dilluns, 15 de desembre de 2008

Balanç 2008

Igual que l'any passat, trio aquest dia per fer una mica de balanç del que ha estat aquest any, que ja no li queda massa per acabar. L'any dels grans canvis, el que havia de significar un punt d'inflexió a la meva vida, s'acaba més o menys com va començar, però amb moltes modificacions al llarg dels dotze mesos.

Vaig començar amb moltes esperances i molt il·lusionat. Encarava la recta final de la tesi, i una relació que anava vent en popa em donava l'energia necessària per no patir ni un sol dia la crisi dels 30. Però a mesura que avançava el temps, les coses s'anaven complicant per moments. La tesi es va encallar i el tracte que rebia per part dels meus caps em va deixar amb la sensació de ser un inútil total i amb molt poques ganes d'acabar. I la meva relació es va encallar també, ja que quan no es fan les coses bé, és molt difícil que l'evolució sigui favorable.

Va arribar el maig, i amb ell una molt mala època. Vaig canviar els meus companys de pis per una única companya, i l'efecte obtingut no va tenir res a veure amb el que esperàvem. Poc després, s'unien a la festa dos gatets moníssims que continuen amb mi aportant una mica d'originalitat a la vida de casa. Vaig haver de buscar una feina per l'estiu ja que la beca se'm va acabar, i la vaig trobar, senzilla de fer, i econòmicament encara n'estic gaudint.

Amb l'arribada de la tardor i el fred, Sant Tornem-hi a buscar feina, i un cop més, afortunat com sóc, n'he trobat i no puc estar més content i més animat, però això fa que la tesi encara continuï suspesa en èter. Malauradament, però com a única solució possible per acabar amb el maig, la meva companya va marxar i em vaig quedar sol a casa. Marxar per millorar, aquest és l'objectiu, i encara que sigui difícil d'entendre, no és una relació acabada, sinó en standby.

I 'virtualment', segueixo enganxat a escriure aquest blog que és una part de mi mateix, i tinc la sort d'anar fent camí amb tot un seguit de gent que em doneu aquell plus de força que de vegades la vida requereix, com un arnés de seguretat, com un amagatall on puc refugiar-me si em cal. També vaig encetar c@ts amb uns companys meravellosos, i el projecte va tenir èxit i continua endavant, gràcies a tots vosaltres.

I s'acaba l'any, sol en el meu piset estimat, a la meva estimada ciutat, en companyia d'en Bamboo i en Blog, amb el suport incommensurable dels meus amics, sense els quals la meva existència no tindria cap sentit, fent plans de futur i amb ganes d'afrontar un any 2009 que, si bé no iniciaré amb tantes expectatives com el 2008, potser serà un bon any, on aquells canvis que porto temps anunciant s'acabaran de complir, s'acabarà el maig, i podré tenir la vida que desitjo. Ara s'hi comença a assemblar. Només li falta una cosa. El 9 és el meu número preferit.

30 comentaris:

  1. Tal com descrius, amb unes coses més en altres menys, però en conjunt aquest no ha estat un mal any per a tu. I a més amb aquesta recta final has trobat aquesta feina que t'agrada. Doncs això, que encara t'ha sortit prou bé. Et desitjo que el proper encara et dugui moltes més alegries, que la teva companya pugui ja estar amb tu i no et trobis tan sol al pis, que segueixis endavant amb tot aquest munt de projectes que tens pendents i amb els que de ben segur et vindran de nou, que continuis amb aquest bloc magnífic i que a part de nosaltres, encara coneguis molta més gent (i et coneguin a tú !!!)per enriquir-nos tots una mica més amb la sabiduria que aporta la força comuna.
    Endavant, que tu potsssss !!!
    Ah! i mira, ja tenim una cosa en comú el 9 també és el meu preferit,o sigui que de ben segur que ens portarà alguna cosa bona! i a més és un any senar! ;)

    ResponElimina
  2. Després de llegir el post m'ha quedat una sensació de tristesa. No sé si era el que volies transmetre, però és el que m'ha quedat.

    Saps? Podria comparar el teu any amb el meu. I saps perfectament en el què. Jo també vaig començar amb moltes ganes i... i suposo que acabarà tot bé, però tinc la mateixa sensació.

    En un altre sentit, jo ni tan sols he pogut començar. I, no ho sé. No es tracta de deprimir-te. Només que, potser, hi ha gent que encara està pitjor. Però no, no venia a fer-me la víctima, faltaria més!

