diumenge, 19 d’octubre de 2008

Consells

Sempre he tingut tendència a donar consells a tothom que m'ha vingut a explicar coses. M'interesso per les persones, i això fa agafar certa confiança. M'és fàcil fer-me una idea de les situacions, i penso com es poden solucionar. Però en canvi, quan he estat jo el que necessitava consell, sempre m'ha servit més que m'obrissin la ment, que em fessin veure les coses des de molts angles diferents, de manera que amb una visió més àmplia, és més senzill veure el camí a seguir. Amb el temps he decidit fer això quan algú em busca, provar d'eixamplar les mires perquè l'altra persona trobi la solució que més li convingui. Tot i així, és normal que massa sovint se m'escapin consells, que no deixen de ser una visió única, i en aquest cas, la meva, de les coses que passen.

Però el que més em sorprèn de tot, és com de fàcil em resulta donar consells, i què difícil aplicar-me'ls a mi mateix. Quan es tracta d'un altre sé de seguida el que cal fer, però per mi no hi ha solucions, tot és complicat i tot és costa amunt. Si veiés amb la mateixa claredat el que he de fer, potser arribaria més lluny, podria fer molt més, o com a mínim, tot seria molt més ràpid.

27 comentaris:

  1. És cert això que dius, i fot. Suposo que la nostra subjectivitat és la culpable de tot, i depèn del dia el grau d'ofuscació pot fer-nos veure les coses amb més o menys gravetat. Però, almenys a mi, quan la cosa no va ni amb rodes ni les solucions o consells dels altres són bons. És més fàcil aconsellar que posar-se a treballar les pors i incerteses d'un mateix; quan aconselles no t'hi jugues res crec.

    ResponElimina
  2. Teniu raó, és més fàcil donar consells que acceptar-los; però tot i així donar consells et fa sentir co-responsable del resultat. Tot i que la decisió final és de l'aconsellat, sovint també es pateix per haver encertat el consell

    ResponElimina
  3. Ja passa això ja XeXu... és pot ser de vegades més fàcil aconsellar a la resta però aplicar-los a un mateix ja és més difícil i no saps ben bé si ho estàs fent bé, suposo que és quan t'has d'escoltar i t'apliques als conells.

    ResponElimina
  4. Això entra dintre de la normalitat, XeXu. Les coses, ds de fora, i sense que t'afectin, sempre són de més fàcil resolúció. No hi ha afectacions, ni sentiments, ni res que t'hi impliqui i per això és fàcil mirar-les tal com són i trobar solucions.

    Quan ens passen a nosaltres, hi ha tantes implicacions, queden tan distorsionades, que costen més. O senzillament, el que sabem que seria ocnvenient, pel que sigui, perquè hi ha sentiments, per exemple, costa d'acceptar i per això no ho solucionem i seguim trampejant.

    Era al bloc reflexiu el premi, oi? ;-)
    Bona setmana, amic!

    ResponElimina
  5. Ui, vols dir que això no és molt normal? Vull dir, que és més fàcil donar consells que rebre'ls...
    I si el dónes i et fan cas i la cagen??? jejeje, quina por, no???

    ResponElimina
  6. Doncs jo penso que saber donar consells és difícil també, perquè per això has de saber posar-te en la situació de la persona a qui li dones el consell i això no tothom ho sap fer...

    Molta gent aconsella el que "ells farien" però no el que veritablement pot ser el millor per la persona que en aquell moment necessita l'ajuda.

    Doncs bé, he de dir que algunes vegades he passat per blogs just desprès que tu hi haguessis deixat comentaris i que sempre que en el comentari en qüestió hi havia algun consell m'ha semblat totalment encertat... i a vegades he pensat "caram, quina resposta més oportuna i més assenyada, això no se m'hagués ocorregut pas a mi dir-ho" i això m'ha fet pensar en la "qualitat" aquesta de "saber posar-se en el lloc de l'altre".

    En quant a tu mateix... potser pot semblar broma això que diré, però ho dic de veritat: Quan qui necessiti ajut siguis tu, tracta de pensar el més objectivament que puguis, què aconsellaries a un amic que es trobés en les mateixes circumstàncies :-)

    ResponElimina
  7. (Molt xula la lletra nova de l'encapçalament, sí)

    ResponElimina
  8. Vaja, jo també he pensat això moltes vegades. Per a tu tot difícil i una gran muntanya. Per la resta tot és senzill o almenys procures que així ho vegin per a que reaccionin. Bé, suposo que és una mica "llei". Jo ja ho sé i per més que ho intenti, no puc evitar actuar en cada moment "com toca".

