diumenge, 15 de juny de 2008

Veterania

La veterania és un grau. M'adono dia a dia que la gent és bona en les coses gràcies a l'experiència adquirida, a hores i hores de barallar-se amb els problemes. Per saber fer una cosa bé no cal tenir una formació específica, i fins i tot aquells que la tenen hauran de demanar consell als que porten més temps fent aquella feina. A part d'això, també va a persones, és clar, n'hi ha que tenen més facilitat per aprendre o més destresa, però segurament no en sabran més pels seus estudis, sinó per la facilitat que tenen d'assimilar els conceptes i solucionar les dificultats que van apareixent.

Dit això, per què estudiem tants anys per tenir una carrera? Sabem que la immensa majoria de coses que s'estudien són una bajanada, i que les que arribarem a aplicar seran un percentatge irrisori de tot el que ens han fet memoritzar. Per no dir que sense la deguda pràctica, els coneixements teòrics no serveixen per a res. No seria millor que triéssim feina en comptes de carrera? Llavors podríem aprendre exactament el que cal per fer la feina ben feta, i ens estalviaríem la palla, aniríem directament al gra. Amb esforç i dedicació (i anys), podríem fer la feina millor que algú que hagi estudiat per fer-la i acabi de sortir de la carrera.

Compte, no vull dir amb això que no estigui d'acord amb cursar estudis universitaris, però de vegades et preguntes per què tanta història, si algú sense estudis però amb dedicació suficient podria fer la mateixa feina sense cap problema. I em temo que això passaria amb la immensa majoria d'activitats. Quina creu.

20 comentaris:

  1. Lo bueno de los veteranos es poder aprender de ellos. Me da que has estado pensando mucho el fin de semana....suerte

    ResponElimina
  2. Estudiar no és només necessari per treballar, xexu. La formació és bona sempre. No et sàpiga mai greu aprendre i no deixis de fer-ho mai.
    Bona setmana, maco!

    ResponElimina
  3. Això pensava jo! si al final no s'assembla res! i tant anar al setembre i suar estudiant a mig estiu... però suposo que els estudis universitaris t'obren la porta a les feines aquestes on no ens serveixen totes les assignatures...

    ResponElimina
  4. Mmmm no hi estic d'acord. El que has estat estudiant segur que en algun moment t'ha servit (no dic tot, això està clar!). Tenir els conceptes al cap ajuda. Encara que el cas pràctic que se't presenti no sigui exactament allò, a través del que saps pots raonar-ho i anar més enllà de la solució, no?

    Sense la deguda pràctica, els coneixements teòrics no serveixen per a res. I sense uns coneixements previs, la part pràctica es pot fer més dura i costosa. Crec també que una bona experiència és crucial, no et dic pas que no, sempre se n'ha d'aprendre d'ells, dels que ja porten temps treballant-hi. Però si la ciència i la tecnologia avança, els estudis que fem tampoc seran els mateixos que van fer ells, per tant o bé ets tu qui introdueix les novetats o bé ells estan en formació constant, aprenent. I per tant, tenir una bona base de coneixement és profitosa.

    Mmm quin rotllo he clavat però entén-me... no puc començar una carrera amb aquesta mentalitat!! Una abraçada!

    ResponElimina
  5. és bo estudiar però és cert que potser amb la meitat ja passaríem i que s'estudia molta palla que no serveix per a res, ni per a cultureta general!
    A mi estudiar m'ha anat bé per aplicar-ho després amb l'experiència i arribar a entendre perquè estudiava alló però pel mateix, et torno a dir que, amb la meitat hauria passat.
    Per cert, lo del meu blog, per desgràcia és ben real, li van fer al meu nebot que és adoptat a la Índia i viu amb nosaltres des de que tenia 1 any. La llástima és que no hi fos jo allà per haver trencat més d'una cara i això que no soc violent però aquestes coses em superen i més si li fan a algú a qui estimo.

    ResponElimina
  6. Forma part del sistema. Però l'estudi és positiu. La paraula estudi ve del llatí "studium" que significa esforç. I d'això es tracta d'esforçar-se. De fer coses que potser són inútils en elles mateixes però ens són útils per saber el que costen i per exercitar el cervell. No sé si m'he expressat prou bé... Deu ser l'hora. Bona setmana, maco.

    ResponElimina
  7. Jo t'ho explico.

