dimecres, 23 de gener de 2008

Relats conjunts, Escapant de la crítica

El noi que s'assembla al Leonardo DiCaprio és una mica penques, però té el cor robat a les senyores del veïnat. De totes és coneguda la seva afició a entrar a les cases d'amagatotis, i emportar-se alguna cosa. No deixa de ser un lladregot com qualsevol altre, però té encant, i això prou que ho saben totes, ja que les ensabona ben ensabonades amb les seves paraules meloses i els seus poemes improvisats.

Cap no se li resisteix, i ell prou que ho sap. La seva facilitat de paraula l'ha tret de més d'un embolic, i les senyores fins i tot deixen les finestres obertes perquè ell entri i surti. Es creu capaç de tot, i es sap amb un do que no està a l'abast de qualsevol, i menys d'un poca pena com ell. Però dia rere dia tempta la sort i frega els seus límits. Ja no en té prou d'ensabonar les senyores i obtenir-ne la seva gràcia (i més d'un bé material), ara s'ha encapritxat de la filla del forner. Amb la barra que el caracteritza, a començat a seduir-la, i la noieta prou que li segueix el joc. Sa mare sap que ell la ronda, però a ella també la té entabanada, i no li fa res, perquè és un noi tan agradable... Poc es fixa en que és un vulgar pispa i un vividor.

Però avui la sort li canviarà, i ell encara no ho sap. Com té per costum, surt per la finestra de cal forner després d'haver fet de les seves, però la cara li canvia en veure que aquest l'espera a fora amb un corró a la mà. I no està sol. Un parell de companys l'acompanyen, i tots tres exhibeixen somriures amenaçadors. Han estat esperant aquest moment. Aquest cop, el noi que s'assembla al Leonardo DiCaprio no se'ls escaparà. Pot ensarronar les seves dones, però a ells no els fa cap gràcia, ni tant sols se l'escoltaran. A aquest nano se li ha acabat el joc. Avui rebrà una pallissa que li traurà les ganes de seguir entrant a les cases.


Una nova proposta de Relats Conjunts.

27 comentaris:

  1. I no vols dir que després de la pallissa, baldat i masegat, marxarà a un altre poble on una senyora, veient-lo desvalgut i atonyinat, me'l cuidarà i tot tornarà a començar?

    Bona història.

    ResponElimina
  2. Un relat amb la qualitat i la poesia a la que ens has malacostumat, company... Altíssima!

    Genial, XeXu, genial...

    Ah! I moltíssimes gràcies per anar passant per casa. És un autentic honor.
    Una abraçada, de tot cor ;¬)

    ResponElimina
  3. Molt original! El penques del Dicaprio que les ensabona, i elles que és deixen ensabonar...

    Molt bo!

    ResponElimina
  4. trist final el seu...però amb el sabor de l'èxit!

    ResponElimina
  5. jajaja Leonardo dicaprio! Que bo! veus, no hi havia caigut....

    Mmm que t'ha enganxat alguna cosa aquest noiet? És que mentre llegia el primer paràgraf...

    [...]té el cor robat
    a les senyores del veïnat

    [...]però té encant,
    i això prou que ho saben totes,
    ja que [...]paraules meloses
    i els seus poemes improvisats.

    No sé, m'ha semblat com si tingués música! Com un poema redactat! Ai ai ai que ens vols ensabonaaaaar??? :P

    Per cert, m'ha agradat molt ^^

    ResponElimina
  6. jajaja, pobreeeet, amb aquesta carona que fa! Bé, qui juga amb foc ja sap...
    Bon relat, XeXu, felicitats!

    ResponElimina
  7. Ningú podrà amb ell... ni la pallissa que li clavin...

    ResponElimina
  8. Molt bo, sortir d'un quadre per entrar per una finestra... també penso que la pallissa no acabarà amb ell!

    ResponElimina
  9. Molt xulo, Xexu, m'ha agradat la idea i he disfrutat molt legint el relat, m'has traslladat a algun any del segle XVI, a un poble francès o italià...

    Felicitats!

    ResponElimina
  10. S'assembla al Di Caprio?? fot-li fort!!!!!!!!!!!!!!!!!! (nom grada gens el dicaprio)

    Molt bo el relat, nen. Molt bo!!!!

    Bona nit!

    ResponElimina
  11. Quin poca pena! M'ha agradat molt el relat però escolta, no ens deixes en gaire bona consideració a les dones eh!? tant fàcils d'engatussar per una cara bonica i unes paraules agradables... que no totes sóm així!! Val, ho sento, m'ha sortit la vena feminista.jeje
    una abraçada!

    ResponElimina
  12. Uns engatussen i els altres es deixen engatussar...
    La vida no és gens diferent a aquest relat...
    Felicitats!

    ResponElimina
  13. ja em fan mal tots els "huesos" ... salut

    ResponElimina
  14. osti, no m'hi havia fixat en que s'assembla al DiCaprio ! Ja,ja, bona pensada i una bona història.

    ResponElimina
  15. molt bona la historia però que es això dels relats conjunts?

    ResponElimina
  16. leonardo di caprio? vaja, vaja...

    ResponElimina
  17. M'ha agradat molt el relat. El teu nen no és de museu sinó tot el contrari :p
    Salutacions!

    ResponElimina
  18. jeje ...no sé perquè però els trepelles sempre tenen bona reputació entre el sector femení! Bon relat!

    ResponElimina
  19. L'únic que no m'agrada és la pallissa que li fotaran.... per passar una estona de plaer. No saben el que es perden!! Me'n vaig a defensar-lo!!
    Salut!!

    ResponElimina
  20. jajajajaja!! té una retirada molt molt questionable a en DiCaprio, eh? XD m'ha agradat molt el relat, felicitats!

    ResponElimina
  21. Tens raó, sembla en Di caprio espantat. Bon relat i amb un argument del tot inesperat

    ResponElimina
  22. Que bo, noi, que bo. M'ha divertit i ja m'imaginava el beneit amb la surra a sobre!!!! Gràcies pel relat. Petons.

    ResponElimina
  23. ei, m'ha agradat.. jo també penso que s'assembla lleugerament al diCaprio (cosa que d'altra banda no sé si és gaire bona per a ell xD)

    m'ha agradat molt la història! i sobretot que empréssis la paraula corró .. xD m'ha recordat als Bububobs.. no sé pq.. el Cornèlius? no, algú altre.. perseguia els nanos amb un corró, no?
    mm.. ves a saber :P

    petonets

    ResponElimina
  24. Moltíssimes gràcies a tots els que heu passat per aquí i heu volgut deixar un comentari, us estic molt agraït, i m'alegro que el meu relat us hagi agradat. No perdo mai l'ocasió de dir que la iniciativa Relats Conjunts em sembla d'allò més enriquidora, i sempre intento llegir-me totes les aportacions, perquè val la pena, hi ha un nivell molt alt. Ja espero amb candeletes el següent relat.

    I com no, donar la benvinguda al Bona nit als que em visiten per primera vegada, oriol, roc i tocat del cargol, encantat de tenir-vos per aquí.

    ResponElimina
  25. Ben pensat. Als homes que ens foten les dones bé se'ls ha de donar un escarment. Per a barra, la del forner!

    ResponElimina
  26. Molt bo! M'ha agradat molt. La pallissa se la mereix,però segur que se'n pensa alguna per sortir.se'n.
    Gràcies per passar per el meu reconet.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.