diumenge, 16 de novembre de 2008

Relats conjunts, Àngels


- A veure, presteu atenció. Haureu de saber reconèixer l'afinitat entre els humans amb els ulls de l'enteniment, no amb els vostres propis ulls, perquè aquests enganyen. És per això que mentre duri el vostre entrenament haureu de portar els ulls tapats.

- Però profe, això és impossible, no ho podem aprendre això! -va queixar-se un petit àngel al fons de la classe-.

- No patiu, tots els que esteu aquí teniu aquesta capacitat, per això heu estat triats per aquesta difícil tasca, i descobrireu com n'és d'agraïda a la llarga. Tothom parlarà de vosaltres, ja veureu. Tots teniu l'arc preparat? Recordeu que el fil ha d'estar ben tensat, si no, no hi haurà manera d'apuntar. S'agafa així, ho veieu? Els d'allà al fons veieu la posició del colze?

- Sí, però practicarem abans amb els ulls destapats, no? -va preguntar un angelet més veterà, que se'l veia amb ganes de començar-.

- No. No volem que agafeu vicis. A més, a partir de demà practicarem ja amb mortals, és important que, quan més aviat millor, aprengueu a reconèixer els sentiments. Començarem amb humans ja enamorats, que ja han estat disparats almenys un cop. A aquests se'ls nota de tres hores lluny pobrets, i ho captareu de seguida. Un parell de sagetes més no els faran cap mal. Alguna pregunta més?

- És absolutament necessari que anem pràcticament despullats? Perquè això que creuen els de baix que els àngels no tenim sexe no és ben bé veritat... -deia preocupat un dels alumnes avantatjats, vermell com un pebrot-.

- No els diguis 'els de baix', ja saps que ara la forma correcta d'anomenar-los és 'humans' o 'mortals', com a ells els agrada que els diguin. I sí, és necessari anar vestits només amb la túnica de baix ventre. Però lligueu-vos-la bé, eh? D'acord, tot queda entès, oi? Podem començar? Hi ha algú que tingui dubtes? ... Gabriel! Miquel! Però és que sou aquí o què? Ja torneu a badar com sempre? Segur que no heu escoltat res del que he dit! Ai!! Amb la promoció tan bona d'angelets de l'amor que hi ha aquest any, i m'havíeu de tocar vosaltres dos! La veritat és que em sembla que no teniu fusta per fer aquesta feina. Us haurem de buscar una altra ocupació.


Aquesta és la darrera proposta de Relats Conjunts, animeu-vos a participar!

31 comentaris:

  1. Bona història Xexu i buscant-li un nou enfoc.

    ResponElimina
  2. Realment genial Xexu!!! Si, si, serà veritat que l'amor és cec o que no hi vol veure ;)

    ResponElimina
  3. m'imagino com deu ser la orla d'angelets quan es graduen...

    salut!

    ResponElimina
  4. A mi m'agrada l'expressió que fa servir una blocaire: "humans.0", com que encara no som humans, humans... (o no demostrem massa ser-ho!)

    ResponElimina
  5. Genial! i alló d'assajar amb els que ja han estat enamorats i s'els nota d'una hora lluny ... també és boníssim !

    ResponElimina
  6. Ai... doncs a veure si tenen una mica de mala punteria aquests angelets i em desvien alguna fletxa, així com qui no vol la cosa... Però no vull que els suspenguin a escola eh, si no pot ser, no és i punt ;)

    M'ha agradat molt, de debò!!!

    ResponElimina
  7. Així el tema està en que ara està de moda fer relats conjunts i no memes...??? vaja, vaja...

    ResponElimina
  8. No parem, eh? Quan hi ha una proposta tots de cap a l'olla...el que comença a preocupar-me és que aquest veí les fa grosses...què vindrà després dels àngels????

    Bona classe, Xexux!

    ResponElimina
  9. Pd. Ma passo per "allí" la diplomatura del profe de punteria d'aquesta canalla. Mare de Déu Senyor....

    ResponElimina
  10. Bona història, xexu, com que no servien d'amorets els va posa r a fer d'arcàngels!

    ResponElimina
  11. Molt bo!! :-)) I quina gràcia assajar amb humans ja enamorats jeje...