    ResponElimina
  9. Tot és qüestió de la perspectiva Xexu, res més que això...
    Quan necessitis donar-te consell, pensa com si el que et passa a tu li estigues passant al teu millor amic i en el que li diries, a mi a vegades em funciona... bé, quan penso a fer-ho així.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Molt bonic el nou look de la capçalera! I pel que fa als consells, sempre es més fàcil dir les coses que no pas fer-les. Pot ser que tu mateix trobis la bona solució, com aconsellaries a un amic, però a l'amic després de dir-li, el que ho ha de portar a la pràctica és ell. I si ho has de fer tu mateix Jo crec que això ens passa a tots. "De teves a meves" sempre hi ha un llarg camí.

    ResponElimina
  11. jo t'aconsellaria que... és igual fes és que et sembli ;)

    ResponElimina
  12. ELS CONSELLS,SEMPRE TENEN EL TARANNA DE QUI ELS DONA,PERQUE ELS FETS,SI NO SON PROPIS,QUASI SEMPRE ESTAN MINIMAMENT CLARS,NOMES CAL FER SERVIR EL SENTIT COMU.PERO EL SENTIT COMU,MAI ES COMU EN UN MATEIX.AIXI QUE TRANQUIL. JUGANT AMB BCN......

    ResponElimina
  13. Hi ha gent que prefereix que els altres no els aconsellin, per no deixar-se influir. A mi m'agrada escoltar diferents opinions, i acabar tenint la seguretat que al final, tot i les opinions dels altres (o gràcies als seus consells), acabo prenent la meva pròpia decissió.

    Però sí que és difícil donar bons consells. I en tot cas està bé això que planteges d'intentar ajudar a reflexionar a l'altre, i no pas dir-li què ha de fer.

    I el que dius, sovint és molt més fàcil tenir les coses clares quan es tracta dels altres.

    ResponElimina
  14. Xexu, això que expliques, és normal, és logic, perque quan donem consells, els donem des de la visió externa, a nosaltres no ens afecta, i per tant podem veure certes coses des de una altra mira, cosa que l'afectat no es capaç de veure... en canvi quan som nosaltres....
    Diria allò de , és que cap geperut es veu la seva gepa!!!

    ResponElimina
  15. hauries de tenir-te com a millor amic i així ell, l'altre Xexu, et donaria els consells que tu dónes, que segur que són bons. Per què no t'escoltes una mica més?

    Petonets.

    PD: Això passa moltíssim...

    ResponElimina
  16. El meu professor de geometria deia que, com en la vida, els problemes s'havien de mirar des de dalt d'una escala, des de l'alçada tot es veia millor i la solució es trobava de manera més senzilla i clara. A vegades va bé pujar i baixar escales i mirar des de dalt...

    ResponElimina
  17. ...i a qui no li passa això? parlar amb els altres és molt més senzill que parlar amb un mateix. Per moltes tancades a casa a l'habitació escoltant aquella cançó, per moltes copes, per moltes xerrades amb el teu cap... igual que els altres necessiten de tu per aclarir-se, tu necessites dels altres pel mateix ;)

    ...i és que quan es tracta de la pròpia vida, tot sembla més complicat del que és...

    ResponElimina
  18. Ja passa, això… De fet, jo sóc bona escoltant, però no en sé gaire, d'aconsellar… I realment, també em costa eixamplar les mires del meu univers, segons com…

    Salut!

