dimecres, 17 de setembre de 2008

Veterinaris i metges

Les dues bestioletes que corren per casa no acaben d'estar fines. Avui ha tocat anar al veterinari, perquè de vegades ja fem el burro prou a l'hora d'anar al metge, almenys que ells no pateixin. Hem estrenat centre, una clínica veterinària que tenim a prop de casa, i la veritat és que n'hem quedat molt contents. La primera visita ha estat molt productiva, i el professional que ens ha atès, ha sabut mirar amb perspectiva tots els problemes que nosaltres li hem relatat.


Sempre busquem el millor pels nostres, i com que els gatets són de la família, volem que estiguin perfectament. Ens ha convençut aquest centre, i els portarem sempre aquí a partir d'ara. Igual que passa amb els metges, n'hi ha alguns que et generen més respecte i et deixen més convençut que altres. No acabo d'entendre massa bé per què és. Per l'aparença? Per com et parlen? Pel ventall de coneixements que semblen tenir? De tres veterinaris que hem visitat, tinc tres possibles diagnòstics pel problema que té en Bamboo. Per què és que em crec més el que m'ha argumentat un home que era el primer dia que veia?

No suporto sortir del metge pensant que el paio que m'atén no en té ni idea. Això en part pot ser per deformació professional, el fet de tenir uns coneixements en la matèria pot fer que desconfiïs una mica del que et diuen, però amb el meu antic metge de capçalera això em semblava preocupant. Ma mare n'estava molt contenta, però crec que era només perquè es feia el simpàtic, i perquè li feia receptes de manera ràpida. A mi, a part de caure'm com una puntada de peu a l'entrecuix, em semblava un impresentable i un incompetent. I a aquest home confiava la meva salut. Sort que no em poso massa malalt, i quan ho estic no me'n preocupo massa. Potser si el meu metge em generés confiança hi aniria més.

Ara ja no tinc el mateix metge, i a l'actual només l'he vist un cop, i no me'n vaig formar cap opinió. Però ja que jo no em cuido massa, almenys m'asseguro que els gatets estan en bones mans. El veterinari m'ha semblat seriós, preparat i m'ha generat confiança per com em parlava i el que m'explicava. Espero que quan necessiti un metge, me'n trobi un així.

25 comentaris:

  1. ja em sembla bé la tria de veterinari... però la foto, sembla que més que un veterinari necessitin una altre cosa, així a l'aigüera pobrics.

    ResponElimina
  2. El mateix que he pensat jo... què hi fan a l'aigüera? Els hi agrada ser-hi?

    Jo avui he anat a l'oculista i no sé si m'ha donat confiança o no... el que sí sé és que les ulleres noves s'enduran una part immensa del meu pressupost i que com s'acabi d'espatllar la rentadora ja em veig rentant a ma...

    En fi... que es posin bons ben aviadet pobrissons :-)

    ResponElimina
  3. mira que he vist al meu gat dormint en llocs insospitats... però dins la pica del labavo???? aquesta foto és genial!!!!
    En quan al vete, ja ens diràs si realment l'ha encertada i espero que en Bamboo es recuperi ben aviat!
    un miol!

    ResponElimina
  4. Veig que a tothom li sorprèn el mateix que a mi. Ja em pensava que no sabia interpretar la foto.
    I sí... hi ha veterinaris molt millors que alguns metges.

    ResponElimina
  5. Jo crec que la confiança en un metge o veterinari depèn, a més a més dels seus arguments i de la demostració del seu saber fer, de motius completament intuïtius que fan de mal concretar. De tot, de com parla, de com mira, del què diu i de com ho diu...

    ResponElimina
  6. Mira, el millor és que no hagis de caure a les mans de cap metge....
    Això voldrà dir que estas d'allò més be!!!!
    Quins gatets més macos!!!!

    ;-)

    ResponElimina
  7. Bé, sempre et queda la possibilitat d'anar a aquest veterinari a veure si t'agafa com a metge de capçalera! ;)

    Que monos estan els gatets a l'aigüera, ja en tenen de coses estranyes ja aquests animalons!

