Relats conjunts, Escapant de la crítica

El noi que s'assembla al Leonardo DiCaprio és una mica penques, però té el cor robat a les senyores del veïnat. De totes és coneguda la seva afició a entrar a les cases d'amagatotis, i emportar-se alguna cosa. No deixa de ser un lladregot com qualsevol altre, però té encant, i això prou que ho saben totes, ja que les ensabona ben ensabonades amb les seves paraules meloses i els seus poemes improvisats.

Cap no se li resisteix, i ell prou que ho sap. La seva facilitat de paraula l'ha tret de més d'un embolic, i les senyores fins i tot deixen les finestres obertes perquè ell entri i surti. Es creu capaç de tot, i es sap amb un do que no està a l'abast de qualsevol, i menys d'un poca pena com ell. Però dia rere dia tempta la sort i frega els seus límits. Ja no en té prou d'ensabonar les senyores i obtenir-ne la seva gràcia (i més d'un bé material), ara s'ha encapritxat de la filla del forner. Amb la barra que el caracteritza, a començat a seduir-la, i la noieta prou que li segueix el joc. Sa mare sap que ell la ronda, però a ella també la té entabanada, i no li fa res, perquè és un noi tan agradable... Poc es fixa en que és un vulgar pispa i un vividor.

Però avui la sort li canviarà, i ell encara no ho sap. Com té per costum, surt per la finestra de cal forner després d'haver fet de les seves, però la cara li canvia en veure que aquest l'espera a fora amb un corró a la mà. I no està sol. Un parell de companys l'acompanyen, i tots tres exhibeixen somriures amenaçadors. Han estat esperant aquest moment. Aquest cop, el noi que s'assembla al Leonardo DiCaprio no se'ls escaparà. Pot ensarronar les seves dones, però a ells no els fa cap gràcia, ni tant sols se l'escoltaran. A aquest nano se li ha acabat el joc. Avui rebrà una pallissa que li traurà les ganes de seguir entrant a les cases.


Una nova proposta de Relats Conjunts.