Caçat!
Un concert d'Antònia Font i Mishima és una mena de paradís pels blogaires. Crec que són dos grups que han augmentat la seva fama gràcies a la nostra comunitat, així que és d'esperar que si un bon dia toquen junts, allò pot ser una gran reunió de gent que es coneixen sense saber-ho.
Aquest cas es va donar aquest passat divendres a la carpa Movistar. Un malalt com jo, amb una circumstància com aquella, no podia fer una altra cosa que mirar contínuament a banda i banda per veure si descobria algun blogaire que hagi manifestat ser fan d'algun dels dos grups. I tant si en vaig veure! Sense parar, tothom que em passava pel costat pensava que era un o altre de vosaltres. No jugueu mai a anar pel carrer i anar dient si creieu que la gent que us creueu tenen blog o no? Bé, deixem el tema, no fos cas que sigui el més malalt de tots...
El cas és que després de passar-me l'estona mirant la gent de reüll perquè creia haver vist a un o altre, sembla ser que el reconegut vaig ser jo. No direm noms, que després tot se sap, però resulta que algú m'ha escrit i m'ha reconegut que em va veure, però que no es va atrevir a saludar-me per vergonya. A més, era algú que jo imaginava que era per allà. Però el més curiós del cas és que no em va reconèixer de manera convencional, ja que tampoc no he mostrat imatges meves per aquí. Va tenir una petita ajuda, però aquesta ja és una altra història.
Aquest cas es va donar aquest passat divendres a la carpa Movistar. Un malalt com jo, amb una circumstància com aquella, no podia fer una altra cosa que mirar contínuament a banda i banda per veure si descobria algun blogaire que hagi manifestat ser fan d'algun dels dos grups. I tant si en vaig veure! Sense parar, tothom que em passava pel costat pensava que era un o altre de vosaltres. No jugueu mai a anar pel carrer i anar dient si creieu que la gent que us creueu tenen blog o no? Bé, deixem el tema, no fos cas que sigui el més malalt de tots...
El cas és que després de passar-me l'estona mirant la gent de reüll perquè creia haver vist a un o altre, sembla ser que el reconegut vaig ser jo. No direm noms, que després tot se sap, però resulta que algú m'ha escrit i m'ha reconegut que em va veure, però que no es va atrevir a saludar-me per vergonya. A més, era algú que jo imaginava que era per allà. Però el més curiós del cas és que no em va reconèixer de manera convencional, ja que tampoc no he mostrat imatges meves per aquí. Va tenir una petita ajuda, però aquesta ja és una altra història.
30 comentaris:
de ser-hi no hi era, però fa cert temps sentint que cridaven algú pel nom vaig preguntar-li si tenia blog... i no
Oooooh!! Que interessant!!! Explica més, vaaaaaaaaaaaa! Com et va conèixer doncs? A mi em passa, que vaig als llocs i veig bloggers, algun cop ho comento en veu alta, i penso, t'imagines que em sentissin? I més d'un cop he estat temptada d'apropar-me a algú i preguntar-li...jeje, jo també estic malalta!
doncs no havia pensat mai en tot això que expliques... curiós si més no...molt curios. ara, com soc un pel xafardera.. estic d´acord amb la boira.. eiii explica quelcom mes....!!!
això de que aquests grups son molt coneguts epr el mon blogaire no tenia ni idea... i això de anar jugant a reconèixer, divertit oi???? però a tu pq et van reconèixer?????com????
besets!!!!
El caçador caçat!
Quan vaig saber que Antònia Font feia un concert vaig pensar que tu segur que hi aniries. Però a Mishima no els conec..
I tant que veig gent de la que penso que poden ser blogaires! Sovint!
Ostres, ara m'has deixat amb la intriga! No diràs com et va reconèixer? Si us plaaaau?
Sap que fa un parell de setmanes vaig veure una foto del grup Mishima a l'Avui i vaig descrobrir el grup i que el primer cangur d'un dels components vaig ser jo? hahahaha. Em va fer molta il·lusió, és un nano molt maco i que no he vist des de fa 3 concerts del Bruce!
Ai xexu, quines coses... A la pròxima m'inflo de valor i em planto davant teu, promès! :)
És que estava cantadíssim que estaries allà! Un concert d'Antònia Font a Barcelona... no t'ho podies perdre!