    Només això: que m'has deixat una sensació de gran tristesa. Em sap greu.

    ResponElimina
  3. Cada vegada m'agrada més llegir-te, veig en tu el què vull ser de més gran, tot i que no ens portem tant i ets jove... que llegir-te és una forma de veure's reflectit en el què dius i de veure com en aquest món hi ha persones amb ganes i força i que no es rendeixen i creuen en ells, creu en tu com fins ara i que aquest nou any estigui ple de coses bones, t'ho mereixes nano.

    ResponElimina
  4. ja fa un any! hòstia com passen. Tot i això sembla que malament no t'ha anat. I a sobre el 9... ja ho tens coll avall.

    ResponElimina
  5. Ay, el pas del temps...si em demanessin que fes una valoració com la teua, no podria...en un any em passen un cúmul de coses que a aquestes alçades no les puc deslligar unes de les altres...serà que no sóc de ciències i sóc més caòtica...

    ResponElimina
  6. Quan he vist el títol m'he atabalat... ja toca balanç?? si ni tant sols hem arribat a Nadal! Buf, però tens raó... ja no recordava que tu sols ser força previsor i t'avances a les coses.
    Sempre és un plaer llegir-te, ja ho saps, però posts com aquests, en què surt en XeXu personeta que s'amaga darrera aquest blog, m'agraden especialment.

    Si em permets, em ve de gust fer un balanç especial del teu blog, des de la visió d’una seguidora fidel que sóc. He seleccionat alguns posts que crec significatius per fer un petit trajecte pel teu blog al llarg d’aquest 2008 que ja s’acaba:

    El gener deixava entreveure la tendresa d’un sentiment que començava a brollar ple de delicadesa: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/01/quasi-com-aquell-dissabte.html

    El febrer va ser l’inici d’un gran projecte... sense aquest post c@ts no existiria avui:
    http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/02/embolica-que-fa-fort.html
    Tampoc no em puc deixar d’anomenar un post molt especial que no em canso mai de llegir: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/02/vull-sortir-jugar.html

    El març començava amb dubtes, amb una certa manca d’autoestima que requeria empentes externes i valoracions positives a la teva feina. Però aquest post ja demostrava les immenses ganes de lluitar per crear-te el teu propi futur, una energia que dia rera dia has anat forjant: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/03/canviar-el-futur.html

    Tot i que l’abril ja intuïa els canvis incerts que es donarien en breu, hi ha un post que em fa somriure, un post entranyable en què el XeXu madur es comença a plantejar la necessitat d’acatar certes exigències laborals, però no sense aquell regust a rebel·lia que tots coneixem: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/04/sacrificar-ideals.html

    I el maig... tal i com dius en el teu balanç, un mes força nefast. Només cal rellegir aquest post. Curt, contundent... http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/05/maig.html

    El juny començava amb una gran reflexió... un crit a l’esperança quasi perduda d’un amor vertader a on no deixaves d’aferrar-te. Un post que entendreix el cor: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/06/data-de-caducitat.html

    Sense cap mena de dubte, i deixant de banda l’arribada d’en Bamboo i en Blog, el post estrella del juliol és aquest: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/07/pushpull.html

    L’agost, ple de relats preciosos, d’anècdotes actuals... però l’agost es caracteritza per aquest post... crec que Bona nit i tapa’t necessitava una bona dosi dels comentaris que va obtenir la sinceritat d’aquest post: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/08/petit.html

    El setembre... XeXu, rellegeix aquest post des d’on estàs ara i veuràs com tots els esforços sempre donen el seu fruit. Això t’ha de donar energies per començar aquest 2009 amb la certesa que serà un bon any: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/09/diuen-que-lestiu-sha-acabat.html

    I l’octubre, un mes impregnat per la passió castellera, que va despertar curiositats i va ajudar a comprendre moltes coses als que ens interessa aquest món. També vas rebre un premi... un premi important que no hem d’oblidar. Potser em quedaria amb el post de “consells”, per l’interessant debat que va generar, però crec que val la pena remarcar aquest, tot i que potser ara alguna cosa ha canviat: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/10/passen-tanmateix.html

    I el novembre va començar trist, amb un post que no puc oblidar: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/11/primaveres-la-tardor.html , però els dies passen i els mesos també, i el final d’aquest mes va arribar amb una nova feina sota el braç, una bona injecció d’autoestima que necessitaves, i tots vam respirar tranquils.

