diumenge, 20 d’abril de 2008

Entre animals


Aquesta bestiola és un suricata, un petit mamífer que viu al desert del Kalahari i que com es pot veure és molt mono, encara que tinc entès que quan s'hi posa pot tenir molta mala llet. Una de les seves gràcies és que per vigilar es posa dret sobre dues potes, i s'hi pot quedar molta estona. S'ajuda de la cua, això si, que si no es fotria més d'una nata.

Com podeu imaginar, no he fet cap viatge a Àfrica aquest cap de setmana. Però si que he anat al zoo. Estranya activitat, pensaran alguns. Però mira, feia molt que no hi anava lliurament per voltar a plaer. Els dos darrers cops que hi havia anat van ser a mirar primats durant la carrera, i a fer-hi castells. Ahir dissabte vaig poder gaudir d'una agradable tarda, diferent, i amb bona companyia. Una manera original de passar un cap de setmana en el que l'activitat castellera em deixa lliure. Vaig gaudir com la canalla i em vaig fer un fart de fer fotos, ni artístiques ni especialment bones, però fotos meves que guardaré com a record d'una tarda d'abril que va allunyar cares llargues per donar pas a somriures i bons moments.

27 comentaris:

  1. Oooooh! Que monooo!Ai no! No és un mono, que és un suricata! A mi el zoo de vegades em posa trista...no se...veure els animals tant engabiats...em fan pena...

    Que hi farem!

    ResponElimina
  2. Si que en tenen mala baba aquest bitxos, més val deixar-los viure en pau.

    Jo tinc una visita pendent al zoo, amb la petita, ara te tres anys i penso que li agradarà, encara que tal com és primer s'espantarà molt.

    ResponElimina
  3. el zoo m'agrada, però també em deprimeix una mica... veure'ls allà tancats.

    ResponElimina
  4. Recordo una anada al zoo amb la canalla i coincidir l'hora de donar menjar al suricata. La cuidadora ens va advertir que efectivament era perillós, però suposo que no excessivament des del moment que deixaven que els nens li donessin menjar. S'ho van passar d'allò més bé.
    Passejar pel zoo té el seu encant, però coincideixo amb la boira i el Jordi Casanovas que és una mica depriment veure'ls allà tancats. També és cert que molts han nascut en captivitat i no enyoren una altra manera de viure. Bé, bona setmana.

    ResponElimina
  5. Són animals curiosos. I el nom sempre m'ha fet gràcia. Fa segles que no he estat al zoo. Em fas venir ganes de tornar-hi.

    ResponElimina
  6. És família d'en Timón del Rey Leon.

    Són uns animalons curiosos.

    ResponElimina
  7. Fa molt i molt que no hi he estat al zoo. El millor de tot és que hagis passat una bona jornada i ben acompanyat. Hauràs carregat piles!
    Molt bona setmana, maco :)

    ResponElimina
  8. I oi que s'agraeixen aquestes tardes i després poder-ho publicar? per a mi són de les millors tardes, que disfrutis de moltes més tardes com aquesta xexu!!!

    ResponElimina
  9. Ahir justament parlavem de pingüins i em vaig tenir antojo de zoo (hi ha pingüins al zoo de Barcelona? Sí, no?). Acte seguit, vaig pensar que no, que el concepte de zoo no m'agrada i no hi puc anar.

    Però en tinc ganes, eh?! La última vegada que hi vaig anar vaig veure el Floquet de neu... aaaaai! quins records.

    ResponElimina
  10. Al zooooo??? Xexu, que ja som grandets...

    ResponElimina
  11. Jo fa segles que dic que hi hauré d'anar, perquè només hi he estat un cop, quan era petita, amb el cole! Encara hi havia l'Ulisses i el Floquet de Neu!

    Un dia vaig veure un documental, em sembla que era de Suricates: oi que ocupen els termiters deshabitats? Em va fer molta gràcia perquè explicaven que cada família en tenia més d'un i de tant en tant es traslladaven de l'un a l'altre, com que té una segona residència!

    Jo he d'anar al zoo de Barcelona per a veure quines espècies de tortuga tenen... La Núr i les seves obsessions! hihi Que vagi bé la setmaneta, ara que vas carregat de piles!!

