diumenge, 27 de juliol de 2008

El gat suïcida

Tinc un problema. L'angelet que surt a la foto, que és una monada de gat i molt intel·ligent, ens ha sortit rebel. Fa un mes que tinc per casa en Bamboo i el seu germà Blog, i la veritat és que s'han fet estimar i encara se'm cau la bava amb ells. No han fet massa destrosses, però ja es coneixen el seu territori a la perfecció, i com a bons gats que són, són curiosos a més no poder. A casa tenim un balconet petit a l'habitació. Des del primer dia hem temut que poguessin caure per allà, i es tracta d'un cinquè pis. Vam instal·lar-hi una reixa de manera que no passessin entre els barrots, però que poguessin mirar a baix amb llibertat. Sabíem que tard o d'hora pujarien la reixa i arribarien a dalt de la barana, era qüestió de temps. Doncs aquest moment ha arribat. El primer cop que en Bamboo va pujar (el Blog és més prudent), va ser fa un parell de nits, després d'un ensurt. El gat estava cagat de por, miolant sobre la barana, però no sabria dir qui dels dos tenia més por. Amb un moviment ràpid vaig poder engrapar-lo i entrar-lo a casa d'una revolada. El cor m'anava a cent, em vaig posar tan nerviós que em va costar dormir. Però en Bamboo no ha agafat por, ell és molt valent i ara sap que pot pujar, així que li ha agafat el gust. Al llarg del dia hem evitat que pugés, però ara fa una estona m'ha donat per buscar-lo, i m'ha tornat a fer un salt el cor en veure'l sobre la barana, sense agafar-se a la reixa ni res. He tornat a fer el mateix que l'altre dia, però un dia d'aquests m'agafa un cobriment de cor si això continua. No sé què podem fer perquè el gat no pugi, o que li agafi por a l'alçada. Encara és petit i es pot desequilibrar en qualsevol moment, i de cinc pisos ni els gats cauen de peu... Alguna idea?


Un petit afegit per il·lustrar el post, em sap greu no haver-hi pensat abans. La cançó bona no seria, però té la seva gràcia, no?


35 comentaris:

  1. Doncs més val que no hi hagi cap gateta per els voltants...ja els veig jo foten el xulu a la barana i tu histèric!

    Per cert, nano, el dia que tinguis fills les passaràs més putes que Caïn! jajaja per experiencia!

    ResponElimina
  2. El dia que tinguis fills, potser podré donar-te alguna idea per resoldre problemes, però de gats, xexu, ni un borrall. No sé què dir-te, suposo que quan l'hagis caçat de damunt de la barana 25 vegades ja no t'espantaràs, però ja sé que com a solució és nefasta.

    ResponElimina
  3. Vols dir que no pateixes més del compte? No sóc especialista en gats, però segur que ens desequilibraríem nosaltres abans que ells, a dalt de la barana!

    Ni idea… I si poses una mica de velcro a la barana durant un temps per dissuadir-los de pujar?

    ResponElimina
  4. La Robin també ho fa això. Però en el meu cas el balconet és minúscul, de manera que la meva solució ha estat baixar la persiana fins al límit de la reixa, de tal forma que si escala per la reixa no pugui pujar a la barana perquè no hi passa per l'espai que queda (no sé si m'explico gaire bé).

    Crec que tens les següents solucions:

    1. Tancar la porta del balconet.
    2. Mirar de "construir" alguna cosa que impideixi que pugi a la barana.
    3. Deixar que ho faci i creuar els dits perquè no caigui.
    4. Posar-li una tauleta o cadira perquè hi pugui pujar lliurement i li passi el neguit de fer-ho.

    L'experiència em diu que contra més "juguis" a treure'l d'allà quan l'enxampes, més ho voldrà fer. Per a ells és un repte.

    Ja ens diràs què fas!

    Petonets!

    ResponElimina
  5. només l'impediment físic "ens" evita fer allò que volem, xexu.

    tots els gats -tots- tenim una enorme atracció per les alçades... i després no sabem baixar més que tirant-nos; solució? allarga la reixa que has posat perquè no passi entre els barrots fins al sostre!

    mai, mai, no li podràs fer entendre que no es pot enfilar a la barana: el desig sempre serà superior!

    petons i llepades gatunes!

