dilluns, 5 de maig de 2008

La ciutat un diumenge


Sempre predico que m'estimo la meva ciutat, i és cert, m'agrada molt Barcelona i m'encanta viure-hi. És una ciutat que té de tot i en la que em sento com a casa, tot i que és la segona ciutat en la que visc. Quan s'està a gust en un lloc, no hi ha motius per marxar-ne, i aquí espero quedar-me si les circumstàncies de la vida no em porten lluny. I si així fos, sempre voldria tornar.

Darrerament, m'han vingut ganes de fotografiar la meva ciutat, de recollir tots els racons i tenir-los guardats. Les meves fotos no són res de l'altre món, ni pretenen ser-ho, però jo ja en tinc prou. Ahir vaig fer una llarga caminada i vaig captar unes quantes imatges. Ho vull fer mica en mica, vull tenir la càmera sempre a punt pel que se m'aparegui davant. Us deixo un detall de la Plaça del Pi, producte de com no ha de ser una tarda de diumenge.

24 comentaris:

  1. És molt important estar a gust a la ciutat o poble on vius. Jo no vaig ser gaire feliç a Barcelona, per això vaig fugir jeje. Pero reconec que quan algun dia pujo trobo a faltar perdre's pels seus carrers. Per mi cada barri era com un poblet, amb la seua gent, la seua manera de viure, etc.
    Que tingues una bona setmana!

    ResponElimina
  2. T'entenc perfectament, a mi també m'agrada fer el mateix, però la veritat és que miro de cercar aquelles hores amb menys gent per a fer-ho, Barcelona a vegades té massa gent.

    ResponElimina
  3. A mi m'encanta sortir amb la bici i una camara "batallera" i perdrem per Barcelona. D'avegades trobes racons que no sabies ni que existien.

    No perdi's el vici de passejar-te i anar descobrint coses...

    Bona setmana!!

    ResponElimina
  4. A mi també m'agrada la meva ciutat i viure-hi. Aquesta plaça és molt entranyable per a mi. Em porta molts records d'infantesa. Una foto molt maca, gràcies!

    ResponElimina
  5. És veritat una foto molt maca.
    No he viscut mai a Barcelona i la veritat és que sempre he pensat que no ho soportaria, però m'agrada passejar-hi i perdre'm pels carrerons i observar la gent que ve i va.
    A mi m'agrada on visc i no sé si podria marxar a un altre lloc, la tranquilitat no és fàcil de cercar, encara que de vegades si busques gresca és més complicat i toca pujar al cotxe. És maco sentir-se agust allà on estas.
    una forta abraçada

    ResponElimina
  6. Ai aquest Barceloní... jeje. És molt bonic estar orgullós de la teva ciutat i encara més sentir-t'hi com a casa perquè tenir un lloc a on estar còmode és molt important. A mi no em passa, però no em passa a enlloc... sóc una persona nòmada, sempre he anat d'un lloc a l'altre i mai m'he sentit d'enlloc. Té les seves coses positives ja que no poses mai les arrels i és molt fàcil canviar de ciutat, però també trobo a faltar aquesta sensació que descrius...
    Molt bonic la foto i la plaça del Pi és realment un dels millors indrets del casc antic de Barcelona. A veure si de mica en mica ens vas penjant trocets d'aquesta ciutat tant màgica que et té enamorat i ens fas partíceps de la curiositat de la teva càmera!!
    una abraçada XeXu!!

    ResponElimina
  7. Encara que no hi visqui, Barcelona és també la meva ciutat.

    No t'ho creuràs, però aquest dissabte al cotxe va sonar "Barcelona" de Freddie Mercury i Montserrat Caballé i a tots els presents se'ns va posar la pell de gallina. Barcelona no és la millor ciutat del món, això és evident, però jo m'hi sento a gust, és bonica. Tinc un noséquè de sentiment... Ella tiene el poder!!

    ResponElimina
  8. Jo també m'estimo Barcelona, i la part que més, el Barri Gòtic. Sóc nascuda al Gòtic i hi vaig viure fins els 24-25 anys. M'agraden molt tots els seus racons i placetes, em porten molts records.
    I quan vaig marxar del barri tenia clar que no volia anar-me'n molt lluny.

    Bona idea la de passejar-te càmera en mà i anar penjant les fotos dels teus racons. M'agradarà veure'ls.
    Bon dilluns!

    ResponElimina
  9. oooh! això d'anar fotografiant BCN i ensenyàr-nos-la desde el teu punt de vista em sembla una gran idea Xexu! Barcelona és una ciutat preciosa, cosmopolita, mai dorm. M'agrada baixar de tant en quant i fer un tombet per les rambles, i veure el mercat de la boqueria, i el carrer petritxol, i el born, i... uix, si en fa de temps que no trepitjo les llambordes del gòtic! M'agrada, sí,una estoneta però... m'atabalen les presses de la gent, el consumisme, el soroll de les motos i dels cotxes, em desespera especialment sortir del tren i trobar-me amb el monstre ferotge d'un corte inglés que en un parell de dies ens dirà que ja és Nadal... hi ha massa remor a la ciutat.

