diumenge, 3 de febrer de 2008

Per què volem ser com ells?

La Mercè en el seu blog feia una rèplica en forma de post als comentaris del blog de l'Striper. En els dos blogs es parla de nacionalisme espanyol, i és un tema que no em deixa indiferent. Ja li he deixat a ella un comentari força llarg, però també m'agradaria deixar constància de la meva opinió aquí a casa meva.

A la catosfera hi ha una mena de perfil de gent que estem força d'acord amb molts temes, i un d'ells, com no pot ser d'altra manera, és el nostre catalanisme, ja que si no, no escriuríem en català. M'agrada molt veure que les idees catalanistes i el respecte per la nostra llengua i cultura segueix ben vius, i que hi ha gent que segueix lluitant per fer de Catalunya un lloc gran. Abans que penseu res estrany, jo m'incloc en aquest sac, com ja he dit en alguna ocasió, tot i que no en parlo massa, el catalanisme és la meva manera de viure, i el català la meva llengua, que de vegades canvio per l'anglès i amb mandra, també pel castellà, si la situació ho requereix.

Dic tot això d'aquí dalt perquè no em malinterpreteu, però no sé quina dèria tenim en criticar i demonitzar el nacionalisme espanyolista. Per què ens posem al seu nivell? No tenen dret ells de ser nacionalistes i sentir el seu país i la seva llengua? D'acord, ells ho fan amb nosaltres, però això és posar-se en evidència. No cal que siguem com ells, si ens crispem per les mostres d'espanyolisme no deixem de ser la mateixa cosa que ells, que no suporten veure els nostres fets diferencials, i això és justament el que no volem. Si pretenem ser diferents, tinguem seny, i deixem-los fer. Total, sempre diem que són el país veí, no? Qui som nosaltres per criticar el que fan els veïns? Si ells ho fan, pitjor per ells, defensem-nos, però ensenyem-los que justament, una de les coses que ens fa diferents és que som més tolerants i més respectuosos.

L'odi contra els espanyols no té sentit. Per mi és com dir que s'odia els de Papua Nova Guinea, em sento tan a prop d'uns com d'altres, i a més, el nom d'aquest país em fa més gràcia. El problema és seu, no nostre. Poden dir missa, nosaltres ja prou feina tenim. L'odi sol ser una mostra d'impotència, i nosaltres no en tenim res d'impotents, tenim arguments i tenim armes per defensar-nos. No caiem en la solució fàcil, de tornar-los la ràbia amb més ràbia. A més, si pretenem ser nacionalistes, bé hem de deixar que ells ho siguin, si no, ens estem criticant a nosaltres mateixos, que també ens cau la llagrimeta davant dels nostres propis símbols.

26 comentaris:

  1. Sempre he cregut que qui critica i defensa la seva posició atacant als altres ho fa perquè es sent insegur i necessita trepitjar per demostrar. Aquest no és un bon camí, el millor és el que dius tu, confiar en nosaltres i en el que tenim, no rebaixar-nos i entrar en el seu joc. No ens cal criticar ni espanyols, anglesos, francesos o qui sigui per creure'ns superiors. Això no va amb el caràcter català... Dacord que ens podem sentir infravalorats i moltíssimes vegades atacats i trepitjats pels espanyols, però jo sempre he dit que com a catalana que sóc tinc molt clar quina és la meva identitat, la meva cultura i la meva llengua... i per més que diguin aquest sentiment és massa profund i arrelat com perquè trontolli.
    Un post molt maco XeXu, m'agrada perquè has sabut donar la volta a les coses i demostrar-nos una vegada més, que els catalans sóm gent de respecte, amistat, tolerància i civisme!
    una abraçada!

    ResponElimina
  2. Crec que ets la primera persona que trobo que pensa com jo, si nosaltres som nacionalistes ells també poden ser-ho, si ells ens ataquen, ells demostren què són.
    M'ha agradat molt el post,
    un petonet!

