diumenge, 17 de febrer de 2008

Relats conjunts, Tatuatge


La Lin no va ser mai una nena normal. Quan a l'edat de quatre anys el seu pare va morir en circumstàncies estranyes, va esdevenir un cop molt fort per la família. La seva mare va caure en crisi, i els seus atacs d'histèria i depressió feien que no es pogués ocupar d'ella com hauria de fer. La Lin va deixar de parlar i es va tancar en si mateixa, de manera que els metges van diagnosticar un brot d'autisme. Aquella nena estava destinada a tenir un futur molt negre, i el suburbi de Shangai on vivien no semblava que li hagués de posar les coses més fàcils.

Llavors va ser quan van aparèixer els de l'Organització. La mare sabia que alguna cosa tenien a veure amb la feina del seu difunt marit, però no en coneixia els detalls. Aquells dos homes que es van presentar a casa seva li van oferir d'encarregar-se de la nena i assegurar-li un futur. A més, li pagarien una quantitat cada mes per poder-se mantenir. La dona, desesperada com estava, no s'hi va poder negar, conscient que la nena estaria millor en qualsevol altre lloc que amb ella, i de la necessitat que tenia de mantenir una font d'ingressos.

Així que des d'aquella tendra edat, la Lin va ser educada i ensinistrada pels homes de l'Organització, que la seguien d'abans i eren coneixedors del seu potencial. Durant llargs anys la van estar instruint i li van marcar el camí que la portaria al seu fat. Ella va recuperar la capacitat de la parla degut a les penúries que va haver de passar, però tot i així, van ensenyar-li a parlar el mínim possible, i actuar amb decisió i meticulositat. Li van ensenyar també a no deixar-se portar pels sentiments i a no entendre la paraula compassió. També es van encarregar d'esborrar del seu caràcter qualsevol tret femení, la van convertir en un ésser sense ànima, en una autèntica eina pels seus propòsits.

Quan tenia 20 anys, els seus mentors van estar segurs que estava preparada per la feina que tenia encomanada, abans que la majoria d'aspirants, molts dels quals morien o es tornaven bojos pel camí. Ja estava preparada per servir a l'Organització, i va rebre el distintiu d'aquells que l'havien precedit, un gran tatuatge a l'esquena, en forma d'arbre mil·lenari, que simbolitzava com de profundes eren les arrels de l'Organització. Amb només 20 anys, l'havien convertit en una màquina de matar perfecta, sense pietat ni sentiments, sense coneixement i sense cor.


Aquesta és la darrera proposta de Relats Conjunts

25 comentaris:

  1. Ostre semblava que estigués veient una peli d'aquestes de ninjes...

    ResponElimina
  2. ja està! en volem més, com continua la història?

    ResponElimina
  3. Sembla entre un capitol del detectiu conan i una adaptació d'alguna pel·lícula relacionada amb yakuzas japonesos. M'agrada ;)

    ResponElimina
  4. A mi m'ha vingut al cap la O'ren Ishii de Kill Bill :)

    ResponElimina
  5. Una història conmovedora!
    Bona nit i tapa't! :)

    ResponElimina
  6. Bon relat! Com diu el Jordi, hi haurà continuació? Tens més històries de la Lin?

    ResponElimina
  7. Fatal, horrible, quin desastre...
    ...(puta enveja...hahahah)
    Més que la història en si (que també),m'ha encantat la facilitat de lectura. El text flueix i fa ganes de llegir més i més! Se m'ha fet curt. No sé si cal demanar-te una continuació com ja veig que han fet per aquí... Però sí més relats! enhorabona!

    ResponElimina
  8. Això si que és el començament digne d'una nova heroina! Espero que es revel.li contra la Organització, l'aniquili i pugui trobar a la seva mare segrestada.
    Salut!

    ResponElimina
  9. Una Llanterna Vermella? És trobarà amb en Corto Maltés a Xangai, i s'ajudaran mutuament?

    XeXu, company... No ens pots deixar així...!!!
    La continuaràs ,oi?

    ResponElimina
  10. Fred i contundent. M'imagino la mirada gelada de la noia de vint anys i les imatges de la seva primera acció...

    ResponElimina
  11. Collons!!! buf, quina por... ara ja em miro diferent aquest tatuatge. El que més m'agrada del relat és el fet de veure com les circumstàncies poden conduir a ser cruels i sense pietat persones innocents i bones.
    Enhorabona!!

    ResponElimina
  12. la veritat és m'ha agradat el teu relat pq és molt original.

    M'ha recordat a una peli espanyola, però no recordo el nom... va de que a una dona a la que li rapten la filla i la crien per a que sigui dolenta, per a que sigui el mal fet persona, es tracta de una secta. Aquesta peli em va impactara molt!

    besets!!!!

    ResponElimina
  13. Jo em maravello d'aquests brots d'imaginació...

    felicitats!

    ResponElimina
  14. Ostres fa una mica de por, no? M'ha fet pensar amb aquella sèrie de T.V. que es deia Nikita.
    Molt ben narrada, estic d'acord que hauria de continuar.
    Enhorabona!

    ResponElimina
  15. ui que sàdic! A mi això de matar a sang freda... ostres... uff quin mal rotllo! ja en vas fer un d'un home que tenia com a professió assassinar, oi? recordo haver llegit aquí aquesta sensació i aquests calfreds...

    Saps expressar bé això de no tenir remordiments, de ser un individu absent del que l'envolta, un home programat que no té voluntat ni desitjos, que nomes rep ordres... Molt, m'ha agradat molt ^^

    I encara que no sigui per relats conjunts... què tal un "tatuatge II??? La noia n'ha de fer alguna, sortir-se'n, despertar, matar a tort i a dret... no ho sé!!

    ResponElimina
  16. Xexu, m'ha agradat molt aquest relat: està escrit i cuidat al detall. La història em fa venir pell de gallina!
    Felicitats! Un petó

    ResponElimina
  17. Xexu, m'ha fet una mica de por i tot, semblava ben bé que estava enmig de les dagues voladores...Coi, quin yuyu!!!
    Ben escrit, noi, ja pots fer còmics manga i tot!!!!! Petons, maco.

    ResponElimina
  18. Jo també he pensat en la sèrie de Nikita... ens has deixat un caramel i en volem més: com anirà la primera missió? realment ho ha aconseguit ells? Això del Corto Maltes ja seria increïble... M'ha agradat molt, de debó!
    :)

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots pel que comenteu. Com sempre, em feu venir ganes d'escriure més. Però no, no hi haurà cap continuació de la història de la Lin. La gràcia estava aquí, ensenyar com una persona pot perdre pràcticament la seva condició humana en funció de com la tractin. M'agrada veure com tothom hi ha vist alguna similitud amb alguna altra història. Moltes de les que dieu ni tant sols les he vist o llegit, i n'he sentit a parlar vagament.

    I per acabar, donar la benvinguda a la Gemminola, que crec que és el primer cop que es passa per casa meva. Gràcies per la visita.

    ResponElimina
  20. Té res a veure amb el símbol aquest amb el qual t'identifiques? No serás tu també d'alguna Organització ?

    molt bo, molt bo...

    Salut

    ResponElimina
  21. Ei! És una pena que no hagi continuació. Estàs segur que no ho vols continuar?

    Salut!

    ResponElimina
  22. Aha, cal estar preparat, fins i tot, per llegir aquest relat. :-)

    ResponElimina
  23. Uff, i la mare es pensava que salvava una vida...
    Molt bo!!
    Salutacions.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.