divendres, 25 d’abril de 2008

Trepa

Em fa gràcia la gent a la que se li pugen els fums. Hi ha persones que es creuen qui sap què perquè han assolit certa posició, o algun privilegi per sobre dels altres. Convindrem que aquesta gent fa rabieta. Però què pensar quan una persona es comporta així sense que hagi pujat en absolut el seu nivell? No parlo de persones pedants i cregudes. Parlo d'algú que decideix envoltar-se només dels que realment tenen cert poder i una posició de privilegi. Decideix posar-los sempre bona cara i actuar com si fos un més entre ells, quan en realitat no arribarà mai a ser-ho, per més que aquests li segueixin la corrent. Això és el que s'anomena un 'trepa', oi?

Però això no és el pitjor. El pitjor és que menysprea els que considera que no estan a l'alçada, els parla d'una manera totalment diferent, i ja no parlem de com els mira... No sé què es pensa, de veritat, algun dia la realitat li esclatarà a la cara, i després no sabrà ni per on venen les hòsties. De totes maneres, acabes pensant que ja s'ho trobarà, si ha decidit comportar-se així, no hi ha res que puguem fer els que no tenim aquesta posició que ella persegueix. Els que la tenen no necessiten discriminar, ja se sap que estan per sobre, no cal que ho demostrin de cap manera. Podríem començar a parlar de complexos i coses d'aquestes. Jo ja sabia que aquesta persona patia d'aquest mal, però ara ho demostra de la pitjor manera, intentant ser algú que no és i pretenent estar per sobre dels altres. Té un problema. Però nosaltres també, que l'hem d'aguantar.

21 comentaris:

  1. La vida m'ha demostrat que el temps posa les coses i les persones al seu lloc. Només cal deixar-lo passar... el temps.
    Bona nit, maco :)

    ResponElimina
  2. Jo conec una gent que podrien fer que tot semblés un accident.

    És broma.

    No em dedico a aquests negocis.

    La meva mare et diria que passessis d'aquest tio.

    ResponElimina
  3. Crec que el perfil no encaixa amb el trepa, si no és que hi ha més informació, m'explico.

    Crec que del que parles és d'un fantasma, s'assemblen molt els trepes i els fantasmes, sols es diferencien en una cosa, el trepa acaba pujant, sense mèrits, sense raonaments però te'l trobes allà amunt.

    El fantasma, però, es mor de fàstic tractant de pujar, es fa l'important però els que manen no el veuen, per això és un fantasma.

    ResponElimina
  4. Estem d'acord aquesta genteta fa molta, molta ràbia. Però no creus que a resultes de la tradició judeo-cristiana amb la qual hem crescut ens consolem pensant que tard o d'hora el temps la posarà a lloc? Que algun dia algú li demanarà de passar comptes? A vegades penso seria millor que fóssim valents i assenyalant-lo/la amb el dit diguéssim ben fort: se't veu el plumero, se't veu el plumero.

    No sé si ens quedaríem a gust.

    ResponElimina
  5. Mmmmm... pots ser que sàpigues de qui parles?? Comença per... Mmmmm... Vale. Ja sé.

    Tu al teu rollo, neng, que aquesta gent no t'aportarà res de bo...

    ResponElimina
  6. Em sona això que expliques. Recordo un noi a la facultat que semblava que estigués per sobre de tot i tothom. Tenia un aire tal que li vam treure el sobrenom de "mésquetu". No va arribar a final de curs. No sé què se'n va fer. Val més deixar-los en el seu món i nosaltres a tocar de peus a terra. Bon cap de setmana, maco.

    ResponElimina
  7. complexes, em sembla que hi has dit. Segurament, en realitat, aquesta persona està molt acomplexada. No sé si la vida posa a les persones al seu lloc, quan era petita ho creia, després, vaig deixar de creure-ho i ara no sé què crec.
    No sé, és complicat, perquè en realitat ella és la que té problemes i segurament s'ho passa ben malament, però els altres no teniu perquè pagar-ho. No sé, de debò. Fa dies que dic que darrera una persona emprenyada l'únic que hi ha és una persona trista i això és el mateix, però tu no et pots saltar una barrera que ha posat ella i que ni tan sols deu saber que l'ha posat (quin rotllo que he fotut, ja sé que no s'entén, però si ho tingués clar... bé, no seria jo)

    ResponElimina
  8. Estic d'acord amb la distinció que ha fet l'skorbuto. Un trepa fot molta molta ràbia perquè veus que ascendeix encara que no s'ho mereixi, només perquè és un pilota i els superiors li accepten la piloteria. En canvi, un trist fantasma, a qui els superiors ja han clixat i que no deixar pujar mai a la vida, és només això, un trist fantasma que no val la pena tenir a prop. Aquests, a mi, no em foten ràbia. Els deixo de banda perquè no em mereixen cap mena de respecte ni preocupació.