    ResponElimina
  3. Si jo diria que el problema no el tenim amb el nacionalisme espanyol, que és molt respectable; sinó amb l'anticatalisme. El que sovint passa és que van de la mà i confonem una cosa mab l'altre. Jo crec, com que tu , que obviament tenen dret a creure i estimar la seva nació - també ho fem nosaltres amb la nostra- però en alguns casos s'ajunta amb odia la nostra i suposo que per això ja gent que no sap destriar el nacionalisme amb seny d'aquellque només va coantra l'altra.

    I ja no m'enrotllo més!

    ResponElimina
  4. Sí que tens raó, Xexu, no ens hem de posar al seu nivell. No crec que sigui bo odiar ningú. Ni jo els odio de cap maenra. Però hi ha una diferència molt gran: el seu nacionalisme ens envaeix a casa nostra i el nostre no va pas a casa seva. Crec que això també fa que hi hagi una part sentiment d'impotència. Sí que en tenim de sentiment d'impotència. No és el millor ni el més adequat, però sovint el tenim.

    ResponElimina
  5. El problema podria ser que ells volen que nomes siguem com ells.

    A reveure,

    ResponElimina
  6. Sí Xexu, jo era dels qui pensva q estaria ple de frikis sense dents criticant-nos, però si em fico amb ells em fico al seu nivell, els que ens ha d'ineressar és que naltros tirem endavant oi? merci pel post! No cal ficar-se al seu nivell no...

    ResponElimina
  7. Jo accepto el nacionalisme espanyol, que tothom es senti el que cregui, el problema ve quan aquest nacionalisme espanyol vol passar per sobre dels altres. Crec que el nacionalisme espanyol s'utilitza per unificar tots els nacionalismes d'una España "fuerte, libre y única" i on com a única no poden apareixer nacionalismes diferents al seu, i és aquí on topem, ells no poden entendre un nacionalisme diferent dintre de l'estat, i per això ho canvien a nació. Dins d'un estat poden haver-hi diferents nacions, però no nacions dins de nacions.

    ResponElimina
  8. No em sap greu que un espanyol se'n senti d'espanyol, només faltaria. El problema ve quan no s'aplica la reciprocitat. Ell pot ser espanyol però jo no puc ser català, ni tinc la opció democràtica de voler ser-ho.
    És per aquesta rao que em cau millor el senyor de Papua, que se li'n refot el que jo vulgui ser, a part de tenir un país amb un nom més divertit. Odiar els espanyols no els odio, però em sap greu que es creguin les mentides que els expliquen.

    ResponElimina
  9. un se sent com se sent i és com és, i no hem de donar explicacions a ningú. Ah, i creu el que creu. I espero que faci el que cregui que ha de fer.
    és fàcil , no?
    i sembla obvi que no volem que ens diguin com hem de ser i no hem de voler que els altres siguin com nosaltres volem.
    Ostres tu! quin embolic.
    Salut!

    ResponElimina
  10. Des de terres espanyoles, puc dir-te que si que és cert que cal ser tolerant. Els catalans ho som, i molt, però aquesta tolerància s'acaba quan et comencen a trepitjar. En cap cas et rebaixes al seu nivell, els deixes anar un sóc catalana i amb molt d'orgull, no com vosaltres que no sabeu ni qui sou, i els deixes completament sense cap més paraula.

    És un bon debat, de tant en tant ja faig incís en la meva posició des del meu bloc, però és una idea interessant per un post ho tindré en compte per posts propers.

    Salut!