    ResponElimina
  8. El meu ericet el porto a una noia que m'agrada molt, fa temps que és la seva veterinaria. Com que no és un bitxo massa normal de tenir de mascota, (síiiiiiiii, ja ho se que soc rara...) es impossible trobar un veter que domini el seu tema, però a mi aquesta noia em dona confiança, i a més és barateta dins el que cap, i sempre me'l cura, i és que el meu petitot em té el cor robat... Ai...

    Pd: Xexu, que vull linkarte i afegirte al gmail. Que puc???? Vaaa, si??? ;)

    ResponElimina
  9. que no sigui l'estrés post vacances.
    Cuideu-vos tots! Tu no dormiràs a l'aigüera no, quan et poses malalt?

    ResponElimina
  10. A mí em passa quelcom semblant amb els metges, la doctora que tinc no em fa gens de confiança, sobretot a partir del moment (fa uns anys) que vaig anar per un refredat una mica fort (havia arrivat a escopir una mica de sang i em vaig preocupar) i vaig acabr convertit en un pastillero de la SS.

    Des de llavors he de prendre dues pastilles per la hipertensió. Lo divertit del cas és que et donen informació d'associacions d'hipertensos i el primer que llegeixes és que els experts recomanen primer eliminar les possibles causes (obesitat) i sols quan ja no queda més donar medicaments.

    Espero que els gatets es possin bé aviat.

    ResponElimina
  11. Tens uns gatets contorsionistes!!

    Quan un metge inspira confiança suposo que és perquè el veiem amb molta seguretat i que sap el que es fa, perquè si anem al metge és perquè no en tenim ni idea del que ens passa, i necessitem que algú amb bona formació ens sàpiga dir què cony tenim... Si es volen fer massa els graciosos o veus que et van temptejant per fer temps la caguen! Així doncs, si és un bon veterinari, esperem que en bamboo es curi aviat!!!! fes-li moxaines de part meva!

    ResponElimina
  12. Tu en realitat parles del barça oi? ;-)

    (ah! i truca a un llauner, aquesta pica quedarà embussada en quinze dies!)

    ResponElimina
  13. Crec que per la teva família has de buscar el bo i millor i el que et convençi i dongui la sensació que els cuidaran perfectament, i si t'ha donat aquesta sensació genial, ja ho has dit tu... Tema metges... uf... et trobes per la vida professionals que en saben molt i et convencen per la forma d'actuar i fer les coses, però aquella fredor et pot resultar incòmode, de vegades n'hi ha que parlen molt i pot ser no en saben tant però et fan sentir bé, i hi ha el típic que no sap res, és antipàtic i sembla passar de tot i com comentes, et fa la sensació que no s'entera del que et passa... avui en dia costa trobar l'equilibri del que demanem els usuaris en tema sanitat i altres és clar...

    ResponElimina
  14. No vull desmoralitzar-te però, a vegades les bones paraules no ho són tot. M'alegro que el nou veterinari et generi confiança, doncs això és bo, i esperem que els gatets no s'hagin de tornar a curar, i que hi vagin poc.
    Jo no sé què és, però jo amb els metges em guio per com dominen el tema, pequè n'hi ha molts que et diuen el mateix.
    Ara, millor anar poc al metge, és la millor senyal jeje.

    ResponElimina
  15. Sí hi ha algunsmetges queflipes. Segur que els teus gatets pensaven: "aquest sí, aquest sí".

    Jo llegint he pensat en el cosí del meu pare que és veterinari i té la consulta per allà prop de la plaça Joanic, i crec que fa molt bona feina!

    ResponElimina
  16. Que macossss!!!!!
    A mi no em sorprén la foto... tb tinc dos felinets i un d'ells es passa les hores mortes descansant dins la pica, jo n'hi dic q és la seva banyera gatuna, i si li obro l'aixeta ja tenim muntada l'illa fantasia a petita escala.
    El meu gat gran tb va estar malalt fa un temps... vaig recórrer 3 ó 4 veterinaris i el va currar el que s'ho va pendre amb més calma y no va voler atiparlo de medicaments pq es curés en 2 dies... tot necessita el seu temps.
    Espero que en Bamboo es curi aviat i que tu no necessitis metges durant molt de temps ejejje
    Llepadetes pels teus minins de part dels meus.

