dimecres, 7 de maig de 2008

El conte de la lletera

Avui he vist una oferta de feina a internet, i de seguida m'ha cridat l'atenció. Sembla ser justament el que busco, i demanen un currículum que jo tinc sobrat. A més, el sou és molt atractiu! Amb els meus estudis en tinc prou pels requisits que demanen. M'hi he apuntat de seguida. Em trucaran segur, sóc perfecte per aquesta feina, amb una entrevista els convenceré de que sóc l'home que busquen.

Estic animat. És una feina que puc aconseguir, tinc la sensació que em contractaran. Això canviarà totalment el panorama, perquè ara veia el futur de manera molt incerta. Per començar, amb el sou que paguen podria permetre'm el pis on visc jo sol. Ja no haurem de buscar feines que no vulguem fer, podrem estar més tranquils i amb temps per tenir marge de maniobra. Per fi podrem plantejar-nos tenir un cotxe, ja que el podrem mantenir. I saps què, no caldrà que sigui una carraca de segona mà, podrà ser nou de trinca. I amb un cotxe, aquelles escapades de cap de setmana que sempre diem que farem estan assegurades!

Ja m'ho imagino. En poc temps podrem plantejar-nos compra un pis, i deixar de viure de lloguer. Em ve de gust, sempre he volgut ser propietari. A més, tinc ganes de viatjar, que darrerament no m'he pogut costejar massa capritxets. Tots aquells viatges que no pensava que podria fer ara es faran possibles, si gairebé no ens caldrà estalviar per fer-los! I després ja se sap, a buscar un apartament a la costa, i les reformes del pis, i si ve canalla poder-los pagar les millors escoles... perquè és clar, en aquest tipus de feina es puja de seguida, i el sou anirà a més cada poc temps. I si a sobre juguem a la borsa, segur que podríem augmentar el nostre patrimoni encara més.

Vaig a mirar com evoluciona l'estat de la meva candidatura. Oh! Descartat!


Nota: Que ningú no es cregui ni per un moment res del que diu aquest post. Cert que busco feina, però mai no em podria fer il·lusions així, ni he trobat la feina perfecta ni m'han descartat per res. Era només una recreació moderna del conte de la lletera. Mireu, m'ha vingut de gust fer-la, sóc així, de cor senzill.

23 comentaris:

  1. OK, sigue buscando hay miles de premios, però a mi hem mataven quan buscava feina i era massa gran, o massa jove, o massa qualsevol cosa...

    ResponElimina
  2. Com van dir-li a algú: "tens massa currículum per la feina que oferim"

    sí en trobes alguna altra d'aquestes avisa'm

    ResponElimina
  3. No és el teu cas, però segur que hi ha forces persones que s'hi trobarien identificades.
    Una bona recreació. M'ha agradat.

    ResponElimina
  4. jajaj molt bo xexu, mot bo el post. si que ens fem il.lusions amb coses que encara no tenim. jajaj m´ha fet molt gracia lo de ara compro el segundo pisito.. me voy de vacaciones... jejej. doncs jo tb he sentit que tens massa cv per la feina que oferim..!!

    ei, si estas cercant feina, espero que tinguis molta molta molta sort. de vegades sols es tracta d´estar en el lloc adequat en el moment adequat..però, evidentmen, la sort s´ha de generar..

    ResponElimina
  5. Molt real encara que no en sigui...

    ResponElimina
  6. curiós pensament surrealista ... salut

    ResponElimina
  7. bé, no pateixis segur que et toca la loteria.

    ResponElimina
  8. Cas real:
    Curriculum calcat, estudis, experiència, coneixements, habilitats. Sols tens un problema, ets molt vell (45 anys).

    Reacció: On collons tinc el telèfon de Bunny, el conillet Grendale?

    ResponElimina
  9. Iaaaaix que jo m'ho he empassat i ja et feia a Cadaqués!!! Jajajaja! Estic amb tú, sovint sabem que el nostre perfil és "perfecte" i comencem a somniar truites.. a mi em passa, en un context ben diferent (perquè jo no vull cotxe, ni pis, ni fills...jajajajaja!!!), però també tinc pardals al cap.

    Espero q trobis la feina què cerques, ja veura`s com en qualsevol moment la flauta sonarà!

    ResponElimina
  10. Hi ha gent que es passa tota una vida buscant això que has anomenat, i quan ho troben se n'adonen que això no els fa feliços. Quan sigui gran, espero poder omplir el meu curriculum de trobades, d'amics, de records bonics i d'estones compartides amb els que estimo, i d'actes que condueixin aquest món tan trasbalsat cap a una millor vida. Una abraçada!!

    ResponElimina
  11. El millor que hi ha, ser de cor senzill, en aquest món té més valor nano! Segur que et truquen, no ho dubto eh, el qui té mà en té!

    ResponElimina
  12. De tant en tant va bé somiar que és gratuït, el dia que acabi la carrera ja m'agradaria trobar un "curro" com aquest...i a qui no, oi?
    Per cert, les fotos les vaig fer a Badalona ;)

    Salut!

    ResponElimina
  13. Ais... només m'he llegit sense un to irònic el primer paràgraf, em sembla. I és que l'he interpretat com una manera de donar-te ànims a tu mateix, perquè si no ho feia així, em semblava que no et llegia a tu. I ja veig que no anava pas errada ;)

    ResponElimina
  14. No sé si és qüestió de cors senzills o complicats. Ni sé si somiar i dibuixar castells a l'aire, és bo o dolent. Ni sé si un estil de vida és millor que un altre. Ni sé com aniran les coses demà o demà passat. No sé res, o potser sí. Sé que cal no desanimar-se i lluitar pel que un creu. Sé que cal ser coherent amb un mateix i poder dormir tranquil a la nit. Sé que el que està bé per uns no té perquè estar bé pels altres i tot té un lloc i un moment. Sé que cal estimar i donar, per ser estimat i rebre. Per això, sé, que tard o d'hora, tot arriba al seu temps.

    ResponElimina
  15. Està molt bé el conte, però el millor de tot, el que més m'ha agradat, tot i que ja m'ho semblava, el teu cor senzill.
    Estic segura que t'espera un futur brillant, creu-me! :)

    ResponElimina
  16. Qui no s'imagina allò que vol?

    De cor senzill...

    ResponElimina
  17. M'ha encantat la versió que has fet del conte de la lletera!
    I la història del darrera, mmm...tots quèiem en la temptació de fer plans, i de vegades ens fem il·lusions, però això està bé, l'esperança no l'hem de perdre, ni el sentit de l'humor!

    ResponElimina
  18. ja has fet bé en avisar, però per què no pot passar? que no és maco somiar?

    ResponElimina
  19. Això de les feines és una tortura. Tants estudis per acabar agafant qualsevol cosa per poder fer front a les mínimes despeses

    ResponElimina
  20. M'ha encantat obrir el teu blog i trobar-hi un conte. És el que tenen els clàssics: que són vàlids sempre. Un petó.

    ResponElimina
  21. M'ha agradat la versió... et recordo, però, que a la lletera se li trencava el càntir per no estar atenta al camí que trepitjava. Pots somniar tant com vulguis, que sé que no perdràs el contacte amb la Terra.

    ResponElimina
  22. ...jo estava a punt per viure el meu conte de la lletera (acceptar els canvis sense por, te'n recordes) i pam! Ara he començat a construir-ne de nous. Sempre intento construir somnis amb base sòlida, prò a vegades encara que siguin prou sòlids, no surten bé!

    Molta sort amb la cerca de feina! Jo ara començo la cerca de pis!

    Somriures!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.