diumenge, 8 de juny de 2008

Kafka a la platja

Fa temps que no faig un post parlant de llibres. No és que no hagi llegit, però no n'he trobat cap que m'hagi inspirat per escriure'n. Vull parlar de Kafka a la platja, un deute que tenia des que vaig llegir el clàssic d'en Murakami, Tòkio Blues. En tenia moltes ganes, és d'aquells llibres que des del primer moment que veus, saps que has de llegir. Ho sabia abans de llegir el Tòkio Blues, i després d'aquesta prèvia, encara ho vaig tenir més clar.

Murakami és surrealista. Kafka és un llibre que es va tornant inversemblant per moments, molt a l'estil d'algunes pel·lícules d'animació japoneses. No vull espatllar la història a ningú que el vulgui llegir, però he de dir que potser arriba un moment que es passa, que sembla que es digui a ell mateix 'vinga, quina animalada podem escriure perquè la trama sigui encara més enrevessada i fantàstica'. Es pot dir que costa d'entendre, però acabes pensant que no hi ha res a entendre, que la història és així, tal com ho llegeixes, i no s'ha de pretendre trobar segones lectures. Si es barreja el món real amb altres móns o amb personatges amb habilitats impossibles, tant és, això és el que passa. És un llibre de ficció, oi? Ningú ha dit que el que fa aquest home estigui prohibit.

Tot i així, he de dir que m'ha agradat. Murakami té alguna cosa que m'atrapa, la profunditat dels seus personatges, que t'obliga a baixar als inferns amb ells, aquesta manera tan peculiar d'escriure, tan planera, tan fluida, però que a l'hora t'explica coses que s'escapen de la comprensió. No sé què és, però paga la pena. És, si més no, diferent, especial. Hi tornaré, he de llegir més d'aquest home. Però això si, si bé el recomano a tothom, sempre amb uns quants llibres més pel mig. Després de Murakami, cal un descans.

22 comentaris:

  1. Fa poc vaig llegir Tòquio Blues i em va agradar molt, pensava llegir també aquest, però no sé si el surrealisme m'agradarà gaire, em sento estranya quan no entenc què estic llegint jeje i segur que busco mil interpretacions fins que alguna cosa "lligui" jeje
    Molts petonets!

    ResponElimina
  2. Estic d' acord que després de Murakami es necessita un descans però és com si l' autor ho sapigués i fins i tot et prepara. Trobo que la dualitat aquesta entre seguir llegint o deixar-ho córrer és part del secret. Gràcies per la recomanació. Tokio Blues me dejó del revés pero no podía dejar de leerlo.
    Petons

    ResponElimina
  3. M'ha fet gràcia aquest final de "cal un descans" però hi ha llibres que tot i ser especials valen la pena com akest, com estic espés m'espero una mica a llegir-lo.

    ResponElimina
  4. M'està esperant a la tauleta amb la pila de llibres que penso llegir a l'estiu...No sé tu, però gairebe´fa 10 mesos que el que més llegeixo és a vosaltres, el meus col.legues...Petonets!

    ResponElimina
  5. Ja vaig llegir Toquio Blues i el Kafka a la platja i en vaig fer sengles ressenyes al blog. Supso que ho saps. Ara, de Murakami, descansaré una temporadeta.

    ResponElimina
  6. Doncs jo encara no m'hi he posat, a llegir Murakami, però ho tinc pendent. No puc pas dir que no llegeixo, he llegit uns quants llibres aquest hivern, però si que llegeixo molt menys que abans des que tinc tants blogs que m'agraden.