    ResponElimina
  17. Jo et suggereixo que, més que al veterinari, els portis al massatgista perquè quan siguin grans tindran els ossos fatal, si no et preocupes de posar-los un llit ben còmode! ;D

    Bromes a banda: crec que és molt important que una persona que fa una feina com ara de metge, a banda que t'hi entenguis millor o pitjor, inspiri confiança i que tingui una actitud de domini de la seva feina i de coneixement sobre la matèria perquè amb la salut no s'hi juga! I tenir un metge que dubtes que en sàpiga més que tu... fa por! Pot ser un fill de puta, prò jo espero que els metges que visito em mostrin que en saben, que no semblin perduts (encara que després no en tinguin ni idea, prò em quedo més tranquil·la).

    El problema dels animals és que això de tenir un metge que n'entengui i inspiri confiança encara és més important, que, pobrissons, no poden parlar (els animals...) i no poden dir on els fa mal...

    aix... i què li passa al pobre Bamboo, que no ens ho dius??

    ResponElimina
  18. Toques un tema interessant, la confiança amb els professionals de la salut (ja sigui humana o animal).
    És difícil a vegades determinar el perquè un metge et desperta més tranquil·litat que un altre. Crec que la professionalitat i la bona formació han de ser la base, això és indiscutible. Però també estic força convençuda que en el fons el que et fa decantar cap a un metge i no cap a un altre és la qualitat humana d'aquest.
    Sóm persones i estem tractant amb persones (el cas del veterinari tracta amb els amos dels seus pacients, que pel cas és el mateix), cal una correcte dosi d'empatia i respecte!!!
    En definitiva, que me n'alegro que hagis trobat un bon veterinari pel Bamboo i espero que aviat es recuperi. La foto és xulíssima XeXu. El meu gat, que en fa tres com els teus dos junts, s'emparra en arraulir-se a llocs impossibles i l'hi acaben sortint les potes, la cua i penjant el cap per tot arreu... és un cas, però em fa una gràcia! jeje...
    una abraçada i ja ens aniràs informant eh?! Per cert, algun dia fes un post explicant coses divertides d'aquests dos petardos... que els dos últims m'han fet saltar el cor home!!

    ResponElimina
  19. Que no sigui res... i que el Bamboo es recuperi ràpid.

    Tens raó, els metges a parts de ser bons ho han de semblar. Has de tenir-hi tota la confiança i a vegades costa!

    ResponElimina
  20. Tampoc no és això, Xexu.... vull dir, primer cal que un es cuidi, per poder cuidar els altres!!!! Així que si ho necessites corrents cap al metge!!! (ara que encara és gratuit... xDDD)

    ResponElimina
  21. M'encanta la imatge que has penjat dels gatets a la pica! I no ho trobo pas tan estrany :o), jo els tenia sempre al bidet, ambdós ben recargolats, un de cap i l'altre als peus. SÓN UNA PRECIOSITAT!!
    Et dóno tota la raó quan parles de metges, de com ens cuidem (descuidem una mica) de nosaltres mateixos i quànta cura tenim amb els que estimem. Jo també vaig haver de cercar veterinari fa uns dies pels meus gossos i la veritat és que també n'estic molt contenta. En especial perquè el lloc que vaig trobar em va semblar, espaiós, polit i professional, però sobretot perquè els tractaven com personetes, o com si fossin seus. Em van felicitar per tenir el galgo adoptat i amb tan bona salut (malgrat el que havia patit, doncs té els cos plé de perdigonades d'algún malassang) i em va deixar molt tranquila perquè no li passa res més greu que una excitació contínua perquè la Neska té el zel (fet que desconeixia perquè me'l van fer castrar per obtenir-ne els papers). Mira tú quina cosa! I jo patint... Tant de bó el metge de capçalera ens donés la mateixa confiança!
    pd: espero que el mixo es recuperi ben aviat!!!!

