diumenge, 6 de gener de 2008

Perdre

Ja que l'altre dia parlava de jocs, ara m'ha vingut al cap un tema relacionat, que de vegades he hagut de patir. La meva vida és una competició constant, contínuament m'adono que estic competint, ja sigui inconscientment o conscient. Això pot estressar a algú, però generalment passa desapercebut. Sobretot, perquè sé perdre. En jocs, en esports, en la competició que sigui, sempre intento fer-ho el millor que sé per guanyar. Però quan em toca estar del cantó dels perdedors, tampoc no passa res. I no passa res, perquè sóc conscient que pot passar, que es pot perdre, i la majoria de vegades no m'hi jugo res. O si, perquè també m'agraden les juguesques, però en les que faig mai m'hi va un gran perjudici, en tot cas, alguna cosa simpàtica que hauré de fer per l'altre.

No entenc la gent que no sap perdre. El pitjor de tot, és posar-se tonto quan estàs jugant o competint entre amics. Cal ser el millor en tot? Crec que no. Uns dies guanyen uns i d'altres uns altres. I tots contents, perquè la finalitat de cap competició o juguesca que es fa entre amics no hauria de ser la d'esclafar els altres, sinó divertir-se i intentar batre el que sigui millor en aquell moment. Entre amics, jo vull guanyar com sempre, però si no sóc jo, que sigui un altre. Però també demano un mínim d'humilitat quan es guanya, perquè n'hi ha que t'ho refreguen per la cara un munt de temps. Això és no saber guanyar, ni saber perdre. No li trobo el sentit. Es diverteixen més així, fent mofa dels vençuts, que no pas gaudint de la seva companyia i del plaer de competir? No respon això a alguna mena de complex? Sincerament, davant d'algunes actituds, se'm passen les ganes de fer res.

13 comentaris:

  1. Un gran tema XeXu!! el saber perdre.. i el saber guanyar, en definitiva, saber jugar!
    Les competicions són constants en la nostra vida quotidiana i moltes vegades no sabem encaixar les pèrdues del tot bé, tot depèn del que ens hi juguem, com has dit. Però les competicions entre amics són una altra cosa ben diferent, són jocs que es fan per divertir-se i com a tals no haurien de despertar actituds com les que descrius. Aquestes són una mostra de que la persona té algun problema... quantes vegades no hem sentit la típica frase de: "és que s'ho agafa massa a pit"? doncs això és no saber posar les coses al seu lloc... Bé, no cal que et digui que estic totalment dacord amb el que dius no? jeje... jugar amb aquestes persones fa que se't passin les ganes de compartir la compatició!!
    una abraçada i bona nit!

    ResponElimina
  2. Saber guanyar i saber perdre.... Realment, per gaudir dels jocs cal saber triar els companys i els competidors. Igual que a la vida.

    ResponElimina
  3. A mi m'agrada jugar, no és que sigui competitiva, però m'ho passo bé, tinc bon perdre, de fet, més em val, perquè acostumo a perdre sempre, jeje. Però em passa com a tu, no suporto la gent que no sap perdre, i si són amics, doncs no ho entenc, perquè és lo que tu dius, jugues per passar-t'ho bé, i no per acabar malament.

    ResponElimina
  4. Passa el mateix amb els Reis, no sempre portaran tot alló que has demanat. I s'ha de saber acceptar que, potser, no ens portem tant bé i no ens ho mereixíem tot. S'ha de saber acceptar la mica de carbó que sempre ens ha de tocar.

    ResponElimina
  5. weno es un signe d'immaduresa no saber perdre ni guanyar. Jo crce molt en la humiltat i no m'agrada gens la superioritat, l'arrogancia... Tb s'apren del q no vols ser, veient els altres.

    ResponElimina
  6. Jo sóc de les que no vol perdre ni a les caniques. Bé, si jugo amb algun nen petit, potser em deixo guanyar, però si jugo amb un igual, "al enemigo, ni agua!"

    Però, al mateix temps, m'agraden les competicions amistoses, on quan has guanyat (o perdut) no passa res, on la única tensió que hi ha és la brometa que li faràs a l'altre si el guanyes (o que sentiràs la mateixa brometa de que ets molt dolenta fins que tornis a jugar i puguis guanyar).

    No sé de quin cas estàs parlant, però jo he rigut, i s'han rigut de mi, només per perdre o per guanyar en competicions entre amics. I ho hem recordat anys i anys. I ara em recordes algú amb qui sempre tenim una competició d'aquest estil, i a vegades fins i tot fem algun comentari amb una mica de mala llet. Però tots dos sabem que és broma.

    A vegades, i només a vegades, el que un entèn com una broma, pot fer que un altre es senti atacat, o que cregui que l'altre no sap guanyar o perdre.

    I perdona que et porti la contrària. Els típics comentaris del post anterior, el dels que sempre tenen les preguntes fàcils, etc., es poden entendre de moltes maneres, depèn de l'humor d'uns i dels altres, i a vegades les bromes poden portar mals entesos.

    O potser és que no sé guanyar i perdre. A saber.

    Sento el comentari-post. I encara no he dit tot el que volia dir, però ja m'estic extenent massa.