    Els professors que a tu t'ensenyen a la universitat van ser massacrats a la seva època universitària amb detalls, foteses i tonteries que els seus professors consideraven molt importants. I així successivament anant cap enrere en el temps.

    Per tant, com a venjança, no pensen permetre que els seus alumnes (tu) passeu per la facultat alegrement sense tenir la sensació de perdre el temps.

    I a raó d'aquest trauma històric, els professors universitaris demonitzen les carreres tècniques.

    Més o menys seria això.

    ResponElimina
  8. No puc estar més d'acord amb tu, nano.

    ResponElimina
  9. aaaaaa! d'això només te n'adones quan comences a ser un veterano eh!

    ResponElimina
  10. En part tens raó, però jo crec que hi ha un munt de feines, sobretot les dedicades a tasques científiques i a la investigació, que requereixen aquests estudis. A més, aquestes carreres et dónen un base que es molt àmplia i amb la que sols poder abarcar diferents feines.

    Aix, no em facis cas que no estic fina.

    ResponElimina
  11. Per això els estudiants de cicles formatius troben feina amb més facilitat; perquè el que estudien és més pràctic que teòric. Jo ho vaig tenir clar. Si passava a 3r curs neta, abans d'acabar volia trobar feina relacionat amb els meus estudis per tal de fer currículum, encara que després anés més lenta amb la carrera. I això m'ha ajudat molt perquè em contractessin a llocs de feina. En canvi molts dels que es varen dedicar només a estudiar i treure la carrera amb nota, fa anys que han acabat i encara estan cercant :S

    ResponElimina
  12. desenganyat és la millor època de la vida! i amb la veteranía es veu el que realment t'aporta passar per la universitat i serà el que et quedarà.

    El títol només obre portes, un inutil amb títol acaba tancant-les no és una garantia de res.

    Tot i així esta molt bé saber que els altres et poden aportar coses per l'experiencia, es una bona base.

    Però de l' universitat, les festes que això també dona experiencia (si van bé clar!)

    ResponElimina
  13. Tens força raó. Jo no faig servir a la feina res del que vaig estudiar a la carrera. Però crec que et dóna un punt de partida. Potser és que a mi estudiar m'agradava molt, mai no em va semblar una pèrdua de temps. Ara vist de lluny potser si que ho era a nivell de conèixements, però sempre queden coses aprofitables.

    ResponElimina
  14. Estudiar serveix per demostrar que ets capaç d'assolir uns coneixements, que et marques uns objectius (treure't una carrera) i que els assoleixes (aprovar) malgrat les dificultats que a tots ens apareixen pel camí.

    Però sí, de vegades les coses són tan supèflues comparat amb el que de debó importa...

    Un petó! :*

    ResponElimina
  15. T'agrada estudiar? Si estudiant aprens, va bé, si no aprens i és un pur tràmit, és una meeee, millor la feina de dret...Petonets!

    ResponElimina
  16. estudiar ??? ... bé, sí ... comencem pel kamasutra ... salut

    ResponElimina
  17. corrent el risc d semblar repelent, a mi m'encanta el que estudio, em sembla molt interessant. Però, és cert, q parlar d feina ja és una altre historia.

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies a tothom per les vostres aportacions. Que quedi clar que no pretenia tirar per terra les carreres universitàries, sóc partidari d'estudiar, però també tinc molt clar, veient les coses en perspectiva, que la majoria de coses que aprens a la universitat, que són importantíssimes, no les aprens a les aules.

    Moni, les meves reflexions solen venir de l'observació de la realitat. I és clar, dels veterans se'n pot aprendre moltíssim, per això ho són.

    Rita, aprenentatge constant, d'això no hi ha dubte, sempre ens hem d'actualitzar. Però hi ha moltes maneres d'aprendre.

    Cesc, les carreres universitàries t'obren portes, però també t'obren el camp de visió, t'ajuden a veure les coses de diferent manera i a tenir recursos, i això no t'ho explica cap assignatura, però és importantíssim.

    Laia, entenc que pensis així, i és la manera de pensar que et toca. Estudia, fes la carrera que t'agrada, perquè gaudiràs de l'estudi, n'estic segur. Per això convé sempre estudiar coses que t'agradin, i no perquè cobraràs més. Després potser acabaràs fent la feina d'algú d'aquests que estudiaven només per diners, però almenys el temps de formació t'haurà omplert. Ets la nostra futura biòloga, endavant i no t'aturis davant de res. Si et serveix el que estudies o no, ja ho veuràs després, però ni hi pensis.

