dijous, 29 de maig de 2008

Sol acompanyat

Al matí caminava cap a la feina i pensava en un post, pensava en explicar moltes coses, sobre maig, sobre els canvis i sobre que les coses sempre es van arreglant com deia l'altre dia. Jo mateix he sentit que no em volia fer pesat. Maig encara no ha acabat, però tot i que em pensava que duraria encara molt de temps, sembla que acabarà a l'hora, o poc després. Per celebrar un punt d'inflexió a la meva vida, en diversos aspectes, un cap de setmana fora que espero que m'ajudarà a desconnectar de tot.

Però m'enrotllo i no és d'això que volia parlar finalment. M'he adonat que ja no em sento sol, que alguna cosa ha canviat. Parlo de sentir-se sol estant en companyia. Fins ara em sentia així a casa, de vegades a la feina, no sé, ja sabeu, és més una sensació que una realitat. He pensat que és de les pitjors coses que et poden passar. Si estàs sol a la vida, és normal que t'hi sentis, per dur que sigui dir això. Però quan tens gent al voltant, però et sents sol, això és que alguna cosa no rutlla. Potser hi ha persones que ens buiden, que ens deixen sense forces, i llavors és quan preferiríem estar sols que estar amb ells. No ho sabria definir, però aquells que us hagueu sentit així algun cop sabreu de què parlo. És dolent, molt dolent, i crec que és un símptoma que ens pot fer veure que no estem bé, i que no ens agrada la nostra vida. S'hi ha de posar remei, però com en tot, és difícil adonar-se'n i evitar-ho, et sents indefens i impotent i no saps com cal reaccionar.

No sé si és normal que aquestes coses passin de llarg totes soles. Segurament hi hem de posar de la nostra part, però un bon dia t'adones de que ja no estàs a disgust, que ara et sents còmode amb la gent del teu voltant. Potser és justament quan t'adones que fins llavors et senties sol, i mentre ho estàs vivint és impossible adonar-se'n. Sigui com sigui, potser és millor prendre'n consciència quan tot ha passat, oi?

21 comentaris:

  1. Tens raó, quan et sents sol t'ho estàs recordant dia i nit. Quan estàs bé no te'n adones i vius cada un dels moments. Me'n alegro que no et sentis sol :)

    ResponElimina
  2. I tant que m'ha passat! i jo si que me n'adonava que hi havia alguna cosa que no rutllava. I mica en mica va anar canviant, amb voluntat que canviés. Si a tu t'ha canviat sense fer res, deu s er que la situaicó no era tant dolenta. Està bé que ja no et sentis sol. A mi ja fa molt, molt temps que no m'ha tornat a passar... Una braçada.

    ResponElimina
  3. Sí que n'ets conscient mentre passa, potser no ho dius per no fer-ho més palpable, però saps que aquesta soletat hi és. Les coses poques vegades s'arreglen per si soles i menys les d'aquest tipus, sempre, sempre canvien perquè hi posem de la nostra part.
    No et treguis mèrits Xexu!

    Em sento bé, estic bé, però aquesta soletat de quan estàs acompanyat encara a vegades "m'acompanya"... i m'ajuda a créixer.

    un petó, maco! i passa-t'ho teta aquest final de maig tan esperat!!!

    ResponElimina
  4. Les coses reposades, quan estan "fredes" al cor és quan se'n pot parlar i sentir d'una manera més distant.
    Ja saps quan hi estàs immers romants mig ceg!
    Endavant, doncs i boncapdesetmana!

    ResponElimina
  5. És una sensació que he tingut moltes vegades. A vegades sí és perquè els que t'envolten et buiden, altres potser no, potser simplement depèn d'una sèrie de circumstàncies, d'un determinat estat d'ànim en una època determinada. A vegades ens despertem contents i optimistes i al dia següent tristos i pessimistes trobant-nos en la mateixa situació que el dia anterior. Aquestes temporades són bones per replantejar-se moltes coses. Ànims! ;)

    ResponElimina
  6. Millor sol que mal acompanyat. Si apliques això les coses van millor. I quan estàs amb algú que sigue perquè realment tingues ganes. Ah, i la gent del teu entorn també canvia, i això fa que de vegades estigues una mica millor amb la gent que fa uns dies no podies amb ella.

    ResponElimina
  7. Jo me n'adono que sovint m'agrada més estar mal acompanyada que sola. La solitud física em roba tota l'energia. Això no vol dir que no miri d'estar ben acompanyada.

    ResponElimina
  8. cal prendre nota de totes aquestes experiències i sentiments,
    en aquest vaivé d'emocions.

    apa, salut!

    ResponElimina
  9. m'hi reconec. i ara que ho llegeixo en algú altre, que m'ho miro des de fora, ho veig amb tota la cruesa que egocèntricament només reservava per mi. i sí, moltes vegades ve tal i com ha vingut, amb la brisa. més vegades, però, cal donar-li una empenta, encara que sigui petita, encara que no sapiguem ni que la provoquem nosaltres...

    qui sap si ens creuarem aquesta nit entre la gentada a nou barris: diuen que hi toca algú que es diu antònia font ;)

    ResponElimina
  10. Tots tenim etapes a la vida i de vegades ens sentim sols tenin gent al voltant, no són ells, som nosaltres que no estem bé. Però quan per fi te n'adones, és quan pots posar-hi remei i començar a relacionar-te i a no sentir-te sol.
    A mi m'ha passat també i sempre me n'he sortit.

