dijous, 4 de desembre de 2008

El número 1

Ja fa molts dies que vaig parlant de la feina, tot i insistir que en la meva escala de valors és una cosa que té poca importància. Però ja se sap que això de la importància és variable en funció de la necessitat. De totes maneres, penso que ja ha arribat el moment de parlar de les coses que sí que són importants.

M'he cansat de repetir que l'amistat i els amics són molt importants per mi, i em considero un privilegiat en aquest camp ja que mai podré agrair prou el que la gent que m'envolta fa per mi. Però si he de posar una cosa al capdamunt de la piràmide, aquesta sens dubte seria l'amor. Dit així sona molt cursi, però en la meva escala de valors, el número 1 és per estimar i ser estimat. El que ja no tindria tan clar és com ordenar aquests dos conceptes.

La sensació d'estimar a algú és increïble, ens genera tota una sèrie de canvis que ens fan estar més alegres, alguna cosa ens brilla i no és estrany que l'altra gent se n'adoni. Però potser això és més producte del conjunt, ara no ho sabria dir. Personalment, he de dir que per mi estimar és especial. No és un sentiment que malgasti, quan estimo, ho faig de veritat. A més, és l'estat en el que m'agrada més estar: 'estar estimant'. Però naturalment, és un sentiment que necessita una correspondència, un complementari. Per mantenir-lo t'has de sentir estimat, si no ho pots passar molt malament. Sentir-se estimat és també una sensació meravellosa i et fa volar, et mous a un pam de terra. També ens provoca canvis, i crec que un dels més importants és un augment de l'autoestima i que ens confereix confiança per fer moltes coses.

Sabeu què, acabo de decidir que un sense l'altre no tenen sentit. El número 1 ha de ser pel conjunt indivisible dels dos: estimar i ser estimat.

33 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu en què l'escala de valors d'un mateix pot variar depenent de les necessitats que es tinguin. Amb tot, crec que sempre hi ha uns valors que prevalen sobre uns altres, i en el meu cas, un d'aquests valors també és l'amor. I ho és perquè penso que quan estàs enamorat es produeix un efecte estimulador d'aptituds i generador de nous valors, o si menys no, regenerador de valors endormiscats. Ah! i si aquesta estimació és corresposta, llavors, tot això és multiplica per mil!

    ResponElimina
  2. Estic completament d'acord amb les sensacions que has descrit. I si, han d'anar plegats perquè sinó ho passes malament.
    Un petó!

    ResponElimina
  3. Tens tantíssima raó, Xexu...
    El problema es que a vegades no va així, a vegades només un dels dos estima i l'altre no ho sap... a vegades, un dels dos estima i l'altre no correspon...

    I el pitjor dels casos: els dos s'estimen però poden estar junts. I et preguntaràs ¿que pot ser més fort que l'amor? Jo també m'ho pregunto. La societat? L'edat? No ho sé... Ell? Potser. Potser ell no se l'estima a ella igual que ella a ell. Però... i si ella s'ha esforçat tot el que ha pogut per que aquella frase que ell li va dir un dia "Ets el que he estat buscant tota la meva vida... però no pot ser" quedi truncada als punts suspensius i els dos siguin, per fi, feliços.

    Ai pobre. T'acabo de fotre un rotllo que no tenies per què escoltar. Ho sento, necessitava vomitar-ho.

    Però, de fet, en la meva escala de valors l'amor també està al número 1. Més que res, jo en comtpes de piràmide... posaria un edifici. Aguantat per... tres pilars: estimar, ser estimat i el sexe.

    Puc estimar i tenir sexe, però aquest sexe probablement serà força buit si l'altre persona no m'estima. L'edifici no s'aguanta.

    Puc ser estimada i tenir sexe amb aquella persona, perquè potser m'atrau sexualment... però si no l'estimo, la relació tampoc m'omple.

    I finalment, puc estimar i ser estimada, però sense sexe (no entenent-se com a coit, sinó com a relació sexual, contacte corporal, petons, abraçades...) i així... així la cosa és molt dolorosa.