I jo, babauota i morta de vergonya, vaig i no et convido a un martini! Aisss, la vergonya, que ens supera...
En fi, que ens veiem al proper AF! ;)
Petonets d'una fan de Mishima!!!
curiós ... salut
quins misteris....al bona nit!
Caram... si és que la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, eh?
;*)
Un altre fan dels Antònia Font! Darrerament és cert q només trobo blogaires que són seguidor d'aquest grup. A mi m'agraden algunes cançons però no els he seguit gaire ni tenc tots els seus cd's. Però pel que veig, m'estic perdent un gran conjunt i bona música. Hauré de posar remei :D
A veure sí aquestes coses s'avien abans...em vaig assabentar d'aquest concert diumenge!
Ostres tu!!! quina emoció! Aquestes situacions realment són curioses i a mi també em passa el que has explicat... serà que estem malalts de debó? jejeje
Ara que, no ens pots deixar amb la incògnita de saber com coi et va reconèixer eh?! no s'hi val, això no es fa!! Ens poses el caramel a la boca i llavors ens el treus!!
Jo no hi era. Però no ens deixis amb la intriga, home! Això no es fa als amics blocaires! Quina situació més divertida, no?
I la propera vegada que sàpigues d'un concert dels Antònia Font avisa amb una miqueta de temps, d'acord? Ja sé que deu sortir a la premsa però la qüestió del temps comença a ser preocupant. Bona setmana.
Osti, quines coses. Sense foto és molt difícil!
No era fàcil assistir a aquest concert ja que era el concert del segon aniversari del club TRESC i per poder-hi entrar o eres del club o coneixies algú del club que tingues invitació. Jo en tenia però vaig tenir una setmana tant embolicada que se'm va passar, i sols em vaig recordar el dia següent.
Vols dir que no portaves una llumeta fosforescent al front? ;)
Vull dir que els bloggaires a lo millor de la febre se'ns pugen els colors i cantem!
Jajajaj, m'ha agradat molt, però m'he quedat igual i esperava noms!!!!
Ue Xexu aquestes són coses maques! està bé perquè saber que hi ha gent que comparteix una part del teu pensament i espai està per allí et fa sentir més acompanyat oi?
Això això! Que fas aquest post per deixar-nos amb la intriga i perquè en realitat vols que t'ho preguntem perquè t'ho passes bé mentre patim (apa que no sóc exagerada jo també...)
Que potser vas als concerts d'Antònia Font vestit de casteller?? ;)
Que emocionant tot plegat, ple de misteri... ja veig que tothom et demana que ho expliquis... No cal que diguis noms però com et va reconèixer... això si, eh? d'una manera no convencional i amb una mica d'ajuda. Doncs podria ser que hi haguessin implicades més persones, potser.
jo també en vull més, m'has deixat a mitges.
Ai! quin misteri!! I com et debia reconèixer, aquesta persona?? ;)
Ja me n'oblidava... vos estim a tots igual!!!!
Crec que sé com et va reconèixer...
Que divertit! Sembla una novel·la d'intriga!!
Doncs que curiós...tot i que alguns cops passa...a mi em va passar un cop...però no em van saludar, encara no sé com em van reconèixer.
Salut!
Quina novel·la!!, i a sobre la blogaire misteriosa deixant comentaris com "algú". No ens pots deixar així! Que va passar? Quina intriga! A veure si ara aniré pel carrer i em reconeixeran!!
Ei gent, quina colla de tafaners que esteu fets!! Moltíssimes gràcies pels molts comentaris que heu fet, i tot i que us ho mereixeu, em sap greu però no explicaré com em van conèixer. No és res tan estrany, per coneixences comunes, però no entrarem en detalls. Moltes gràcies de nou, i no m'estireu més de la llengua!!
merda els de l'espai movistar! vaig veure que hi havia el concert penjat al web d'antònia font, prò al de movistar no hi era i vaig pensar que seria un error! argh!!!! ara hauré d'esperar fins al concert que faran a mataró!
jo estic mig emparanoiada amb això de trobar-me blocaires... sobretot perquè n'hi ha força que comenten el fet d'anar en metro i que parlen de barcelona i, al cap i a la fi, barcelona no és tan gran! ... em sembla que hauré de treure la meva fotu del bloc! hahahaha
Publica un comentari