    ResponElimina
  22. Fan una mica d'angúnia així tan remulladets i poca cosa, pobrissons, vols fer el favor d'eixugar-los i passar-los l'assecador, sispli????


    Bona i profitosa cerca de futur!

    ResponElimina
  23. Gràcies a tots els que heu comentat aquest post, i que us heu preocupat per l'estat dels meus gatets. Em sembla que estan força millor, el que passa és que ara és quan més dolenteries fan, no hi ha manera de fer-los creure!

    Jordi, no et deixis enganyar per les aparences, molts han pensat com tu, però la foto està feta perquè ens els vam trobar així, i tenen cares d'autèntic plaer, els encanta. Ara fa dies que no s'hi posen, però abans era dia sí, dia també.

    La pica els encanta Assumpta. D'això no n'he parlat, però és clar, de vegades un bon metge (i no ha de ser necessàriament bo, però bé..) suposa una despesa que ens fa tirar per la seguretat social, i després passa el que passa.

    Elur, ets de les poques -com no- que ha sabut veure dos gats gaudint d'una migdiada d'allò més plaent en aquesta foto. Els encanta, ja t'ho pots ben creure. Però ara per migdiada han triat un altre lloc, i cadascun té el seu. Si som al menjador mirant la tele a aquelles hores, prenen posicions a les estanteries que hi tenim, i cadascun té la seva lleixa, sobre d'unes caixes on guardem CDs. Per cert, el veterinari segueix donant-nos confiança, ja que ha sabut reaccionar a alguns problemes que han sorgit, i sembla que tot va bé.

    Núria, són una mica contorsionistes, però es tracta de saber quin apèndix és de cadascun. Ells estaven la mar de bé, creu-me.

    Carme, això és justament el que volia dir, que no sé ben bé per què, i suposo que és un conjunt de tot, però alguns ens agraden i altres no. Seria una mena de feeling, que t'hi entenguis, que t'expliqui les coses com tu vols que te les expliqui (i cadascú és un món en això), vaja, una mica tot, però sense saber dir res concret.

    Eli, no caic en mans de cap metge, perquè sempre penso que ja em passarà. I així moriré jove, suposo.

    Boira, doncs mira, no és mala idea, aquell home semblava prou coherent, molt més que el metge que tenia abans, i semblava que sabia el que es feia. Sí que fan coses estranyes aquestes bèsties, sí.

    Montse, ja t'ho vaig dir, algú altre pensaria que és molt estrany tenir un eriçó de mascota, però a mi m'encanten, i és genial conèixer algú que s'atreveix a tenir-ne un. M'agradaria, la veritat, però amb els dos gats, a part de tenir-ne per estona, que són adolescents, crec que ja tinc prou feina.

    Estrip, ni els gatets ni jo ens posem a la pica quan estem malalts, ells ho fan, o ho feien per costum. Quan estan malalts estan més quietets en un lloc més tou, i no enreden, que ja és un què, però és clar, sempre és preferible que estiguin sans, encara que llavors els vulguis matar.

    Skorbuto, i ha metges que tenen la mà molt fluixa a l'hora de receptar medicaments, i crec que un bon metge justament el que ha de saber fer és trobar altres solucions si te'ls pot estalviar. El cas que expliques és molt clar. La vida sedentària i la mala alimentació ens pot fer estar malament, i tenen conseqüències. Què fer? Millorar una mica la forma de viure és el millor, però és clar, per què preocupar-se d'aquestes coses quan receptes unes pastilles i et treus el problema de sobre, si el seguiment d'aquests casos és molt pesat! Bé, ja m'entens, que d'impresentables n'hi ha a tot arreu.

    Laia, saps una cosa? Penso que el que ens agrada dels metges depèn molt de la persona. Hi ha tota una sèrie de detalls que poden donar confiança, però depenent de com som, ens importaran més uns que els altres. Crec que a tu i a mi ens fa molt respecte que sàpiguen de què parlen, més de com t'ho diuen, o com són de simpàtics. Jo crec que la medicina és el que fa que avui en dia gaudim de la qualitat de vida que tenim, però tampoc cal confiar-hi cegament. Un bon professional no té per què ser simpàtic, i si es fa el simpàtic, potser està amagant altres mancances. Ara, un bon tracte també ajuda, eh, que els bordes no agraden a ningú. Els gatets estan contents de rebre les teves moixaines.

