dilluns, 25 de febrer de 2008

'Novato'

Avui, un cop més, una cançó m'ha fet venir records, aquesta vegada, records molt llunyans. Després de pensar-hi una estona, inevitablement m'ha vingut una reflexió al cap, i aquesta és que la caguem molt quan som novells en alguna cosa. Sempre diem que a cops s'aprèn, però tampoc és això. El que vull dir és que hi ha temes en els que ningú no ens pot instruir convenientment. La vida no s'aprèn en cap manual, ni per més que ens l'expliquin. Tota situació viscuda és diferent a qualsevol altra que algú hagi viscut ja, per molt que s'assembli. Bé, si ho penso fredament, també ens equivoquem i fem el ridícul en situacions en les que se suposa que sí que ens han ensenyat.

Vist amb perspectiva, després d'un temps, quan em ve a la memòria alguna situació en la que la vaig vessar per culpa de la inexperiència, em poso les mans al cap. En aquell moment segur que no em sentia així, però és clar, tot s'aprèn, i en gran mesura s'aprèn per haver fet el ridícul un parell de cops. O mil, que jo sóc un cas. Però ara... penso que com podia ser que fos tan babau, que no m'adonés que ho feia malament, que se m'escapessin tants detalls. En definitiva, com puc haver fet el ridícul d'aquesta manera?? Em queda el consol que era per 'novato', però és que al llarg de la vida comencem moltes coses, i els inicis sempre són iguals, sempre estàs subjecte a quedar com un complet inútil. Però bé, hi ha una avantatge en tot això. Com comentava, ara no m'he de preocupar de si faig el ridícul per culpa de la inexperiència. Ja me'n preocuparé d'aquí un temps, quan me'n recordi.

27 comentaris:

  1. De vegades encara continuem aprenent tot i la experiència i penses si jo vaig ser feliç llavors i ara penso... però són coses qeu passen! Salut Xexu!

    ResponElimina
  2. Si ens recordem de tots els errors i la falta d'experiència, ja està bé. Pitjor seria no recordar-se'n. Això ens fa que poguem en tendre millor els errors dela altres.

    ResponElimina
  3. jo quan recordo aquest moments em ve uan vergonya....buff!

    besets!

    ResponElimina
  4. Quan recordo aquells moments en que vaig fer el ridícul per inexperiència, encara em ve vergonya ara. Segurament amb el temps se'm passi, o potser no,qui sap, però és bo recordar-te'n perquè permet que no tornis a caure en aquell error que et portà a fer el ridícul.

    Salut!

    ResponElimina
  5. A la vida sempre hi ha algun moment que et sents així...però tampoc passa gran cosa.
    I d'inútils res de res. Un val i és el que és. Pensa en lo bo que ets en moltes coses!
    Bona nit Xexu!

    ResponElimina
  6. I la de vegades que ens sentirem així!!

    Deia Oscar Wilde:

    "L'experiència és el nom que donem als nostres errors"


    I Franklin P. Jones que:

    "L'experiència és una cosa maravellosa, ens permet reconèixer un error cada vegada que el tornem a cometre"



    I mentrestant ens anem sentint com uns "pardillus" :P

    Bon dia i moltes gràcies per la companyia, maco.
    Un petó!

    ResponElimina
  7. uf... mEravellosa... (la de vegades que canvio aquestes dues vocals, mareta!)

    ResponElimina
  8. Jo quan penso en aquests moments ridiculs m'costumo a posar vermella, encara que estigui sola...
    Xexu, pensa que fent i desfent apren l'aprenent ;)

    ResponElimina
  9. Uf, sí, quina sensació tan mítica, mirar enrere i dir "òstia puta, però com collons vaig poder ser tan primo!". Jo també en necessito mil i una per aprendre com va el tema. Estic per penjar-me una L a l'esquena :P

    ResponElimina
  10. Jo Encara Avui Em Sento Un "Novato" a la que he de parlar una mica en Alemany. Redéu...

    ResponElimina
  11. Segons com, se sent pànic i tot a cagar-la, especialment quan els altres esperen molt de tu, i a tu et dóna la sensació que no estàs a l'alçada. Però és clar, no es naix ensenyat, i si els altres confien en tu és perquè tu et fas merèixer la confiança, i no pots fallar... Putubucle.