    ResponElimina
  7. Tota la raó que després de murakami cal un descans, el primer cop que vaig sentir que algú ho deia vaig flipar, però després de fer del tirón "tokio blues" i "sputnik mi amor" vaig haver de parar i vaig entendre el perquè. Ara però, he començat "cronica del pajaro que da cuerda al mundo" i m'està tornant a enganxar. A més, a l'estanteria m'espera "salze cec, dona adormida" i em moro de ganes de començar-lo! Un vici aquest home. Els seus personatges (soldat d'assalt, el millor! xD), les descripcions dels llocs per on va passant... tot pren una màgia increïble a les seves mans. A mi, com a quasi tothom que l'ha llegit, m'ha enamorat... ^^

    ResponElimina
  8. M'encanta Murakami! M'he llegit "Tòquio Blues", "Al sud de la frontera a l'oeste del sol" i "El meu amor Sputnik". "Kafka a la platja" encara no però pensava comprar-lo aquesta setmana ja que Labutxaca l'acaba de treure a molt bon preu. Ja et comento què tal quan l'hagi llegit ;)

    ResponElimina
  9. El tinc pendent a Murakami... i un dia o altre arribarà. "Tòquio Blues" em crida més l'atenció, no ho sé...

    ResponElimina
  10. Jo vaig llegir Tokio Blues i encara no sé perque em va agradar, per la seva subtilesa potser, per la seva manera de no explicar res explicat-ho tot. Aquest llibre, però, m'han dit q és mes pesat.

    ResponElimina
  11. et tornaràs un crític literari?

    ResponElimina
  12. Fa tant de temps que sento a parlar de Tòquio blues que al final me l'hauré de llegir! El problema és que ara en tinc tants, de llibres, que m'esperen al prestatge de l'habitació...

    A més, hi ha dos petits problemes: el primer, que com molta gent ha comentat jo també estic enganxadíssima a això dels blocs i em faig un fart de llegir durant el dia com per posar-me a llegir quan arribo a casa i, el segon, les novel·les surrealistes em sembla que no se'm posen gaire bé... Jo necessito històries senzilles i fàcils, encara que siguin molt i molt llargues. Sóc més de novel·la històrica i, a poder ser, d'història antiga...

    Petons, petit! :)

    ResponElimina
  13. M'apunt el llibre. Quan pugui, me'l llegiré ;)

    ResponElimina
  14. Tinc a la llista d'espera " Salze cec, dona adormida" . Tot i haver sentit bones crítiques d'aquest autor , em fa un cert respecte i començaré provant amb el contes.

    ResponElimina
  15. Però són molt diferents Tokio i Kafka.
    La primera, per mi, té la subtilesa i bellesa de les pel.licules japoneses o orientals.
    El ritme, les imatges...

    Kafka és, com tu bé dius, Manga. Sobta, desconcerta...
    O potser és ciència ficció a la japonesa...

    Sigui com sigui, no et deixa indiferent.

    ;¬)

    ResponElimina
  16. Crec que em pesa més la duresa de la lectura que el que en dius de positiu. Em sembla que aquest no entra a formar part de la llista per aqust estiu. De totes maneres, gràcies per la recomació i m'alegro que t'hagi agradat.

    ResponElimina
  17. oh, a mi em va encantar el Tokio Blues!!! mira, ja tinc un altre llibre a la llista. :) Gràcies!

    ResponElimina
  18. M'afegeixo als de la llista que han llegit tokio blues i als de la llista que han de llegir kafka a la platja!
    apa ja estic ben col·locada!!

    ResponElimina
  19. Doncs jo no n'he llegit cap dels dos. ;'apunto Tòquio Blues i l'altre per a més endavant.
    Gràcies per la recomanació. No sé on anirem a parar tan llegir...!
    Vinga Bona nit i gràcies!

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris i els vostres apunts literaris. M'agradaria contestar-vos un per un, però és tard i vull anar a dormir. Em falta temps per fer tot el que m'agradaria fer. Però moltes, moltes gràcies per seguir per aquí i fer les vostres aportacions. Prometo que si puc, us contesto en un altre moment.

    ResponElimina
  21. No t'hi estressis! A vegades no es pot! Prò com que ens pot passar a tots, no ens fa res! Només espero que tan poc temps no et passi després factura, eh? Que al maig ja vam anar prou de cul!!!
    Somriures, bunik!

    ResponElimina
  22. Ara he llegit el post. Vaja, m'has picat la curiositat. M'ho apunto a tenir en compte :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.