dijous, 26 de juny de 2008

El meu millor aliat

Aquest estiu, encara que sembli contradictori, molts dies em tocarà llevar-me més d'hora del que tinc per costum, força més d'hora del que m'he llevat mai per anar a treballar. El problema és que encara no he après a anar a dormir d'hora per compensar. Ara potser no allargo tant com abans, però no hi ha manera de posar-me al llit a una hora decent. Em sorprenc que encara aguanto força bé, però vaig molt cansat. Per això avui vull fer un petit homenatge al que serà el meu millor aliat durant aquests mesos. Però de fet, ja porta molt de temps al meu costat mantenint-me despert, aquí el teniu:


Des de la selectivitat (i d'això ja en fa uns quants anys), que me'l vaig començar a prendre per mantenir-me despert durant les nits d'estudi, fins el dia d'avui, el cafè ha esdevingut un company inseparable. Al matí, després de dinar, a mitja tarda, després de sopar si és a restaurant, esporàdics, en companyia o en companyia d'un llibre... sempre és un bon moment per prendre'n un. I tot i que els seus efectes són més psicològics que físics, perquè hi estic molt acostumat, sembla que sense un cafè és impossible arrencar els dies, oi? Avui n'hem començat un altre plegats, i això que avui tinc el dia lliure...

28 comentaris:

  1. Quanta raó que tens. A mi em passa el mateix. Vaig molt tard a dormir i matino. O sigui: aguanto, però vaig morta! Sort dels capsde que aprofito per dormir força, però aleshores també perdo hores de fer altres activitats. En fi, m'organitzo fatal. El cafè és el meu gran aliat, a més, no em treu el són com remuga molta gent. Ara mateix, t'acabo de llegir amb un cafè a la mà i ja és el tercer d'avui.
    Bon i despejat dia, maco! :)

    ResponElimina
  2. Jo també tinc un amic així, ens trobem a primera hora i unes quantes vegades durant el dia.

    ResponElimina
  3. El cafè, és un aliat en tots moment. almatí indispensable, ben dinat un plaer i a qualsevol altre hora sempre està bé. Suposo que per això utilitzem la frase -quedem per fer una cafè( que sovint no és un cafè) perquè està associat a les coses bones ( ara semblo l'anunci d'Ono). Doncs apa, bon dia de festa i que aprofiti el cafè

    ResponElimina
  4. Jo en prenia abans per esmorzar i si sortia a fer un volt per la tarda... però des que vaig entrar en el món del te ha passat a un segon pla :P

    gaudeix doncs d'aquest dia de festa!!! una abraçada maco!

    ResponElimina
  5. Si mai descobreixes el secret de «Com anar a dormir abans de la mitjanit», me'l diràs?? Jo en sóc incapaç! Sempre trobo tantes altres coses a fer...

    Abans bevia més cafè. Ara l'he reduït força i només en prenc un o dos al dia... De fet, l'havia substituït pel te, com la Laia, prò ara fa temps que no prenc te per esmorzar. Suposo que és la calor! ;)

    ResponElimina
  6. Anar a dormir aviat? Si ho descobreixes i ho vols dir en prendré bona nota! El cafè m'acompanya des de fa molt, amb èpoques més generoses que d'altres, així que també el considero un aliat, però m'agrada molt la mena de "ritual" que comporta (i no parlo pas de dances i encanteris mentre s'escalfa l'aigua ;p)

    ResponElimina
  7. No em puc imaginar la meva vida sense el cafè, de ben joveneta, molt, molt abans de la selectivitat ja en prenia; la llet amb colacao o nesquik calenta em feia i fa fàstic i ma mare m'hi posava unes gotetes de cafè.
    Ara, fins que no faig un cafè no sóc persona.
    I també prenc te, però tot i que m'agrada, no és ni serà mai el mateix, ni tan negre, ni tan amarg, ni tan bo.
    Aprofita el dia i gaurda't de la calor :*)

    ResponElimina
  8. mmmmmmmmmmmmmmmmmhhhhh! cafè!!!

    jo no soc ningú si no començo el dia amb un cafè (per ser realistes no sóc ningú ni amb cafè, però X¬DDD)

    Si està ben fet... aquella aroma, aquell gust...

    mmmmmmmmmmmmmmhhh! En vaig a fer un!
    ;¬)

    ResponElimina
  9. i amb gel...ben dinat...ohhhhhh!

    ResponElimina
  10. Sense dubte un bon company diari...tot i que per el meu gust...millor sol.

    Salut!