    ResponElimina
  19. Quin gran post XeXu!!! ;)
    Això dels consells és un tema controvers. Què s'enten per donar consells? hi ha moltes persones que es pensen que donar un consell és dir a l'altre el que ha de fer, el que se suposa que, des del seu punt de vista, és el millor per ell. Això pot ocasionar mals entesos i pot derivar a una imposició d'opinió que crec que no és de massa ajuda quan una persona està perduda.
    Crec que l'has ben encertat al dir que donar consell és oferir la possibilitat que la persona sigui capaç de veure altres punts de vista i pensar per ella mateixa, trobar les seves pròpies solucions. Però per donar aquest tipus de consells cal tenir un art especial, cal ser capaç de veure a la persona més enllà, de posar-se a la pell de l'altre i alhora tenir una vista d'àliga perspicaç.
    Sincerament crec que tens aquest do XeXu... però entenc que et sigui difícil aplicar-te els teus propis consells, això sempre és més complicat. Per què tot es veu més senzill des de fora? doncs perquè no hi ha excessiva implicació emocional i es pot ser més fred, racional i objectiu.
    Jo no m'he considerat mai una gran consellera perquè prou feina tinc amb mi mateixa, més aviat sempre he intentat escoltar a la persona que ho necessita i oferir-li el meu suport, faci el que faci.
    A vegades fins i tot, per allò que deia de la implicació emocional, m'he vist incapaç de dir res a persones molt properes per l'estreta la vinculació personal que hi tinc... perquè a vegades la meva empatia és tant gran que certs problemes externs els visc com a propis i se m'acaben els arguments i els consells.
    Crec que l'Assumpta t'ha donat un bon consell... intenta ser el màxim objectiu possible amb tu mateix, si ho pots fer amb els altres de la manera que ho fas... per què no provar-ho amb tu?

    Per cert, m'agrada molt la nova capçalera, molt millor que l'anterior!!!! jeje
    una abraçada!!!

    ResponElimina
  20. Per això hi ha els amics: Els miralls que ens permeten veure'ns desde diferents angles :)

    ResponElimina
  21. crec que el que comentes és una sensació força comú en moltes persones.
    sabem escoltar els altres, aconsellar-los de forma idònia però (aiiii!) quan ens toca autoaplicar-nos el consells la medicina no acaba de funcionar del tot.
    el dubte és ... no ens escoltem a nosaltres mateixos o no es volem escoltar?

    ResponElimina
  22. Wep, moltes gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris, em doneu molts consells que estarien molt bé si els pogués seguir, a veure què hi puc fer.

    Marta, això de que no t'hi jugues res és relatiu, perquè no m'agrada equivocar-me si un amic em ve a demanar ajuda. Si el que li dic l'ha de perjudicar, crec que és prou greu. És clar que no sé per què ens atrevim més amb els altres, o potser és que per nosaltres també sabem la solució, però ens costa aplicar-la. Com dius tu, si s'està força malament, no hi ha consells que valguin, i que nosaltres els donem no vol dir que l'altre els segueixi. Potser li costarà. No potser no, segur. Per nosaltres és molt clar, però ell ho seguirà veient costa amunt. I per nosaltres... doncs és clar, si ja ho veiem costa amunt d'inici, què hi podem fer?

    Mireia, és el que li deia a la Marta, si aconsello un amic sempre vull fer-ho bé, si depèn de mi que s'equivoqui o no, no es poden dir les coses a la lleugera. Sort que la decisió final és seva, però igualment ens podem sentir malament, però és que encara que no haguem aconsellat és igual, veure que un amic s'equivoca sempre fa mal.

    Cesc, segurament és que no ens escoltem prou, perquè si sabem aconsellar els altres potser també tenim solucions per nosaltres mateixos, però no ens escoltem o no ens volem escoltar.

    Rita, t'he de donar la raó, però en part, com ja comento més amunt. És clar que quan és una cosa nostra, amb un coneixement de causa perfecte, les implicacions són moltes i preferim no fer-nos cas, o dubtar o tenir por del que creiem que hauríem de fer, ens costa acceptar els propis consells que ens dicta el nostre enteniment. Però quan es tracta d'un amic que ens demana consell també hi ha certes implicacions. És clar que no serà mai el mateix, però tu voldries aconsellar a un amic amb problemes a la lleugera. A mi m'agrada prendre-m'ho amb calma, meditar-ho, escoltar tant com pugui i fer-me una idea global del problema abans d'aportar una solució. Com comentava al post, d'un temps ençà intento ampliar les mires de la persona, perquè a mi m'ho han fet quan m'ha calgut i m'ha anat molt bé, però quan més coneixement tens del problema, més clara se't presenta la resposta. Ara que, la persona que et parla sempre es reservarà part de la informació, i això de vegades ens pot portar a errors.

    Montse, aquí és el problema. Donar consells és més fàcil que escoltar-nos a nosaltres mateixos, però cagar-la quan en dónes... a mi em causaria molts remordiments, la veritat.