    Clint, no creguis, no perden massa pèl. De moment la pica aguanta. El codi del Barça que quedi entre tu i jo.

    Cesc, entre els metges hi ha de tot, com en totes les professions. El que passa és que esperaries que sigui un sector en el que tothom sàpiga el que es fa, perquè si no poden cometre errors i fer-te empitjorar, però ja se sap que no és així, són persones humanes com nosaltres, i n'hi ha de tot tipus. Quan trobes un que et convenç, millor quedar-te amb ell o ella, ja que no és gens fàcil. Pensa que hi va la salut de cadascú, i amb això no hauríem de jugar.

    Instints, és normal que tu valoris que els metges dominin el tema, a mi em passa força igual, i és per deformació professional. A mi les bones paraules mai m'han impressionat. Tinc la sort (o la desgràcia) que puc entendre els metges una mica més si em parlen amb terminologia mèdica, i així em faig una idea del que passa, molt més que si em diuen 'mira nen, tens pupita al fetge, pren això i se't passarà'. Si m'ho expliquen correctament, segurament els respectaré molt més.

    Ai Xitus, Joanic em queda una mica lluny. Hauries d'haver vist els gatets a la consulta del veterinari, estaven com a casa, tan tranquils per allà, fins i tot el veterinari flipava amb ells. Va ser espectacular quan en Blog s'estira contra una paret, de panxa enlaire i amb tota la patxorra comença a llepar-se el ventre 'ei, vosaltres aneu fent, eh, que jo estic la mar de bé'.

    Ariadna, és que les aficions dels gats són difícils d'entendre quan no se'n tenen. La pica és un gran lloc per ells, i el que em sorprèn és això, que obres l'aixeta i es queden tan tranquils. És cert que tant per un veterinari com per un metge, el que més seriosament s'ho prengui, el que hi inverteix més temps, serà el que trobi les millors solucions. Com ja deia per aquí, la solució fàcil és encolomar unes pastilles, i que passi el següent. Però això no ho és tot. Ei, els teus són mascles o femelles? Si són femelles les llepadetes seran molt ben rebudes pels meus gatets. Estan capats, però són molt carinyosos...

    Núr, els vam comprar un llit moníssim, i s'hi pixaven, així que el vam haver de llençar. Tu ets dels meus, vull que el metge em digui clarament el que passa, les bones paraules per les iaies, però a mi que em parli sense embuts i amb totes les lletres. Un bon professional és sempre millor, i com dius, pels animals és vital, perquè no et poden dir que els passa. Però te'n faries creus, t'ho fan saber que no es troben bé, i et busquen perquè tenen la impressió que tu els pots curar, i miolen, i es planten davant teu en actitut de reclamació, és una passada. Se't trenca el cor, perquè saps què demanen, però tu en realitat no hi pots fer res. El Bamboo és adoptat (i el seu germà Blog també, és clar), i ja ens van dir que el van recollir del carrer malaltó. De petit va tenir molts problemes, i ara no té els intestins i els ronyons massa bé, no digereix bé el menjar i menja un pinso especial, i no sabem ben bé si és de l'intestí o del fetge que pateix. Però si no menja el que toca, i també periòdicament li passa, fa pipi amb sang, potser vomita, i queda una mica grogui, com si estigués drogat. Vaja, tot un cromo de gat. I a sobre, és u bitxo el tio, quan està bé, no vegis que cabró que és!

    iruNa, tu ets un exemple diferent dels que han parlat per aquí. L'empatia i la qualitat humana d'un metge és important, això està clar, però jo sóc de l'opinió que cal que per sobre de tot sàpiguen el que estan fent. Si a sobre són afables i et tracten bé, millor, però per sobre de tot, que facin la feina per la qual se'ls paga, que no és per fer retòrica, sinó per salvar vides. Els gats són l'hòstia, no m'ho pensava abans de tenir-los. Tot s'ha de dir que els meus són molt bonets, tot i que també fan entremaliadures, com intentar suïcidar-se i aquestes coses. Però tens raó que algun dia hauria de fer un post amb coses gracioses, que també s'ho mereixen. T'agafo la paraula.