    ResponElimina
  6. Joder, ara la nerviosa sóc jo... Doncs no sé, ja saps segur si ha pujat per la reixa o si ha fet un salt? Ho dic perquè potser haurieu de treure la reixa... i d'aquesta manera no trepa. Però és clar q també pot saltar... i això segurament és pitjor... Em sap greu noiet, no tinc ni idea... (Quan em traslladi a k meva, i em trobi el mateix, si em ve alguna solució al cap seràs el primer en saber-ho)

    ResponElimina
  7. Fan patir, però no pots viure pas amb l'ai al cor. Pel que dius, suposo que ja has provat tot el que se t'ha ocorregut. No ho podràs evitar pas que s'enfili, jo li donaria un vot de confiança, perquè no es que s'intenti suïcidar, sinó ja ho hagués fet. Els gats són xafarders de mena, i els encanten les alçades. O tanques el balcó o li dones un vot de confiança.

    ResponElimina
  8. Deixa'l que pugi a la barana, Xexu... ho fa per poder llufar, la curiositat els fa anar de cul. I són prou llestos com per no saltar d'un cinquè pis! ;) El que diu la Petita criatura, de posar-li alguna taula o cadira, trobo que és una bona idea.
    A més, si cada vegada que hi puja, el baixes, s'ho prendrà com un joc i et provocarà anant i tornant, jejeje.

    És moooooooooooooolt guapo el gat!!!

    ResponElimina
  9. Estic d'acord amb el que diuen per aquí a dalt: com més treguis en Bamboo d'allà, més hi voldrà estar. Els gats són torrecollons, que diria la meva mare.

    Per altra banda, la meva anterior gata (la Mixca, que boniqueta ella, tota siamesa amb els ulls blaus, que va morir-se de vella als 17 anys) ho feia. Un dia va caure (d'un 3r), el problema és que vam trigar uns dies a trobar-la perquè no sabia tornar a casa (explica-li, que ha d'agafar l'ascensor!), però ella estava bé. Només tenia una rascadeta a la barbeta, però res més.

    ResponElimina
  10. Coi xexu no s'hi val de posar aquesta foto! Que el primer que es llegeix d'un post és el títol, i llavors veus la foto del gat dormint i no saps si dorm o si... coi, quin patir!!! :(

    No sóc especialista en gats perquè no en tinc cap, i ja veig que per aquí te n'han dit molts, de bons consells!! Així doncs, només desitjar-te que no et faci patir gaire!!! :P

    ResponElimina
  11. posar-hi pegament a la barana ... salut

    ResponElimina
  12. Una de les meves ties vivia en un 4rt, tenia gats, i el que em deia que era més pràctic era: ignorar-los.

    Per què? Perquè si vas ràpidament a agafar el gat, el pots assustar i aquest fet pot propiciar que caigui.

    Generalment, aquests animalons coneixen bé les seves limitacions "trepants". Així que hauràs de fer el cor fort, i apendre a conviure-hi.

    ResponElimina
  13. I si contractes un guàrdia de seguretat que el controli?? Jejejeje!

    ResponElimina
  14. Buf, mare meva... quin ensurt m'he endut, m'has tingut sense respiració durant tot el post... en qualsevol moment estava esperant el pitjor, això no es fa!! jeje Sort que ha quedat amb un ensurt!
    Però saps? t'entenc perfectament, jo també tinc tres gats i ja et dic que són especialistes en enfilar-se en els llocs més impensables i perillosos. Com diuen per aquí no podràs evitar que pugi a la barana. Quan són petits és quan més perill hi ha, per aquest motiu durant un cert temps cal pendre mesures preventives com les que ja has anat adoptant. Però arriba un punt en què s'espavilen... i en Bamboo ha sigut el més precoç dels dos. Crec que el millor que pots fer és, tal i com diu en unes de les seves opcions la Petitacriatura, pots col·locar alguna cadira o caixa per facilitar-li la pujada i baixada i així disminuir el perill de que es trobi atrapat sense saber com sortir de la posició. Si molt m'apures i si realment has d'estar amb el cor apunt d'explotar del patiment sempre pots tancar la porta i evitar que surtin al balconet, però serà una mesura temporal i com més aviat s'acostumin a estar-hi millor. Sempre i quan ja controlin prou el seu cos i l'equilibri. És una situació delicada però que tothom que té gats, terrasses i viu en pisos alts hi ha de passar. La meva gata és una temeraria i més d'una vegada m'he trobat en situacions semblants a la que expliques, però pensa que ells coneixen molt millor que nosaltres les seves possibilitats. No sé, és una opció que has d'acabar escollint tu... però sàpigues que els gats són molt tossuts!
    Espero que entre totes les idees que van sorgint per aquí trobis una solució que s'adapti a les teves demandes! Ens has de mantenir informats dels processos de creixement i les històries d'aquests dos bitxos eh?! que ja s'han convertit en habitants d'aquest blog!
    una abraçada molt gran per tu i una d'especials pels dos trapelles!!!

