponElimina
  21. Ho hauries d'intentar més sovint... te'n surts molt bé, Xexu. T'ha sortit de dins, reflecteix com et sents, què et passa pel cap, què voldries cridar i en canvi mantens retingut dins el cos...
    sempre hi ha un demà esperant-nos, pacient, obint els braços per acollir-nos. No sempre arriba quan volem, però hem de confiar en què segueix estant allà. M'has transmès un cúmul de sensacions que se'm barregen dins, i m'ha calat més aquest regust de tristesa... I em sap greu que et sentis així, però no estiguis fora de lloc... si més no, aquí sempre hi tindràs un raconet i uns espectadors fidels que no es cansaran de llegir-te.

    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  22. es molt bonica la poesia.. de veres. bones festes nadalenques encara que enyoris algunes cosetes...

    ResponElimina
  23. Doncs, sincerament, trob que t'ha quedat prou bé! Jo encara no m'atreveixo amb la poesia :S És una cosa que tenc pendent hehe

    Bon Nadal!!! ;)

    ResponElimina
  24. Ole xexu, ole!
    Que aquesta enyorança s'evadeixi aviat, una abraçada i bones festes!


    Salut!

    ResponElimina
  25. A mi també m'ha agradat. La poesia és expressió de sentiments i els que expresses arriben al lector. Escriure és lliure i podem fer-ho com vulguem, és veritat que la poesia imposa però no et cal demanar disculpes, al contrari, atreveix-te més!

    ResponElimina
  26. Que bonic, Xexu, que bonic...
    T'has d'atrevir més sovint, noi, que t'ha sortit rodó, i es nota el sentiment, maco!

    Et desitjo tot el millor que hi hagi als teus somnis, aquí em tens per quan em necessitis, un petonàs, estimat!

    ResponElimina
  27. Moltes, moltíssimes gràcies a tots els que heu passat per aquí i m'heu dedicat paraules maques i de suport. No m'atreviré gaire sovint a dir coses en forma de poema, però feia temps que ho volia intentar, i aquest cop vaig saber que el que necessitava dir, requeria aquesta forma, era ara o mai.

    Estic bé, no vull que patiu. Cert que algunes situacions es fan més feixugues aquests dies, però no sóc l'únic que enyora, que se sent fora de lloc, o nota alguna absència. Crec que en som uns quants només contant la gent de per aquí, però amb el suport de tots, les penes es passen una mica millor.

    Gràcies altre cop, ara especialment per no carregar-vos el meu poema. Faig el que puc, la poesia no ha estat mai el meu fort. Si el missatge ha arribat a algú, me n'alegro. Com que no en sé més, crec que massa que s'entenen les coses que dic...

    ResponElimina
  28. A vegades l'enyorança és espera d'alguna cosa que sabem que ha d'arribar. Llavors es fa més suportable. Altres vegades no ho sabem, però també rebem coses que ens sorprenen i ens omplen la vida. Cal no perdre mai l'esperança i saber mirar l'horitzó amb ulls brillants. Un poema molt maco i sentit. Bon Nadal i una abraçada, XeXu!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.