    ResponElimina
  11. no hi ha res com un capdesetmana fora!...bé només un dins però molt ben acompanyat!

    salut i bona nit!

    ResponElimina
  12. Jo noto de vegades que m'allunyo dels que intenten apropar-se'm, i no sé si és instintiu o què, ni idea de per què ho faig. Però és així, i després em sento malament precisament pel que tu dius. Perquè em sento sola llavors. I crec que m'ho he guanyat.

    M'ha agradat molt el post, sempre acabes tocant algun tema del qual tinc alguna cosa a pensar. I potser m'ajuda fer-ho, per acabar d'obrir els ulls i veure com sóc. gràcies.

    ResponElimina
  13. A molta li gent li ha passat això que comentes. Et sents sol tot i estar voltat de gent perquè et sents incomprès o perquè no tens sintonia amb ells... El que és important és conèixer-se els símptomes i dominar-los, no deixar que ells ens dominin a nosaltres. Bon cap de setmana de desconnexió!

    ResponElimina
  14. Sentir-se sol estant acompanyat és una de les pitjors sensacions, sense dubte. I això passa molts cops perquè no rebem de qui ens acompanya el que necessitem en aquell moment. És buidor, soledat, sentiment d'incomprensió.
    I quan això ha canviat i et sents a gust amb qui tens al voltant, potser trigues a adonar-te'n, perquè sembla ser que l'ésser humà s'acostuma ràpidament a lo bo. Però quan realment et pares a pensar com et sents i veus que estàs bé, és genial. Et sents amb forces per afrontar el que vingui.
    També he tingut els meus moments de sentir-me sola estant acompanyada, però per lo general, no són gaires aquests moments, i que duri! També depèn del meu propi estat d'ànim, si em sento pessimista..
    M'alegro de que ja no et sentis sol!

    ResponElimina
  15. sens dubte, quant tot ha passat, ets mes conscient per adonar-te de les coses, del qua ha succeit. de vegades prendre distància de les coses es el millor que es pot fer al meu entendre. o almenys a mi em va anar bé en el seu moment.

    res, que salut

    ResponElimina
  16. L'experiencia dels anys i les depresions m'ha demostrat que això no passa perque sí, estaràs bé quan tu vulguis estar bé. Sempre tindràs gent a prop disposada a ajudar-te, només t'has de deixar, i saber que no seràn els que et diguin les coses mes maques sinò la veritat, encara que et pugui sentar malament en un primer moment. A partir d'aquí, tot es cosa de la propia persona

    ResponElimina
  17. M'ha passat moltes vegades, no pots imaginar-te quantes, i és un gran putada. Però com tu dius, maig ja s'acaba, i jo ja tinc nova edat acabada d'estrenar (del dia 28!), que és l'única cosa bona que n'he tret d'aquest maig que tant maco es presentava i tan malament ha acabat...

    ResponElimina
  18. Persones que et buiden... vampirs d'energia, els dic jo.

    Per què els hem permès estar tan a prop nostre? Necessitàvem que ens ensenyessin la part fosca de la vida?
    Un impuls d'autodestrucció? Ingenuïtat? Massoquisme? Tot una mica...

    Se n'aprèn, oh i tant!!

    ResponElimina
  19. Ja s'ha acabat el maig!!! Tot i que a mi encara se m'allarga fins demà!!!
    I he sobreviscut! Veus com tu també?

    Pel que fa al tema de la soledat... Jo veig que hi ha coses al meu voltant que m'acaben de fer el pes i sé que si allargo gaire la situació acabaré amb aquest sentiment que descrius... perquè ja m'ha passat! Així que cal posar-hi remei!

    (quin comentari més poc profund, oi? molts petons, petit, per compensar! i ànims!)

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies a tothom, estic molt agraït pels vostres comentaris, sempre constructius. Em permetreu avui que no contesti individualment (tot i que m'agradaria), que és tard i encara vull fer alguna coseta. Donar la benvinguda a Bona nit a la Lu, encantat de tenir-te per aquí.

    ResponElimina
  21. Quan dic que em sento identificada amb els teus escrits és per alguna cosa, jajaja! Serà per l'edat? nooo, fet i fet no acabo d'anar l'hora, (o vas endarrerit)perquè jo em sentia exactament així fa uns mesos ;p. (És clar que tú també parles en passat!)

    Estar sol no es casualitat... no!!
    estar sols és una opció personal(o hauría de ser-ho). Hi ha gent que no sap estar sola, i persones que necessiten d'aquesta soledat. A mí en sembla quelcom fantàstic,sempre i quan sigui desitjada. -Qué bonic és gaudir de la soledat, amb l'Ipod sonant a tota castanya a la teva butxaca! Qué trist és sentir-se rotundament sol quan estas envoltat de gent... és com estar en mig del desert!

    Iaaaaix, qué bé que em senta haver deixat això enrera...

    pd: Mi voy a Moroccoooo

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.