    Trobo que la rita també té raó. El temps posarà les coses a lloc. Si a tu no t'afecta directament, no pateixis més per una pobre desgraciada (he entès que és una noia, no?). Si no ho aguantes, n'hi dius quatre de fresques i t'ho treus de sobre!

    Un somriure, guapo!

    ...sembla mentida que a la feina ens donin més problemes els kpullos que tenim al costat, que els nostres jefes, a vegades!

    ResponElimina
  9. s'anomenen: els que es creuen qui sap que..

    emma

    ResponElimina
  10. Hi ha gent que per pujar una muntanyeta la van vorejant tot xino-xano, aparten les herbes i esquiven de mica en mica cada roc. Però també n'hi ha que enfilen cap amunt, agafen dreçera i trepitgen les flors, les pedres i els herbots. Aquestes persones-personetes-personatges s'endúen tot el que tenen per endavant perquè la seva única fita és arribar dalt. El que no saben és que quan hi arribin estaran sols.

    Resumint: lluuuny de la roba...

    ResponElimina
  11. Jo com la Rita, crec que sovint el temps posa les persones al seu lloc... a vegades hi ha alguna excepció i aleshores encara fa més ràbia, hi ha gent per tot en aquest món.

    ResponElimina
  12. jo no crec que aquesta persona sigui un trepa, perdona, jo penso literalment i lleguin el que comptes que aquesta persona es.... bueno, ho decoraré una mica: tonta. senzillament, per no posar.li un altre adjectiu.

    ResponElimina
  13. Aquesta mena de gent no val la pena. Passant d'ella!
    Per mi un trepa és algú que fa el que sigui i trepitjarà a qui sigui per tal d'escalar posicions social o laboralment, segons entenc ella no està en posició de poder ni ho estarà?
    Aquesta persona de qui parles és estúpida, prepotent i amb aires d'una grandesa que no té. Es nota que no aguanto la gent així?
    També crec que ja s'ho trobarà, temps al temps.

    ResponElimina
  14. Aquesta gent és certament lamentable. Per a ells, un bidó de gasolina.

    ResponElimina
  15. Bé ja se sap en aquest món, acabes veient cada personatge que et demostra que no és tal i com era amb la resta, són gent que mira més pels seus interessos, però diu molt de la persona, no val la pena, el fet que tu ho vegis és que no ets igual i tens consciència i ets com cal nano.

    ResponElimina
  16. Estem posant a tots a un pot, i de personatges com els que definiu hi ha vàries espècies clarament diferenciades. En comú tenen que fan que la vida dels que estan al seu costat sigue un agobio total. Cansen i són pesades les persones així, i més per a gent que ens agrada tenir bon rotllo i no tot lo dia males cares. A mi m'agradaria canviar de feina en gran part per això, però a tot arreu hi ha gent així. Són com una pesadilla que se repeteix una nit i una altra. L'únic que pots fer és tenir paciència, no te diré que se'ls hi passarà... perquè jo crec que la gent així no canvia d'un dia per un altre, si és que ho fa mai. Així que a intentar passar, ja que contractar a algú per fer-los despareixer està una mica mal vist, i crec que potser està penat per la llei, no ho sé segur...

    ResponElimina
  17. És fotut haver d'aguantar aquestes persones... Malgrat el que us pugui dir o com se us adreci, la gent així més aviat també em fa gràcia i en veure'ls ric dins meu, perquè no es poden arribar a imaginar lo cecs que estan, i que el dia de demà tot se'ls girarà en contra, que cauran i ningú els recollirà. però si us falta al respecte i no és pas un alt càrrec ni està per sobre vostre... no li podríeu dir també? Si no és "jefe" ni res d'això tampoc pot tenir represàlies contra vosaltres, no? No tot s'ha d'aguantar (i és clar, sempre parlo des de fora i no en tinc ni idea de quina és la situació, la meva opinió és superficial....)


    per cert, que el post de RC em va agradar molt! Me'l vaig llegir, però no vaig tenir temps de comentar-te :P

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies a tots, macos i maques. Un tema que ha aixecat polseguera, però heu fet unes reflexions que m'han agradat molt. A veure què en treiem:

    Rita, això és el que diem sempre, però hi ha persones que encara espero que tinguin el que es mereixen, i de moment se'n surten prou bé.