    Deric, ja tens raó, amb la meitat de teoria i més pràctica, sortiríem molt millor formats. Que ens donessin conceptes clars, i no tanta palla. Coses que es puguin aplicar en les feines que pressumptament ens tocarà fer per estudis. Per cert, ja que ho menciones, el teu post és fantàstic, tot i que en llegir-lo em vaig encendre i tot, però si algú llegeix això, li recomano molt que el llegeixi.

    Fada, una visió molt maca de l'estudi, poètica diria jo, però no sé fins a quin punt ens ho prenem així.

    Ararat, ja veig que és una roda que mai no s'acaba. Creus que es pot invertir la tendència, que alguna generació es plantegi no cometre els errors que va cometre la seva predecessora? Gairebé un acudit, oi?

    Vier, doncs res, un vot a favor de l'abstenció a les aules.

    Estrip, m'estàs dient, vell? Potser si, però justament feia el post per sentir-me novell davant dels veterans. La meva veterania ja sortirà algun dia... espero.

    NeoPoeta, justament jo em dedico a feines científiques, per la meva formació acadèmica, i t'asseguro que el que he fet fins ara ho pot fer qualsevol si li expliques bé, sense carrera ni hòsties. Necessites una base, però ni de bon tros la que m'han donat a mi.

    Caterina, molt sàvia la teva decisió. Si ets conscient que en no ser llicenciat t'explotaran i cobraràs malament, però que això serà una experiència molt valuosa en un futur, és una cosa molt bona per fer. Perquè triar per triar, sempre triaran a qui ja té certa experiència , encara que un altre tingui millors notes a la carrera.

    Clint, molt d'acord amb que la universitat és una de les millors èpoques de la vida, s'aprèn moltíssim, però més de la vida que de la matèria en si. I si bé un inútil amb carrera s'acaba tancant portes, un espavilat sense carrera se les pot obrir. Per això deia que tanta història i al final n'aprofites un percentatge que no deu arribar al 5%.

    Carme, a mi estudiar tampoc no em desagradava, però si que era conscient de la quantitat de ximpleries inútils que ens feien aprendre. Això si, com ja he anat dient, la universitat aporta moltes coses, i en surts sent una persona molt diferent de la que entres.

    LluNa, t'ho pots prendre com un repte, de fet, jo ho feia, sempre he competit amb mi mateix i he volgut demostrar-me que podia, però creus que és així com s'ha d'afrontar una carrera universitària?

    Zel, si ja no t'agrada estudiar ja ni t'ho planteges. Però després està que triïs el que t'agrada o el que convé per treure diners després, i això també ha de cremar, perquè tot el que t'expliquen pot importar-te més aviat poc. En canvi, si t'agrada, almenys ho gaudeixes, encara que sigui inútil.

    Mossèn, convindrem que el kamasutra també es domina amb veterania.

    Déjà, de repel·lent res, et felicito per estudiar el que t'agrada encara que tingui poca sortida. És el que s'ha de fer, si no ho passes malament, i ningú t'assegura feina. Aquest és el consell que em van donar els meus pares, i el que donaré als meus fills. Ho tinc clar.

    ResponElimina
  19. doncs xexu.- jo tb vaig èsser una d´aquelles que va estudiar.. i quant vaig sortir de la carrera vaig fer de tot i més menys de lo que vaig estudiar.. amb el temps vaig trobar alguna cosa i em vaig poder "posar" dins el meu camp. doncs que dir- te.. que no me´n recordo de la majoria de coses que vaig estudiar i que la pràctica ho es tot. la teoria està bé, però quant t´enfrontes amb la realitat i ha altres variables a tenir en compte, algunes de les que tu dius.

    res, que molts petonets

    ResponElimina
  20. Com es pot aplicar el que s'aprèn a Filosofia? a Història? Perquè aprenem a multiplicar, si hi ha calculadores que ho fan?

    Per aprendre a fer una feina tenim els cicles formatius, la universitat no té o no hauria de tenir aquest objectiu primari (encara que potser sí secundari).

    Jo tornaria a estudiar la mateixa carrera, encara que avui per avui no aplico ni una tercera part del que he après.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.