    Sí, sí, canvial's ràpid de Diplomatura jejeje... que hauran de fer missions molt importants aquests dos petitons :-))

    ResponElimina
  12. Jeje... ja se'ls veu despistadets i poc interessats en la classe!
    M'ha agradat XeXu, un instant ben plasmat!
    Potser sí que és millor que deixin el curs... no sigui que la caguin i disparin malament i la tinguem liada per aquí baix... (ai no, que no es pot dir això!jeje)
    una abraçada!

    ResponElimina
  13. Totalment diferent! tens bones històries al cap! com sempre a sorprendre'ns!

    ResponElimina
  14. jejeje, així que són "currantes" de l'amor? I quan surt malament es poden demanar responsabilitats?
    Bon relat Xexu! :)

    ResponElimina
  15. què original i ingeniós, m'has fet riure! espero ser lluny quan comencin a practicar amb les fletxes que no els veig molt concentrats!

    ResponElimina
  16. efectivament em repetire en el comentari...genial

    ResponElimina
  17. vet-ho aquí.... a mi em deu haver tocat o en Gabriel o en Miquel! :P

    bon relat Xexu! felicitats!

    ResponElimina
  18. Excel-leeeeent!!! Jo et dóno matrícula d'honor Xexu, quin relat tan bóóó :o)

    ResponElimina
  19. només una resplendor suau cobrirà l’horitzó
    la lluna
    les estrelles
    els astres infinits
    i això els enganyarà
    i tanmateix el miratge durarà tan poc...frisaran fins la
    desesperança
    perdran la serenitat de vigilants i la seva guaita
    amb la gran mancança
    esdevindrà interminable
    i tristíssima
    en la penombra
    bon escrit
    salut!!

    ResponElimina
  20. Oh, gairebé m'has fet enyorar aquells moments d'esta badant a classe i tot. I mira que n'eren, d'avorrits. Molt original.

    ResponElimina
  21. Prou! Comento i ja està.
    M'ha agradat. M'ha agradat perquè em lliga amb una cosa que fa uns dies vaig comentar (o setmanes ja no ho sé). L'amor no és cec, però no hi veu o sí que hi veu, però més enllà d'allò visible. L'amor és la intuïció aquella que et diu tot el potencial que té aquella persona que té al davant. El problema és que, sovint, el potencial es queda en potencial.
    Ja està la filosofada barata, l'havia de fer i punt!

    ResponElimina
  22. Molt xulo!!!
    Que practiquin, que practiquin!!!

    ResponElimina
  23. m'he quedat intrigada amb el final, què passa al final, a qui disparen els arcs.
    Ho deixes per la nostra imaginació?
    m'ha encantat la història!!!

    ResponElimina
  24. Mare meva! Em sembla que porto temps essent víctima de les fletxes d'aquest angelets principiants...

    Molt guapo, Xexu, genial, de veritat ^^

    Un petó!

    ResponElimina
  25. els donaran un carnet per punts suposo!
    Però bé si s'equivoquen no faran mal a ningú no?
    Molt bo!

    ResponElimina
  26. hehehe! M'ha agradat molt! Pobrets, tots dos, els encantats de la classe! Prò, una pregunta! Ja he vist en algun altre relat que els anomenaven Miquel i Gabriel i volia saber si és que ho són, realment, és a dir, si Rafael va pintar Miquel i Gabriels, o bé si es tracta que són els dos únics noms que tothom coneix...?

    Molt molt buniket! :)
    Ara... aquesta gent que ja està enamorada, si els llencen més sagetes de l'amor, acabarà ben ruca!

    ResponElimina
  27. potser d'aquesta manera s'entenen alguns amors...

    fletxes disparades per uns aprenents de cupido!!

    ResponElimina
  28. menys mal que has posat l'enllaç del arcàngels sino... :-P

    ResponElimina
  29. Moltíssimes gràcies a tots els que heu llegit el relat i heu deixat el vostre comentari. M'alegro de que us hagi agradat, m'ho passo tant bé fent els RC!

    Aprofito per donar la benvinguda als nous per aquí, l'-assumpta- i en mq. Espero que us hi sentiu com a casa.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.