dimecres, 17 de desembre de 2008

El combat

Hi he anat. He aprofitat el factor sorpresa però a ell no se'l pot sorprendre. Havia de ser, no podia deixar acabar l'any sense anar-hi, era una espina clavada, una pedra a la sabata. M'esperava una bona lluita, desigual, però amb voluntat i empenta pensava fer-me sentir. No pretenia guanyar, però sí no sortir derrotat i enfonsat del tot. Estava molt nerviós, no és fàcil posar-se davant una persona així, sobretot després de tant temps, sense sentir-se molt petit. El resultat? Encara el valoro. La cordialitat s'ha imposat, però un cop més, noto que si haguessin anat mal dades, n'hagués sortit escaldat. Dir que era un combat desigual, és dir poc.

Però m'he tret el pes de sobre, i em sento més lleuger. I això que no s'acaba, que tot just recomença. Com sempre, ha portat el pes, i jo m'he deixat vèncer. Però veurem a partir d'ara qui té la paella pel mànec. Seré capaç de fer el que sempre dic que faré? Ho he d'aconseguir. O és que no he de manar jo pel que fa al meu destí?

23 comentaris:

  1. 1er comentari!

    L'important no és guanyar la batalla, sinó guanyar la guerra.

    PD Apliqui's en l'àmbit que pertoqui.

    ResponElimina
  2. M'ha vingut al cap una idea molt, molt clara de amb qui era el combat... i puc estar (i probablement estigui) absolutament equivocada, però ara ja la tinc a la ment i aqui està...

    I ara no sé com comentar-ho :-)

    En fi, que sort!! :-)

    ResponElimina
  3. Si t'has tret un pes de sobre i et sents més lleuger, ja has guanyat alguna cosa no?

    ResponElimina
  4. Una cosa molt important, i que ja has dit al començament, és que hi has anat.

    Personalment, només per això, ja et felicito.

    I potser el dia que no el vegis a ell tan gran, ja no et sentiras tu tan petit. Tan gran és realment algú que et fa sentir petit?

    Una abraçada :-)

    ResponElimina
  5. Vincs de casa en jordi que és criptic i tu avui també. Potser necessito vacances i ja no entenc res. Sigu el que sigui però sort a la propera batalla

    ResponElimina
  6. el més important en tot això és que et sentis bé amb tu mateix.

    ResponElimina
  7. No ens hem de deixar menar com si fóssim bestiar o una perllongació d'algú.
    La llibertat de triar el nostre camí i destí no ens l'han de poder treure mai. Mal que ensopeguem una i altra vegada, mal que ens costi més del que pensàvem. Però les victòries i derrotes, les alçades i les caigudes, han de ser encerts i errors nostres, no pas d'algú altre que mogui els fils.

    un petó!

    ResponElimina
  8. hi ha una mica de tossuderia en aquest escrit, a part del combat en sí!
    Tot sigui per un bon alleugeriment!

    ResponElimina
  9. I ha persones que saps que potser sempre et guanyaran. D'aquests tipus de relacions he aprés dues coses; que val més una retirada a temps, o et reforces i fas el possible per guanyar. Si ho aconsegueixes, potser les coses canvien, sinó val més deixar-ho. Qui sap si a la llarga persones que ens provoquen aquestes sensacions acabi sent una cosa dolenta per a nosaltres i val més passar pàgina. Ànims! ;)

    ResponElimina
  10. El teu desti nomes el pots escriure tu. Deixar-ho fer a algu altre seria una manca de responsabilitat per part teva, sigui qui sigui l'altre (o l'altra :) )

    Si et sents inferior o superior o dominat, per dirho d'alguna manera, ho fas tu mateix, ho fas al teu cap, i qui sigui q estigui amb tu ho nota, i et tracta en conseqüència, així que omple el teu caparró de coses positives, de sentiments agradables, de pensaments potens i tira el cap ben amunt que tens motius de sobres per ser feliç i estar satisfet de tu mateix.

    (Massa canya, oi? Perdona)

    ResponElimina
  11. (és que m'habia deixat una paraula...)mira, el més important és sentirse a gust amb un mateix, al cap i a la fi és a l'únic que pases comptes.
    Però estaràs d'acord amb mi que molts vegades cal fer el que convé, malgrat no sigui el que ens agrada. I si ho has de fer per treure't del damunt això que comentes, ho fas; com que podria ser ta mare, ho prens com un consell, vinga.

    ResponElimina
  12. això que és! un post pensat per putejar als que et comentem? jejeje deixes massa coses a l'aire...un jefe, un sogre, l' uròleg...poden ser tantes persones! fins i tot una lluita interna amb tu mateix.

    No, no s'hi val!

    ResponElimina
  13. Ets un crack, lluites i lluites i això té molt més valor, molts s'haguessin o haguéssim quedat tancats a casa... tu hi has anat i has donat la cara...

    ResponElimina
  14. I on has anat? I amb qui has lluitat? I qui t'impedeix ser l'amo del teu propi destí? I amb qui has lliurat aquest combat? Quantes preguntes sense resposta...sembla la vida, això!

