dissabte, 6 de setembre de 2008

Relats conjunts, Dona desconeguda


Vaig tancar l'ordinador a corre cuita; feia tard. L'estona m'havia passat volant pensant en una bona idea per fer el relat conjunt, aquella dona amb posat tibat no m'inspirava gens, no hi havia manera. Se'n podia treure suc, ho sabia, però no em venia, no hi havia res a fer. Vaig acabar-me d'arreglar i vaig precipitar-me escales avall, encara pensant en la dona del quadre. Els amics m'esperaven ja al centre, i encara sort que havíem quedat en una terrassa, i que podien anar prenent el cafè mentre jo arribava.

En sortir al carrer, just passava per davant una noia a pas lleuger. Em va resultar vagament familiar, però va ser només una espurna fugaç. Caminava en la mateixa direcció que jo, i vam acabar entrant al metro al mateix temps. Esperant que arribés el nostre transport, sèiem en un banc de pedra i ella va obrir un llibre, que no veia quin era, però això ja li donava punts, m'agrada la gent que llegeix al metro. Però no es va posar a llegir, no. Del llibre obert en va treure una fotocòpia en color, i gairebé em fa un salt el cor en veure la imatge de la dona desconeguda en aquella làmina.

Estava perplex. Començava a ser molt descarat que estava mirant la noia, i tampoc no volia violentar-la. Vam entrar els dos plegats al mateix vagó, i vam seure en seients paral·lels, un davant de l'altre. Jo la mirava, i mirava la làmina, que transparentava i em deixava intuir la silueta de la dona per la part de darrere. La noia, que semblava ignorar-me, es mirava la imatge pensativa i girava la vista enlaire com si no li importés res ni ningú al seu voltant, completament concentrada en la dona desconeguda. Així vam passar les estacions fins que tots dos vam aixecar-nos per baixar a la mateixa parada.

Ara ja ni recordava que havia quedat. Un cop al carrer em vaig posar a seguir la noia, tot i que es desviava del meu punt de trobada. Ella seguia abstreta, fent profundes mirades de tant en tant a la imatge que encara portava a la mà. Vaig caminar rere seu fins que es va aturar davant d'un aparador d'uns grans magatzems, probablement perquè hauria quedat amb algú en aquell punt. Però tot i la meva timidesa, la curiositat va guanyar i em vaig dirigir cap a ella. No sabia com plantejar el tema, era millor dir el que em sortís i no pensar-hi massa:

- Perdona..., ja sé que no ens coneixem però... he vist que miraves aquesta foto... la de la dona desconeguda... saps, a internet hi ha una cosa que es diu Relats Conjunts, no sé si et sona... és que... és que, hi ha aquesta imatge... s'ha de fer un relat... inventat, alguna cosa... és un blog, saps què és, oi?... A mi no se m'acudeix res...

- Ja ho sé XeXu -va tallar-me de sobte-, a mi tampoc se m'acudia res, he pensat que si l'imprimia i me l'emportava potser em vindria la inspiració en algun moment.

I en aquell moment, sorprès de que em digués pel nom, la inspiració va venir a mi, però no precisament per fer el relat:

- És clar! Però com no me n'he adonat, hòstia! Però si tu ets.. tu ets..

- Shhhhhh! No ho digis. Encantada de conèixer-te.


És la darrera proposta de Relats Conjunts.

38 comentaris:

  1. De veritat Xexu... els teus escrits tenen màgia!!!
    T'imagino disfrutant com un nen donant-li al teclat jejej
    La vida t'ajuda i et dona bones històries per explicar, pq no em diguis q no és coincidència la vostra trobada transportpublicana!!!
    Per cert, m'apunto a la queixa dels administradors, les propietàries del local que tenim llogat pel nostre petit negoci, a part de ser unes LLADRES, són unes impresentables i unes males persones, més d'un dia m'he endut un disgust per culpa seva!!!

    ResponElimina
  2. Plas, plas, plas...

    Molt bo, no, més encara, genial!!!!

    ResponElimina
  3. Aviam, em podeu explicar què carai és això dels Relats Conjunts? n'he vist a diferents posts i no ho acabo de pillar... sóc ruc...
    Més o menys amb el què has explicat en tinc alguna idea però...
    Preciós relat, com t'ho fas? i després dius que escrius el què et surt!!! Doncs que et segueixi sortint!!!

    ResponElimina
  4. No m'ho puc creure! Em trec el barret!

    Va, a veure quan trobo una estoneta pel meu, entre tant província tour i feinotes vàries…

    ResponElimina
  5. Molt bo!!!
    Saps? ahir em vaig imprimir la imatge i me la vaig endur per veure si m'inspirava tot dinant... que no va ser el cas :P

    ResponElimina
  6. Faig una reverència als teus peus!! És boníssims, XeXu, sí, senyor!!! M'encanta!! :)

    ResponElimina
  7. Ostres, és... fantàstic! Totalment innovador!! Molt original! I a sobre ostres, és com un joc, comences pensant en el quadre de la dona desconeguda i te'n trobes una al carrer, també desconeguda per a tu i que a la vegada mira una foto de la dona desconeguda. Bufff sense paraules!! M'ha encantat sobretot perquè és del tot diferent i inesperat. Jo també em trec el barret! I una reverència i tot!

    ResponElimina
  8. Per cert... No recordo on vaig llegir que deies que en aquesta proposta de RC hi havia bons relats, que potser l'estiu revifava la ment dels blocaires... No t'has quedat pas enrere eh!!! Això de que avui faci un dia una mica plujós t'ha inspirat a tu també! (ho dic perquè t'agrada la tardor,no?) ;) res, que m'ha agradat moltíssim, ale :P

    ResponElimina
  9. Hòstia Xexu, t'he de felicitar! M'ha agradat molt la metàfora que has fet de la dona desconeguda. Molt bona pensada, de veritat t'ho dic!
    Ets un artista!

