dijous, 14 de febrer de 2008

En la foscor

Quan tanquem els llums, segur que és tard i convindria dormir. Em quedo cec a falta d'il·luminació. Però mica en mica, els llums del carrer permeten una tènue claror que dibuixa el teu perfil just allà on era quan hem decidit posar fi al dia. A menys de dos pams, el teu rostre pren forma, tot i que no l'acabaré de distingir i ho sé. Se'm manifesta la teva olor, i com un ressort, la meva mà comença a acariciar-te els cabells. T'espantes una mica, perquè no t'esperes el contacte, però t'agraden aquestes moixaines.

Em dones l'esquena, fent una clara invitació perquè t'abraci, i obedient com sóc, ho faig. Enganxo el meu tors nu a la teva esquena, i rebo la teva escalfor, tan gratificant en una freda nit d'hivern. Tu fregues els peus contra els meus, una pugna sense fi. En l'abraçada, una mà ensopega amb un pit, i te'l premo lleugerament. Tu agraeixes aquest gest entretallant un sospir. Però no aturo la mà, que acaricia seqüencialment la panxa, els malucs i les cames. La teva pell suau m'enganxa com la pitjor de les drogues. Faig parada sobre les calcetes, l'única peça de roba que portes. Allà la mà s'hi quedaria a viure, contenta sobre una natja, no se m'acudeix un lloc millor on deixar-la.

El vici del teu cos em faria perdre una altra nit i les que calgués. Sense mirar l'hora sé que és tard, i tu reps les meves carícies ja mig dormida. Quan em sembla que ja dorms, em separo poc a poc de tu, i deixo espai per no destorbar el teu son. Al llarg de la nit, no podré evitar que, instintivament, una mà o un peu et busquin en la foscor per sentir el teu contacte un cop més.

24 comentaris:

  1. i trobar aquells peus glaçats...i cridar i riure per què ho estan.

    ResponElimina
  2. Que bonic...

    M'agradaria que un noi escriguñes alguna cosa així per mi...

    ResponElimina
  3. Ohhhhhhhh Xexu! QUe preciós! Quina llàstima no poder soportar el contacte amb els peus... uix quina engúnia!

    ResponElimina
  4. xssssst! saps que el que has escrit és poesia, company?

    (i tot aquest temps volent fer creure que no l'entens i no en saps i ... aiiiiiixxxxxx! aquesta canalla!)

    Preciós...
    Una abraçada ;¬)

    ResponElimina
  5. Oh! Que bonic! Llàstima que a mi em passi com a la Txell, jo tampoc puc suportar el contacte amb els peus. Sinó seria quasi perfecte.
    Per cert, un bon lloc per deixar-hi la mà...tot el dia dius?
    :)
    M'ha agradat molt el post!

    ResponElimina
  6. Realment encantador aquest text... de vegades de les casualitats en neixen fantasies inimaginables. De vegades el contacte de dues pells enrampa i fa que tot el cos bategui. De vegades això que has escrit es fa realitat. Espero que així sigui :)

    ResponElimina
  7. Un escrit maquíssim, Xexu! Realment recordo l'estona d'abans d'adormir-nos i era molt especial. Ara ell ja no hi és i tot és foscor. Espero que el teu escrit es faci realitat i siguis molt feliç, pq t'ho mereixes. Una abraçada

    ResponElimina
  8. Ostres XeXu, preciós! M'ha agradat molt! Necessito sentir el contacte per poder-me dormir, de fet, reconec moltes coses en el teu escrit.
    Sóc de les que entra al llit amb els peus glaçats buscant per escalfar-me'ls..

    Espero que tinguis moltes més nits com aquesta! I sí, molt bon lloc on deixar la mà. :)

    ResponElimina
  9. potser un dels millors moments del dia... perfectament descrit...

    (jo tb em reconec amb això dels peus: sempre hem diuen que estan glaçats!!! i el cos fa contrast pq sóc una estufeta humana.... )

    besets!

    ResponElimina
  10. Ostres xexu no la deixis sense abraçar durant la nit... ni que sigui donar-li el dit petit de la mà...

    ResponElimina
  11. Molt bonic i profund. I després dius que no entens la poesia, i no sé quines pollades...

    Com diu en "barbollaire", això és poesia, en prosa. I punt.

    ResponElimina
  12. Un post preciós, unes paraules plenes de poesia, sentiment, tendresa i desig. Em sembla que tots ens hem sentit identificats amb l'escena que descrius i amb les emocions que transmets. Gaudeix d'aquests instants màgics, del caliu de la companyia de l'amor, del contacte d'uns cossos desitjosos de plaer.
    És curiós com en la foscor es poden viure sentiments i emocions tant intensament brillants!!!
    una abraçada!