    ResponElimina
  15. poc a poc, pas a pas. l'important és anar-se superant dia a dia, anar provant dia a dia.
    i no sentir-se petit, segur que no s'ho val (i tu no t'ho mereixes)

    ResponElimina
  16. Potser em podria fer una lleugera idea del contrincant d'aquest combat, però com que igualment tot quedarà amb suposicions, escriuré un comentari general. jeje
    Crec que has d'estar content per haver-hi anat i per haver-t'hi enfrontat. El temps ja dirà si ets capaç de fer allò que sempre dius que faràs... bé, el temps i tu mateix, perquè per més que potser ara no t'ho sembli, tu ets l'amo del teu propi destí. Hi ha factors que ens condicionen, evidentment, però al final qui té la paella de les nostres decisions pel mànec només sóm nosaltres mateixos.
    I em quedo amb una frase de la Bruixoleta que m'ha encantat: "Tant gran és realment algú que et fa sentir petit?"
    una abraçada!

    ResponElimina
  17. l´he llegit alguns cops aquest post teu... i no l´he acabat d´entendre.... combatre amb persones que aprecies? no ho acabo d´entendre (si es així). amb algun company ? si has de combatr´-hi potser no sou tant companys.... amb algú que et dona molt respecte. (jo hagués passat de quedar) ai... no ho sé que m´he liat..... i com diu algú més avall: "" es un post pensar per putejar/des del carinyu/ als que et comentem??? jaja

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris. Ja sé que el post era una mica críptic, però no era tant perquè no se sabés del que parlava, sinó perquè de vegades, m'imagino d'alguna manera especial alguna cosa, i així ho escric.

    Parlava d'una mini reunió amb el meu director de tesi, i com que feia temps que hi havia d'anar, m'ho imaginava com un combat, i així ho he deixat aquí. Segur que alguns ho heu agafat, i d'altres, potser els que fa menys temps que correu per aquí, no sabíeu en absolut de què anava.

    I en resposta al que alguns dèieu, no crec que la intenció d'aquesta persona sigui fer sentit a ningú, però és una presència que imposa, i sempre -sempre- porta la veu cantant en les reunions. Té una autoritat inqüestionable, i no penseu que no escolta ni sap dialogar, però té una manera de tractar les coses que et sap convèncer i portar-te per on ell creu. Per mi, és una virtut, i no perquè tingui intenció de fer sentir malament a algú, sinó perquè ja m'agradaria tenir a mi la meitat d'autoritat i seguretat en parlar.

    ResponElimina
  19. Per a alguns, guanyar el combat és el més important, per a mi no ho és,per a mi són més importants altres coses, com per exemple, que tinguessis el valor suficient per "enfrontar-te" a aquesta persona, que pel que dedueixo, no va ser fàcil fer-ho. Però tu, vas tenir prou coratge i només per això, has d'estar orgullós de tu mateix. També dedueixo pel que dius que per a tu el més important tampoc és guanyar i saps que tens coratge, les teves paraules ho diuen: "voluntat i empenta/ no pretenia guanyar". I aquestes paraules diuen molt de tu.
    Has estat valent, has tingut força i pel que veig, t'hi has encarat amb educació i això és molt important.
    T'has tret un pes de sobre i això és amb el que t'has de quedar. I no t'has de penedir d'haver decidit parlar amb aquesta persona, jo sempre dic que ens hem de penedir d'allò que no fem i no d'allò que fem o ja hem fet (potser en algun altre comentari ja t'ho he dit...)
    El fet que diguis que "t'has deixat vèncer" em fa pensar i crec que també diu molt de tu. Si dius que t'has deixat vèncer és perquè en el fons (o no tan al fons) saps que ets capaç de vèncer, saps que ets capaç d'aconseguir allò que vols o de fer allò que sempre dius que faràs. I si no ho fas, si et deixes vèncer, potser és perquè veus com actua l'altra persona i no t'agrada i decideixes no entrar en el joc, decideixes no posar-te a la seva alçada o simplement, perquè en el fons, veus que la seva manera de fer delata que és més dèbil del que mostra.
    El fet que diguis que t'has deixat vèncer, em fa pensar que tu veus les coses amb claredat i que saps quin és el moment precís per deixar-te vèncer o no.
    Xexu, que sentis que t'has deixat vèncer, no vol dir que no siguis un vencedor en la teva lluita particular.
    Ànims!

    ResponElimina
  20. Ui... escrivia el comentari, m'han trucat, l'he hagut de deixar... He tornat, l'acabo d'escriure i quan el publico... pum! veig que tu ja has contestat! I a sobre veig que parles del profe...

    Què malament que ho he fet... però bé, el deixo igual, eh? :)

    ResponElimina
  21. Jejeje menys mal que no vaig dir res uffff afortunadament em vaig equivocar de mig a mig :-)

    ResponElimina
  22. Molt important el tema cordialitat. I per una altre vegada, preparat més, no estiguis nerviós, sigues més segur i tu seràs el més fort :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.