dimecres, 21 de maig de 2008

Senyals

Maig encara no ha acabat i no sé quan trigarà a acabar. Però com va dir en Gilles de la Tourette, és meravellosa l'estranya tendència que tenen les coses a arreglar-se. Ara ja és segur que marxo de la feina, que amb el canvi de mes, tot i haver de fer alguna cosa encara, ja no seré membre remunerat d'aquell equip. En part m'alleuja, però costa fer-se la idea que tinc el destí lluny d'aquell edifici que m'ha acollit durant tants i tants anys. Serà un dels canvis que enunciava, tot i que encara no he trobat feina, però ara ja és un fet, i dedicaré el temps a buscar-ne i a escriure la tesi.

Parlo d'això avui perquè m'adono que fa dies que veig a ex-companys de carrera, d'aquells que vaig conèixer el primer semestre del primer curs. Alguns és més normal perquè treballen al mateix lloc o prop d'allà, però me n'he trobat a tres per absoluta sorpresa, en dos dies consecutius, i mira que feia temps que no els veia. M'ho prenc com un senyal. Veure tot un seguit de persones que vaig conèixer just quan començava la meva vida universitària sembla que m'indica que el cercle s'ha tancat, i que és moment de marxar. Farem cas als senyals, i farem cap a una nova vida, fora de la universitat, encara que sempre s'ha de deixar una porteta oberta, oi?

23 comentaris:

  1. Canvia i fes coses noves, sempre és gratificant. Ets jove i ara ho pots fer. Però no tanquis mai portes a res. Sempre s'ha d'anar sumant, afegint, coses i gent, però deixar-ne, si no és que t'han fet mal, procura no fer-ho.
    Ais, semblo una iaia... hahahahahaha
    Sort i molts petons, maco!

    ResponElimina
  2. Suposo que sí, els senyals són importants i si en comptes de subtils arriben i et foten un cop de puny a la cara deu ser que mereixen atenció. Escrits com el teu fan replantejar-me la no creença en l'astrologia.

    ResponElimina
  3. Canviar, evolucionar, anar a millor (o a pitjor)... però no estancar-se. Això és l'important.

    Ah, i com tu dius, deixar les portes obertes, que és necessari per a la humanitat.

    Un petó, ens llegim!

    PD: Jo tinc una son molt gran i una de molt petita... que a vegades, les poesies diuen coses amb les paraules que no son, suposo que ja m'entens!

    ResponElimina
  4. Els canvis sempre tenen alguna cosa positiva. Espero que tu els hi sàpigues trobar als teus! Sort i ànims amb la tèsi, la nova feina i el que vingui! :)

    ResponElimina
  5. Recordes el Capità Enciam? "Els petits canvis són poderosos" i jo afegeixo que els grans encara ho són més!

    Fa poc més d'un any vaig deixar la feina. No en tenia cap altra, però sabia que si em quedava on era acabaria malalta, resignada, més fastiguejada del que estava... 8 mesos després, com si fos un part prematur, em va sortir una nova oportunitat i aquí estic, amb una feina que m'agrada molt i amb una gent que encara m'agrada més.

    No resignar-se, aquesta és la clau de tot plegat.

    Ànims maco! I molta sort!

    ResponElimina
  6. canvi, ja ho diuen els xinesos o els japonesos, és oportunitat!

    ResponElimina
  7. Deixar enrera etapes de la vida no vol dir tancar-ne les portes. Mai saps quan voldràs o hauràs d'estrirar del fil, sigui per les persones que deixes a l'etapa en concret o pel que t'ha donat aquesta etapa.

    ResponElimina
  8. I si no una porteta oberta, almenys una finestra, benvolgut Xexu...

    ResponElimina
  9. Benu, tancar una carpeta no significa que no en puguis omplir altres… Molts ànims, de vegades això dels senyals trastoca i tot…

    Salut!

    ResponElimina
  10. M'ha fet gràcia això dels senyals perquè jo també sóc una mica així. Ara no fa gaire, just el dia que anava a entregar la memòria de les pràctiques a la tutora de la UB em vaig trobar la mestra amb qui havia estat a l'escola. Des que vaig acabar les pràctiques no l'havia vista i també m'ho vaig agafar com un senyal positiu. Resulta que vaig treure un excel·lent...
    Et desitjo molta sort!