    Assumpta, moltes gràcies per això que dius, però bé, ja és una mica com el que comento al post, oi, que sempre em fico en camisa d'onze vares i dono consells una mica a la lleugera, potser sense que me'ls demanin. No sabria dir-te si sóc bon o mal conseller, i no em pertoca a mi fer la distinció, és clar, però per no caure en això d'aconsellar el que ens aniria bé a nosaltres més que posar-me a la pell de l'altre, per això ara intento donar una visió més global del tema, em fa ràbia pensar que les solucions que em venen al cap siguin més bones que altres (ja m'entens, no que ho siguin, sinó pensar que ho són), i això només es pot fer quan tens un gran coneixement del problema de l'altre. Donar un consell per aquí a la blogosfera és més arriscat, perquè no coneixem les circumstàncies de la gent, només el que intuïm pels posts que anem llegint. Així que el que intento sempre és ser sensat i fidel als meus principis, intentar donar una visió del que considero més adient. Però si ja a la vida la majoria de consells es perden perquè costa molt posar-los en pràctica, no crec que ningú em faci cas per aquí, o potser només aquells que ens coneixem de fa més temps, i en part, això és tranquil·litzador. Donar consells a la lleugera no sol anar bé. Ah, i pel que fa a autoenganyar-se amb consells propis com si aconsellessis a algú altre... no crec que em funcioni, ja em conec, i no em deixo enganyar, ja estic predisposat a no creure'm.

    Maria, m'agrada això que dius d'intentar que els altres ho vegin tot senzill, per ajudar-los a reaccionar. Però ja sabem que no és tan fàcil, i molts cops guanya la improvisació. I sempre ens n'acabem sortint, oi?

    Elur, et dic el mateix que li deia a l'Assumpta. No em sé enganyar a mi mateix. Si ja sé que la cosa va per mi, no em puc fer creure que ho penso per un amic. SGmail - (no subject) - zwitterio@gmail.comi és que sóc sincer fins i tot per això, no m'enganyo ni a mi mateix!

    Carme, crec que aportes una solució a la pregunta. Una cosa és donar el consell, i l'altra és que l'aconsellat el posi en pràctica. Probablement el que li direm serà una confirmació del que ja pensava, i potser li servirà d'empenta, però llavors, en l'acció és on trobarà la dificultat. En canvi, quan hem de solucionar alguna cosa nosaltres, ja tenim al cap el que caldria fer, en realitat ho sabem, però el que trobem difícil no és que sigui escoltar-nos, sinó dur a terme el que creiem que cal fer. El consell ja ve de sèrie, integrat, i ens costarà igual de realitzar que a una altra persona que aconsellem. Són dues coses diferents, oi?

    Jordi, però així no anem enlloc, digues alguna cosa!!

    Jugant amb BCN, està clar que quan aconsellem posem una miqueta de nosaltres en el pack, però és inevitable, oi? Les persones amb cert criteri sempre intenten imposar-lo, encara que sigui de manera subtil.

    Bruixoleta, el que dius tu i el que dic jo s'assemblen força. Tinc la sort de tenir algun amic que em fa obrir la ment ell solet, sense que hagi de fer una enquesta per veure diverses opinions. Això és el que volia dir amb fer reflexionar, de vegades, només parlant amb un contertulià adient nosaltres mateixos arribem a conclusions que no havíem arribat sols, i això ens proporciona una solució, o ens hi acosta. Això és el que intento des d'un temps ençà, fer preguntes a l'altre per fer-lo pensar, i entre els dos arribem a alguna conclusió. M'acabo d'adonar que això ja s'ho va inventar Descartes fa uns quants anys, oi?

    Eli, ja dubto d'això que dius, perquè estic arribant a unes altres conclusions. A mi si que m'afecten els consells que dono a algun amic, no voldria que s'equivoquessin per culpa meva, i per molt clar que jo ho vegi. I això de no veure's la gepa... és una bona metàfora, però crec que sí que sabem el que cal fer, però el que no sabem és com fer-ho.

    Instints, jo com a millor amic? Però si em caic malament, moltes vegades no em suporto! No, no, per això tinc els altres que si que m'estimo i em cauen millor que jo.

    Manuscrits, això està molt bé. El que dóna l'alçada és perspectiva, i això es pot aconseguir també fent un brainstorm amb els amics, pensant, arribant a moltes conclusions, i arribar a l'arrel del problema. La bona perspectiva sempre ajuda.

    Yuna, m'agrada molt aquesta visió, és perfecte. Per què preocupar-nos de si ens escoltem o no a nosaltres mateixos, si tenim els altres que ens escolten. Si busquen consell en nosaltres, i això els serveix, nosaltres també hem de fer el mateix. Capficar-se no val la pena, és més fàcil trobar la solució en altres visions que en la d'un mateix.

