dijous, 21 de febrer de 2008

Vull sortir a jugar

- Per què estàs trist, XeXu?

- No ho estic pas de trist. Per què m'ho preguntes?

- Et veig estrany, no estàs com altres vegades.

- Potser estic una mica preocupat. I cansat, això és tot.

- Però preocupat per què?

- Tinc moltes coses al cap, petit, no vulguis córrer massa, no vulguis saber les coses que pensem els grans.

- Però a mi no em sembla que tinguis massa coses al cap, jo t'ho notaria.

- És que no ho pots entendre, tot es barreja molt. Són petites coses que sumen.

- Sumen? Sumen què?

- Que s'acumulen, petites coses que totes juntes en fan una de gran.

- I quina és aquesta?

- Ho veus com no ho pots entendre? No és res concret, i és tot a l'hora, millor deixa-ho estar, ja te'n preocuparàs quan et toqui.

- Però és que estàs estrany, i així jo no puc estar bé.

- Però si a tu no hi ha res que t'hagi de preocupar, dedica't a jugar i deixa aquestes coses per mi.

- Vens?

- On?

- A jugar! No vols jugar amb mi una estona?

- No puc, petit, no puc. Ja m'agradaria, però tinc feina, he d'acabar una cosa i presentar-la el divendres.

- Però si ara estaves mirant blogs, no pots venir una estona a jugar amb mi?

- Es la meva manera d'evadir-me una estona, avui m'he passat moltes hores fent números a l'ordinador.

- I per evadir-te continues davant de l'ordinador?

- Mmm, encara m'hauràs sortit espavilat tu, no ho era pas tant, jo.

- Bé ho devies ser, ja saps que som una sola cosa.

- Va, deixa'm estar una estona. Et prometo que quan tot es tranquil·litzi jugaré amb tu tot el que vulguis, que has d'aprendre molt.

- I quan serà això?

- Com vols que ho sàpiga? Aviat, espero. Tinc ganes que sigui aviat, perquè així no aguantaré massa més, necessito un canvi d'aires.

- Un canvi d'aires? Vols marxar?

- En començo a tenir moltes ganes, si.

- Doncs marxa!

- Ai menut, si les coses fossin tan fàcils... si les coses fossin tan fàcils, no seria jo...

25 comentaris:

  1. sol o amb companyia ??? ... femenina, clar !!! ... salut

    ResponElimina
  2. Xexu ets tu oi? Sòc l'Ignasi... records des de Alemanya. Penso que tornare a baixar per la Mercè aquest any.

    Records

    ResponElimina
  3. Surt a jugar Xexu, és la millor manera d evadir-nos. Un consell, no pensis tant, es dona tombs i tombs i no es soluciona res, t ho diu una experta en pensar massa.

    ResponElimina
  4. només son paraules, però les coses no són fàcils ni difícils. Les fem fàcils o difícils !!!

    Salut!

    ResponElimina
  5. Juga...i no ho deixis per un altre moment. O ves a fer esport.
    La vida també és un joc però no aconseguim saber les regles.
    una abraçada!

    ResponElimina
  6. Au, va! pensa't a què jugaries i troba'n la manera.

    Fa temps algú m'explicava que feia molt i molts anys que tenia la sensació que sempre s'estava preparant per a un gran partit, important, ple d'emocions i de motivacions... però sempre era després... demà... l'any que ve... i mai no acabava de jugar aquest partit. Estava desil·lusionat i decebut. Perquè esperar tant?

    ResponElimina
  7. Osti xexu... Fa dies que tinc una sensació similar. Més que pressió potser és un pes, un llast... Però ànims, una espenta més i segur que sortiràs a jugar i tot tornarà a ser de colors!

    ResponElimina
  8. Juga juga juga! A vegades jugant fem les coses molt millor!

    ResponElimina
  9. Un diàleg molt interessant XeXu!!! Quantes vegades n'he tingut de semblants amb mi mateixa! I ara que ho llegeixo me n'adono del que ens arribem a complicar la vida i de lo incoherents que podem ser.
    M'ha agradat molt!
    Ah, i em sembla que hauries de fer una mica més de cas a aquest nen petit que té tantes ganes de jugar amb tu... pensa que si passes massa temps ignorant-lo pot acabar desistint.
    una abraçada!!

    ResponElimina
  10. juga, riu i deixa't anar, ja veuràs com després les coses tenen un altre color!

    ResponElimina
  11. és com un cercle viciós oi? i l'única manera de sortir-ne és dedicant-se més temps a un mateix. Fer les coses que t'agraden i que et relaxen, i no s'hi val dir "no tinc temps"... si no tens temps per tu, l'has de buscar.

    ResponElimina
  12. Impressionant Xexu, m'he sentit reflectit amb tu, i el petit fa les preguntes idoonies eh... ànims Xexu i espero que aviat puguis tenir temps per tu i demà tenir-ho tot presentat... a cuidar-se!

    ResponElimina
  13. Ni que sigui per poc hem de trobar el moment per desconnectar del tot i fer-nos amos del nostre propi temps.

    ResponElimina
  14. ai menut, ai menut!

    Li hauries de fer una mica més de cas a en Xexu, però continua insistint a lo millor l'acabes convencent.

    Salut!

    ResponElimina
  15. Llàstima que per jugar ja no tenim aquella innocència, oi?

    ResponElimina
  16. M'agraden aquestes converses amb un mateix... Qui ens pot comprendre millor que nosaltres mateixos? I qui pot formular les preguntes més profundes i que ens fan pensar més, que nosaltres mateixos?