    ResponElimina
  11. A mi, en general m'ha agradat ben poc el to del post i vull deixar constància. D’acord, jo no sóc gens nacionalista, de cap tipus: ni català ni espanyol. Estimo el meu país, Catalunya, i la meva cultura (potser més que alguns que aixequen banderes estelades, segurament) però ens agradi o no, és dins d'un altre, que en diuen Espanya. I a mi m'agrada, tu. Si, mira, m’agrada. M’agrada ser del mateix país que un sevillà, que un madrileny, un tinerfeny, un gallec o un basc. M’agrada ser dins d’Espanya, defensant per davant de tot la meva cultura i llengua diferencial i mai cedint a xantatges ni deixant que ens prenguin el pèl des de Madrid. Això no. Sempre posant per davant la meva identitat catalana i després, si vols, l’espanyola. I com diu la Mireia, el problema aquí, i el que sí que odio, és l’anticatalanisme, que malauradament moltes vegades va de la mà amb el nacionalisme espanyol. Però no venia a parlar de mi.

    És d’una afirmació que fas al post, que volia parlar. Xexu, siguem seriosos... M'has fet riure i tot amb això de "L'odi contra els espanyols no té sentit. Per mi és com dir que s'odia els de Papua Nova Guinea, em sento tan a prop d'uns com d'altres, i a més, el nom d'aquest país em fa més gràcia". Primer: perquè cullons has d’odiar a un espanyol per molt català que et sentis?? És que no ho entenc. No m’entra al cap. Sigues nacionalista català, lluita per la independència, escriu, llegeix, recita, balla en català si vols, però... Odiar als espanyols? Odiar, així, en general?? Com és fa?? I perquè? I deixant de banda el tema de l’odi, el que més em sorpren i em fa riure de debó (per no plorar) és: “em sento tan a prop d'uns com d'altres”. Però com pots dir que et sents tan a prop d’un paio de Papúa Nova Guinea com d'un Espanyol!!??! Va, no fotis Xexu, no diguis ximpleries, sé que exageres, que és un dir, o una manera de provocar, però no pots dir això, bé, ho pots dir, però jo flipo, i t'ho critico, perquè a mí sí que em provoca l’afirmació, i... ric una mica, després ric una mica més, després em cau una llàgrima que riu i et replico: No només per proximitat geogràfica –que és tant obvi que...- (Barcelona-Madrid: 505 km.; Barcelona-Papúa Nueva Guinea: no hemos podido calcular la distancia; font http://maps.google.com/), sinó per cultura, per història (eres a classe??), per arrels, per la constant immigració (i em refereixo als espanyols de fora de Catalunya que vénen a Catalunya -sense anar més lluny, el meu pare, que va nèixer a Jaen i és més català que molts dels nascuts aquí-), per la gastronomia, i finalment, i tu saps de què va això, per la genètica. Si Xexu, vulguis que no, algún gen espanyol deus tenir en les teves cèl•lules... Xexu, tot “lo” nacionalista català que vulguis, però no diguis tonteries sense sentit, perquè si REALMENT, i ho dic de debó, et sents més proper a un paio de Papúa Nova Guinea (després miro un mapa, que ni sé on cau) que a un, no sé, posem per cas de Salamanca, o de Santander o de Sanlúcar de Barrameda, o de Saragossa, téns un problema. I gros. Sento haver deixat anar aquesta parrafada aquí però és que... volia mostrar el meu desacord amb l’afirmació que vinc comentant sobretot i, en general, amb el post, que trobo força desafortunat.

    ResponElimina
  12. Doncs avui jo també discreparé del teu post, perquè crec que nosaltres com a catalans el que no ens agrada és l'anticatalanisme, els espanyols tenen tot el dret a sentir-se espanyols, és clar, però lo que no pot ser és que ens trepitgin, i d'aquí venen tots els problemes. No podem tenir seny i deixar-los que ens trepitgin, ja que per desgràcia no són el país veí, estan a casa nostra.
    Jo no odio als espanyols, la paraula no es odi, més aviat ràbia, perquè no fan ni ens deixen fer, perquè el que fan ens afecta directament. Els de Papua Nova Guinea poden fer el que els doni la gana, ara, si vinguessin a casa meva a tocar els pebrots com fan els espanyols, doncs em sentiria igual cap a ells.
    Els espanyols poden ser tant nacionalistes com vulguin, sempre i quan ens deixin en pau a nosaltres, cosa que no passa!

