dilluns, 14 d’abril de 2008

Canvis

He llegit molts posts amb el mateix nom que avui faig servir jo, potser ja em tocava fer-lo servir. I és que no hi ha altra manera d'anomenar el que està passant a la meva vida, o més ben dit, el que passarà a la meva vida en un breu període de temps. Canvis, canvis en majúscules. De fet, és que no crec que cap aspecte de la meva vida es quedi inalterat, tot un canvi de perspectiva, una nova visió. A priori, tots els canvis que esdevindran són cap a millor, i per tant, costi el que costi, m'he de saber adaptar a les noves situacions perquè resultin tan bons i profitosos com espero. Però estic cansat. En tinc ganes, i em fa il·lusió, però en dies com avui tot es veu lluny, complicat, irreal. No em puc deixar vèncer pel desànim ni per les traves que trobo en el camí, de fet, que algunes coses surtin bé depenen directament de saber tirar del carro i no fer ni un pas enrere. No tinc por. No estic espantat. Si ha arribat el moment d'afrontar un canvi de vida, encara que tot vingui de cop, també ha arribat el moment de demostrar de què sóc capaç, de treure el millor que porto dins per aconseguir que d'aquí uns mesos pugui mirar enrere i recordar com una anècdota aquests temps de tanta incertesa i dificultats.

Si escric això és perquè ho necessito. Hi ha dies millors que altres i avui em sento molt cansat i amb poca força per fer el que més amunt proclamo. Però me'n sortiré, perquè és el que toca i perquè és el que vull.

29 comentaris:

  1. doncs esclar que te´n sortiras. no ho dubtis ni un moment!! tot allò que anheles aconseguiràs i si no es ara en aquest moment paciencia..
    per cert, es bo que ho escriguis.. crec que es una manera de desahogar´te i a la vegada quant ho llegeixis amb posterioritat pensaras¨_ veus.. esclar que m´en vaig sortir...

    salut aina

    ResponElimina
  2. Veig que avui no sóc l'únic que ha volgut buidar el pap.

    Fas bé, fas bé d'animar-te, qui millor que tu?.

    Fas bé de deixar-ho anar, amb l'escriptura també s'allibera la tensió, i no es tracta d'anar fent finestres a casa a cops de cap, oi?

    Ànims!

    ResponElimina
  3. Els temps d'incertesa acostumen a ser, a la llarga, els més interessants.

    ResponElimina
  4. Els canvis sempre són difícils i encara que siguin per coses positives, necessiten el seu temps de dol.

    ResponElimina
  5. i tant que sí, només faltaria.
    Apa,a moure el món!

    ResponElimina
  6. benvingut al club dels que canviem i tenim ganes de recordar aquests dies des de la nova situació.
    I és que el desgavell que provoca només de pensar en el que ha de venir fa que de vegades costi d'encarar.
    Si cal però podem muntar un grup de teràpia: Canviants Anònims

    Hola em dic X i estic fent canvis a la meva vida.

    ResponElimina
  7. I tant que te'n sortiràs, no en tinc cap dubte, només cal llegir les teves paraules i les coses es veuen, es nota que hi creus en tu i en el que fas, però paciència noi les coses poc a poc i com dius, en un temps ho veuràs tot diferent.

    ResponElimina
  8. Ostres XeXu... em pots deixar una mica de la teva força i optimisme?? jejeje
    Un post molt sincer i realista. Els canvis sempre espanten i tot i que siguin per millorar és inevitable tenir sentiments d'inseguretat i d'inestabilitat. Però malgrat el teu cansament et noto fort i això m'anima molt, de veritat. Estic segura que te'n sortiràs, estic convençuda que tiraràs endavant i que la nova vida que t'espera t'omplirà de bons moments i de felicitat. I saps per què? perquè ets en XeXu: una gran persona, lluitadora, constant, segura, responsable i íntegra. I si algú et diu el contrari que em busqui, que li cantaré les quaranta!! jejeje
    Vinga, molts ànims... saps que tens tot el nostre suport incondicional!!!
    una abraçada!!!

    ResponElimina
  9. El millor de tot és que dius que vols canviar. Aquesta és la garantia que te'n sortiràs. La força de voluntat mou muntanyes (o era la fe? Bé, deu venir a ser una mateixa cosa, no?) Ànims. Aquí ens tens per esperonar-te i compartir els teus moments de dubtes. Un petó.

    ResponElimina
  10. Els canvis, xexu, per desconeguts, per nous, sempre fan una certa por, a tothom, però segurament els has ben meditat abans i per tant anirà bé. Molta sort, ànims i endavant que la història l'escriuen els valents! (Ara no sé si era ben bé així això... hehehe)
    Un petó, maco!

    ResponElimina
  11. Te'n sortiras perquè no pot ser d'altra manera :)

    Molta sort en aquests canvis... i com deia el capità enciam, els petits canvis són poderosos xD (tot i que menciones que és un gran canvi, però per si de cas ^^u)

    Petons!

    ResponElimina
  12. Em permets que et digui que jo podria haver escrit això, ara mateix?