    ResponElimina
  11. I és que el café parla per si sol, és un gran aliat i sempre està allí, somriguis o no! i si no te'l prens l'enyores i tot :) el que fan els estudis... jeje

    ResponElimina
  12. Ostres Xexu, sembla que treballem al mateix lloc! Jo també m'he de llevar quan els carrers encara no estan posats i avui tinc lliure. Després de molts anys enganxadíssima al tabac i al cafè vaig aconseguir deixar el primer i només prendre un cafè al dia. La veritat és que l'oloreta de cafè i el fum del tabac em perden...

    ResponElimina
  13. un cafè doble i una cocacola de llauna em feien tirar 300 quilòmetres més...

    ResponElimina
  14. Aquest a assignatura d'ANAR A DORMIR AVIAT crec que no l'aprovaré mai. Fins i tot funciono sense cafè. Cada cop en prenc menys i això que m'agrada força.

    ResponElimina
  15. doncs jo estic un pelet enganxada als cafés amb gel, tant a l´estiu com a l´hivern.. res, coses meves.

    salutacions

    ResponElimina
  16. Doncs, per portar la contrària, a mi no m'agrada el cafè. Es pot viure (i aixecar-se al matí) sense cafè. I es viu perfectament bé.

    També es pot viure anant a dormir aviat i no aixecant-se mai més tard de les 8 en cap de setmana, i de quarts de 7 entre setmana (amb tot el rang d'hores, des de les 4 o 5 del matí). I sense prendre cafè, és clar.

    ResponElimina
  17. Jo no prenc mai cafè, m'altera massa, i et puc dir que no és psicòlogic, de fet m'altero fins i tot amb una coca-cola...Sóc un cas perdut! Si vols anar a dormir més aviat, proba a deixar el cafè de la tarda o nit. Jo em prenc un ColaCao, o un got de llet amb sucre i prou, calentona abans d'anar a dormir, he sentit a dir que la lactosa ajuda a conciliar el son.

    ResponElimina
  18. Jo tampoc aprovaré l'assignatura d'anar a dormir aviat, ni prenent cafès descafeinats. És el que dius, l'efecte és més psicològic que res més...

    Algú ha dit de substituir el cafè pel tè... però com s'us acudeix!! el tè és tot un altre filosofia. Quan a casa a la pregunta "Vols prendre alguna cosa" em contestaven "Un tè" pensava... "Doncs te'l prepares tu!" És que és molt complicat, preperar tès! Ah! i clar! n'has de tenir de diferents tipus: verd, negre, amb poma, amb jessamí, el iogui tee de xocolata, el rooibos, ... QUÈ ENS ESTÀ PASSANT!!

    He de dir que ara ja estic més calmada amb aquest tema, o sigui que si veniu a casa podeu demanar un tè sense córrer el risc que us esgarrapi...

    Ah! me n'oblidava: tu faràs un cafè i jo una canya.

    ResponElimina
  19. Mmmmmmm, què bo! Si no fos per la migranya en prendria quaranta mil!! Per cert, em pensava que el meu cunyat era l'única persona que no li agradava el cafè però veig que no.

    (Et sona el premi pedraforca? És teu!)

    ResponElimina
  20. de joveneta per les meves venes hi circulava café peró...tú espera, que a mida que et vagis fent gran, hauràs d'anar reduïnt l'addició, gaudeix dons mentre puguis :-(

    ResponElimina
  21. Jo i el cafè no hem tengut molt bones experiències, que diguem. Tot va començar molt malement, però ara, tot ja va millor.
    La universitat ha contribuït a aquest fet.

    ResponElimina
  22. té bona pinta ... però ... pompero poro !!! ... salut

    ResponElimina
  23. M'has pres les paraules! Quin tallat més bo!

    ResponElimina
  24. Ai, doncs mira, aquest matí, precisament m'he barallat amb la cafetera...perque no li ha donat la gana de donar-me el café de costum, jo amb llet...
    I l'he hagut de substituir per llet amb Cola Cao, i no es pas el mateix... Crec que m'ha deixat més adormida encara!
    Fem un café?
    ;-)

    ResponElimina
  25. Ja veig que sou tots una colla d'addictes. Bé, tots no, però la majoria dels que heu deixat comentaris sou amants del cafè. Moltes gràcies a tothom.

    Rita, tu ets dels meus, ja m'ho imaginava mirant les hores dels teus comentaris i posts. Jo ni els caps de setmana solc dormir massa. I per descomptat, vaig escriure el post amb un bon cafè amb llet al costat. En el meu cas, el primer del dia.

    Skorbuto, sempre trobades agradables, oi?

    Mireia, quedem per fer un cafè o una birra, ja no és només el fet, són actes socials. I un bon cafè, és un gran plaer, i tant.

    Laia, te? No, no. No es pot ser dels dos. O s'és d'un o de l'altre. El te va en contra dels meus principis.