    Musa, saber escoltar és una virtut molt important. Aquí hi va gran part de l'ajuda que necessita una persona. Diuen que verbalitzar els problemes ajuda, així que quan ho expliquem a algú altre que ens presta comprensió i atenció, ja estem mirant les coses d'una altra manera. És per això que la gent agraeix que els escoltem, perquè quan acaben ja es senten millor, encara que no els haguem dit res, o que això creguem.

    iruNa, el teu primer paràgraf està molt ben vist. Quan una persona busca consell no necessita que li donis mastegat, que li diguis 'fés això', i ja està. Això no és aconsellar. Fer això és com si ens creguéssim un oracle, o un gurú, i ningú té la veritat absoluta, ni un manual de procediment en totes les situacions. De vegades donar la possibilitat a l'altre perquè trobi les seves pròpies solucions no és més que fer-lo pensar, fer certes preguntes o destacar alguns punts del que t'expliquen, d'aquesta manera l'altre sap on està la importància de la història.
    La implicació emocional sempre hi és. Suposo que es pot tenir el cap més clar quan no es tracta d'un mateix, però igualment, com he dit molts cops per aquí, aconsellar a un amic és posar una part important en joc. No voldria insistir a una amic perquè faci alguna cosa, i la cagui. Em sentiria molt malament. Tot i així, intento ser-hi sempre que m'ho demanen, i fer tot el que pugui. Com ja li deia a la Musa, de vegades amb escoltar n'hi ha prou, perquè no tens una idea clara de com pots ajudar, però el fet d'explicar-ho ja serveix a l'altre per obrir la ment, i l'ajuda.
    I pel que fa al que deia l'Assumpta, no sé enganyar-me a mi mateix, no em puc aconsellar si ja sé que no és per un amic, que és per mi mateix. A més, també he dit per aquí que crec que si pensem una mica en el problema, la solució ens vindrà sola, però el difícil llavors és aplicar-la. Això és el que costa. Però ara et citaré una personeta important per tu que ha dit una cosa que m'ha agradat, la Yuna. Per què buscar una solució i escoltar-nos a nosaltres mateixos, si podem demanar consell a els altres, que segur que ens ajudarà?

    Clint, m'entens? Doncs explica-m'ho!

    Neo, totalment d'acord, on estigui un amic, que es tregui un psicòleg!

    Bajo, tu com en Clint, doncs expliqueu-m'ho, carai!

    Òscar, primer de tot, benvingut, encantat de tenir-te per aquí. Penso que no ens volem escoltar, però com anava comentant, crec que tampoc és ben bé això, sinó que el que és complicat és aplicar els consells. Quan aconsellem a algú, ja està fet, però no som nosaltres els que hem de seguir aquest consell, i el problema el té l'altre. Davant d'un mateix problema, nosaltres ja sabem la solució, però llavors som nosaltres qui ho hem de dur a terme, i ja és una altra història. També podríem entrar en un tema que no he comentat cap cop en aquest post, que potser creiem més en el que ens diuen els altres que en el nostre propi criteri. Però això és una altra història, oi?

    ResponElimina
  23. A vore Xe t'ho explico :)
    A mi la gent me ve per buscar consell moltes vegades. Intento posar-me a la pell de l'altre i normalment li dono més d'una solució. I de vegades m'han donat les gràcies i tot. No me considero bona donant consells, simplement és que dono vàries versions de la solució.
    Però quan jo tinc un problema me costa trobar algú que faigue lo mateix. I llavors ho veig tot negre i m'equivoco més d'un cop amb lo que trio. Però que hi farem som així los humans no sabem sortir del cos i vore les coses de fora.

    ResponElimina
  24. Aaaiiix, a mí em passa com a tú... així que aquest torn no t'en dono cap de consell. Ni consell, ni secret, ni crítica constructiva ni ampliació de mires. Avui em mossego la llengua, o em lligo els dits amb tires d'esparadrap, Xque tens tota-tota-totaaa la raó. ;p

    ResponElimina
  25. Sempre és més fàcil donar consells que rebre'ls. Quan un està implicat en el problema les coses no són tant fàcils. Jo t'aconsellaria que igual que tu dones consells als demés, també et deixessis aconsellar pels altres, això no es fàcil, tot es qüestió d'obrir la ment, i segur que si pots donar bons consells també ets capaç de rebre'ls.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.