    ResponElimina
  11. Jo crec que val sempre la pena deixar una porta oberta, no tancar-se mai del tot.

    ResponElimina
  12. res, que molta molta sort.. (si es que existeix)... ja saps.. si has escollit aquesta opció segur que es la correcta perque l´hauras escollit tu. els canvis de vegades valen la pena. s´obra un altre ventall de possibilitats i no et quedes estancat.

    res, que anims

    ResponElimina
  13. Sí, deixar les portes obertes és necessari, però tenir les coses clares com tu i fer el pas és molt important, a per totes Xexu, segur que t'espera alguna cosa important fora d'on has estat tot aquest temps.

    ResponElimina
  14. Ei i si no a rectificar que és de savis!

    Això si, procura no escriure posts de ex-companys deixant-los malament, ves que no et llegeixin, ara que te'ls trobes!

    ResponElimina
  15. Endavant, tu sempre mira endavant i intenta seguir els instints, el que et demani el cor i el cos. Si no t'haguessis decidit a deixar aquesta feina, encara que et costi, potser acabaries absorbit pel cercle i no en sortiries fins ... qui sap quan. Ara és el teu moment, ara ve quan has de llençar-t'hi de cap, perquè segur que en trobaràs una altra, de feina. N'estic segura!

    Una abraçada molt forta i molts ànims. Molta sort amb tot maco!!!

    ResponElimina
  16. Doncs, Sí! endavant amb el que et digui el cor o els senyals. Un canvi planteja t en positiu sempre és per a millor.

    ResponElimina
  17. Tiu, tiu, una altra senyal! Gilles de la Tourette va morir un dia com ahir, el 22 de maig! :o

    ResponElimina
  18. Olalà xexu quin alleujament... de debò que tots akests pesats de l'universitat no me'ls trobaré més?? Potser només algun cop per sorpresa??? que bé!!! jeje

    Suposo que es com tot hi haurà gent que et fa gràcia i tot i hi haurà gent que pensaràs torna per on has vingut!! (inclosos professors)

    ResponElimina
  19. Quan es tanca una porta se n'obre una altra. Que tinguis molta sort! Sovint un canvi d'aires va bé! ;)

    ResponElimina
  20. M'agrada la idea de Tourette quan parla de l' estranya tendència que tenen le coses a arreglar-se. Jo avui amb el teu post he rebut un senyal. Un bon senyal.
    Sort amb el canvi de feina.

    ResponElimina
  21. Moltes gràcies a tothom. Alguns heu valorat el fet dels senyals, i altres heu vist altres coses en el post, però tots els comentaris i reflexions s'agraeixen, i els ànims també, epr descomptat.

    Rita, tinc ganes de canviar, encara que la incertesa de no saber on aniré a parar em neguiteja una mica. Però ja sortirà.

    Jordi, jo sóc d'aquests que no creu en aquestes coses, però 'haberlas hailas, que diuen. No van ser senyals tan forts, o almenys no m'ho van semblar. Però em va fer gràcia quan va passar, i vaig pensar que era un post. Casualitats? No sé.

    Neo, em sento estancat on estic ara, per això vull el canvi, penso com tu. Sentir-se així no és bo. I pel que fa al poema, em sap greu decebre't, però crec que no el vaig entendre amb això que dius. Fa un temps em vaig decidir a donar una oportunitat a la poesia via blogs, i gràcies al crack Barbollaire, però no puc amagar que són un negat, i tot els esforços que faig, se m'escapen massa coses. Ho sento, ho seguiré provant.

    Gràcies Grapa. Ja li estic trobant algun profit als canvis, tot està en marxa. Estic més animat que fa uns dies, i no dubto que trauré profit d'aquesta situació.

    Elur, jo no podré esperar 8 mesos a tenir una feina nova, per motius econòmics, però no em resigno, no, segueixo insistint i sé que alguna cosa sortirà. Dues carreres i un doctorat en construcció, però si de moment he de treballar al Caprabo, faré el que calgui. I després, ja arribarà el meu moment.

    Estrip, oportunitat d'anar a millor, esperem que sigui així.

    Txari, et diria moltes coses al respecte del teu comentari, però ja ho trobarem amb un Martini. No tancaré portes, però la direcció ara és de sortida, i exploraré la via de no tornar a entrar.