    ResponElimina
  13. Xexu, passa pel meu blog: és urgent!!! Petonets

    ResponElimina
  14. Suposo que hi ha gent que es sent antiespanyola i antiespanyolismes, a mi la veritat tant me fa, el meu país és Catalunya.

    Tret d'això i permet-me un petit apunt, dubto que el nacionalisme espanyol sigui dolent (en general), però, en l'actualitat ho és, ja que la concepció de nació espanyola és la mateixa de fa 50 anys " Una grande i libre " si existís un altre tipus de realitat en l'Estat Espanyol segurament no seria tant feixista com l'actual, no sé, una República Federal per exemple.
    Salutacions!

    ResponElimina
  15. bé, m'alegro que t'hagis animat a explicar-te més extensament al teu bloc!

    com ja et vaig dir estic d'acord amb el que dius, però tb s'ha de tenir molt en compte el que diu la Carme.

    besets!!!!!!!

    ResponElimina
  16. En una estona hi haurà una cosa al meu bloc per tu, passat'hi si us plau!!!

    ResponElimina
  17. Jo, que sóc mescla, no els puc odiar...
    Òbviament tampoc vull que m'odiïn...

    De fet voldria viure i deixar viure. I que ens deixin decidir...

    I, potser, que no tinguin tant de por al pensament, a la paraula...
    Arribo a pensar, alguns cops, que el que els passa és que tenen un cert complex d'inferioritat...

    En fi... fa un xic de mandra haver de parlar d'aquestes coses...

    Company, si pases per casa t'he deixat una cosa...

    Espero no et molesti...
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. criticar i atacar és posar-se al seu nivell. Però noi quan et fan mal... com diu la Carme ells ens envaeïxen i nosaltres només paguem.

    ResponElimina
  19. Crec que és l'article amb més seny que he llegit d'aquest tema. Tens tota la raó, l'odi no crea res de bo i crec que tampoc es pot criticar a algú si per defensar-te acabes imitant-lo.Com diuen, live and let die, cadascú ja té bastant amb els seus problemes, així que aquí millor que ens posem a pensar en el nostre país, que ja en tenim prou, i que intentem que un dia o altre (si pot ser aviat) l'hagin de reconèixer per dret. Un petó

    ResponElimina
  20. be jo tb...jajajaj no sabia que ja te l'havien donat!!!!

    besets!

    ResponElimina
  21. jo vull "c" com la pamela anderson !!! ... perdó, volia dir ... jo vull "estar" com la pamela anderson !!! ... perdó, he volgut dir ... jo vull estar "amb" la pamela anderson !!! ... salut

    ResponElimina
  22. Ei gent, moltes gràcies a tothom per passar per aquí i deixar els vostres comentaris. Com no es podia esperar menys d'un post que parla d'això, les vostres aportacions han estat serioses i compromeses, i aporten noves visions que ajuden a veure les coses de maneres diferents. M'encanta el debat i m'encanta que si no hi esteu d'acord, ho digueu, aquí totes les opinions són vàlides i escoltades. Sé que no vaig parlar d'anticatalanisme, i com podeu pensar, a mi em fot molt també, però no tinc necessitat d'odiar-los només perquè ells ens odien. Fa pena que parlin sense saber de què parlen. Jo com a mínim, no ho faré, i la majoria d'espanyols que conec són bona gent, encara que no hi estigui d'acord. Dit això:

    iruNa, moltes gràcies, veig que pensem força igual. De vegades, més que inseguretat, sembla que ens tenen por, por del nostre potencial, i ens ataquen allà on fa més mal. Però si, fer aquestes coses no és propi de nosaltres. Defensem el que és nostre sense perjudicar ningú, i si cal ja ajudarem en tot el que puguem, però que ens respectin i no ens marginin per davant d'altres.

    Linwë, no em sorprèn que pensem igual. És això, atacant-nos sense sentit es posen en evidència.