    ResponElimina
  13. uaU! És curiós però això d'adormir-te abraçat a algú és algo inexplicable, i tu ho has aconseguit transmetre!

    ResponElimina
  14. Bufff...Jo ja m'hi trobo...Amb el teu permís, no et destorbaré!
    Preciós!

    ResponElimina
  15. uuuooooohhhh
    fa venir ganes de...
    abraçar fort algú!

    ResponElimina
  16. Que tendre, que bonic, i deixes que s'adormi dolçament, ai quin goig!

    ResponElimina
  17. OoOoOoO!!!

    M'ha agradat molt ^^

    De vegades en la foscor hi pots veure més coses que no pas a plena llum del dia... I fins i tot les pots gaudir més.

    Una abraçada! Quin talent noi! Expressar sentiments amb paraules i fer que arribin a la gent costa, perquè ni un sentiment ni una paraula es poden tocar, ni palpar. I fusionar les dues i coses i a més a més fer posar els pèls de punta és tota una proesa! felicitats!

    ResponElimina
  18. Totalment d'acord amb en Barbollaire, Sensefersoroll i l'Eudald :)

    És preciós, poeta!!!

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris. Carai, sembla que el que més us ha impactat ha estat el tema dels peus, a veure si seré l'únic fetitxista que li agraden... Però bé, això, que gràcies per les paraules tan maques que em dediqueu.

    Jordi, cites un dels plaers més grans que hi ha, el fer alguna cosa al llit que fa que hi hagin crits i rialles, són moments d'altíssima intimitat.

    Neopoeta, i per què no escrius tu això per algun noi?

    Mossèn, esperava per part seva algun comentari sobre pits i culs...

    Txell i Boira, gràcies pels elogis, però no sabeu el que us perdeu amb això del contacte dels peus, a mi m'encanta!

    Barbollaire i Yeral, poetes consagrats, encara que les vostres formes són diferents, dieu el mateix. Permeteu-me la humilitat de no anomenar poesia els meus escrits, faig el que em surt, i si us ha agradat, em dono per més que satisfet.

    LluNa, pot ser realitat, però en cap moment he dit que ho sigui. Ara, tots hem passat per moments de contacte entre cossos, i no cal que digui el que penso, oi...?

    Shadow, la foscor és màgica. Si ell ja no hi és, busca-li ràpidament un substitut per viure algun moment com el que he escrit.

    Gràcies Zinc!

    Terra, jo també hi entro amb els peus força freds, però atacar l'altre en aquest primer moment reconec que és un crim, cal que s'atemperin una mica primer, si no pots rebre un calbot...

    Mercè, jo no sé per què, però solc tenir el cos força fred. Serà que l'escalfor va per dins... ja m'entens.

    Musa, veritat no sé, però temptador és.

    Sense fer soroll, per dormir jo necessito una miqueta d'espai. Si no, puc fer moltes coses, però dormir no.

    iruNa, són moments per gaudir segur, però en cap moment no em referia a plaer sexual (no sé si tu si), el que volia descriure era un moment de molta intimitat, però sense intencions que desencadeni en res més. Aquesta és la grandesa d'un moment així. El sexe de vegades es pot deixar de banda.

    Gràcies Trillina, si us ha arribat una sensació agradable, ja en tinc prou.

    No destorbes Joana, t'hi apuntes? Que no, que no, que és broma!

    Doncs vinga Eudald, busca algú ràpid, i calça-li una bona abraçada, que segur que ho agrairà.

    Zel, espero que la noia del relat no pensi que li toco els pebrots i no la deixo dormir...

    Laia, que em faràs posar vermell! Gràcies, escric com em surt, i com he anat dient, m'alegro que us arribi ni que sigui una petita part del que voldria transmetre. Els vostres comentaris em serveixen per saber que almenys una miqueta si que transmeto.

    Elur, fas quatre comentaris en un, citant paraules d'altres. Gràcies, però amb alguns que han comentat per aquí i tu mateixa, dir-me poeta és gairebé faltar-vos al respecte.

    ResponElimina
  20. Molt tendre... i quina dona no li agradaria que li escriguessin un text així? Peètic, si senyor, poètic.

    ResponElimina
  21. No havia passat mai per aquí, però vinc d'un altre bloc que també visitava de nou. M'ha agradat el darrer post, la conversa amb el nen, i aquest m'ha semblat preciós. Com ja ha dit tothom, això és poesia pura. Saber explicar això tan i tan bé diu molt de la teva sensibilitat. Et felicito!
    Ah, pel que fa al post on parles de naconalisme espanyol, absolutament d'acord amb la teva opinió.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.