    I mira, ves per on s’acaba el 2008 i el desembre ja és aquí... un mes inacabat però que podríem emmarcar amb aquest post tant bonic: http://zwitterioblog.blogspot.com/2008/12/el-nmero-1.html

    I finalment només em queda desitjar-te el millor per aquest número 9 que d’aquí poquets dies tindrem entre nosaltres, i esperar que el teu blog ens segueixi brindant moments inoblidables com els que ens has regalat fins ara!
    Una abraçada molt gran XeXu!

    ResponElimina
  7. Doncs espero que el 9 et porti molta sort. I que les coses vagin molt bé. Jo sóc una mica gandula per fer balanços. Els vaig fent millor sobr e la marxa. Però ha estat un bon any per a mi, en tots els aspectes.

    ResponElimina
  8. El 9 és un número preciós.

    Una abraçada, maco!

    ResponElimina
  9. Jo no seria capaç de fer balanç ni de la meva última setmana... si miro enrere i veig tot el que cada dia dic que vull fer i no faig m’entristeixo massa... en tot cas, trobo que és un exercici de gran maduresa fer-ho, suposo que deu ajudar a veure les coses clares, a posar-se objectius, a esperar les coses amb il•lusió...
    Això sí, et desitjo el millor per aquest 2009 que arribarà tan aviat (i presenteixo que tindràs un bon any, de veritat) :-)

    ResponElimina
  10. jo encara no fa un any que volto per aquí i per tant no sé que vas fer l'any passat però gràcies per compartir aquest balanç, això em fa pensar que fora bo que jo fés el mateix en el meu blog a veure si començo a oblidar i pasar pàgina, tot i que he demanat ajuda a professionals. Quedes en el pis, amb dos companys meravellosos que segur que cada vespre, quan arrives, t'esperen contents, això ja fa que no trovis la llar tant freda. El que manca arrivarà quan menys ho esperis. Ets jove, tens salut, feina, bon humor, sentit comú i amics, pots estar content, molt content i agraït a la vida. Com jo t'estic agraïda per la teva preséncia en el meu blog. Una dolça abraçada per la nit bona i la nit de cap d'any, me la tornaràs? és que jo estaré sola...

    ResponElimina
  11. Crec que és un bon balanç.
    De moment, tens una feina, una vida, uns amics, i moltes coses per endavant!!!
    La vida esta plena de sorpreses i de canvis... alguns els busquem, d'altres els trobem... però així funcionen les coses!!!
    Moltes felicitats per aquests èxits aconseguits... i segur que en vindran molts més... Mentrestant, aqui estarem per a llegir-te... I com sempre dic, per fer una pinya virtual... que a vegades ens reconforta quan més ens cal!

    Petons

    ResponElimina
  12. Un any una mica de muntanya russa no? Bé no sé, jo prefereixo no fer-me mai expectatives, així puc celebrar aquelles coses bones que em venen i no tinc el pes de desànim per enfrontar-me a les coses dolentes,...

    Tot i així, brindaré per a que l'any del 9 et porti tot allò que estàs cercant.

    ResponElimina
  13. fer balanç quan tanquem l'any és un exercici d'higiene però, potser, el millor exercici és mirar d'atacar el vinent somrient en companyia dels que ens estimem.

    jo cada any faig aquest exercici i, malgrat els tradicionals maldecaps, he de dir que sols és avorrit en aparença!

    ResponElimina
  14. El que dius és genial (n'ets conscient del tot?), que la vida que tens es comença a assemblar a la vida que desitges.

    Potser et manquen coses, doncs potser poden ser els propòsits del 9?

    No fa massa que et segueixo, xò tela la de coses que t'han passat. L'any pot passar molt ràpid xò és molt llarg i hi caben tan alegries com moments amargs.

    Desitjo que tinguis un 9 fantàstic!

    Fer balanç de l'any,...buf!! a mi aquest any se'm fa una mica coll amunt fer balanç, no sabria per on començar.

    ResponElimina
  15. doncs res noi.. a poc a poc i anar fent que es lo important. un any amb força canvis.. de vegades els canvis son bons. res. que endavant i molts ànims.

    la crisi dels 30¿??? jajajajajajaj espera quant passis dels 30...... (esclar que jo tb. la vaig mig passar. això de canviar de número... no m´agrada massa tampoc... res. que salut i força per encarar l´any nou.

