dilluns, 7 de gener de 2008

Records en una motxilla

El dia de Reis vaig tornar a casa els pares per fer els tradicionals rituals d'aquest dia. Tot i que ara ja som grans, seguim fent el mateix procediments d'esperar a estar tots junts a obrir els regals, i després fer la ronda de cases per anar recollint el que ens regala la família, fins arribar a la casa on es fa el dinar. Encara entre paquets i paper de colors, ma mare em va portar una motxilla que es veu que havien desenterrat de no se sabia on, una motxilla meva de quan anava a l'institut, i als principis de la facultat. Em va dir que mirés què hi havia dintre, que la volia rentar. Aquí va començar una estona de sorpreses i de retrobaments. Tinc tendència a guardar coses, de vegades em passo.

Per exemple, vaig trobar una sèrie de notetes que ens passàvem a classe el darrer any d'institut. Incunables, diria jo. Déu n'hi do les animalades que ens escrivíem. Va acabar a la paperera. D'aquella època no en queda res, i ningú no ho llegirà.

Hi tenia més coses. El meu cubilet amb els daus per jugar al kiriki, joc que omplia les hores mortes dels primers anys de carrera (i algunes que no haurien d'haver estat mortes). Dins hi havia un collaret que algú em va regalar una vegada, fa moltíssims anys. També hi vaig trobar una cartera de l'època, i dins, molts records. Fotos de carnet de diferents edats, i també fotos d'un parell d'ex, que no sabia on havien anat a parar. Moltes entrades de cine, factures, paperets amb telèfons... de tot una mica. I és que la meva cartera sempre acaba plena de merda, per dir-ho clar, però en aquest cas, va ser una troballa que em va portar moltíssims records. Més d'un cop se'm va il·luminar la cara en transportar-me a aquells temps, i reviure fragments de la meva història, que tot i petita i poc emocionant, comença a ser extensa.

21 comentaris:

  1. Ostres, que maco això de retrobar coses dins una motxilla! és de pel·lícula.. Bé, no, el que surt moltes vegades és allò d'enterrar una capsa amb coses i anys després anar a veure si encara hi és...

    Uiii que és això de passar-se notetes a classe? mal fet mal fet! [Ara es fa via bluetooth i no en queda rastre, hehehe...]

    jo també sóc de les que guarda les entrades de cinema ^^... les poques vegades que hi vaig!!

    Doncs me n'alegro molt d'aquest viatge en el temps!!

    ResponElimina
  2. Alguna vegada m'ha passat alguna cosa semblant al que dius. Fotos, cassettes...És com fer una troballa arqueològica! Fa il·lusió recordar-ho oi?
    Fa anys anava sovint al cine i guardava totes les entrades, després, amb el temps, en trobar-les les he acabat llençant, que ja acumulo, millor dit, acumulava, prou coses. Intento fer sel·lecció per no guardar més del compte però és difícil perquè penso que hi ha coses que em farà gràcia trobar d'aqui a uns anys, així que he de ser sel·lectiva amb el que guardo.
    Veig que ha estat tot un retorn al passat.

    T'agrada jugar al kiriki? El Rankor em va ensenyar, és divertit. Amb els daus i les cartes oblido les normes desseguida, abans de fer una partida m'han de refrescar la memòria!

    ResponElimina
  3. què deuen tenir aquestes dates que ens fan desenterrar o trobar motxilles?

    serà l'esperit nadalenc? ;)

    ResponElimina
  4. Que bonic és retrobar coses d'altres èpoques. Com diu la Terra es ben bé com una troballa arqueològica. Quans records!

    Salut!

    ResponElimina
  5. Encara que ho llencis, és bonic haver-ho trobat. Clar que si ho llences ja no ho trobaràs mai més! Però jo sóc de llençar. A vegades també m'agrada retrobar coses però en general llenço molts papers i records materials dels moments.

    ResponElimina
  6. Ostres, aquestes troballes són com un regal del passat!

    ResponElimina
  7. Jo també sóc de les que guarden moltes cosetes i quan les trobo em surt un somriure pensant tot el que em recorden.

    Quina sort d'haver guardat la motxilla i sobretot d'haver-la trobat i disfrutat!