    Perquè notes l'amor en algun lloc, potser sóc jo que n'impregno l'aire, però ell... diria que ell també en desprèn. I no poder besar-lo, no poder-m'hi acostar, abraçar-lo... haver-li de dir el que sento amb la mirada i els silencis, perquè m'ha prohibit les paraules... L'odio per això, però també l'estimo. L'estimo massa.

    I ara si que tallo que no en traurem res de tot això, ni tu ni jo.

    Perdó pel comentari, potser no té massa relació amb el teu post... però jo diria que una mica si.

    Bona nit, i... tapa't :)

    ResponElimina
  4. Aprofito aquest comentari per comentar un post ja antic:

    Felicitats per això de la feina Xexu!! M'alegro molt de la teva injecció d'alegria i autoestima... T'ho mereixes. I ja trigava.

    Et dec un mail des de fa massa temps. Ja saps que m'hauràs d'ajudar un dia...

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Viure simultàniament l’estimar i el sentir-se estimat és el millor del món. És genial la sensació d’enamorament i saber-se correspost...somiar i creure en un amor per sempre :-)
    I si dir això sona cursi, jo sóc la cursi més cursi del món jeje

    ResponElimina
  6. Estimar i que t'estimin és una gran escala de valors i a més et fa sentir en tu mateix, centrat.

    ResponElimina
  7. efectivament, el millor de tot és que vagin units

    ResponElimina
  8. és veritat, el número 1 és pel conjunt indivisible dels dos. Molt ben vist, o pensat, o sentit, o molt bé, sense divisions.

    ResponElimina
  9. Dins d'aquesta escala de valors, a la mateixa altura que estimar i ser estimat, jo posaria estimar-se un mateix. No en plan egoïsta, eh?, sinó per ser capaç de fer coses, de tirar endavant, de creure's capaç d'assolir les fites que ens proposem...

    ResponElimina
  10. Estimar i ser estimat està bé però tenir amics que al llarg del temps vas conservant, que no desapareixen i que has construit una relació que creix a mesura que van passant els anys també és molt gratificant. Ho dic perquè les parelles poden canviar, hi ha moments d'amor, de desamor però els amics hi són sempre i jo ho valoro molt.

    ResponElimina
  11. No és gens cursi això que dius... és molt bonic i sincer. Estimar i ser estimat... amor correspost. Suposo que penses així perquè tens la sort de poder gaudir d'aquest número 1, però quan no hi és, quan estimar i ser estimat és una cosa massa llunyana per pensar-hi, l'escala de valors canvia. Cada persona en té una de particular i m'alegro molt que la teva sigui aquesta.
    Saps? llegeixo les teves paraules i em desperten un "no sé què" que em fa posar trista. Potser perquè jo estic en un altre moment, molt diferent al teu. De totes maneres, l'amor és imprevisible, va i vé... així és que conserva això que tens XeXu!

    ResponElimina
  12. Certament és el millor que et pot passar: estimar i ser estimat, però també és arriscat dependre d'un altre fins al punt de dependre-hi l'autoestima. Si falla l'altre què passa?
    Bona nit, maco!

    ResponElimina
  13. Interessant reflexió, hi estic bastant d'acord.

    ResponElimina
  14. Sí, sí, com a valor personal ha d'anar juntes les dues coses, crec. A la pràctica a vegades no hi van.

    Em s embla un bon número 1

    ResponElimina
  15. de lo sans que estigui el numero 1 i el numero 2, en dependrà la salut de la parella..

    ResponElimina
  16. Es pot estimar sense que t'estimin i sobreviure. Tot és qüestió de relativitzar.

    Diu un savi que en el món de la parella 1+1 han de sumar 3. Tu, jo i nosaltres.

    Salut i amor! i un petó ;*)

    ResponElimina
  17. L'amor mou el món, per amor es fan disbarats i tot passa a un segon pla.

    ResponElimina
  18. Estimar i ser estimat és la sensació més meravellosa del món. I, tens raó l'un sense l'altre poc sentit tenen.