    Avi, però és que si em veuen entrar per la finestra potser em detendran, que l'edifici té segurates...

    Musa, de carpetes o portes n'obrirem les que calgui, la qüestió és arribar a l'objectiu. (Anècdota: m'acabes de comentar el relat conjunt al mateix temps que jo contestava el teu comentari en aquest post).

    Mestreta, sigues molt benvinguda a Bona Nit. Vols dir que això dels senyals no ens ho fem nosaltres? Sembla molta casualitat, no? Però potser busquem senyals positius a tot arreu, per la necessitat de reafirmar el que estem fent... no vegis com em podria posar a divagar sobre això en un moment. Però seria un altre post.

    El tacte, si tens raó, però aquesta la deixaré ajustadeta, tampoc no cal que passi corrent.

    Aina, dius una cosa que sempre dic jo, que he erigit com un dels meus estandards quan em demanen consell. Una decisió meditada i presa a consciència, mai és equivocada, perquè és la nostra. En aquest cas, no és que sigui del tot decisió meva, perquè estic forçat per la situació, però això no vol dir que no tingui ganes de fotre el camp.

    Cesc, moltes gràcies. Espero que tinguis raó. Ganes no me'n falten, però sempre tens aquell dubte de: 'me'n sortiré??'

    Clint, ja ho intento noi, mai se sap qui et pot llegir. Només em poso a rajar quan m'han tocat els pebrots de valent, però si no, intento control·lar-me.

    Laia, moltes gràcies pels ànims. Però com ja he dit per aquí, em veig una mica forçat per la situació, bé, una mica no, del tot, ja que deixaré de cobrar. Estar en aquesta situació m'obliga a espavilar-me, però ja et dic que fa temps que tinc ganes de marxar, i els diners encara no s'acabaven.

    Carme, estic en un moment optimista, així que ara veig que tots els canvis seran cap a millor. A veure si em dura!

    Cony Zinc, tan bé que anàvem, i ara resulta que el puntal del post va cascar pels volts de quan jo vaig fer el post... ja és mala sort. Espero que això no tiri per terra tots els bons senyals.

    Alls cuits, garantit. Quan s'acaba, només veus els que tu vols. I mira que jo parlava de gent de primer, eh, mira si en fa de temps. I ben tranquil que estava.

    Joana, mira, dius el mateix que la cançó que tinc posada aquí a la barra lateral. Sóc partidari de la darrera frase que dius, un canvi d'aires sol anar bé, perquè si el busques, és que el necessites.

    Moni, benvinguda a casa meva. M'alegro que el post t'hagi aportat alguna cosa, ja és molt, me'n puc anar a dormir ben satisfet.

    ResponElimina
  22. Ai mare, ja arribo tard a comentar... me catxis!
    Jo sí que crec en els senyals, en el tipus de senyals que descrius en aquest post. Però també crec que per poder-los veure cal estar-hi predisposat. Si estàs massa tancat en tu mateix no els veus. Per aquest motiu crec que el procés que estàs vivint és molt bó.. perquè és el que et toca, perquè la vida dona voltes i ens hem d'anar adaptant a les noves situacions. El que et passa XeXu és que t'estàs fent gran (en el bon sentit de la paraula eh?! no em mal interpretis) i m'agrada veure com encares aquesta nova etapa que se't presenta!
    Saps? estic orgullosa de tu!!!
    una abraçada molt gran i endavant!
    (sé que no perdràs mai aquest esperit universitari-juvenil que tot sempre portem a dins!)

    ResponElimina
  23. Bones Xexu, avui ets tú qui escriu una cita enginyosa (m'ha agradat molt això que diu en Tourette... sí, si, el de la síndrome de les paraulotes!). M'ho prendré com un senyal,i acabaré d'estudiar ;p jajaja. Jo sí que hi crec en aquestes coses... espero que tú també et topis amb un munt de magnífiques "coincidències" i que et duguin a allò que estas buscant. Ja feia dies que se't veia venir, el canvi estava al caure, i estic convençuda que serà per un bé. Per força ho ha de ser... amb el que ens has fet esperar!
    Ja només et falta somniar que se't cauen les dents...
    Recorda:La sort tan sols afavoreix a la ment preparada.
    (a mí em dóna que tú estas llest :o)

    una abraçada!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.