    Un petó

    ResponElimina
  8. Encara que sigui 8 de gener, et desitjo un feliç any.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Bon any Xexu!! Que els records i la força que tenen t'acompanyin a més de la il·lusió i les ganes per acomplir nous objectius i nous propòsits!!
    Una abraçada... des d'Alemania (again).

    ResponElimina
  10. Oh! Jo també soc de guardar-ho tot, i quan faig neteja...de vegades es troben coses molt interessants. Només espero que no acabés tot a la paperera, és genial poder guardar petits fragments de nosaltres.

    ResponElimina
  11. Un regal magnífic.
    Espero que et portés bons records ;)
    Salut i força!

    ResponElimina
  12. remember gueeen... mola! pero de tan en quan també està be "enterrar" algunes coses i ja seran retrobades al seu moment...

    ResponElimina
  13. Una gran troballa, aquestes coses sempre fan gràcia.

    Però... què és això de tirar les notes que us passàveu a classe??????? Encara que diguis que no queda ningú, a que et va fer gràcia trobar-les i llegir-les? Doncs si tens lloc, per què no guardar-les, que algun altre dia et tornaran a fer gràcia?

    ResponElimina
  14. ai els records... sns ells sembla q no tinguem historia.

    ResponElimina
  15. T'adones que el temps passa volant...

    ResponElimina
  16. A vegades, trobar algunes coses fa gràcia... a vegades tornes a reviure-ho tot... jo, ho acabo llençant tot, perquè m'agrada i alhora em fot ràbia, dec ser rara.
    Que puguis anar sumant records durant molt temps, Xexu!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Jo guardava totes les entrades dels concerts, i l'altre dia fen neteja me les vaig trobar, i vaig flipar,havia oblidat la mitat dels concerts que havia anat.
    Memòria selectiva o massa alcohol.

    ResponElimina
  18. Justament per aquest motiu sempre ho guardo tot. Perquè la majoria d'objectes que ara ens semblen insignificants, amb el pas dels anys, van adquirint una importància especial ja que tenen la virtut de transportar-nos en el temps i fer-nos reviure un present que ha quedat oblidat al passat.
    A mi m'encanta fer aquest exercici i de fet tinc moltes caixes plenes de tonteries de quan era petita i adolescent i alguna vegada, quan he estat nostàlgica, les he obert i m'he endinsat en un món de records, vivències i experiències fascinant.
    I és que el més bonic d'això és constatar que t'havies oblidat completament d'aquell objecte insignificant... però retrobar-lo és com retrobar una petita part d'aquell tu que eres abans.
    Però davant d'això sempre em plantejo la mateixa pregunta i mai hi trobo la resposta. Val la pena guardar caixes i caixes de coses inútils que ni recordes que existeixen només pel plaer d'obrir-les de tant en tant i recordar? Hi ha una part de mi que pensa que no, que només serveix per omplir la casa de "trastos"... però hi ha una altra part que es resisteix a abandonar aquells objectes que l'han acompanyat durant moments importants...
    Buf, quin comentari... i a sobre no t'he parlat dels reis! Res, només et volia dir que m'alegro que, malgrat ser tots adults, continueu respectant la tradició de passar casa per casa a obrir els regals... en deus tenir molts eh punyetero?!!?
    Bé, ja callo... i perdona la divagació XeXu!!

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies a tots i totes per passar per casa i deixar els vostres comentaris.

    Laia, quina gràcia m'ha fet això de que ara les notetes a classe es passen per bluetooth, quin riure. Ja és ben bé que tu i jo som de generacions diferents.

    Terra, el problema de les entrades de cinema és que amb el temps s'esborren, i és clar, tenir tota una col·lecció de paperets en blanc, tampoc no fan bo de guardar, oi? Però en el seu moment tenia sentit, i això és el que compta. Si que jugava molt al kiriki, però cadascú té les seves normes. Nosaltres sempre dèiem que jugàvem a 'kiriki espectacle'.

    Jordi, em sembla que te'n fots de mi. Esperit nadalenc? Ja ni me'n recordo que va ser Nadal. I mira, la motxilla va aparèixer per motius que res tenien a veure amb això, més aviat tenien a veure amb que un ordinador es va fondre i el van haver de canviar.