    ResponElimina
  15. Són animals molt intel·ligents, saben on es posen i com, hi ha més perill que els tiris tu que no pas que caiguin ells.

    De totes maneres, per estar més tranquil treu la reixa, el que faran serà treure el cap entre les baranes per mirar.

    Que en fan patir les bestioles!

    ;)

    ResponElimina
  16. No sé com pots viure amb aquesta tensió. Uff.

    ResponElimina
  17. Ni idea... són d'idees fixes los gats, al final acaben sortint-se amb la seua...

    ResponElimina
  18. jaja una cançó molt adequada... ja et vec a tu ballant-la quan el bitxu estigui allà enfilat!

    ResponElimina
  19. Qüestió difícil. A més no cal refiar-se d'allò que els gats tenen set vides... Pobret! Sort que el vigiles. Potser alguna punxa per dissuadir-lo? Mai seria tan dolent com la caiguda i potser li passarien les ganes d'enfilar-se. Ja ens diràs.

    ResponElimina
  20. No m'agraden els gats i els evito tant com puc, així que no els conec i no te'n puc dir gaire cosa. De totes maneres, he llegit una mica els comentaris en diagonal i crec que n'hi ha de força intel·ligents:

    - treure la reixa perquè treguin el cap per les baranes em sembla genial, o potser pots deixar un tros de reixa, prò més baixeta perquè els aturi el cos, prò que puguin treure el cap.

    - o la idea de la tauleta també em sembla genial! I si hi poses un coixí perquè hi puguin jaure i xafardejar, segur que també els agrada!

    - i això que els deixis fer perquè si l'espantes encara el faràs caure, em sembla d'allò més sensat!!

    Prò no ho sé, XeXu, em sap greu!!

    ResponElimina
  21. Mira, jo també tinc gat, de fet, en tinc dos.

    El primer, el més gran (van arribar amb un any i mig de diferència a casa) va trigar força a pujar a la barana del balcó, i tot i tenir ja uns 4 mesos, jo m'espantava molt.
    El meu pare em va dir que no cauria i que el millor era que no m'hi acostés, perquè el gat es podia espantar i caure.

    Vam deixar-lo fer, i desde llavors el gat quan ens sent arribar a casa sempre ens rep des de dalt de la barana del balcó (primer) i després a la porta de la casa.

    El "problema" és amb el petit, que té amb prou feines 3 mesos, i s'ha acostumat a fer TOT el que fa el gran. I quan dic TOT (en majúscules) em refereixo també a pujar a la barana a fer d'equilibrista.

    No li ha passat mai res, i es que els gats realment tenen molta destresa. Jo no tinc una solució, però sí una recomanació:

    No t'espantis quan ho fagin, acostuma-t'hi: no els ho podràs evitar.

    Un petó,
    Neo P

    ResponElimina
  22. Tens un trapella a casa eh... jo no et sabria pas donar-te'n cap consell només que no t'espanti massa més i puguis disfrutar d'ell :) i en blog clar sort que és més prudent eh!

    ResponElimina
  23. Hola,

    el meu gat és un canalla i un provocador, com el teu.

    Et dono un parell de solucions que a mi hem van funcionar. Jo visc en un 8è pis que dona a un pati amb arbres i el esport favorit del meu pixel era enfilar-se a la barana i mirar d'arribar als arbres...

    a) Frega la barana amb mutja llimona, l'olor no els agrada, frega la part de dalt i així podran mirar desde abaix i no s'enfilaran.

    B) Posa alguna cosa que llisqui i no puguin clavar les urpes (un tros de plàstic o similar) si es senten segurs segur que no pugen.

    C) Autoritat, els gats fan cas igual que els gossos. Cada cop que vegis que es va a enfilar crida-li l'atenció. Quan faci 1.256.420.314.557 vegades que li hagis dit et farà cas. Bé al meu li va cstar una mica més.

    Sort!!! ;-)

    ResponElimina
  24. hoooooooola, els gats quins éssers més enigmàtics. Saps? on s'hi posa el gat, aquell racó de la casa on s'hi acostuma a estirar i dormir, és el racó de la casa on hi tens energia positiva. Els gats són màgics.
    Jo tinc un gos i la veritat és que m'ha sortit molt bo.