    Mireia, la confiança en el teu terapeuta és molt important, perquè si no és quan deixes de fer-li cas perquè sembla que tot el que et dóna no et funciona. Però bé, com comentava, la confiança que li tinguis estarà cimentada en diferents coses, en funció de com és cadascú, a saber, la seva professionalitat, el seu domini del tema, les bones paraules, l'empatia... o potser tot una mica, però cadascú posa l'accent allà on vol.

    Alepsi, vaig llegir el comentari abans que el teu post. Potser sí que seria moment d'anar al metge a mirar tots els mals que no m'he mirat en tots aquests anys, però bé, sempre em puc fer visitar pel veterinari dels meus gats, que sembla de confiança, i em cobrarà igual.

    És clar Sibe, la gent potser ho veurà estrany, però que estiguin en aquestes postures i en els llocs més inversemblants no és gens estrany. El centre veterinari al que vaig portar els gats el podria descriure com tu has dit (a veure si serà el mateix), i veure les instal·lacions en tan bones condicions ja et dóna una garantia. Després el tracte s'agraeix, i els meus gats estaven la mar de còmodes. Ara que, ells estan còmodes sempre, no tenen gens de vergonya ni s'amaguen mai per res. Ja veig que tu ets una gran amant de les bestioles, i que te'n preocupes molt. J de tu caparia la Neska també, que t'evitaràs problemes. Ja sé que fa cosa, però és millor per ells.

    Zel, que no estan remullats en absolut, dona! Algun dia si que els hem obert l'aixeta, però es queden igual. Els encanta estar a la pica, de veritat, que tots m'acuseu, menys els que tenen gats, que ja saben que aquestes bèsties fan el que volen, i la pica els encanta.

    ResponElimina
  24. Aprofito aquest post per informar a tothom QUE NO VAGIN MAI DE LA VIDA AL CENTRE QUE TÉ L'ASEPEYO A AVINGUDA DE ROMA. El "suposat traumatòleg" que em va "atendre" va passar olímpicament de les meves reiterades i repetides queixes. Per desprès, quan vaig anar a la S.S. doncs em van trobar el perquè el dolor (a la S.S. qui ho diria, oi?)És a dir, tenia motiu i el paio va passar de tot. A part que em va tractar com una idiota... Evidentment vaig fer la meva queixa i denúncia i etc... i no ha servit de res :( Almenys, a qui sigui l'evito que ho passi tan malament com jo. I sobre els petits evidentment que s'ha de buscar el millor per ells :D Ben fet!! Amb això he tingut sort. Tenim una veterinària que els coneix desde ben petitons i és molt eficient, amable i atenta amb tots els animalons. Espero tenir tanta sort a la meva nova ubicació... ESPERO QUE ELS PETITS ESTIGUIN MOLT MILLOR I QUE TU ESTIGUIS SEMPRE TAN, BO. Jejeje ;)

    ResponElimina
  25. Gràcies pel consell Xexu, sí,jo també m'estimo amb bogeria als meus animalons! No estic en disposició de castrar a la Neskita... almenys no ara, que encara és jove i juganera! Em sembla millor esperar a que tingui la primera cadellada (si a ella li sembla!), perquè no crec que sigui just privar-la del plaer de la maternitat. Sempre ho he fet així, amb totes les meves bestioles, que son moltes! jajaja. L'Aahru el vaig haver de capar en contra de la meva voluntat, i el cert és que no li senta gens bé, perquè tot i disminuir l'agressivitat de l'animal, no decauen les seves ànsies de muntar femelles... el pobrinyo està castrat físicament, però les seves neurones no, de manera que, tot i no poder acabar l'acte el tio té un pintallavis que sembla el Rocco Sifredi dels galgs... la feina és meva per desenganxar-lo! és una fal.làcia dir que és el millor pel gos, no et puc dir que passi igual amb els gats, perquè no m'hi he trobat mai.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.