    ResponElimina
  19. Estic completament d'acord amb tu. Hi ha una peli Moulin Rouge (potser també la podriem considerar cursi, xò a mi m'agrada molt)que exploten fins a l'infinit una frase que és el que dius: el millor que et pot passar a la vida és estimar i ser correspost.

    Maneres, sentiments d'estimar n'hi ha milers: estimars els amics, la família, conviccions.... xò l'AMOR en majúscules, quan és compartit és el millor de tots. Se'ns dubte.

    I l'amor és el que fa girar el món, no?

    ResponElimina
  20. Marededewwwww!
    Quanta dolçor! Això els meus col·legues dirien que és d'un pastelón tremendo: jo també podria arribar a pensar-ho, però coincidim en la descripció!

    Saluts!

    ResponElimina
  21. El número 1 en la meva escala però en relació a tot. Qui va dir que l'amor és el motor que mou el món? Doncs això, amor a la parella, als amics, als infants que hi ha a la meva classe...

    Per cert, res a veure amb aquest post, però he vist un bar que te una mena de pissarra digital a la porta on hi posa "bona nit i tapa't". Si puc li faré una foto pq ho vegis. Espero que aguantin amb la mateixa frase fins dimarts!

    ResponElimina
  22. Noi, et dono tota la raó. Necessitem estimar, però també sentir-nos estimats. I si això es produeix, és una passada com ens sentim. La teva reflexió és preciosa.

    ResponElimina
  23. Completament d'acord, no hi ha més paraules

    ResponElimina
  24. M'alegro de veure com tanta gent valora l'amor i l'estimar i ser estimat per sobre de tot, crec que sense això, poca cosa hi ha. Gràcies a tothom per passar i comentar.

    Guspira, és cert que l'estat aquest d'enamorament ens porta a fer moltes coses i fins i tot a ser més bons, perquè volem agradar, i sobretot, agradar-nos a nosaltres mateixos. L'amor és un generador de moltes coses, suposo que per això molta gent el posa al capdamunt de l'escala. Però és ben cert que, igual que la música que escoltem, depenent del moment ens faran més falta uns valors que altres.

    Myself, plegats és molt millor. De vegades pensem que amb un n'hi ha prou, però a la llarga fa mal.

    Neo, no et disculpis per expressar els teus sentiments aquí, per mi és un privilegi que ho facis, senyal que et sents amb prou confiança com per fer-ho, i això m'alegra. Per altra banda, aquest comentari és com un dels teus poemes, encara més acarnissat, si és possible. No sabria què dir-te perquè em deixes sense paraules, però només un apunt, un dels casos que menciones: quan els dos s'estimen però no poden estar junts. És una tortura, i sembla que no sigui possible, però ho és. Hi he passat i és una situació totalment anòmala i aberrant, però ens l'hem de menjar amb patates. Ànims Neo, em sembla que ho passes malament i només puc enviar-te una forta abraçada.

    Yeral, quan temps! Moltes gràcies noi, espero continuar així. Ja saps que t'ajudaré en tot el que pugui.

    Assumpta, competim a veure qui és més cursi? Un altre exemple de que l'amor està per sobre de tot, em sembla que pensem exactament igual, quan en altres temes força importants pensem de manera contrària. Però és que l'amor... ai, l'amor!

    Cesc, és cert que el sentiment correspost dóna equilibri a la vida.

    Deric, units i de bracet!

    Bruixo, sabem que no és així, però oi que haurien de ser sempre indivisibles, i que quan es donés un, es donés forçosament l'altre també?

    Ferran, molt benvingut a Bona nit! Molt encertat el teu comentari. El que menciones és de vital importància per fer qualsevol cosa que et proposis. Però no parles amb la persona indicada perquè sempre m'he tingut molt poc en compte a mi mateix i m'he dedicat a donar el que podia a tots els altres. Naturalment, he hagut de mirar per mi quan ha calgut, però confesso que em sento molt bé quan noto com els meus m'estimen, això em dóna molta força per tirar endavant, més de la que em dóna l'estimar-me a mi mateix, que no ho faig massa.

    Estrip, amor sense por? És això possible?