    ResponElimina
  10. molt molt bo nano! Tot i que tot plegat començi a ser malaltis...están bojos aquests del blocs!
    Però m'ha agradat molt llegir-lo encara que no confessis qui és ella.

    ResponElimina
  11. Què maco!!! M'ha agradat moltíssim... i ja tinc ganes de saber com continua JEJE.

    ResponElimina
  12. M'ha encantat, Xexu!

    I potser si que ens podries regalar una continuació algun altre dia.

    ResponElimina
  13. ooh que ben pensat!!!

    jejejejejje!! però no s'ha de saber qui és, qui si no perd la gràcia!! :p

    felicitats!

    ResponElimina
  14. És increible com ho escrius, com diu l'ariadna, és que sembla que et veiem a través de la pantalla :) no sé si és real o no, però un gran relat :)

    ResponElimina
  15. Era jo amb una perruca!! Nooor, era broma ;)
    Bon relat, o és un no-relat? Bé, si més no és conjunt, això segur :$
    Felicitats, Xexu, molt original!!

    ResponElimina
  16. doncs sí, jo també t'aplaudeixo i et dic que escrius d'una manera que és totalment senzill d'imaginar-ho! m'ha donat la sensació d'estar jo també dins aquest metro i estar observant aquesta dona desconeguda!
    felicitats! :)

    ResponElimina
  17. M'ha agradat molt, i molt original! Visca la creativitat! Jeje! I saps què... jo també me'l vaig imprimir per emportar-me'l mentre trobava la inspiració per escriure el meu relat sobre aquesta "dona desconeguda". Que vagi bé!

    ResponElimina
  18. Una forma encertada i diferent de fer un relat. Curiós!

    ResponElimina
  19. així que el quadre no t'inspirava? Sort.. si t'arribes a inspirar. Molt bó!

    ResponElimina
  20. Enganxa, enganxa... com en saps mare meva!!! És molt bo XeXu, de veritat. A part de la originalitat de la idea, m'encanta com està escrit. Fas que el lector no pugui deixar de llegir i amb poques descripcions aconsegueixes que es posi dins la història i la vegi amb tota mena de detalls!
    Amb el teu post m'acabo d'enterar que hi ha nova proposta a Relats Conjunts, però després de llegir la genialitat que has escrit... buf, serà impossible trobar alguna idea que valgui la pena! Ets un crak!!!

    ResponElimina
  21. Ei!!!!!!!!!!! què curió la manera com fas que tots perseguim a lanoia del metro ja,ja,ja. Petons

    ResponElimina
  22. ostres tu que bo! i no ens diràs qui era?

    ResponElimina
  23. Uooooh, qué bonic! Dígue'm que és veritat, dígues-m'hooooo. Jo crec en el destí, hi crec fermament! Si la història és certa (déixa'm creure que és certa, pleeeaaasee), en Dimitri (la sort, la roda de la fortuna) m'ha deixat de banda uns dies per anar a parar a la teva esquena. Qué fantàstic sería fer una nova amiga així, no troves?

    Poca broma: en Dimitri em va presentar al noi dels gomets, d'una forma més estranya encara!

    pd: sííí, em vigilo les pujades de sucre, jajaja.
    una abraçada!

    ResponElimina
  24. Genial i màgic, i com sempre, et sento aquí al costat explicant-me el post de viva veu...noi, no sé com t'ho fas...

    ResponElimina
  25. És el primer cop que veig això dels relats conjunts i em sembla una iniciativa al·lucinant, sobretot després de llegir el teu i el de la Zel. Aniré buscant els altres.

    ResponElimina
  26. Gràcies a tots els que heu llegit i comentat el relat, i gràcies també per les coses que dieu. Us he de dir que el relat és totalment inventat, em sembla que alguna gent se l'ha cregut i tot, però no, és la idea que vaig tenir, i com molt bé ha dit algú, és la manera de barrejar dues dones desconegudes. Tenia ganes d'escriure al marge del quadre, però sempre sense perdre el nord de l'objectiu d'aquesta iniciativa, i va sortir això. Que estigui escrit en primera persona no vol dir res, és només perquè així sona més creïble. Moltes gràcies de nou, ja espero el proper relat conjunt!

    ResponElimina
  27. Em trec el barret.És fantàstic, m'agrada moltíssim de veritat.
    Molt bo. Felicitats!

    ResponElimina
  28. doncs molt bo, jo pensava que potser era cert... ja he vist als comentaris que dius que no.

    molt bona idea, si si.

    mil besets!

    ResponElimina
  29. Comença a ser malaltís això de blogejar! ;)
    jajaja M'ha agradat el relat.Serà que m'hi identifico...

    ResponElimina
  30. L'havia llegit dies enrere i volia fer el comentari però fins avui no he pogut.

    M'ha semblat molt divertit, tot i que això que no ens diguis qui és la blocaire ...

    ResponElimina
  31. Vaja, Xexu, no sabia que la nostra trobada t'havia inspirat tant.... xDDDDDDDDDDDDDDDD

    M'ha agradat, noi, molt imaginatiu, i molt "realista"... m'ho he cregut i tot...

    ResponElimina
  32. ostres,ostres,ostres que original et felicito.....

    ResponElimina
  33. Veig que hi ha elogis de tota mena, que m'hi afegeixo encantat de la vida pel relat, xapó!
    Un consell: deixa els porrets!!!
    Salut!

    ResponElimina
  34. Company...
    que et dic jo ara?
    Ets com en Pd40...
    Els vostres relats sempre són especials...
    tocats de la genialitat!

    Fantastic!
    ;¬)*

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.