dissabte, 12 d’abril de 2008

Rere la façana

Qui ho havia de dir quan vas entrar, i amb les nostres discussions inicials. Sembla mentida la diferència que hi ha en quedar-se a la superfície i intentar aprofundir en com és una persona, i veure què et pot aportar i què li pots aportar tu. És ben cert que la primera impressió de vegades enganya, però jo me les donava de conèixer la gent de seguida. Bé, de fet, no vaig trigar a adonar-me que sota aquesta façana hi havia més del que volies mostrar, i de fet, ara sé que sempre hi haurà moltes coses que no mostraràs, l'hermetisme és part de tu, tot i que el canvi que has experimentat és plausible. Si t'hi he ajudat n'estic molt content. Ara em veig confiant en tu, i les paraules em surten com no pensava. M'entens, o com a mínim, la teva visió m'ajuda. No saps mai la gent que trobaràs a faltar quan marxis d'un lloc. I si fa temps ja deia que a alguns si que els enyoraria, per sorpresa sé que a tu també, perquè per molt que alguns no ho vegin, i mai et donin l'oportunitat de mostrar-te, rere les barreres hi ha algú que val la pena, i que a més d'un li aniria bé escoltar. Gràcies per la comprensió, i per veure en mi coses que altres tampoc no veuen, que potser no són útils en certs camps, però si per la vida.

13 comentaris:

  1. Rera les façanes que tots portem a sobre s'hi amaguen moltes coses!
    Dedueixo que les teves paraules van dirigides a algú en concret, algú amb qui inicialment no vas intimar per culpa de la seva façana però que de mica en mica vas anar desfilant i descobrint nous raconets inesperats i sorprenents. Les persones hermètiques solem amagar les nostres qualitats rera façanes d'autoprotecció.
    Conèixer a una persona requereix molt de temps. No n'hi ha prou amb la primera impressió, no n'hi ha prou amb compartir el dia a dia a la feina, no n'hi ha prou amb intimar dies puntuals... I penso que per més que creguis conèixer a una persona sempre se t'escaparan aquells petits secrets que més ben guardats tenim tots.
    És un post molt bonic i segur que si la persona a qui va dirigit el pogués llegir es sentiria molt afortunat!!
    una abraçada!!

    ResponElimina
  2. De vegades només veiem el que volem i veure rere l'aspecte o façana com tu nombres pots conèixer una gran persona, molt bon escrit.

    ResponElimina
  3. Fa molt poc van dir-me, "així d'entrada fas mala impressió, però després la cosa canvia".
    Suposo que amb la pròpia imatge i la manera de mostrar-nos també creem barreres que permetem trencar a qui ens convé.

    ResponElimina
  4. façanes.. m´he emportat m´ es d´un disguts intentant obrir façanes. jo tenia una amiga......... o creia que tenia una amiga......

    normalment obro el meu interior ràpidament, però després de les òsties /perdo/ que m´he endut amb alguna persona ara ja no em mostro tant, m´he tancat una mica i no crec que això sigui dolent...

    un escrit molt maco xexu, com sempre

    ResponElimina
  5. Quan les primeres impressions fallen, tenim el recirs de la saviesa, rectificar. I quan trobem alguna sorpresa interessant i agradable allà on ens pensàvem que no hi havia gaire res de bo, hi ha una barreja de sentiments, alegria per ser capaç de veure-ho i poder-ho disfrutar, tristesa per no haver-ho vist abans i perdre'ns coses bones durant un temps. Però, per sort, quasi tot és recuperable.

    ResponElimina
  6. jo jutjo massa ràpid a la gent. m'equivoco. és genial trobar un bon fons en algú, i que te'l trobin clar...

    besets!

    ResponElimina
  7. És curiós com ens poden enganyar les aparences de vegades. Jutgem a la gent per com ens entra a primera vista, i això no és just, perquè no donem la oportunitat que és mereix. A mi m'ha passat molts cops, no se que dec aparentar a primer cop de vista, però s'hem jutja pel que no soc, i molts cops m'han acabat dient que quan em van conèixer no s'haguessin pensat mai que jo era així...en fi..."menos mal" que tenim els blogs, i aquí no ens jutgen per les aparences...

    :)

    ResponElimina
  8. És una carta molt bonica, i plena de raó. A vegades coinectem de seguida amb una persona i sens e saber massa coses d'ella ens adonem que les que sabem són suficient s per a confiar-hi. Altres vegades costa una mica més. Però és molt bonic aquest descobriment de l'altre. La persona a qui va destinada estaria feliç de legir-la.