    Juga-hi una estona ^^ Segur que tot el que barrines i que et preocupa s'estova una miqueta :P

    ResponElimina
  17. ai Xexu... capricornià!!!
    Saps? és qüestió de buidar-se de les coses, deixar que ens afectin el temps just, sense permetre que passi més enllà, malgrat mai no aconseguim fer net del tot i sempre ens queda un petit pòsit.
    No deixis que n'aprengui el petit d'aquestes coses, que continuï amb la seva inocència.
    Ja som dissabte... has vist quina lluna tan maca? :)

    ResponElimina
  18. Xexu, 18 comentaris en un dia! Aixo es una mina d'or!! Tinc permis per comercialitzar el teu bloc?

    ResponElimina
  19. Crec que a vegades tots necessitem marxar, fugir d'una realitat que ens atabala. Tan de bo poguéssim seguir jugant amb el temps, amb els problemes, viure el dia a dia com si el present fos l'única cosa realment important. Hem d'aprendre a tornar a ser nens. Un petó gros!

    ResponElimina
  20. Un bon dia, davant la finestra, va veure el no-res. No-res tot l'esforç, no-res tanta lluita, no-res deixar-se la pell, no-res exprimir la vida, no-res gastar el temps. Perquè a vegades, ens deixem endur per un no-res i no veiem que potser la veu que ens demana jugar és molt més important, malgrat no donar èxits, ni brillants futurs... Juga, al cap i a la fi, no perds res.
    ;)

    ResponElimina
  21. Ai, Xexu, som tants que tenim l'angúnia de sentir que volem fer una cosa a la qual ens sentim lligats per d'altres coses....Vols marxar? T'entenc, jo també....

    ResponElimina
  22. Que xul·lo...

    Sempre m'agraden molt, els teus posts!

    La meva recomanació? surt a jugar... que els núvols del teu cap s'esvaeïxin sota un sol aclaparador!

    ResponElimina
  23. D'això Capri, tot buscant una plantilla per casa, en vaig veure una que em va fer pensar en tu:
    http://blogy-eclipse.blogspot.com/

    nanit! :*)

    ResponElimina
  24. Gràcies a tots per passar per aquí i comentar, sempre m'animeu molt, i mira, els dies passen, i les situacions canvien. No sé si he sortit a jugar, però sé que qualsevol dia d'aquests sortiré.

    Mossèn, sàvies paraules, sàvies...

    Ignasi, bentrobat, gràcies per passar per aquí, i espero veure-t'hi.

    Boira, jo també en sóc un expert, però mira, no em desagrada pensar les coses. Això si, quan t'estanques, millor sortir a jugar.

    Estrip, i tant, i jo me'n faig un tip de fer-les difícils...

    Joana, el joc de la vida és molt bèstia, però val la pena jugar-lo, a que si?

    Molt cert Carme R, és com allò dels surfistes que viuen esperant la gran ona. Potser aquesta no arribarà mai, i seria millor aprofitar totes les petites que passen.

    Musa, haurem de fer un club dels que estem així i sortir a jugar tots plegats. T'hi apuntes?

    Carme F, el problema és no poder sortir a jugar. Ja sé que jugant una estona les coses es veuen més clares, però no sempre es pot.

    iruNa, el tinc una miqueta abandonat a aquest xiquet. Ja sé que hauria d'estar més per ell, però de vegades costa. A més, l'hauria d'ajudar a que arribés a bon port, i no sé si sóc el millor exemple per ell.

    Ànimaalada, és un bon consell, i sé que tens raó, però què fer quan no es pot?

    Lluna, temps en trobo, per exemple, per visitar els vostres blogs i comentar, que m'agrada molt, però potser no n'hi ha prou. Vull ser més jo, vull estar més content, jugar, deixar-me anar i dir que no podran amb mi.

    Veí, en companyia segur que jugaria millor.

    Sense fer soroll, gràcies pels ànims, no és el primer cop que coincidim en una manera de pensar tu i jo, normal que ens entenem. El petit sap el que es diu...

    Jordi, això és una cosa a la que m'agradaria aspirar, a ser amo del meu temps. Tant de bo algun dia arribi.

    Yourwinter, el menut em pot convèncer a mi tant com jo a ell, però jo tinc més experiència, i ell ho sap.

    Reusenca, benvinguda a Bona Nit i Tapa't. Pels jocs de grans no cal aquella innocència, al contrari, quanta menys millor.

    Laia, saps que ets de les poques que ha comentat que sap qui és aquest vailet? M'agrada que els més antics recordeu aquells posts que feia fa temps. Gràcies, m'has fet somriure. Hi jugaré, ho prometo.

    Elur, quin tros de comentari. Dius una cosa en la que no havia caigut mai. Sempre he dit que les coses han d'afectar en la justa mesura, però tu dius que afectin el temps just. No és el mateix, i m'agrada molt aquesta visió. També tens raó que hauria de prevenir el xiquet d'aquestes coses, o ensenyar-li a sortir-se'n el millor possible. I la lluna? Quin tros de lluna, Déu, era impressionant, i això que no vaig poder veure l'eclipsi.

    Et contesto aquí mateix l'altre comentari, moltes gràcies per la plantilla, és molt guapa i ja t'he dit que me la guardaré.

    Frigo, benvingut a casa meva, has trigat a passar-t'hi. El 'Bona nit' no està en venda, em sap greu.

    Tals, no crec que mai deixem de ser nens, però si perdem moltes coses que potser ens serien útils de grans. Ens entestem en enterrar la infància, però si busquem bé, encara la trobem.

    Zel, marxem. Si que en tinc ganes, però em sembla que per pebrots m'hi hauré de quedar una mica més. Quan foti el camp t'aviso.

    Gràcies Neopoeta. Però és complicat esvair els núvols del cap quan aquests dies són tan grisos. No em desagraden, però el solet alegra l'ànima, és cert.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.