    Com ja t'han dit més amunt, segurament d'aquí a un temps recordis aquesta època amb un somriure, i t'agradi on t'han portat aquests canvis.

    Fer canvis pot arribar a ser esgotador. Jo mateixa, ahir al vespre, vaig caure rendida al llit i avui m'ha costat moltíssim aixecar-me. Però sé que vull arribar-hi, fer el canvi, i això és el que dóna la força per continuar.

    Perquè com deia ahir, l'única forma d'aconseguir alguna cosa és imposar-se grans reptes i lluitar per ells. Intentar CANVIAR (així, en majúscules), i segur que si vols arribar a un lloc, d'una manera o una altra, hi arribaràs. I, com més amunt apuntis, més amunt arribaràs.

    Ai... ja he tornat a fer un comentari post...

    ResponElimina
  13. Així m'agrada, que t'agafis els canvis amb ganes i optimistme. Segur que te'n sortiras :)

    ResponElimina
  14. no he dubtat ni un instant de q te'n sortiras. Endavant! estem amb tu.

    ResponElimina
  15. Totes les persones tenim aversió al canvi, ens fa por, però sense canvis no tindràs res de nou, ni de bo ni de dolent, però està clar que mai t'has de conformar amb la situació actual, tots hem de buscar més i tú tens clar que vols. Fora dubtes i endavant, sabent el que fas, tampoc et tiris de cap a la piscina sense mirar, però és el camí.

    ResponElimina
  16. Els canvis sempre fan por però ets una persona prou íntegra com per saber-los encaminar amb tranquil·litat i serenitat. Jo t'animo perquè SÉ que te'n sortiràs i un dia podràs riure de tot això. Ànims i una abraçada

    ResponElimina
  17. Eeeiii, arriben els 30, i es nota! i taaant que t'en sortiràs... i tant!!!

    ànims!!!

    ResponElimina
  18. La vida és canvi. Diuen que el canvi és l'única cosa que tenim assegurada a la vida. La pega que té és que a vegade s fa por, com que tu dius que no te'n fa, ja has eliminat l'inconvenient més gros. L'altre és que la provisionalitat cansa molt. Mentre les coses van evolucionant tot sembla poc consistent. Però com diu l'Aina, després t'ho llegiràs i estaràs content de com te n'has sortit.

    ResponElimina
  19. Sobreviuràs seguríssim! T'ho diu una que durant fa uns anys no para de fer canvis dràstics a la seua vida. El dia "D" arriba i sobrevius i després d'una fase d'adaptació tot tornarà al seu lloc. Respira a fons i agafa força! Valdrà la pena ;)

    ResponElimina
  20. Espero, Xexu, que puguis fer front als canvis amb molta força i alegria, encara que et sentis una mica desanimat, i que tinguis paciència i siguis tolerant amb tu mateix. Si els canvis són a millor, tal i com dius, benvinguts siguin.

    ResponElimina
  21. hola..
    els canvis s'han de voler i dsp s'ha de ser fort per continuar-los...

    ResponElimina
  22. I tant que te'n sortiràs! Els canvis sempre fan por, a mi sempre me'n han fet, però el més important és que tu els vols, i saps que podràs amb ells.
    Estic segura que d'aquí un temps ho veuràs tot amb uns altres ulls.
    No dubto ni per un moment que te'n sortiràs. Tots et recolzem!
    Molts ànims XeXu!

    ResponElimina
  23. Abans no hi havia els blogs i davant les incerteses escrbíem en un paper, una espècie de diari personal. Ningú ens animava a anar endavant perquèningú ens llegia.
    Ara , encara que anonimament, tens el suport de tots el que et diem que te'n sortiràs...

    ResponElimina
  24. Un dia vaig llegir que si mires on vols arribar i t'imagines d'aquella manera, ja estàs preparant el propi camí del canvi, a vegades difícil, a vegades carregat, a vegades més lleuger... sigui com sigui, ànims!

    ResponElimina
  25. Em puc aplicar des de la primera síl·laba del post fins l'últim signe de puntuació del darrer comentari. Canvis, canvis, canvis...com he dit no fa gaires hores, és com llençar-se al buit, atrevint-se a fer-ho amb els ulls oberts, però deixant l'estómac qui sap on...

    ResponElimina
  26. T'he de donar gràcies per aquest post... Encara no ho puc dir gaire en veu alta. Esperava que el 2008 fos un any tranquil, prò potser no ho serà. Encara no hi ha res segur i tinc molta por que la resposta sigui sí... Al principi no ho volia. Després vaig dir que era el meu destí. I ara han aparegut sentiments tendres que m'emboiren la vista i tinc por d'haver de renunciar-hi...

    M'has encés una petita llumeta a l'horitzó. Passi el que passi, tindré el cap clar i allunyaré la por del cor per a prendre la decisió. I si implica un canvi gran, no tindré por!