    Kweilan, si al Ferran li he hagut de dir que el que em proposava no va massa amb mi, a tu et dic que encertes de ple. Sóc molt afortunat de les amistats que tinc, i al llarg de la vida he tingut diverses parelles, i cap no s'ha quedat. En canvi els amics continuen al meu costat, llepant-me les ferides quan cal. Però quan parlo d'estimar i ser estimat suposo que ho faig des d'una perspectiva molt utòpica, com si quan això succeeix hagués de durar per sempre. Sé que no és així, però és el meu desig.

    iruNa, estàs en un d'aquells punts que deia en que potser tens més en compte altres valors, però com que et conec una mica crec saber que quan estiguis preparada trobaràs algú a qui estimar bojament, i que gaudiràs de la correspondència d'aquest amor. Que no et posin trista les meves paraules (ni les de ningú), que tot arriba. I fàcil no és, potser no estic tan bé com creus, però en un punt diferent al teu segur que sí.

    Rita, apuntes un dubte que cal tenir molt en compte. No podem deixar que la nostra autoestima depengui d'algú altre, això mai, i jo no he dit això. Però sí que és cert, en el meu entendre, que quan trobes algú i els sentiments creixen, aboques part de la teva persona en l'altre, i part de les coses que t'has de manegar sol quan ho estàs, passen a formar part de les coses que l'altre fa per tu. Mantenir-te més confiat i segur de tu mateix n'és una.

    Carquinyoli, quantifica 'bastant'.

    Carme, a la pràctica hi ha tantes coses que fallen, que sobre el paper eren d'allò més senzilles...

    Instints, la salut de la parella de vegades trontolla amb el batre les ales d'una papallona.

    Elur, jo que no sóc savi sóc un ferm partidari del 'nosaltres'. Sempre insisteixo en aquest concepte, i tot i això, sóc encara més partidari de l'individualisme. Hi ha moments per tot, sempre hem de mantenir la nostra identitat, però saber compartir-ho tot amb la parella. No sona fàcil, no?

    Bajo, i tant si es fan disverats! L'amor és millor que el Red Bull!

    Tarambana, poden existir per separat, però llavors estan condemnats al fracàs i a la desaparició.

    Rits, fantàstica pel·lícula Moulin Rouge! La vaig veure al cinema amb molt poca expectativa, i en vaig sortir encantat! La frase aquesta és molt bona, i és ben cert, l'hauria d'haver fet servir pel post, sort que vosaltres m'aporteu els apunts culturals.

    Musa, llavors no em queda clar. Consideres que tot plegat és un 'pastelón', o més aviat hi estàs d'acord?

    Silenci, es pot generar estimació per molta gent i fins i tot objectes o animals. Però quan parlem d'amor, ja ens entenem. Ei, si pots fer la foto a la pissarra digital aquesta fes-me-la arribar, t'ho agrairia molt. Fa un temps hi havia una propaganda de Caixa Catalunya que també incloïa 'Bona nit i tapa't', però no ho vaig poder fotografiar.

    Núria, gràcies. La fusió de les dues és el que fa gran el sentiment. A partir d'ara tinc ben clar què hi ha al capdamunt.

    Mireia, no se'n parli més, doncs.

    ResponElimina
  25. Jajaja mira que jo ho sóc molt, eh?
    Diré un petit exemple... El meu marit i jo ens enviem missatgets carinyosos al mòbil pel matí, quan ell és a la feina i jo a casa (jo vaig tard a treballar) :-))

    És molt maco això que has posat altre exemple de que l'amor està per sobre de tot, em sembla que pensem exactament igual, quan en altres temes força importants pensem de manera contrària

    No t'oblidis d'un altre tema importantíssim en que pensem igual, eh? (sí, ja sé que sóc massa futbolera, ja ho sé... però no ho puc evitar jajaja)

    ResponElimina
  26. afortunat, ets jove i encara hi pots creure en tot això, no sóc pesimiste, sóc realiste a la meva edad i des de la meva experiència, és clar.
    Però si, és meravellós i indivisible, utopia? segur però lluitar per aconseguir-la? tot un repte.