    ResponElimina
  7. Aquest és un tema pelut, encara que no ho sembli, a mi el que m'agrada per damunt de totés jugar, si de joc va la cosa. Sóc una addicta a la botifarra, i m'està malament dir-ho, però es veu que en sé molt, bàsicament perquè m'hi fixo. Doncs he deixat darrerament de jugar-hi havent dinat amb col.legues de cole, perquè hi ha gent que no sap ni perdre ni guanyar, o t'ho refreguen per la cara i es fan els amos mentals de l'estratègia, o ploren com bogets per tenir mal joc. Què coi, juguem, i si perdem, doncs això, a jugar. Bona idea per un post, calla que me l'encomanes i avui és un bon dia...tothom juga... bé, malhauradament no tothom. Petons.

    ResponElimina
  8. Hi estic d'acord. Hi ha gent que s'emprenya com una mona quan perd en qualsevol joc. Jo no tinc mal perdre així que no em suposa cap problema. De fet, si jugar vol dir voler passar-s'ho bé, ells s'ho perden, i malament si ens ho fan pagar als altres.
    Molt pitjor si passa entre amics.
    Tan important és saber perdre com saber guanyar.
    Com a tu, m'agrada fer juguesques amb alguna cosa divertida, tot i que no en faig quasi mai.
    Bona nit!

    ResponElimina
  9. Porto una estona intentant trobar les paraules pel comentari però no les trobo. És un tema delicat. El saber perdre, com el saber guanyar és una cosa complicada tant en el joc com en el dia a dia... El temps i les experiencies ens ensenyen a trampejar-ho amb un minim de dignitat, crec jo.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots per passar per aquí i comentar.

    iruNa, dius una cosa que està molt bé, 'saber jugar'. Crec que amb això ja està inclosa la resta. Jugar és això, passar-s'ho bé, i posar-se de certes maneres, crec que no toca. Però cadascú és com és, i fins i tot aquestes actituds s'han d'aprendre a respectar.

    Dan, paraules sàvies les teves. El que passa és que quan jugues amb amics, pressuposes que tant els companys com els competidors estan ben triats.

    Doncs és clar, Boira, és que per acabar malament més val no començar. Reconec que algun cop ho he fet, he preferit no jugar perquè sé com s'acaba el tema. Però bé, rarament he vist que arribi la sang al riu. Rarament...

    Jordi, un bon símil. Si ens toca carbó, doncs a aguantar-nos, que potser el proper cop ens tocaran regals.

    Doncs estic molt d'acord amb tu, Déjà. Jo també intento ser humil i no presumir mai si guanyo, ni posar-me a fer morros si perdo, és clar. Però quan s'ajunten en una competició un així i un altre que és tot el contrari, pot arribar a ser força desagradable per qui s'ho menja...

    Llum, ja està bé que donis una visió una mica des de l'altre cantó. No puc negar que potser tens raó, i que potser tinc la pell molt fina en algunes circumstàncies, però no m'agraden aquestes situacions. Fer una mica de broma està bé, però trobo que cal saber parar també. I sobretot, no posar-te com una fera quan perds, quan a més, ningú no t'està dient res perquè rabiis.

    Per altra banda, les típiques bromes que deia a l'altre post, són només això, bromes. Em va fer gràcia posar-ho ja que és una constant que tot equip perdedor del trivial en deixa anar alguna d'aquestes, es pot dir que ens surt instintiu gairebé. És una tradició, i no fa cap mal dir-ho, a menys que ho estiguis dient i t'ho creguis realment. Llavors és que estàs una mica paranoic.

    Zel, has captat perfectament la idea, i tant, justament era això el que volia dir. Per què no dedicar-se a jugar i prou? Per què haver-se de capficar tant?

    Terra, potser ser tant competitiu que has de guanyar a tota costa és molt contraproduent, perquè no gaudeixes realment del joc ni de la companyia, i si no guanyes, encara pitjor, perquè acabes malcarat. Quina pèrdua de temps, no?

    Trillina, a la vida també s'ha de saber encaixar les victòries i les derrotes, però les victòries de la vida, a mi m'agrada celebrar-les més, en companyia dels que m'estimo, és clar.

    ResponElimina
  11. Crec que ets un bon company de joc. Saber guanyar i saber perdre, a mi les dues coses em semblen senzilles, però hi ha qui no sap fer-ne cap de les dues. Divertir-se és el més important.

    ResponElimina
  12. Jo també he jugat al trivial, aquestes festes. I també vaig perdre. Però no vaig dir ni una sola de les coses aquestes de les preguntes fàcils, etc. Això sí, vaig sentir a gent que ho deia. I al final ja cansava. Per això ho deia. Perquè jo sempre faig broma, però hi ha un llindar. I el llindar no és el mateix per tothom. De fet, no és el mateix ni per una mateixa persona en dies diferents. Suposo que la gràcia està en saber quan és hora de plegar.

    ResponElimina
  13. Carme R, és clar, el més important és divertir-se, i guanyar o perdre, entre amics, no hauria de tenir massa importància. No ens hi va res, oi?

    si estem d'acord, Llum, fer una mica de mofa del vençut és comú, i en el cas del trivial, dir aquestes frases que deia per part del mateix també és tradicional, però la gràcia està en saber parar, perquè ningú no en surti malparat, ni el vençut fastiguejat ni el guanyador com un pedant.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.