diumenge, 6 de juliol de 2008

Simbiosi

Hi ha coses que saps que has de fer, que són una obligació, però que per algun motiu o altre, no hi ha manera de posar-t'hi. Per mandra, per falta de motivació, perquè has agafat ràbia a la tasca, o perquè el teu subconscient et diu que no val la pena. Saps que ho has de fer, però passen els dies i no t'hi poses, i això que si t'ho muntes bé, tens temps de sobres. Això et desanima. Intentes no pensar-hi, però ho portes dins, i per més que intentes fer veure que no t'importa, no t'ho treus del cap, però tampoc no fas res per canviar aquesta situació. Arribat el punt de la resignació, és molt complicat tirar enrere, però llavors trobes una persona que està en la teva mateixa situació, i entre els dos decidiu que us fareu pressió per tirar endavant el que cadascú té pendent. Tu m'obligues a fer la feina i jo t'obligo a tu. És un acord, una declaració d'intencions. Una simbiosi, els dos n'hem de sortir beneficiats. Aquestes són les paraules. Arribaran a algun lloc? Esperem que si. Segur que si. Entre dos les coses sempre són més fàcils.

25 comentaris:

  1. És difícil posar-se quan ja s'ha agafat una dinàmica, però aquesta dinàmica pot canviar, i tot es començar, i si tens algú que t'anima i et motiva, doncs ja tens molt de guanyat.

    Ànims! Se que és lo que és diu sempre, però tot es començar...

    ResponElimina
  2. Trobar algú que esperi de tu i que tu esperis d'ell és fantàstic! Podeu tirar endavant amb l'ajut d'un i altra!

    ResponElimina
  3. és el millor, intentar posarse d'acord i fer-ho, ho trovo tant a faltar! per cert, a que el cesc és encantador?

    ResponElimina
  4. Maleuradament em temo que tots podem entendre perfectament la situació que descrius. Sempre hi ha alguna cosa pendent que no fem, pels motius que sigui. En el fons sabem que si ens ho treiem de sobre estarem molt millor perquè és pitjor viure amb el corcó de la consciència a dins del cap tot el dia que no pas fer allò que tant ens pesa. Per aquest motiu cal trobar estratègies per treure les energies suficients per complir amb aquestes obligacions que costen tant de complir. Penso que has trobat una bona solució i de ben segur que entre els dos ho fareu i us treureu un gran pes de sobre! Endavant i ànims, com més aviat ho facis millor, no segueixis ajornant el que saps que tard o d'hora ho hauràs de fer!
    (i m'aplico aquestes paraules a mi mateixa)
    una abraçada!

    ResponElimina
  5. És una filosofia que és, a més d'efectiva, bonica!!

    ResponElimina
  6. M'ha passat moltes vegades, i em passa. Trobar algú que tiri de tu i tu tirar de l'altre és fantàstic: ho fa més senzill.
    Bona setmana, maco!

    ResponElimina
  7. Esperem que aquesta simbiosi sigui profitosa... ja m'agradaria a mi trobar algú amb qui aquesta força recíproca fos tan productiva!! Segur que va bé!

    ResponElimina
  8. que vius dins del meu cap, tu?

    ;*P

    ResponElimina
  9. De veritat, espero que si, que hi arribeu a bon port i ho realitzeu, i si t'animes a acabar la meta encara motivarà més... de vegades no és tant dolent fer el que s'ha de fer, resulta interessant i tot, l'experiència! jeje cuida't Xexu!

    ResponElimina
  10. Vinga prou de comèdia! agafa la bossa i cap al gimnàs! que això de pagar la quota no posa en forma!!!!

    ResponElimina
  11. Entre 2 s'estableix una rivalitat productiva

    ResponElimina
  12. A mi sempre em resulta més senzill motivar a un altre que no pas a mi mateixa, quan les coses fan mandra... En tu mateix es contraposa la ment i el cor: un et diu que s'ha de fer i bla, bla, bla, però el cor no se sent a gust amb aquesta nova tasca i no hi ha manera. Realment és molt bona estratègia la vostra, com diuen per aquí!

    Així doncs, a treure's la son de les orelles! Endavant i molta sort!

    ResponElimina
  13. Quina enveja! Jo a vegades també necessitaria algú que m'estirés una mica per fer coses... Estic bastant perra darrerament i m'encanto amb qualsevol cosa...
    Espero que a tu et surti bé aquesta simbiosi i que tots dos aconseguiu complir el vostre objectiu!
    Petonets i bona setmana maquíssim! :)

    ResponElimina
  14. JAJAJAAJA!!!Quina decisió, molt bé!!! Ara, a mi no em costa gens animar. Arribo a ser pesada i tot però deixarme animar... és més difícil.

    ANIMS NOIS!!!

    ResponElimina
  15. Quan s'està en aquesta situació, si l'altre persona no t'agafa per allà on fa més mal i vostè fa el mateix a l'altra persona, poc que se'n sortiran...

    ResponElimina
  16. per això va bé ser dos. Si un no pot l'altre pot ajufar a tirar del carro. O a animar...

    ResponElimina
  17. Aiiiix!! Que poc originals que som els humans... Has descrit tan bé totes i cadascuna de les sensacions que em fa l'efecte que has de tenir telepatia. En fi, qualsevol dia et demano una empenta per fer alguna cosa d'aquelles que no hi ha manera :))

    ResponElimina
  18. Sí es difícil tornar enrere...costa massa.

    Salut company!

    ResponElimina
  19. no has mirat la data del post, va ser ahir!!!!

    ResponElimina
  20. sens dubte, entre dos les coses sempres resulten almenys mes amenes i si us motiveu mutuament, doncs millor que millor. upss ara m´has fet pensar en les coses pendents que he de fer i que em fan mandra mandra mandra.. aixo no es fa!!!!

    salut

    ResponElimina
  21. entenc que hi ha qui necessita "pressió"... jo prefereixo una mirada dolça de comprensió

    però, si; quan ens emboliquem tot solets es fa més difícil sortir de les pròpies espirals.

    petons i llepades simbiòtiques!

    ResponElimina
  22. Sí, sí, entre dos va bé. L'un per l'altre t'animes a fer allò que costa. I la mirada dolça de comprensió que diu e Gatot no n'està pas exclosa. Qui et pot comprendre millor que algú que està en una situació semblant?

    ResponElimina
  23. Entenc perfectament la situació que descrius. I és un pal quan t'hi trobes. Aquella mandra, aquell pensar que t'hi has de posar i no en tens cap ganes... però ho acabem fent, amb ajuda o sense. Quin remei, a vegades.

    ResponElimina
  24. Ei, moltíssimes gràcies a tots els que heu passat per aquí i heu dit la vostra. De moment la simbiosi no ha donat encara els seus fruits, però esperem que així serà. I per tots aquells que us sentiu com jo dic al post, molts ànims, i tingueu o no algú amb qui compartir-ho, espero que us en sortiu.

    ResponElimina
  25. Xexu, decideix que vols, estableix les teves prioritats i posa't a treballar. A mes, si tens algu que t'ajudi a tirar del carro molt millor, no?
    anims tambe per l'altre persona que t'ajuda i que tu, a la vegada, estas ajudant

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.