    Mireia, està clar que s'ha de saber diferenciar una cosa de l'altra, però crec que ho fan ells mateixos això, els han menjat l'orella amb que si et vols sentir espanyol, has d'anar contra els catalans que som el dimoni, i una cosa sembla que porta a l'altra. Aquí no passa això, d'alguna manera tenim tolerància innata, i tot i que ens trepitgen, hi ha molt nacionalisme però no odiem els espanyols perquè si.

    Carme R, com sempre, la teva visió aporta molta llum al tema. Nosaltres només volem que ens deixin tranquils, i ells insisteixen en no deixar-nos-hi, perquè saben que si funcionem sols i passem d'ells, ens hauran començat a perdre. Nosaltres els interessem. Ells a nosaltres no tant, és per això que ens envaeixen.

    Joan, benvingut a Bona nit i tapa't. Bona observació, és el que ells voldrien, però és evident que no és així, i crec que això els fa por.

    Sense fer soroll, un dels problemes és que no només són un grapat de iaios esdentegats els que ens critiquen, si no un gruix gran de la població, per com els bombardegen als mitjans. Però la idea és aquesta, nosaltres tenim una mica més de capacitat de discernir i no ens ho empassem tot, per tant, tenim capacitat per no posar-nos al seu nivell.

    Martí, sigues benvingut a casa meva. És aquesta la diferencia entre uns i altres, per ells ser nacionalista és sentir-se espanyol, i això és un tot. No entenen, o no volen entendre, que hi ha altres cultures, altres maneres de viure i de veure les coses, i això nosaltres ho veiem de seguida. Només cal anar al País Basc i després baixar cap a Málaga. Les diferències són tan abismals que no puc entendre que segueixin dient que tots som iguals.


    Ara no puc continuar, en un altre moment continuo contestant.

    ResponElimina
  23. Uf... un tema complicat aquest Xexu...
    A les españas hi ha de tot, gent que ens respecta i gent que no ho farà mai, n'hi ha que ens estimen i ens admiren, n'hi ha que senten enveja i com molt bé diu en Barbollaire, un complexe d'inferioritat escandalós.
    Catalunya se n'ha anat sortint sempre, malgrat tots els pals que ens han fotut. Ens n'hem sortit més o menys bé, però ho hem fet.
    No sé si sóc nacionalista, penso que no. Em sento independentista, amb ganes de llibertat, amb ganes de tenir el dret a decidir.
    La relació amb España és com la d'un matrimoni sense amor, amb maltractes, egoista i possessiu. D'aquells en que un diu: si no m'estimes a mi, tampoc et deixaré estimar ningú més, sé que vols marxar i jo tampoc et vull, però ets meu i jo decideixo per tu.
    A nosaltres no ens han vist mai com una part d'España, sinó com una possessió i això és el més trist de tot.
    Els nacionalismes són fotuts, però ells que critiquen tant el que es mou per Catalunya, n'exerceixen un de molt més potent i radical, el nacionalismo español.
    Sempre he pensat que la transició a la democràcia va ser una camama i així estem, sense respectar la llibertat del poble.

    I ho deixo aquí que sinó sóc capaç de bloquejar el Blogger :P

    Salut!!

    ResponElimina
  24. Continuem:

    Jordi Casanovas, és cert que no ens deixen l'opció de ser catalans i prou, però és que és la mentalitat centralista, ens volen amb ells i de la manera que ells volen, i per ells som una mateixa cosa. Però nosaltres sabem que no som iguals. Anem a viure a Papua?

    Estrip, ells volen que siguem espanyols, i ho som per nacionalitat, perquè així està establert. El que no poden aconseguir és que hom se senti espanyol per més que ells ho diguin, això no només passa aquí, sinó a moltes altres nacions i regions de tot el món.

    Yourwinterwish, a veure si t'animes a fer la teva versió. Jo crec que nosaltres som més tolerants perquè som conseqüents amb nosaltres mateixos. Volem ser tolerats i respectats? Doncs ho som per donar exemple. Compte, això no vol dir deixar-se trepitjar.