    PERÒ ÉS BONIC QUE TE L'ESTIMIS, I TANT!

    ResponElimina
  10. Que bé que t'agradi tant la ciutat on vius. El cert es que a tothom li agrada on viu, i en cas de que no li agradi, fa tot el possible per canviar-ho i anar-se'n a aquell lloc que li doni aquesta sensació.

    Salut!

    ResponElimina
  11. Buff! jo pensava que mai no m'acostumaria a viure a Barcelona i crec que adonar-me que, per a sobreviure-hi, cal fer vida de barri i vistar els altres barris com qui va a un altre poble. I així he après a viure-hi i que m'agradi de mica en mica. El gòtic, el born, el rabal... m'encanten, prò em fot tantíssima ràbia que ara no s'hi pugui anar de tant guiri que hi ha sempre! M'ofusco de veure tanta gent al carrer, em fa sensació d'ofec i no suporto ser-hi gaire estona.

    ooooh! les paradetes de mel que a vegades posen a la plaça del Pi! prò em sembla que no són les que es veuen a la foto, oi?

    ResponElimina
  12. no se.. doncs jo conec una mica bcn. no soc de bcn, soc de la provincia de Lleida, i trobo que en les ciutats intermitges hi ha mes qualitat de vida, no ho se. es el meu parer. si que a bcn hi trobes de tot.. i més però tb. hi trobes aglomeracions constants de gent al metro, pels carrers, a les botigues.. m´ agobia tot aixo de bcn. però.. esta be viure on tu vols. ara bé, no us ho canvio, no.

    suposo que tot té el seu encant.

    ResponElimina
  13. Doncs jo vaig fer el mateix i crec que val la pena fer-ho de tant en tant.
    Salut!

    ResponElimina
  14. A mi em passa el mateix amb Mallorca, amb Palma concretament. El divendres passat, aprofitant que tothom era fora, inclosa la meva família, vaig aprofitar per fer turisme a la meva ciutat (perquè la de coses que com que sabem que les tenim per mà, no les anem a visitar), i vaig disfrutar el que no està escrit. Si et pares a mirar els carrers amb atenció, t'adones que ets afortunat de viure on vius i, si et trobes bé, per què marxar?

    ResponElimina
  15. Som de poble, però com més conec Palma, més m'agrada, sobretot aquells llocs de la ciutat on et pots perdre, on no hi ha quasi gent. Supòs que tot és saber trobar els aspectes 'positius' de tot, allò que totes les coses tenen de bo, per petites que siguin. Trob que si t'aveses a això, vas trobant amagatalls que et fascinen, tot és qüestió de posar-hi una mica de voluntat.

    ResponElimina
  16. Sempre que vaig a Barcelona i tinc la mçes petita oportunitat, m-agrada estar una estona a la plaá del Pi

    ResponElimina
  17. Preciosa foto, val la pena veure Barcelona des de darrera la pantalla (jo és que sóc molt poc urbanita...)

    ResponElimina
  18. Saps Xexu, no sabia que diumenge tarda hi hagués aquest ambient pels carrers de la ciutat... quan estimes una ciutat és difícil marxar-ne eh... sempre es porta dins!

    ResponElimina
  19. Està bé aquesta Barcelona tan buida. A mi m'atabala molt tanta aglomeració i tanta distància. Al meu poble gairebé es pot fer tot a peu, a Barcelona depens massa del transport que normalment està de gom a gom. Però m'alegro que tu t'hi sentis a gust. Estimar un lloc i sentir-te'l teu és necessari per conferir-li una dimensió humana. Un petó.

    ResponElimina
  20. quan una gran ciutat està buida sembla fantasma, però barcelona no!
    Barcelona es fa fotogènica.

    ResponElimina
  21. m'agrada molt aquesta plaça,potser perquè amb transporta a un altre segle. I és que a la nostra ciutat tenim molts racons que encara no em descobert i caldria fer-ho,segur què ens sorprenderia.

    ResponElimina
  22. com enyorare akesta barcelona meva l'any q ve. Me'n vaig a una ciutat preciosa i super desitjada, però soc noia de la seva terra i Barcelona és casa meva. El color dels seus carrers, el fred dels gotic, l'alegria de gracia, els carrers tants plens de gent i placetes desconegudes on poderte raserar. L'estitmo. (aix quin comentari m'ha kdat)

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies a tots els que heu passat per aquí i heu dit la vostra. Sembla que hi ha opinions per tot, però el que està clar és que tothom valora estar a gust al lloc on viu. Normal, oi?

    Bajoqueta, hi ha a qui no li agrada viure-hi, com a tu, però Barcelona té una màgia especial que fa que de tant en tant vingui de gust fer-hi una volteta.