    ResponElimina
  27. Amor, estimació,enamorament...són termes diferents.
    ahi ha etapes en que predomina més un que l'altre. L'euforia regenadora és clar que és l'enamorament. Mitja malaltia si tenim en compte que deixem de dormir , de menjar i diria que de raonar( suposadament que ho fem), d'escoltar i ens dediquem a badocar i a estar als núvols...
    Diuen els experts en "arts amatòries" que tenim sort de que aquest enamorament no sigui sempre igual ja que enmalaltiríem de valent.
    després ve el dessassosec que manté la vitalitat i la brillantor als ulls i al cor. Estimar i ser correspost és la màxma perquè comparteixes però hi ha estimacions i amors que tenen el valor pel fet de fer-te feliç només donant...I això també és una màxima!
    bon cap de setmana Xexu!

    ResponElimina
  28. Crec que l'amor de veritat és el que sents pel teu fill, aquest sí que és un amor sense reserves sense demanar res a canvi. És l'amor veritable, el més autèntic del món. No crec que hi hagi res que s'hi pugui assemblar. Estic enamorada i donaria la meva vida pel meu nenet, i només fa 18 mesos que el coneixo, però és l'eix de la meva vida.
    No hi puc fer més sóc Maxcentrista. ;)

    ResponElimina
  29. Estimar i ser estimat...

    No hi ha res pitjor com que no et passi, pq no hi ha res pijor com esta sol.

    :)

    ResponElimina
  30. Assumpta, m'encanta això que expliques, de veritat, et diria que em fas enveja, però com ja he dit altres cops, no sóc un paio envejós, i és més aviat una alegria i un somriure que em ve en pensar que us envieu missatgets, és genial. Jo tiro de mails, i alguns de molt macos també ens hem enviat. Si aquí la competició de cursis està igualada segur. Quin parell. I tens raó, coincidim també en una altra mena de religió que és el Barça, ahir 4 a 0 al València, i només de pensar la cara que se't devia quedar també em ve un somriure, hehehe.

    Menta, mai és tard per l'amor, així que no has de defallir. I si no mira l'Assumpta, que pel que explica encara li cau la bava amb el seu marit, i a mi que m'encanta saber-ho!

    Però Joana, si maltractem el cos quan estem enamorats, benvingut sigui. És cert que fem moltes animalades, però si ens poguéssim sentir sempre d'aquella manera, és a dir, donant prioritat en el pensament a com n'estem de bé, i no a que ens estem perjudicant, jo voto per quedar-me sempre igual. Quan comences a sentir-te perjudicat és que l'enamorament està passat. Abans, tens molt clar quines són les teves prioritats. En el meu post parlava de l'amor amb la parella. N'hi ha d'altres que potser si que són més unilaterals, com apunten més a baix, però avui ens quedarem amb aquest.

    Carina, això no t'ho negaré. L'amor que se sent per un fill és totalment incondicional i no esperes res a canvi, al contrari, et desvius per una bestiola que no és capaç de fer res per si sola. Però qui ha dit que l'amor no sigui interessat. Al post parlava de l'amor de parella, i aquí si que els dos han d'aportar, perquè estan en igualtat de condicions i ho han de fer, si no no funcionarà. I saps què, tot i que vull tenir fills algun dia, vull que la meva prioritat sigui la meva parella, per la que vull sentir autèntica devoció. Potser, quan tingui fills, canviaré d'idea. Si de cas ja t'ho diré.

    Ui Ballarina, ja ho crec que hi ha coses pitjors que estar sol, moltes, i la primera que se'm ve al cap és estar acompanyat, però sentir-se sol. Creu-me, és molt dur.

    ResponElimina
  31. Estimar i ser estimat, van de la mà. Tan important l'un, com l'altre. I sí, completament d'acord amb tu en posar-ho al número 1 !!!

    ResponElimina
  32. Estimar, i ser estimat... realment, quan tens aquesta sort, tot brilla més. És fàcil ser desmesuradament feliç. M'agradarà veure't així, quan arribi.
    Bona nit, i una abraçada.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.