    Yeral, tu i jo ja parlarem d'aquest tema si vols, ara no entraré a fer-te un comentari etern. Només dues coses. Crec que no has entès que la meva postura no està tan allunyada de la teva, ho digui de la manera que ho digui. I la segona, jo ja sé com penses en referència a les nacionalitats i aquestes martingales. Et respecto. Respecta'm tu a mi per pensar diferent.

    Boira, t'he de donar la raó en que hi ha anticatalanisme i que tenim 'l'enemic' a casa, no ens hem de deixar trepitjar, això està molt clar. Però jo crec en unes armes que no són ni la ràbia ni l'odi, hauríem de lluitar tots contra les injustícies, i posar-nos d'acord per defensar la nostra terra i aconseguir el millor per ella. Malauradament, a casa nostra no hi ha unanimitat, i la nostre classe política tampoc no està per tirar coets i aconseguir massa cosa. És una pena. Però algun dia ho aconseguirem, polítics de veritat aconseguiran tirar endavant el nostre vaixell.

    Gràcies Shadow.

    Uribetty, m'agrada molt la teva primera frase, crec que exemplifica molt bé el que jo volia dir, quina capacitat de síntesi noi!. A part d'això, crec que fas una perspectiva històrica molt encertada, i que la mentalitat espanyolista realment no ha canviat en aquest temps. Si les coses fossin diferents, no hi hauria necessitat d'odiar cap un cantó o cap a l'altre.

    Mercè, ja vaig veure que coincidíem, però ja he comentat la visió de l'altra gent, hi ha moltes coses a tenir en compte, ja veus. I gràcies pel premi.

    Gràcies Sense fer soroll.

    Barbollaire, estaria molt bé que tots ens deixéssim viure una miqueta més als altres, i que cadascú es fiqués només en els seus assumptes. Però ja saps, qui mana... I jo també he pensat molts cops que aquesta ràbia que ens tenen és per complex d'inferioritat o per enveja. Potser som molt creguts? Gràcies pel premi a tu també.

    Rosa, per això proposo lluitar a la nostra manera, amb diàleg i pacte, i sense odis gratuïts. Només ens cal uns polítics una mica competents...

    Tals, veig que penses com jo. Jo també veig que ens hem de posar les piles per arreglar els nostres problemes. També ens han de deixar, és cert, però mica en mica es pot construir una Catalunya tan potent que no tingui sentit mantenir-la en un estat que en depèn. Espero arribar-ho a veure.

    Mossèn, la Pam Anderson no està una mica granadeta ja??

    Elur, un gran comentari, que podria ser un post en si mateix. Tu que et mous per allà sovint, encara que no tant com voldries, suposo que has vist i t'has hagut de sentir de tot. El símil del matrimoni és genial, i la idea de que ens veuen com una possessió, aterridora. Però és ben bé així com ho expliques, que et comenti el que has dit només podria fer que espatllar-ho. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  25. Saps Xexu? no m'he sentit mai maltractada a Madrit, tot el contrari. A Madrit ciutat la gent és simpatiquíssima, mai he sentit cap comentari en contra dels catalans, mai ens van dir res quan parlàvem català entre nosaltres...
    Com deia no sé qui, una cosa és l'equip de futbol i l'altra la ciutat.
    :)
    Gràcies maco! Bon dia!!!

    ResponElimina
  26. Ja tampoc crec que l'odi pugui ser un sentiment aceptable per definir les relacions entre les persones, sigui quines siguin, ara bé també penso que és molt trist aquell que defensa la seva propia nacionalitat, o identitat, negant la dels altres, això demostra una manca de seguretat molt gran. Els catalans no hauriem de deixar d'afirmar que sóm una nació, i continuant treballant per a que algún dia la nostra nació pugui tenir els mateixos drets que les altres.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.