    Carquinyoli, tens tota la taó, i precisament, pels llocs on vaig passejar l'altre dia eren dels més cèntrics, però per algun lloc s'ha de començar, no.

    Helena, primer de tot, benvinguda a Bona Nit i Tapa't. És una bona idea això de la bici, et permet desplaçar-te més ràpid i arribar a més llocs. Algun dia ho provaré quan em faci el carnet del Bicing, a veure si ens trobem.

    Rita, una altra enamorada de Barcelona? Pensa que, a instàncies d'un post teu tinc pendent una visiteta al Parc Güell, potser en penjaré alguna foto si em queden bé. No trigaré a anar-hi.

    Kentuta, si estàs a gust allà on vius, no tens per què marxar-ne. Jo sempre defenso Barcelona, però entenc que no tothom n'és partidari. Cadascú a gust a casa seva.

    iruNa, acabaràs trobant un lloc que serà casa teva, n'estic segur. Hi ha esperits lliures que no es senten lligats a la terra, però tothom necessita parar-se algun cop i sentir-se a casa. Bé, això és el que penso, però potser ho dic perquè a mi si que em crida la ciutat. Potser m'animaré i de tant en tant faré algun altre post com aquest, quan s'escaigui.

    Txari, quants cops t'he de dir que vinguis a viure a Barcelona!? No a l'Hospi, no, a Barcelona! Al final cauràs. I si no, sempre ens quedarà Munic, oi?

    Terra, el Gòtic sempre m'havia semblat un lloc fosc i perillós, però li estic agafant estimació com a la resta de la ciutat, té racons espectaculars. A veure si vaig sortint, i com ja he dit, potser posaré alguna altra foto de tant en tant.

    Sibe, tens raó resaltant les dues cares de la ciutat, però et dic el mateix que ja he dit més amunt, ets de les que no hi viuries, però oi que de tant en tant una visiteta se't posa la mar de bé? És que BCN té alguna cosa màgica.

    Yourwinter, suposo que ara mateix tu no subscrius les paraules que comentes, oi? Perquè llegint les teves cròniques d'Àvila (és nom de pel·li fantàstica això...) no sé jo...

    Núr, la sensació d'ofec també la sento jo, però la gràcia de viure en un lloc és que saps quan pots sortir a fer un volt i quan no. En canvi, els de fora venen en ramat, és clar. Jo no vaig triar el millor dia, ni moment, ho reconec, però en aquell moment tenia una necessitat.
    Les paradetes que hi havia a la Plaça del Pi eren més aviat de queviures, però confesso que ni m'hi vaig apropar.

    Aina, jo també pensava això quan vivia en un poble molt gran i volia viure en una ciutat intermitja. Però després de viure a Barcelona, no ho canvio per res. Sóc urbanita, ho reconec, i totes les desavantatges que se li pot trobar, per mi queden enrere al costat de com m'agrada viure-hi i com la gaudeixo.

    Uribetty, però tu ho devies fer per Badalona, no?

    Caterina, fer turisme a la pròpia ciutat no és gens trivial. Hi ha tantes coses que no coneixem i tantes altres a les que no donem importància perquè sempre han estat allà, que ens costa adonar-nos de la riquesa de la nostra ciutat, i de per què aquests guiris que de vegades critiquem tant, venen aquí i es queden enamorats de la ciutat. Estic convençut que a Palma passa igual. M'alegro que pensis com jo, cadascú a la seva ciutat.

    El tacte, hi ha poca gent que digui que no li agrada la ciutat, però alguns hi viurien i altres només la volen de tant en tant. La qüestió és aquesta, ets de poble, però aniries a viure a Palma?

    Jesús, tu que ets escriptor, convindràs amb mi que seure una estona a la Plaça del Pi o a la de Sant Josep Oriol, i veure passar la gent, pot ser font d'inspiració d'infinites novel·les.

    Zel, tu fas més pinta d'espais oberts...

    Cesc, si mai marxo de Barcelona, que serà per circumstàncies de la vida, sempre estaré desitjant tornar-hi.

    Fada, jo sempre que puc i tinc una estona, vaig caminant a tot arreu. El problema és que sovint anem amb presses, però això no només és patrimoni de la ciutat, sinó del ritme de vida actual, tenim els dies massa plens.

    Estrip, a mi m'agrada que a les fotos de la ciutat també es vegi moviment de gent. Però quan la perxa és maca...

    Rosa, la ciutat té segles i segles d'història, hi ha hagut temps de sobres per generar tots els racons i records que puguem imaginar i més.

    Déja, si bé tu segur que enyoraràs la teva terra, espero que no faràs que nosaltres t'enyorem a tu, oi? Que des d'Itàlia podràs seguir en contacte amb nosaltres!

    ResponElimina
  24. Bona idea, fotografiar la ciutat, sempre hi ha racons bonics, o moments especials. Jo també m'estimo Barcelona. Hi v aig néixer i tot i que hi he viscut només a èpoques sempre m'agrada. Passarem a verue les fotos...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.