    Ararat, no t'hi dediques? Coneixes algú que si?

    Mossèn, si no quin avorriment...

    Skorbuto, crec que tens raó. Com a mínim m'agrada la definició de trepa. Probablement la persona de la que parlo no és trepa, però tampoc sé si se li pot dir fantasma. De totes maneres, m'ha agradat la diferenciació que n'has fet.

    Marta, si fes això amb aquesta persona, el que faria seria fotre'm un moc que no t'explico...

    Yeral, aquest cop crec que no saps de qui parlo, em sorprendria que l'encertessis, però ja ho veuràs tu mateix si passes per allà.

    Fada, que bo això del sobrenom, segur que s'ho tenia ben merescut. Aquests són els que després es posen en evidència els primers.

    Tirai, no parlava del tipus de complexes que ens fan sentir malament, sinó d'aquells d'inferioritat que t'obliguen a demostrar constantment que ets millor que els altres, deixant-los molt malament si cal. No és el perfil de persona que es veu afectada per fer això, al contrari, vol demostrar-ho més i més, peti qui peti.

    Natura, primer de tot, molt benvinguda al meu blog. Has encertat que és una noia, encara que no sé si ho havia dit massa clar. Coincideixo amb l'Skorbuto i amb tu que no es tractaria d'una trepa, sinó més aviat d'una altra cosa que els dos heu anomenat fantasma. Jo em decanto per pensar allò de 'ja s'ho trobarà'.

    Emma, benvinguda a Bona nit. És una bona manera d'anomenar-los, si.

    Siberieee, una metàfora molt encertada, m'agrada molt el símil, de veritat. El pitjor és això que dius, has hagut de fer tanta destrossa pel camí, que un cop dalt, estàs sol. Val la pena? T'asseguro que no.

    Carme, ja ho he dit per aquí també, hi ha gent que encara espero veure com es posen en evidència, i no hi ha manera. Però tot arribarà.

    Quina gràcia Aina. Si, potser s'ha de ser ximplet per no adonar-se que ni que et comportis així amb la gent, assoliràs l'objectiu que persegueixes.

    Terra, fas servir adjectius que s'escauen molt, gràcies per apuntar-los, crec que no et falta raó. Però bé, això de que no està en disposició de pujar és una opinió meva, ho crec sincerament, però potser el temps m'ensenyarà que m'equivoco.

    Vier, poses tu la benzina? Ja poso jo els mistos. O un zipo, que queda molt pel·liculero.

    Cesc, t'agraeixo el que em dius, però caldria saber què opina la gent de mi, i si al revés no em tenen com alguna cosa dolenta també. Tota història té dues cares (mínim), no ho oblidem mai.

    Bajo, el teu comentari em dóna peu a explicar que justament el dia després de jo publicar el post, es va donar el cas que ens vam quedar a la feina la gent afí a mi i aquesta persona. No va dinar amb nosaltres i va posar morros tot el dia, fins el punt de no acomiadar-se al marxar, no hi havia ningú dels que els sol fer la gara-gara. I mentrestant, nosaltres parlant d'ella, i vaig veure que no era l'únic que pensava així. Consultaré el codi penal i et dic alguna cosa.

    Laia, res de 'jefe', és una mindundi amb aires de grandesa. Té un problema, però de retruc ens el fa tenir a nosaltres. Podríem parlar amb ella, i potser ho farem, però és d'aquelles persones que fan la impressió que per més que hi parlis, no canviaran. A veure si hi ha sort.

    ResponElimina
  19. Hi ha una frase que diu: "tal faràs, tal trobaràs" i crec que en casos com el que expliques en aquest post es pot aplicar perfectament. El problema, com tu dius, és la gent que heu d'aguantar aquestes actituds. Et diria que en passéssis però no és tant fàcil i menys si tens una relació directa amb aquest tipus de persones. Jo no sé si s'anomenen trepes, més aviat diria que són persones amb una gran manca d'autoestima que necessiten desesperadament del reconeixement d'aquells que creuen ser importants. Posant-se al seu nivell, tot i no estar-ho realment, es senten superiors i si trepitgen als altres és per por a veure que ells en són un d'aquests. En fi, no sé si m'he explicat massa bé... a més, arribo tard a comentar i segur que ja s'han dit moltes coses...

    ResponElimina
  20. Jo opino com molta gent ja ha comentat per aquí. Al final la vida t'acaba posant al teu lloc. Al lloc on et mereixes estar realment.

    Jo sobretot el que no suporto és la gent desagraïda i desconsiderada. No puc amb aquesta mena de gent!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.