    Merxi, XeXu! (quantes x!!!! hihi)

    ResponElimina
  27. Ei, moltíssimes gràcies a tots els que heu passat per aquí i heu dit la vostra, de veritat, m'heu donat un alè que m'ha fet sentir molt millor. Sembla mentida com gent que no coneixes de res, només d'interactuar pels blogs, et pugui donar tants ànims i fer-te sentir tan bé. Moltes gràcies, de debò.

    Aina, ara ho penso encara més que abans, escriure-ho m'ha servit, per començar, per rebre el vostre alè, que ha estat impagable.

    Doncs si Skorbuto, treure-ho ha servit i molt.

    Dan, però viure'ls no és fàcil.

    Tirai, el seu temps de dol no sé, però que necessiten maduració, això segur.

    Estrip, entre tots el mourem segur, el món.

    Jordi, quan és la propera reunió del grup de teràpia? No voldria perdre-me-la.

    Cesc, creure en un mateix és vital, s'ha de començar per aquí, però una empenteta no va mai malament, i la que m'heu donat és de les bones.

    Com sempre iruNa, tu pujant-me l'autoestima. Algun dia m'ho creuré, i què farem? Moltes gràcies, de veritat. Espero que tu arrepleguis una mica d'aquest optimisme que dius que tinc i el puguis utilitzar per tu.

    Fada, per canviar s'hi ha de posar voluntat, això segur. Si cal posar-se el mono de treball, ho fem, no?

    Rita, si una cosa tinc és que sóc racional, de vegades, en excés, així que els canvis estan pensats i repensats. On aniré a parar no ho sé pas, però si no m'hi llanço de cap tampoc no farem res, oi?

    LluNa, de canvis n'hi haurà per tots els gustos, de grans i de petits, com deia, tot canviarà, la meva vida està cridada a ser diferent. Caldrà seguir les lliçons del Capità Enciam per si de cas, encara que ara es dediqui a corre en trineu...

    Llum, ja que s'ha de canviar, no ens hi posarem per poc no? Els reptes proposats són ambiciosos, difícils i fan una mica de por, però escolta, si s'ha de fer es fa, i com deia, n'estic convençut i tiraré pel dret. Si me'n surto, perfecte. Si no, alguna cosa funcionarà, no? No la cagarem en tot! (tinc els dits creuats...)

    Somiant, hi ha alguna altra manera d'agafar-s'ho per sortir-se'n? Es poden posar més pronoms febles en una frase tan curta??

    Gràcies per la confiança Déjà.

    Un comentari molt encertat Martí. Pots pujar-hi de peus que seguiré els teus consells. Ara no em puc conformar amb el que tinc. Si aconsegueixo tot el que busco, potser serà moment de començar a conformar-se amb algunes cosetes.

    Shadow, espero sortir-me'n, i gràcies per la confiança. Però això de tranquil·litat i serenitat... ja t'ho explicaré...

    Què vols dir Siberieee, que als 30 hi ha replantejament de vida? En el meu cas ha coincidit, però si em trobés en aquesta situació en una altra edat crec que hauria de fer el mateix. Potser no en alguns temes, però en d'altres tocaria canviar igual.

    Carme, ho has clavat. Tens tota la raó, el canvi cansa, tot sembla poc consistent, tot és incert. Però tot acaba algun dia, i deixarem de canviar per avaluar on hem arribat. Esperem que el balanç serà positiu.

    Bajoqueta, espero que tinguis raó, però com que dius que ets una experta en canvis, t'hauré de fer cas.

    Maria Jesús, paciència i tolerància, dos conceptes que trobo molt indicats. Paciència n'hauré de tenir, i força per no cansar-me a mi mateix (i als altres), també.

    Doncs Marta, jo els vull, i espero trobar la força per continuar-los. Benvinguda al meu blog i gràcies per passar.

    Terra, espero que tinguis raó, i no pateixis, que d'aquí a un temps ja us explicaré com ha anat. Esperem que no sigui moooolt de temps...

    Joana, no vegis com m'heu ajudat, cada comentari ha estat una alenada d'aire que em donava forces. El fenomen dels blogs és inexplicable, però funciona, i tant si funciona. Gràcies a tu també.

    Carme Fortià, m'has de dir on has llegit o sentit això, que hi he de fer un cop d'ull! M'aniria molt bé, segur.

    Tender Epithelium, primer de tot, benvinguda a Bona nit i Tapa't i gràcies per passar. Espero que els teus canvis vagin bé, després em passo per casa teva a veure què expliques sobre això.

    Núr, m'alegro que alguna cosa del que he escrit t'hagi ajudat. Davant dels canvis i els reptes cal tenir el cap clar i enfrontar-nos-hi amb totes les armes que puguem. Ja ho saps, a la lluita!

    ResponElimina
  28. Als 30 replantejament de vida? mmm, no exactament Xexu, això depén més dels cicles vitals de cadascú... uuuix, no vegis si m'has fet pensar! això és mereix la dedicació de tot un post. Ja ho veuras ;p

    ResponElimina
  29. Canvis, de vegades forçats, de vegades buscats. Sempre són canvis, i el més important és encarar-los amb força i optimisme.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.