    Núr, quedem així, i si el secret el descobreixes tu primer, em passes la informació a mi.

    Samain, podem fer una aliança amb la Núr, i el primer dels tres que descobreixi el secret d'anar a dormir d'hora, que ho expliqui als altres. Suposo que com a ritual vols dir el fet d'anar a fer un cafè amb algú. A mi també m'encanta, és clar.

    Elur, a mi també em costa imaginar la meva vida sense cafè, tant per l'acte social que suposa, com pel plaer de prendre'l (quan és bo).

    Barbollaire, sembla que el dia no comenci fins aquell primer cafè, eh? A mi també em costa ser persona, amb o sense cafè.

    Clint, jo de gel no me'n poso mai, és com rebaixar-lo amb aigua, no? I el cafè americà no m'agrada.

    Uribetty, cadascú a la seva manera, per mi tallat.

    Cesc, en les èpoques d'estudi el consum de cafè augmentava notablement. Segurament no per necessitat, que també, sinó perquè fer un cafè significava parar una estona. I parar d'estudiar era el millor.

    Marta, quan em vegis demà a la feina, saluda'm doncs. Oloreta a cafè... mmmm.

    Jordi, ni que sigui psicològic, però en prendre-ho ja ho veiem d'una altra manera, i vinga, a fer quilòmetres.

    Carme, així tens força mèrit, si redueixes la taxa, però fas les mateixes hores, és que potser és que vas caure dins la marmita-cafetera de petita.

    Aina, com deia més amunt, a mi amb gel no em fan el pes, però a un tallat m'apunto.

    Llum, és el que tenen les addiccions. Els altres en cantem les excel·lències, però si no l'has provat per enganxar-te, mai sabràs què és, i has hagut de funcionar sense drogues. Ja veig que te'n surts bé, així que millor que no comencis.

    Boira, potser si que hauré de deixar de prendre cafè a partir de certes hores, conec gent que ho fa. Però a mi ja m'agrada quedar-me despert fins tard. Crec que ho faria sense cafè també. I prendre colacao no em funciona. M'encanta, però no em funciona.

    Txari, així m'agrada canya als que prenen te! O cafè o res, què és això de prendre aigua bruta? És que mira que hi ha gent per tot...
    I deixa't estar, tots dos farem un Martini bianco.

    Silenci, ja veus que el teu cunyat no és l'únic raret que hi ha. Que no, que és conya, que s'ha de respectar a tothom (encara que siguin rarets).

    Menta fresca, què dius?? Ara si que em deixes preocupat. Així que quan vegi que ja no puc amb tant cafè he d'entendre que ja estic a les últimes? Amb tot el respecte, eh, no vull dir que tu ho estiguis, però no comptava jo amb això que dius, pensava que el cafè seria un company de carretera etern.

    El tacte, m'alegro que li donessis una segona oportunitat. Amb el cafè, com amb la cervesa, s'ha de tenir paciència, però després, els acabes estimant tots dos.

    Mossèn, no tinc resposta a això...

    Deric, tu també ets de tallat? Una miqueta de llet sempre va bé.

    Eli, si s'ha de fer un cafè es fa. A mi m'encanta el colacao, però me'l prenc per vici, no com a substitutiu del cafè. així no pot funcionar de cap manera.

    ResponElimina
  26. Per cert, parlant de café...
    Mira que he trobat!
    http://cirereta.blogspot.com/

    Si tots els cafes que ens haguèssim de prendre fossin com aquest.....

    ;-)

    ResponElimina
  27. Ooooh això sí que és un homenatge merescut Xexu! Jo no sóc persona fins que no prenc un cafetó :o).
    Però pel que dius al teu relat... tú en prens molts, no? No és greu, però pensa que "+ de 3 al día es consideren addicció"(sí, sí... que si els deixes et creen mono). Això és informació que potser t'hauría hagut de deixar en algún altre post, aquell que parles dels coneixements adquirits a la universitat (i del ús que en fem) però no em volia repetir. Potser és per això (perquè en prens tants) que no pots dormir! a mi em passava abans... ara deixo de prendre café a les 16h (mai en prenc cap més enllà de les 18h).No et prometo resultats inmediats, però no perds res per intentar-ho!

    PD: això és un miniconsell d'amics, no una prescripció ;p!!! ni cafeina (café), ni teína (té)ni teobromina (colacao)...coi, si encara m'en recordoooo!!

    ResponElimina
  28. A mi els tallas de bar o restaurant no m'agraden. Els trobo massa forts. M'agraden més els que es fan en companyia. Quan sigui, a casa de bona gent.

    I per el matí, café amb llet :)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.