    ResponElimina
  25. Home Xexu, patir tant per un gat...No sé.No vull pensar quan corrin nens per casa!De fet crec que si cau no es farà mal. No pateixis tant home! ;)

    ResponElimina
  26. Ei, moltíssimes gràcies per tots els vostres comentaris, que han estat un munt. Gràcies pels consells i les bones intencions, el meu gat suïcida segur que us agrairà també el vostre esforç. Voleu saber la darrera? Avui el seu germà, el Blog, s'entretenia a desenganxar xinxetes d'un suro, i emportar-se-les a la boca... activitats de risc tot.

    Clint, em sembla que tens raó, quan tingui canalla, no hi haurà qui m'aguanti.

    Carme, no m'anirà gens malament una mica de consell, així que en un futur ja recorreré a tu. De moment, si el gat no pugés a la barana, ho agrairia.

    Musa, he sortit patidor, ja veus, suposo que hom no n'és conscient fins que s'hi troba. Als gats no els agrada el velcro? Seria una idea.

    Jordi, un paracaigudes no seria mala idea, el problema que hi veig és ensenyar-li a utilitzar-lo.

    PetitaCriatura, es nota que ets una experta. El meu balcó també és minúscul, però pel que expliques, el teu encara ho deu ser més. Les opcions que em dónes són bones totes, però a priori em decantaria per la tercera. Tancar el balcó no, que fot una calor! He pensat en tota mena d'artilugis per evitar-li la pujada, però no se m'acudeix res fàcil. Ara que, facilitar-li la pujada tampoc no em motiva, encara que els experts ho heu comentat tots. De moment, em vaig a fer creient i a resar una estoneta.

    Gatot, m'ho pintes fatal, i a més, no és plan de viure en una presó. Però dient-ho tu, m'ho hauré de creure, no es té sempre la sort de comptar amb una opinió de l'altre cantó, ara tinc idees dels entesos en gats, i la d'un Gatot com déu mana. Opinió valuosa la teva.

    Maria, tenim un gat escalador. La reixa la vam posar perquè eren petits, i no volíem que caiguessin per allà. Ara estan creixent, i potser quan estiguin més segurs la solució serà precisament treure la reixa, ja que saltar no saltaran. El que no sé és si els donarà igualment per saltar sobre la barana.

    Boira, jo ja li vull donar un vot de confiança, però és una mica mala peça aquest gat. Ara porta uns dies més tranquil, potser és que ha vist frustrats tots els seus intents de suïcidi, i s'ha deprimit. Està més mimoset, però no sabem quan ho tornarà a intentar.

    Elur, t'asseguro que aquest gat es pren com un joc qualsevol cosa que li diguis que no faci, quin un. El treus d'un lloc i immediatament ja hi torna a ser. A més, té cara de borde el tio, i sembla que t'estigui dient 'por mis huevos!'. Ja sé que no es tirarà voluntàriament d'un cinquè, a més, aquest és intel·ligent com una mala cosa, però tinc por que caigui, i encara que els gats tenen molt equilibri, encara és jove i no sempre posa els peus on toca.

    Txari, tu has vist l'alçada que hi ha a casa, no creus que el gat prendria mal? D'acord que un gat té set vides, però d'una caiguda així jo penso que en perdria unes quantes, i potser acabaria la partida i tot.

    Laia, sort que no has llegit el post en diagonal, que si no t'haguessis endut una impressió equivocada... ja intento no posar-me nerviós, em dic a mi mateix que l'he de deixar, i que si ha de passar alguna cosa greu, passarà i no hi podré fer res. Però és veure que comença a enfilar-se, i se m'accelera el cor d'una manera...

    Mossèn, posar-li cola...? No ho sé, encara li agradaria i pujaria per esnifar.

    Redcrash, bon consell el teu. Ho haure d'aconseguir encara que em costi. I això d'espantar-lo és una cosa que em feia por. Per evitar que facin certes coses els ruixem amb una pistola d'aigua. Però aquí no es pot, és clar, que del bot que foten se'n van a baix segur.

    Alepsi, una solució una mica cara, i no sé si efectiva, perquè són molt espavilats aquests gats!

    iru, el teu comentari és com el resum que podria escriure amb les opinions de molta gent que ha comentat, i ja em va bé per aclarir una mica les idees entre tants comentaris. De moment, les idees amb les que em quedo són que no ho podré evitar, que si els trec per ells es converteix en un repte, i que més val que s'acostumin i ens acostumem a aquesta situació. Ja que ells demostren ja una confiança cega en nosaltres, més de la que es pressuposa als gats habitualment, nosaltres haurem d'aprendre a confiar en ells i les seves possibilitats. Ells es coneixen millor que nosaltres, és clar.

    Txari, a qui haurà sortit aquest gat??

