dissabte, 23 d’agost de 2008

I la lluna...

Estirats a sobre el llit, amb la llum apagada i les portes del balconet ben obertes. Els caps molt junts i les mans entrellaçades. Aquells moments en que s'acosten els somnis i tot es confon, mirem el cel gens estrellat de Barcelona, d'un color gens natural. La lluna, ja no plena, fa la seva aparició per darrera uns edificis, i ens quedem mirant com s'eleva lenta, però constant. Em comentes que està molt maca, i no puc fer més que assentir. Poc després ens perdrem en un son lleuger i trencat pels sorolls escandalosos de les nits barcelonines, però la imatge d'aquell moment romandrà. Paraules que no vull dir per vergonya, sentiments que flueixen una vegada i una altra. I somniar amb un cel ple d'estels, fins que per força m'he de llevar, encara de nit.

25 comentaris:

  1. Que tendre, que bonic...m'agrada sentir sentiments explicats a la llum de la lluna...

    ResponElimina
  2. Ostres que... uf... per vergonya com tu.. no ho diré, però és genial i sentir això també i a més escriure-ho vol dir sentir-ho. De vegades no fa falta estar en un paradís per tocar el cel oi?

    ResponElimina
  3. Tendre, preciós! De vegades, deixar anar una mica els sentiments també va bé, oi?
    Bona nit i bona lluna!

    ResponElimina
  4. doncs jo arar sortiré a passejar la gossa en el poble de l'aigua on no hi ha gaire llum i podré veure un bon cel ple d'estrelles... si és que no hi ha núvols!

    ResponElimina
  5. ...i les mans entrellaçades.
    A mi també m'agradava dormir aixì.

    ResponElimina
  6. Aquests moments són els millors, i la màgia que transmeten les teves paraules no desapareix al sortir de casa, perdura...

    ResponElimina
  7. No se pot pagar en diners un moment així. :)

    ResponElimina
  8. La lluna, la vegis des d'on la vegis, sempre és la lluna... i sempre ens brinda moments màgics com el que descrius en aquest post. Només està a les nostres mans saber-los trobar i gaudir. És igual que no hi hagin estels a Barcelona, la bona companyia fa que brilli amb més intensitat la poca llum que arriba del seu cel.
    Un post preciós XeXu, molt tendre... tant de bo puguis disfrutar d'infinitat de moments així, te'ls mereixes!
    una abraçada guapo!

    ResponElimina
  9. una imatge fantàstica xexu... i el millor és que la pots reviure quan vulguis ;)

    ResponElimina
  10. No cal escriure versos per ser poeta :)) Quin lirisme, noi. Felicitats per aquest post. Petons.

    ResponElimina
  11. Preciós llegir-ho, sentir-ho i viure-ho. Jo no he vist la lluna aquesta nit...

    Gràcies per fer-me veure-la!!!
    Petons!!!

    ResponElimina
  12. es molt interesant descubrir com la lluna, te un gran poder o força sobre nosaltres...
    Molt macu moment!

    ResponElimina
  13. un moment per guardar entre els tresors :)

    ResponElimina
  14. :) que bunik!
    Llàstima que la meva habitació té la finestra a un pati interior massa petit...

    ResponElimina
  15. Bona nit, ah, i tapa't!

    (on dius que pares...? estem tan desconectats darrerament...)

    ResponElimina
  16. Aix, què macoooooo!
    I que duri!





    …Tan aviat t'has de llevar? Uf, sóc dels que prefereixen anar a dormir tard. Llevar-me d'hora em resulta un trauma, he arribat a canviar els rellotges perquè la puntada psicològica no fos tan dura…

    ResponElimina
  17. I després escriure-ho tant bé com ho has fet!
    Ja hi pots tornar sempre que et vingui de gust!

    ResponElimina
  18. Una imatge perfectament dibuixada amb les teves paraules... t'ha quedat de conya, noi!

    ResponElimina
  19. somni o vigilia? com tu ben dius. molt ben descrit, quasi m´hi trobava jo allà... salut, feia dies que no passaba per aqui

    ResponElimina
  20. Escrit molt bonic i ple de sentiments. Moments així, tan senzills i a la vegada tan especials, són macos de guardar per sempre. Tens la lluna i també tens un estel... i tu, sense fer rimes, estàs fet tot un poeta.

    ResponElimina
  21. Ei, moltes gràcies a tothom que ha passat i ha deixat el seu comentari a aquest escrit, que com heu notat, sortia del fons del cor, tot i que ho englobi a la mateixa categoria que guardo els relats. Moltes gràcies per les paraules dedicades, de veritat. Sou l'hòstia!

    ResponElimina
  22. Sense comments... no et calen, no? aquest post és per tú, i només per tú :o)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.