    ResponElimina
  12. m'agrada com dius fotos meves d'una tarda d'abril. tota la raó. Un dia posare fotos del zoo d Villahermosa, :P. ( mexic)

    ResponElimina
  13. El més positiu d'aquest post és l'experiència que expliques que vas viure, la magnífica tarda que els animals i la bona companyia et van brindar. Guarda les fotos i els records com un moment entrenyable i especial (segur que ho faràs) i intenta repetir-ne tants com puguis, perquè l'essència de la vida està feta d'aquests petits instants!
    I respecte al tema del zoo... a mi m'encanten els animals i és bonic poder-ne veure de tant estranys i impossibles com el Suricata, no obstant els zoos em deprimeixen. La captivitat és una imposició per la majoria d'animals allí presents i masses vegades les condicions de vida no són les més adequades. El zoo de Barcelona, especialment, no és que brilli per la seva bona qualitat, però vaja... això ja és un altre tema i ara m'extendria massa.
    una abraçada mooolt gran XeXu i gràcies per compartir la teva alegria amb nosaltres!!

    ResponElimina
  14. Parlant del zoo de Bcn m'has fet recordar el viatge que vaig fer a la ciutat a l'any 93 i la visita obligatòria al zoo, com no :D Quant temps que ha passat. Ni me'n havia adonat... Va ser un gran viatge!
    M'agrada el teu blog Xexu. Et visito!
    Salutacions!

    ResponElimina
  15. no fa gaire vaig anar al zoo però no és un lloc que m'entusiasmi gaire.

    ResponElimina
  16. Vas tenir una bona tarda,eeeh :o)! Ja veus... la felicitat sovint es troba en les petites coses.
    La vas clavar en el teu comentari, ooooh shiii.

    ResponElimina
  17. Xexu, t'acabes de guanyar el meu cor xD m'encanten els suricates jeje ara mateix, el meu fons de pantalla és, segurament, el mateix suriacata del zoo en una posició molt semblant. Són tan graciosos i simpàtics, i viuen en família, amb normes i tot (un dia volia parlar d'una possible "moral" suricata jeje). Vaja, que m'ha encantat el post, serà perquè encara sóc una criatura ^^
    petons!

    ResponElimina
  18. el zoo m´agrada, però em fa cosa que estiguin allà tancats, d´acord amb el jordi casanovas. si més no, si va ésser un dia divertit,perfecte!! l´animaló aquest molt xulo

    ResponElimina
  19. Oh! tot i que de vegades és la única forma de poder observar als animals, a mi el zoo també em fa una mica de pena, igual que la boira :( És que tenir-los allà tancats... però en fi, és el que hi ha suposo.

    Un petó Xexu!

    ResponElimina
  20. renoi, jo també fa molt temps que no visito el zoo. Potser perquè durant una temporada vaig pensar que tenir els animals engabiats allà era anti-natural.
    Però bé, si es fan tasques per la conservació de certs animals i coses així, en favor seu, em sembla millor.
    Un dia m'hi tornaré a passar!

    ResponElimina
  21. Jo que no vaig al zoo fa.... vuit mesos ^^ Hi vaig anar tres dies seguits, per fer el treball de recerca, a mirar... hehee... mm... coloms XD

    però com diu la iruna, el zoo de Barcelona deixa molt que desitjar, en alguns aspectes. Per exemple l'Aquarama... és moooolt petit!!!! Comparat amb d'altres... :(

    ResponElimina
  22. Pareix mentida com de vegades els animals són capaços de fer-nos oblidar els mals moments i treure'ns un somriure...

    ResponElimina
  23. L'última vegada que hi vaig posar els peus, deu fer uns 6 o 7 anys, en vaig sortir deprimida... em feien pena els animals i em feia mal veure en quines condicions es trobaven. No sé si mai hi tornaré...

    ResponElimina
  24. M'alegro un piló dels bons moments i els somriures compartits Xexu! espero que es repeteixin ben sovint!!
    :**

    ResponElimina
  25. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris. Veig que hi ha força consens amb que els animalons del zoo fan una mica de peneta allà tancats. Bé, és cert que no tots estan igual de bé, però alguns els tenen en condicions força bones. I també és cert que molts han nascut en captiveri, i per tant, no coneixen un altre tipus de vida. Sigui com sigui, i tot i que el de Barcelona no sigui gran cosa, jo crec que és una visita recomanada, i que s'hi pot passar una bona estona. Gràcies a tots.

    ResponElimina
  26. Fa seeegles que no vaig al Zoo!! M'has fet enveja i tot!

    ResponElimina
  27. I jo que no havia sentit a parlar mai a la vida dels Suricata :-)

    Hi hauré de tornar... Fa segles que no hi anem :-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.