    ResponElimina
  9. Un text molt sentit, Xexu. Les relacions entre les persones són complicades, oi? La gent no deixa de sorprendre'ns -per a bé i per a mal-, fins i tot, algú que creiem conèixer molt bé. M'alegro que en el teu cas aquesta persona t'hagi sorprès agradablement. Bona setmana.

    ResponElimina
  10. Mira les primeres línies del post m'han deixat la pell de gallina! Perquè ho he associat a una situació personal que buf! Deixe-m'ho! Deixe-m'ho!

    ResponElimina
  11. Ja ho diuen això que les aparences enganyen, però mira, amb el temps vas coneixent a la gent i aprens a saber com és cadascú més enllà d'allò que vol mostrar. He tornat, espero que et passis per casa jeje ^^
    un petóoo!!

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots els que us heu passat per aquí i heu fet les vostres aportacions. El cert és que era un escrit dirigit a algú concret, com feia temps que no feia, però que mai no li arribaré a dir. En aquest cas, el tema de les aparences donava també per comentar molt.

    iruNa, la teva interpretació és totalment correcta, has entès el post a la perfecció, com gairebé sempre, massa bé que em coneixes. I és clar que cal molt temps per conèixer a algú, però per poder conèixer certa gent cal temps i un plus de voluntat. No ho llegirà. Podria, però no li diré que ho faci, tot i que ja va descobrir fa temps que tinc aquest blog.

    Senyor Cesc, per fi us mostreu en aquest espai amb el vostre nom de veritat. Ja direu com preferiu ser anomenat. Es pot trobar una gran persona, però també un gran fill de puta, aquest és el problema.

    Jordi, jo com que no puc jutjar el teu aspecte, ja et vaig dir que em semblaves un paio molt raonable i amb bon criteri. Això ja ho tens guanyat amb mi.

    Aina, jo crec que ens podem mostrar tal com som sense anar amb la floreta a la mà. Vull dir que davant de la gent que coneixem no cal fer paper, ni posar barreres, ni fer servir façanes, simplement no els mostrarem tot el que podem oferir fins que no ens assegurem que són de confiança.

    Elur, tot porta el seu temps, i no crec que haguem perdut res, simplement és el temps que cal per conèixer aquesta persona. Un cop descoberta, potser per un cop de sort o per una casualitat, és quan començarem a gaudir d'aquesta persona i de la complicitat. Segurament és aquest el moment de començar a fer-ho i no abans.

    Mercè, crec que qui més qui menys jutja molt ràpid, però a menys que sigui una persona detestable i que es vegi de tres hores lluny, sempre s'ha de deixar una porta oberta.

    Doncs si, Boira, aquí als blogs només jutgem si ens agrada o no el que escriu i com ho escriu les persones que llegim, i ens és ben igual com són o quina aparença tenen. Fins i tot el caràcter ens importa poc, mentre s'adaptin a uns mínims de convivència blogaire i aquestes coses. A la vida potser jutgem massa aviat, com deia més amunt, però sempre s'ha de deixar opció a rectificar, perquè no és estrany veure la gent nova amb certa desconfiança en un primer moment. Més tard, tot canvia.

    Carme, el perquè hi ha persones que ens mereixen confiança de seguida i altres que ens costa més, però que acabem veient que s'hi pot confiar plenament donaria per fer un post molt interessant, que et deixo per tu, que aquests temes els domines molt. Si et ve de gust divagar una mica, o explicar-ho amb coneixement de causa, m'encantaria llegir-ho. Ah, i no crec pas que ho llegeixi aquesta persona, tot i que he estat temptat de dir-li, però cada dia veig que el sentiment és recíproc.

    És una sort Fada. Era una relació per construir, i reconec que en un primer moment em vaig equivocar, com tothom, però és que no ho posava gens fàcil. Ara jo m'he apropat i he descobert una persona diferent, i als altres encara els costa una mica, però va a millor.

    Dona Tarambana, ara m'has deixat encuriosit, i m'agradaria saber què t'ha recordat el meu post, però bé, suposo que no ho sabré mai.

    Tals, hi ha persones difícils, per això deia més amunt que alguna gent requereix d'un plus de bona voluntat per arribar a conèixer-los. Però de vegades val la pena l'esforç. D'altres no, és clar.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.