    ResponElimina
  16. Ostres... Jo vaig escriure un post així, resum, prò dels meus 25 anys amb què vaig obrir l'habitacioneta l'1 de març d'aquest any (el post era del bloc antic). Fa dies que dono voltes la possibilitat de fer un resum, prò per a mi encara no ha arribat l'hora!

    Encara que sembli un post trist, crec que l'energia i el positivisme amb què encares l'any vinent és bo. I m'ha fet somriure! Me n'alegro molt, malgrat les esgarrinxades que hagis pogut patir durant el 2008; te n'has sortit i te n'has sortit bé i amb ganes de més. L'únic que et puc dir és que per als xinesos el 9 és el millor número de tots, perquè és el número que ho abraça tot. Et desitjo el millor per al nou any, XeXu, prò sobretot desitjo poder continuar llegint-te!

    Molts somriures, petit!

    ResponElimina
  17. Mestre, no et queixis. Que després del 9 ve el 69! Ah, no? Doncs que acabi bé l'any i comenci millor el proper. Amb gatets i gateta!
    ;-)

    ResponElimina
  18. Jo també brindo perquè tinguis un molt bon any, i si bé aquest ha estat ple de moments bons i d'altres no tant, segur que de totes les coses que ens van passant n'aprenem una mica. I deixant de banda que has fet els 30, amb les experiències viscudes has crescut, i en saps més per poder afrontar un futur fet a la teva mida, tal i com tu vols que sigui.

    M'ha agradat molt el resum que ha fet la Iruna, és una artistassa... Jo no sabria triar un post dels teus, se'm fa molt difícil... m'agraden tots!

    I no m'enrotllo... desitjo que trobis el que busques, que tot arirbi a bon port i que tinguem Bona nit i Tapa't per molt de temps per poder-te acompanyar en aquest nou any, en tot el que encara et queda per fer. Petons!

    ResponElimina
  19. El balanç, tot i les coses negatives, no ha estat gens malament, no? :) Trobar una bona feina és molt important(ens estem més hores del que es vol, s'ha d'estar relativament a gust!)I, a falta de parella (que si la tens i tot va bé, perfecte però que no és imprescindible) molt bo són els amics. I tenir-l'us a prop també. I ja no et dic el que són dos animalons ben macos i mimosos i agraits... ainx! ;) Segur que aquest 2009 serà perfecte. El millor és no esperar res i està ben content i satisfet amb el que tens *María*

    ResponElimina
  20. amb aquest post m'he posat al dia del teu any passat. I algunes de les coses que expliques, les dels últims temps, les he anat coneixent una mica dia a dia, a través del teu bloc. He somrigut en tornar a sentir parlar dels gatets, pq recordo un post que em va fer riure molt, on parlava el gat. Si el 9 és el teu número, aquest any que arriba ja pinta bé d'entrada. Aquest any ja et seguiré des del gener, així que quan facis balanç tot em sonarà molt més! I mentrestant, anar fent, el dia a dia. Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Vols un "sucsgeriment"? si no creus en les casualitats, pensa que tot passa pl seu motiu, que la vida ens posa sovint la persona que necessitem a la vora... potser nhas daprendre alguna cosa, o moltes...
    segur que tindras molt bon 2009, ho se, tho curraras fins que ten surtis!!!
    2mil9 petonets...

    ResponElimina
  22. fer balanç és sempre positiu eh!
    tant si va bé o com si no va tant bé.
    Passa a passa passen els anys!

    ResponElimina
  23. Ets un sol...jo de moment, no tinc temps de fer balanç, vaig de PC fent informes escolars, però et deixo un petonàs i la promesa de respondre't com cal.

    ResponElimina
  24. Sempre penso que l'any vinent serà millor... que així sigui el teu 2009, XeXu!

    ResponElimina
  25. Un home previsor. Balanç fet...
    Jo ...encara l'he de començar.
    Salut i feina. Sobretot salut i endavant...
    Xexu, m'agrada com ho has explicat!

    ResponElimina
  26. És època de fer balanç, i m'ha agradat poder-ho compartir amb vosaltres. Ja ho vaig fer l'any passat, i ho seguiré fent, m'agrada. Moltes gràcies pels vostres comentaris, alguns són realment espectaculars.