    De totes maneres, crec que la proporció es reparteix 50% - 50% entre aquells que et claven la gran bronca quan la cagues i aquells que t'ajuden a aprendre dels errors. Afortunadament, m'he trobat amb els dos, però els segons em resulten infinitament millors.

    Salut!

    ResponElimina
  12. i no ens explikaras ninguna d'akestes anecdotes q et fan posar les mans al cap? :P

    ResponElimina
  13. almenys quan estrenes carnet de cotxe et fan posar una L.

    ResponElimina
  14. quina cançó t'ha fet pensar en aquell ridícul? per què de vegades fins i tot la cançó és ridícula.

    ResponElimina
  15. Benvolgut Xexu, què és el ridícul? que algú pensi que sou un mal destre?... I?... diuen que qui no s'arrica no pisca... Doncs endavant les atxes!

    ResponElimina
  16. Calla, calla, no em parli de fer el ridícul...I ara m'emprenyo quan els nens a cole es diuen coses així...I l'he vessat tantes vegades... Equivocar-se possibilita aprendre, Xexu, no t'hi encaparris...Petons!

    ResponElimina
  17. això em fa recordar un dia que ... salut

    ResponElimina
  18. si, i quan més jove eres més malament ho passaves...ara amb l'edat malgrat ser a vegades un novato no ho passes tan malament...potser és l'experiència de la vida.

    ResponElimina
  19. Bé, això com molt bé dius forma part de l'aprenentatge. Jo si faig un cop d'ull enrere, també em poso les mans al cap! I d'aquí a un temps també me les hi posaré quan pensi en coses que estic fent ara, però em consola pensar que tots som novells un cop a la vida, i que tot es pot perdonar.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Tot allò que ens passa i que vivim en primera persona ens fa créixer, reflexionar i sobretot aprendre. I tard o d'hora som novells en alguna cosa, i no ens n'hem d'avergonyir. Perquè ja deixarem de ser-ho quan arribi el moment. I llavors potser riem, però som conscients que ara hi ha novells que necessiten la nostra ajuda: i els comprens, entens la situació per la qual estan passant perquè et recorden a tu. Llavors tens aquella sensació, aquell rebombori de sentiments; i els ajudes encantat, perquè és el que van fer amb tu o el que t'hagués agradat tenir: una mà que et transportés de ser "novato" a tenir experiència.

    ResponElimina
  21. Fer el ridícul no és tan dolent. Sí, et mors devergonya i tot això, però arriba un dia en què acabes rient de tot allò i sents que has après allò que calia aprendre. La vida és un continu fer el ridícul jeje

    ResponElimina
  22. Tens tota la raó. I sobretot en la reflexio final. La inexperiència no s'acaba mai i el que facis avui, demà segurament pensaràs que ho podries haver fet millor. Però té la seva gràcia, nO? Home està clar que en el moment del ridícul és durissim, però quan ho recordes... jajaja! És super divertit! ;)

    ResponElimina
  23. El que sol passar és que no t'adones que fas el ridícul fins que ja l'has fet, perquè si ho veiessis en aquell moment seria de tontos continuar fent-lo no?
    Ser "novato" forma part de la vida i també té la seva gràcia. A més, per arribar a tenir experiència en alguna cosa i així evitar fer el ridícul, abans cal passar per l'etapa dels inicis, amb tot el que això comporta!

    ResponElimina
  24. ens agradaria plaure sempre, però això és impossible, oi? ;)

    una abraçada!

    ResponElimina
  25. A la meva mare sempre li he dit que de res em serviran les lliçons que ella ha après a través de la seva experiència. A hores d'ara sé que això no és ben bé veritat, però continuu pensant que has d'estar disposat a cagar-la per poder aprendre i viure la vida.

    ResponElimina
  26. Quan penso en les meves cagades particulars, grosses i petites, faig ganyotes... Si tinc algú al costat, em diu "què fots?".

    Hi ha algunes pixades-fora-de-test que intento oblidar, més que no recordar-les; perquè jo les acostumo a magnificar, més que no aprendre'n alguna cosa... Ben mirat, potser això també és aprendre a destriar el gra de la palla.