    Skorbuto, no et creguis, de vegades ja els tiraria pel balcó, ja! Sobretot abans que Mr. Bamboo ha clavat una ungla a la pantalla de l'ordinador, quina gràcia que m'ha fet...

    Gos, benvingut o benvinguda. Quan no aguanto més, tanco el balcó una estona, em moro de calor, però em quedo més tranquil.

    Bajo, m'estàs dient que si la seva intenció real és suïcidar-se, ho acabarà fent?

    Estrip, mira, no és mala idea, com a castells.

    Ànimaalada, justament quan està enfilat no la ballo, però per casa hi ha coreografies amb la cançó.

    Fada, mmm... mesures de força major, eh? M'agrada, m'agrada.

    Núr, gràcies per participar de la tempesta d'idees tot i no agradar-te els gats. Em quedo amb la reixa a mitja alçada, que em sembla que és de collita teva, i trobo que és força bona idea. La barana és estreta però prou ample perquè el gat s'hi posi de peu, per això em fa por. La reixa no permetria que es posés de peu a sobre, però podria treure el cap. Esperem que no li donés per passar a l'altre cantó de la reixa.

    NeoPoeta, gràcies per aquest comentari. La veritat és que em deixes més tranquil. M'agrada saber l'opinió de gent que s'ha trobat amb la mateixa situació. No dubto de que tens raó, i la teva experiència t'avala. No sabia que jo era tan patidor, potser és que mai m'havia enfrontat a una situació així. Com m'han dit per aquí, quan tingui canalla serà l'hòstia.

    Cesc, resulta que el blog és aparentment molt prudent, i de vegades penso que tant preocupar-nos del Bamboo, i al final el que ens portarà un ensurt serà el Blog. Avui es posava xinxetes a la boca, i l'altre dia gairebé s'ofega amb la nansa d'una bossa. Si és que no es pot estar tranquil aquí.

    Helena, com la NeoPoeta, la teva experiència e serveix de molt, i les solucions que aportes, que no les ha dit ningú més, m'han agradat força. Això de la llimona està molt ben pensat, segur que hi ha algun repel·lent també, alguna cosa que només olorar-ho ja se'ls passin les ganes de tot. Moltes gràcies, miraré si ho aplico.

    Rosa, a casa meva deu córrer l'energia positiva a riuades, perquè aquests gats es posen a dormir allà on els dóna la gana, i cada dia en llocs diferents. Per cert, que agafen unes postures per dormir que són per veure-les.

    Joana, ja dic que he sortit patidorm i ni jo mateix ho sabia. Creus que no es farien mal caient de 5 pisos? Jo no ho veig clar...

    Deric, i uns inconscients, ja t'ho dic ara.

    ResponElimina
  27. Bufff, saps què? Els gats fan el que volen, i sempre acaben fent-ho...Per això m'agraden tant i tant, em penso...Si puja, si volsaltar, saltarà...i no crec que es faci mal, perquè creu-me encara que sembli impossible, sabrà agafar-se o calgui, ni que hi deixi les urpes, per no fer-se gaire mal... Si el que vol és llibertat, la tindrà...Mira'l, deixa'l i ja n'aprendrà...
    Petons i gràcies pel comenatari, ets un sol!

    ResponElimina
  28. El meu gat, tenia el costum de pujar sobre la taula i passejar-s'hi, a mi em feia molta ràbia, no són llocs per passejar, i li vaig ensenyar que no es feia, entre emprenyades i amenaces, ha après a no passejar-shi quan jo hi sóc!! però quan no hi sóc... ai quan no hi sóc es passeja per allà on vol!
    ;*)

    ResponElimina
  29. Zel, estic començant a aprendre que això és així. De vegades és impossible fer-los creure, i em sorprenc de les coses que hem aconseguit. Diuen que amb els gats són millor els premis quan ho fan bé que els càstigs quan es porten malament. Ara que, jo amb la pistola d'aigua gaudeixo que no vegis!

    Elur, els meus fan exactament igual, també els hem provat d'ensenyar que a la taula no es puja, com a exemple concret, i ens fan cas... mentre hi som. Justament, el primer dia que el gat va pujar la barana estava molt nerviós perquè havia trencat un got a l'altra punta de la casa d'on érem nosaltres, i el got era sobre la taula, és clar.

    ResponElimina
  30. Els gats tenen mala fama i es diu que és impossible ensenyar-los, però no és veritat. Només cal paciència i mà esquerra.
    I no dic res més, que seria capaç de saturar-te el bloc!!! XD
    un petó!

    ResponElimina
  31. el desig sempre és superior... els humans no hi teniu res a fer: ni que volgueu, ni que us sembli que no podeu...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.