    - assumpta -, en puc treure un balanç positiu, però també és cert que això depèn del moment. Si l'any hagués estat bo, però ara estigués acabant malament, segurament el balanç global seria negatiu. Però mira, tot i les penes que hi ha hagut, que sempre n'hi ha, sóc capaç de veure la part positiva de les coses, i això no és poc. El 2009 serà el nostre any, visca el 9!

    Llum, transmetre tristesa? Em sap greu, naturalment no era la meva intenció, i de cap manera penso que estic pitjor que altra gent. El que he explicat és el que m'ha passat, la meva vida. Cap altra no s'hi poc comparar. Potser en algun punt, potser en algun altre, però cadascú té les seves vivències, i jo ara en faig balanç, un balanç que considero a l'alça, així que no era la meva intenció fer-me la víctima, al contrari, i lamento haver-te deixat trista.

    Cesc, no crec que jo sigui ningú en qui emmirallar-se, i no sóc ni tan fort ni tinc les coses tan clares. Faig el que puc, suposo que per escrit les coses sempre són més maques. Tot i així, intentaré que el 2009 sigui millor que el 2008, i tu has de fer el mateix.

    Jordi, sempre pot anar millor, però també molt pitjor, així que estic content. És molt temps que hem compartit, tu ets un dels que fa camí amb mi de fa temps, i a sobre, compartim projectes. Et desitjo tota la sort del món per aquest any que ve, amic.

    Kweilan, és un bon exercici, no et creguis. Com suposaràs, a mi de coses me n'han passat moltes, i la majoria van lligades o depenen les unes de les altres. Però el que et surti quan intentes resumir tot un any, probablement siguin les coses veritablement importants, oi?

    iruNa, no tinc paraules. El teu resum explica moltes més coses de les que he explicat jo, ets increïble, aquesta currada no té preu, ni nom, ni res. L'any que ve et demanaré que el facis tu directament, triant un post per mes com has fet, m'ha agradat molt. Ets la més gran coneixedora del Bona nit, millor que jo hi tot, que m'has fet reviure molts posts, i amb ells, els seus moments. Només puc dir gràcies de tot cor, i enviar-te una forta abraçada, perquè si dic alguna cosa més, segur que no estarà a l'alçada. Gràcies, moltes gràcies, de veritat.

    Carme, m'alegro que hagis tingut un bon any, ja és més del que la majoria de gent pot dir. Espero que el 2009 no es quedi enrere, i que sigui encara una miqueta millor.

    Elur, el 9 mola, i tant. I en els exàmens, ja ni t'explico.

    Assumpta, no diguis que no series capaç de fer alguna cosa, la darrera vegada que et vaig sentir dir una cosa similar, vas fer un relat que encara em cau la bava de recordar-lo. Així que si t'animes a fer-ho, ho llegiré encantat. Et desitjo un molt bon any per tu també.

    Menta, a veure si t'animes a fer el teu resum, és un bon exercici i et pot ajudar a veure coses que costa de veure normalment. Els dos companys m'esperen famolencs cada dia. Moltes festes no em fan, però me n'exigeixen. I per la resta, sí, estic content, no puc negar que sóc afortunat per moltes coses. T'envio una fortíssima abraçada, però escolta, potser si t'ho penses amb temps, pots passar acompanyada aquests dies. Segur que hi ha algú amb qui compartir-los.

    Eli, la veritat és que alguns heu dit que el post té un to trist (no és el teu cas), però justament és això que dius tu, no és mal balanç i puc estar content, no em queixo. I el suport virtual ja fa temps que fa el seu efecte amb mi, sou fantàstics!

    Carquinyoli, muntanya russa, però s'acaba en una pujada, i això és bo. Gràcies i els millors desitjos per tu també en aquest nou any.

    Òscar, crec que tenir els que estimes a prop no només s'ha de potenciar al final de l'any. Jo no sóc gens familiar, però els amics sí que els veig sempre que puc, i comparteixo moltes vivències al llarg de l'any.

    Rits, malauradament, el que em manca no pot ser un propòsit d'any nou. Passarà o no passarà, però és una cosa que no puc demanar que passi, vol el seu temps. I per què no t'animes a fer balanç tu també? Segur que t'acabaria sortint. El més difícil és sintetitzar!