    ResponElimina
  27. Ei gent, moltíssimes gràcies als que heu passat per aquí i heu deixat el vostre comentari. Veig que no sóc l'únic que ha fet el ridícul, això em tranquil·litza. O no? Continuarem fent-lo, que per això estem aquí.

    Sense fer soroll, esperem que no deixem mai d'aprendre, si no malament.

    Carme, no sé per què, els errors dels altres sempre ens semblen perdonables al costat dels nostres.

    Mercè, ja et dic, les mans al cap.

    Yourwinter, és bo aprendre dels errors, perquè si no, ja em diràs tu. Caure un cop rere l'altre en les mateixes coses no és propi d'una persona amb dos dits de cervell.

    Joana, quan trobi alguna cosa bona de mi ja t'ho faré saber.

    Elur, unes frases genials. Ara que me les torno a mirar, no et diré que no n'aprofiti alguna pel blog, i com que no són teves, ni t'he de demanar permís... ei que és conya! Fer el pardillu és una forma de vida. I per la companyia, ja saps que aquí estem.

    Somiant la Lluna, gràcies per passar per casa meva, i benvinguda. Farem i desfarem, i si aprenem alguna cosa, doncs millor.

    Ostres Vier, quina gran idea. Si aconsegueixes una L, a veure si en treus una per mi també!

    Yeral, és que mira que portes temps allà, si no et dediquessis a fer anar altres llengües...

    Musa, inicialment no parlava de temes d'aquests, sinó més aviat de temes de la vida, coses que no s'aprenen estudiant. Però ja que ho menciones, els que foten bronques o s'esforcen en fer notar que ho has fet malament, són insuportables, però només ho fan per la seva pròpia inseguretat. Ja podrien trobar una altra manera de pujar-se l'ego!

    Ja està! Déja, ja sabia jo que algú em preguntaria per alguna anècdota. No et podries haver quedat a Mèxic? Nooooooo, que és conya, que m'alegro molt de tornar-te a tenir per aquí. T'enfades si no n'explico cap? És que em fa molta vergonya!

    Estrip, ja ho deia en Vier, jo me'n penjaré una.

    Jordi, la cançó molt bona no és, però també me la reservo. Vaig estar a punt de posar-la a la barra lateral. Sort que se'm va oblidar.

    Doncs miri Avi, té tota la raó. A base de ridículs inicials també he aconseguit moltes coses. La finalitat justifica els mitjans, que deia Maquiavel, encara que els mitjans siguin lamentables, suposo.

    Zel, sortosament no m'hi encaparro, com deia al post, si faig el ridícul ara, ho pensaré d'aquí un temps.

    Va mossèn, acabi la frase per un cop!

    Rosa, l'has clavat. Quan ets jovenet, les cagades et fan força vergonya. Diguem que quan ja tens uns quants anys ja estàs més curat d'espants.

    LluNa, si, ja estic veient que és igual per tots, i esperem que els altres ens perdonin per les nostres ximpleries.

    Laia, si la teoria és molt bona, i és clar que ens agrada ajudar els novells, però si l'han de cagar, la cagaran igual, perquè tota experiència és diferent, i no es pot donar consells a la lleugera sense tenir en compte tots els condicionants, només perquè una situació ens recorda a la nostra.

    Tals, riure pots riure, però jo em segueixo posant les mans al cap, i mira que en fa d'anys d'algunes coses.

    Trillina, et puc contestar com a la Tals, potser algunes coses són divertides, però hi ha coses que les penso i segueixo creient que no és possible que fos tan 'pardillu'.

    iruNa, és inevitable, per aquesta fase s'ha de passar, però això no la fa menys vergonyosa. I és clar, mentre i passes no t'adones que no estàs fent bé, al contrari, ho fas el millor que saps. No naixem ensenyats.

    Pere Vilanova, benvingut al meu blog. No sempre podem agradar, això està clar. Però fer el pena...

    Txari, sempre estem disposats a cagar-la, que som bioquímics, home. I a hòsties aprenem. Però com he dit ja per aquí, les experiències dels altres no tenen per què servir-nos a nosaltres.

    Somiatrufes, no si jo també intento oblidar algunes situacions, però és que em tornen inesperadament, i és llavors quan em poso les mans al cap.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.