    I tant, yourwinter, hi ha coses que trobes i et posen cara de tonto. D'altres no tant...

    No ho vaig llançar tot, Carme R, només un munt de paperets que ja no tenien sentit. Guardo tantes coses que encara me'n queden moltes per aparèixer, això està clar.

    Doncs mira Dan, el post anava una mica per aquí, que era molta casualitat que això em caigués a les mans el dia de Reis.

    Shadow, ja me'n sortiran de cosetes, ja. Tinc la impressió que m'aferro a cada moment perquè no s'esborri perquè de vegades he arribat a guardar cada cosa...

    Nosotras, bon any per tu també.

    Yeral, aviat serà moment d'afegir a la memòria tota una altra sèrie de records, i començar a acumular-ne de totalment nous.

    No tot va acabar a la paperera, Boira. De fragments de mi en guardo de totes les èpoques, ja aniran sortint.

    Uribetty, alguns si, se'm van dibuixar diversos somriures, t'ho asseguro.

    Y, cada cop que faig troballes d'aquestes, acabo llançant-ne una part, però sempre hi ha coses que conservo, de tal manera que, en un futur, quan ja no recordi la troballa aquesta de la motxilla, tornaran a aparèixer, i tornarà a ser una gran sorpresa.

    Potser tens raó, Llum, però no vaig reconèixer el XeXu actual en aquelles notes, eren altres èpoques, i com dic, em queden molt i molt lluny. En tot cas, ara és tard, perquè van anar a la paperera.

    Déjà, la nostra memòria és molt extensa, però igual que un ordinador, tenim en capes superficials només les coses més útils, per no saturar-nos, i moltes altres les enterrem. Quan uns paperets, un detall, un so o una olor ens desperten un record, aquest aflora i el revivim intensament. És tan maco que sigui així...

    No saps el que has dit Joana, aquesta no és la millor època perquè m'ho recordis...

    Elur, hi ha molts records agredolços, o simplement que en un primer moment ens transporten a una altra època i ens agrada, però després veiem que en aquella època potser no era tot tant maco. Tendim a recordar el passat com un lloc millor, i no pas, no sempre és així ni molt menys.

    Baldric, jo no sóc massa de concerts, i dels que he anat me'n recordo, o això crec. Però és clar, si anaves a molts concerts, normal que també se t'oblidin, no cal atribuir-ho a l'alcohol... o si? En tot cas, memòria selectiva segur.

    Un comentari magnífic iruNa, el podries desenganxar d'aquí i fer-ne un post, que jo comentaria gustós. D'alguna manera, guardar cosetes i saber on les tens, per poder-hi recórrer quan sigui, és com fer un a part en la nostra memòria. Si, ocupen espai a casa, però no n'ocupen al cap, perquè les tenim allà, i en veure-les és com si les tornéssim al cap a fer la seva funció. A més, estic molt d'acord amb que coses insignificants guanyen importància amb el temps, m'encanta com ho has dit. Per exemple, aquell petit objecte que tenies durant una relació, al que mai paraves atenció, però que al llarg dels anys, i sense remei, cada cop que veus et recorda a aquella persona. Va, anima't a fer un post sobre això, que podria seguir contestant-te i no acabaria mai. I de reis no creguis, tampoc em van regalar tantes coses, però calerons si.

    ResponElimina
  20. Em costa molt poder-te escriure, no per perdua de tacte als dits sinó perquè no s'ha m'obre el teu bloc.
    Bé avui he pogut.
    Jo,on trobo coses inaudites és a la motxilla de la meva filla gran quan l'haig de rentar, l'altre dia fent neteja vam trobar dins una bossa d'estiu un mitjó d'hivern d'aquells d'anar sense sabatilles per casa, però ara el que cal és trobar la parella del mitjó...on carai el deu tenir.

    ResponElimina
  21. Gràcies Rosa per la teva dedicació a entrar al meu blog, no sé per què no hi pots accedir, però gràcies. M'ha fet molta gràcia el teu comentari, crec que tots de petits (i no tant petits) hem tingut algun que altre expedient X amb les nostres motxilles. Segur que tu també n'havies fet alguna.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.