    AINA, per canvis, els teus, eh? No, deia que jo la crisi dels 30 no la vaig passar. No és que doni massa importància al meu aniversari ni a l'edat, però és que a més, entrar a la trentena enamorat com un adolescent, ajuda a passar-ho millor.

    Núr, algú m'haurà d'explicar per què us ha semblat trist el resum. D'acord, he passat mals moments, potser pitjors dels que demostro en l'escrit, i dels que m'he adonat tard, però ara estic bé, i tot els passos que he fet han estat per millorar. I els resultats arribaran, més tard o més d'hora. Paciència, això és el que ara toca. Fes resum, va, que el llegirem. Ei, però capacitat de síntesi, eh, que quan tu t'emociones... i tens coses simpàtiques que explicar, almenys des que et segueixo te n'han passat algunes de remarcables.

    Veí, m'ha encantat el teu comentari. Curt, però amb missatges molt clars. Tant de bo vingués el 69! I això de la gateta... quina gràcia, espero que sí que tornarà algun dia. Que tinguis un fantàstic 2009 tu també.

    Laia, mai no parem d'aprendre, i tens tota la raó, aquest any he après molt, de la vida, i de mi mateix. Quina sort que tenim aquesta capacitant d'anar acumulant experiències. El comentari de la iruNa... sense paraules. Me l'estimo molt, i fent aquestes coses em demostra quin afecte em té ella també. Qui diu que les relacions a través d'internet són fredes? Ah, i no pateixis, que de moment, el Bona nit té corda per estona. Estic tan enganxat... ei, és una amenaça, eh?

    Maria, la veritat és que no em puc queixar. Tinc moltes coses que molts ja voldrien, i mira, per què callar-s'ho. I no és una queixa, m'agradaria tenir la persona que vull al costat, però no es pot tenir tot. Potser hauria de jugar a la loteria, oi? Potser encara guanyaria alguna cosa.

    Bruixo, m'alegro que t'hagi agradat conèixer una mica més de la meva història d'aquest any, així m'acosto una mica més a vosaltres. M'encantarà tenir-te per aquí des de gener, i anar compartint moments. Compta'm a mi en les teves cases també, no hi faltaré. Que és el que té conèixer-se, que és cosa de dos, i jo també fa poc que et conec, curiosament, el mateix temps que tu a mi.

    Doncs mira Montse, jo si que crec en les casualitats, però també penso que tot té un motiu de ser, però que aquest motiu el marquem nosaltres mateixos. Tot té explicació, i les coses dolentes que m'han passat també. Però el millor és conèixer aquesta explicació, perquè així s'hi pot posar remei. I això és el que intentaré.

    Estrip, si fas balanç, és que hi ets per fer-lo, i això en si, ja és un bon començament.

    Zel, doncs a veure si acabes els informes escolars aviat, i ens pots regalar un resum ben maco a ca teva.

    Manuscrits, i se't compleix? Hagi estat bo el teu o no, espero que per tu també sigui millor. Millor que bo, si pot ser.

    Joana, el compartiràs amb nosaltres? Em mantindré a l'espera, doncs.

    ResponElimina
  27. jo sóc més del 7.
    Està bé fer balanç de l'any passat i, com fas tu, mirar el nou amb optimisme

    ResponElimina
  28. "Moltes gràcies pels vostres comentaris, alguns són realment espectaculars."

    gràcies, gràcies... sé que té molt valor el que vaig dir... juas!

    bromes a part.

    va ser l'única cosa que em sortia aquell dia, el nou m'agrada molt i no vaig ser capaç de sortir d'aquí.
    En el teu balanç hi he trobat a faltar la referència a un post que em va quedar ben gravadet, quan vares posar els Antònia Font i vas començar a fer l'ànec per robar un somriure. Per mi aquestes coses són les que haurien de sortir en els balanços de cadascú. Els somriures viscuts: els que ens han robat, els que hem robat, els compartits, els que fem només per nosaltres mateixos...
    ummm... potser encara estic massa toveta com per fer comentaris.

    Bona nit Xexu :*)

    ResponElimina
  29. Xexu, arribo tard però un post així no es pot passar per alt.

    Sensacional balanç, qui dia passa anys empeny, molts ànims per aquest 2009 que ara arriba!



    Salut!

    ResponElimina
  30. Ai si que has fet feina este any si :) Esperem que lo que vingue al 2009 sigue molt millor! I ara que ja tens feina, una bona pujada de sou per gastar en llibres ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.