dimecres, 23 d’abril de 2008

Relats conjunts, Drac


- Juguem a cavallers!

A la sortida de l'escola, un grup de noiets corrien i saltaven de camí a casa. La proposta no era nova. El petit Xiao Long sempre volia jugar a cavallers que lluiten contra el mal i que rescaten princeses, valerosos guerrers capaços de vèncer qualsevol enemic, fins i tot el més temible dels dracs. Els seus companys, però, no hi oposaven cap resistència, ja que l'entusiasme del xiquet els engrescava sempre, tot i que mai no els deixava el paper de protagonistes. Cadascun d'ells va anar a casa seva per guarnir-se amb les seves disfresses, i en molts pocs minuts es trobarien a la vora de l'arrossar per començar el joc.

Xiao Long volia ser el primer a arribar, així que després de llançar els estris d'escola sobre el seu jaç, va recollir la seva espasa de fusta i el barret de palla, i es disposava a marxar corrent quan el seu avi, Lao Ming, el va aturar per mirar-se'l de ben a prop. L'ancià percebia un canvi en el seu net, pràcticament indetectable, però no per ell. Els ulls li brillaven de manera especial, i semblava que la tonalitat de la seva pàl·lida pell s'havia enfosquit. El nen se'l mirava interrogatiu, però Lao Ming no va articular cap paraula, si bé el seu semblant es va enfosquir encara més que la pell del seu net. El va deixar anar i es va quedar palplantat mentre en petit escapava cames ajudeu-me.

Ja amb els amics, Xiao Long va començar el joc en el que ell era el cavaller que mataria el drac que esclavitzava el poble, i salvaria la princesa per casar-se amb ella. Durant llarga estona va estar guerrejant amb el nen que duia la màscara del drac, fins que finalment el va vèncer. Estès a terra, el drac demanava clemència, però l'espasa inflexible es va posar sobre el seu coll. En aquell moment, però, alguna cosa va passar.

L'espasa va caure, i rere seu, en Xiao Long va quedar agenollat a terra. Alguna cosa li feia pressió a la panxa, semblava que li anava a esclatar. El cos va començar a brillar-li amb una llum refulgent, i mica en mica semblava que augmentava la seva mida, fins a esquinçar-li la roba. Aquelles faccions de criatura van donar lloc a l'aparició d'una cara monstruosa i tot el seu cos va canviar de forma per adoptar l'aparença d'un gran drac negre d'ulls brillants que s'alçava cada cop més cap al cel.

Els altres nens van espantar-se tant que cap d'ells va ser capaç de moure's ni un mil·lmetre, i es van quedar on eren ben garratibats. Però el que no entenien era que el que més por tenia de tots era en Xiao Long, reconvertit en un ferotge drac, però amb la consciència d'un petit marrec que no entenia res de res. Era un càstig que rebia per haver matat tants dracs durant els seus jocs infantils? Per sort, algú semblava tenir la resposta. El seu avi es va plantar davant seu, i sense cap engruna de por a la seva mirada, va parlar-li així:

- Xiao Long, el jove drac! Aquest dia havia d'arribar. Vens de l'estirp dels dracs i per les teves venes corre sang de les criatures més fantàstiques. T'has pogut criar entre els humans, però no et pots escapar del teu destí. Ara coneixes la veritat sobre tu, que per fi ha estat revel·lada. D'ara endavant, hauràs de viure com a drac, el gran drac negre que apareix un cop cada mil anys a les nostres terres. Tu eres el portador de la marca del drac, i jo sempre he sabut que la profecia es compliria amb tu. Però no tinguis por, la bondat és en el teu cor, i encara que la teva aparença anuncia sang i destrucció, el teu esperit és noble, com el de tota la teva raça. Marxa ara i cerca els teus. Ara comença un temps d'aprenentatge, però quan arribi el moment, sabràs trobar el teu poble, i convertir-te en el seu rei. És el teu fat, i així serà. Comença ara una nova era dels dracs.


Aquesta és la darrera proposta de Relats Conjunts.

18 comentaris:

  1. Bon relat, Xexu! A mi m'ha emocionataquest canvi de nen a drac. I això del fat m'ha evocat aventures com la del senyor dels anells i similars....visca la fantasia!!

    ResponElimina
  2. Olé! En Xiao Long es converteix en el Da Long... qui t'ho ha dit, això del xinès? ;)
    La història m'ha agradat molt! :) M'ha recordat una pel·lícula de dibuixos de quan era petita, El vuelo de los dragones, en què un dels personatges es convertia en drac i no sabia com havia de fer de drac.

    el destí del gran drac negre... :)

    ResponElimina
  3. Eps, xexu, molt bo. Avui el cel està ple de dracs, li serà fàcil trobar els seus a aquest rei.

    ResponElimina
  4. Veus! una sort que tu anessis pensant en coses místiques mentre altres anavem per al ZP! són les coses fantàstiques dels relats conjunts!

    M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  5. Fantàstic! M'ha encantat XeXu! Sembla el començament d'una història de fantasia èpica de guerrers i dracs.
    És que sempre he tingut debilitat pels dracs, m'agraden, sobretot els negres.
    Molt ben narrat, gran intervenció final la de l'avi!

    Per cert, Xiao Long no és el nom d'aquelles "empanadilles" que fan al vapor als restaurants xinos? ;)

    ResponElimina
  6. una història fantàstica xexu, com sempre. em perdo en els teus relats...tan ben descrit.. tindra un bon destí aquest nen drac vagi on vagi oi¿?

    aina

    ResponElimina
  7. Que maco, Xexu, m'ha agradat molt, a mi que m'enamoren els contes...Preciós!

    ResponElimina
  8. Què bo, Xexu!! M'ha agradat molt, un relat fantàstic en tots els sentits!

    ResponElimina
  9. Ei! Això és un conte, dels de veritat, com els d'abans. Molt bo! Molta imaginació.

    ResponElimina
  10. I per què no escrius contes???
    Pensa-t'ho!
    Bonic, bonic!

    ResponElimina
  11. M'agrada. Ara en Xiao Long s'adonarà de la injustícia de posar una espasa al coll d'un drac. Me l'imagino ara volant entre els núvols, amb la típica pinta dels dracs xinesos, amb aquells bigotis, sense ales...

    Ara només cal trobar les boles de drac. :P

    ResponElimina
  12. Bon relat Xexu, m'ha agradat molt és... no sé com dir-ho... molt xinesa.
    Felicitats.

    ResponElimina
  13. Has pensat fer mai un recull dels teus contes?

    És un relat fantàstic (en tots els sentits).

    És genial company! I mira que hi han de molt bons, boníssims, però, pel meu gust particular, en Pd40 i tu... marqueu una fita...

    ResponElimina
  14. Felicitats pel fill del drac que marca una nova era, genial!
    ;)

    ResponElimina
  15. Caram! Al principi he de confessar que he trobat una certa retirada a la teva història amb la llegenda de Sant Jordi... però el final és inesperat i potent. Un gran relat fantàstic!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.