dimecres, 30 de gener de 2008

Monzó, segona oportunitat

Fa un temps vaig fer aquest post parlant d'en Quim Monzó i el llibre El perquè de tot plegat, potser alguns el recordareu. El cas és que us vaig manifestar els dubtes i les sensacions que em va generar el llibre i la manera d'escriure de l'autor, unes sensacions estranyes que a hores d'ara encara no sé definir. Vaig demanar consell a tothom que me'n pogués dir alguna cosa, i seguint les recomanacions, vaig optar per comprar Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, després direu que no us faig cas!

Després de llegir-lo, les meves sensacions continuen igual d'indefinibles que abans. M'ha semblat diferent, i no negaré que alguns relats m'han agradat més que els de l'altre, però hi ha finals inesperats i inversemblants que per mi els fan perdre tota la gràcia. No sé què em passa amb aquest home, que em costa. No acabo de trobar-li el punt, i mira que m'enganxo, perquè el llibre me l'he llegit de seguida també. Però com em va passar l'altre cop, el fet de llegir-me el llibre d'una tirada no fa que em quedi amb el regust d'haver llegit una gran obra. Ha d'haver-hi alguna paraula per definir el sentiment que em genera. Si algú la sap, que no dubti a dir-me-la.

Per cert, sabeu que hi ha una pel·lícula de El perquè de tot plegat? És del Ventura Pons, i són quinze esquetxos de quinze relats del llibre. Són relats amb imatges, i crec que guanyen força. La pel·lícula està plena d'actors reconeguts de l'escena catalana, i els guions són calcats als relats, pel que en puc recordar. Les imatges i els personatges ajuden a fer més entenedor el llibre, i per aquells de vosaltres que us agrada Monzó, que ja vaig veure que no éreu pocs, us recomano que hi feu un cop d'ull. Aquí us deixo un vídeo d'un dels esquetxos que he trobat al Youtube, que no és el millor, però és el que hi ha.


22 comentaris:

  1. A mi tampoc m'acaba de fer el pes en Monzó... i el llibre tampoc em va acabar d'agradar... però a Frankfurt tot i embolicar-se una mica amb el discurs,no va estar pas malament...

    ResponElimina
  2. Fa uns dies em vaig llegir aquest mateix llibre i bé, em van agradar alguns contes, tot i que és cert que tampoc vaig trobar que fos una gran obra de lectura indispensable. De tota manera, és cert que alguns dels contes em van semblar molt encertats, complets i força originals i crec que aquest estil narratiu no és gens fàcil, per aixo considero que llegir Monzó val la pena, encara que no sigui tan bo (pel meu gust) com ens fan creure. Un petonet!!
    PD:_ El discurs de Frankfurt síq eu crec que va ser molt bo!

    ResponElimina
  3. La paraula que et cal, ves, doncs no ho sé. Perplexitat potser?

    ResponElimina
  4. Jo més que perplexitat tinc la sensació que no m'acaba d'arribar, com si llegís, (prou depressa també i sense avorrir-me ni cansar-me) però no em diu res. Com aquest vídeo... igual... no sé què pretèn amb això. Em deixa indiferent. No va per a mi.

    ResponElimina
  5. et confeso que a mi Monzó també em costa molt i per més que ho he intentat, no he aconseguit entrar en el seu univers. Això sí, la pel·lícula de Ventura Pons "El per què de tot plegat?" és excel·lent.

    ResponElimina
  6. A mi la peli tampoc em va matar massa. Estic d'acord amb aquesta sensació que et deixa el Quim Monzó, a mi em deixa que no se que opinar, perquè m'ha agradat, però...

    ResponElimina
  7. Si et serveix d'alguna cosa crec que el pròxim llibre que podries llegir és Guadalajara. Per a mi és el millor de tots els que ha escrit el Monzó. I això no vol dir que els altres no siguin bons, eh :)

    Potser soc poc objectius doncs va ser el primer llibre que em vaig llegir de Monzó. I pensar que va ser una lectura obligatòria a l'institut.

    ResponElimina
  8. A mi m'encanta Monzó. És un mestre del relat. Els finals, per mi, acostumen a ser el millor de tot. Ara bé, si no t'entra no t'entra. Si no t'agraden els finals, no t'agraden. I punt. Proba amb Sèrgi Pàmies i el seu "Si menges una llimona sense fer ganyotes". És un altre crack del conte en català i em va agradar molt també. De fet, té una mica de Monzó, però potser et convenç més.
    Em declaro Monzònic. Tot i que si parlem de contes en general, on estiguin Cortàzar o Chèjov... Apali.

    ResponElimina
  9. Jo vaig començar amb "la magnitud de la tragèdia". Però es clar, ell té un estil que si no et va, no et va. Tot i que si agafes un llibre com el que t'he dit de fa més temps, potser li trobes alguna cosa.
    A Cassà de la Selva, un grup anomenat Cràdula Teatre fa un representació del perquè de tot plegat, i crec que milloren la pel·licula.

    ResponElimina
  10. Jo, puc dir que no he llegit res d'en Quim Monzó. Hauré d'estirar-me una mica i llegir-ne alguna cosa, ja que se'n parla moltíssim i hi ha opinions per tot. Així jo també podré donar la meva opinió sobre l'assuntu

    He estat una mica desapareguda, hu sentuu

    Salut!

    ResponElimina
  11. Hola Xexu, jo ja et vaig dir que només havia llegit "La magnitud de la tragèdia" i el vaig trobar original, potser si que em va quedar una sensació rara però no negativa. El que sí que et puc assegurar és que el vaig llegir en dos dies, em va passar molt ràpid. No et puc dir gaire res més del sr. Monzó...
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Potser el problema és que t'entestes a que t'agradi el que realment no t'agrada. Em dona la sensació que et resisteixes a pensar que l'escriptura de Monzó no t'atrau, que hi ha alguna cosa que t'impedeix, simplement, deixar de llegir els seus llibres. Què és el que et manté enganxat a algo que et deixa un cert malgust de boca? potser és aquesta la pregunta a plantejar-se...

    ResponElimina
  13. Jo crec que el Monzó es mou entre l'humor sutil i l'enginy.
    Els seus llibres no són planers, has de buscar i rebuscar i això fa que siguin densos en contingut i si no estàs alerta és fàcil perdre't en la lectura. Sens dubte crec que és hàbil i busca l'atenció dels lectors. Ningú reta indiferent.

    ResponElimina
  14. A mi també em costa llegir aquest home, no ho sé si ha de tenir alguna cosa a veure els seus tics que em posen nerviosa...jo també faig fer un post parlant d'ell...
    Fa uns anys jo escrivia per el periodico de Catalunya uns contes per adults i sovint em comparàven amb ell, no ho sé jo trobo que el meu estil va més enllà...potser un Ada Castells.

    ResponElimina
  15. ei XeXu, primer de tot, ets l'òstia, et vam dir que llegíssis Olivetti... i ho fas: fantàstic! (sóc del parer que no pots criticar res si no ho has provat...)

    Crec que la gràcia del Monzó és precisament que et deixi amb aquest sentiment estrany, inexplicable. Des del meu punt de vista, la genialitat rau a deixar-te fora de joc amb aquests finals inesperats, moltes vegades com si tallés els relats amb un ganivet, com dient "passo d'escriure més, ja en tinc prou".

    ResponElimina
  16. Aquest és uns dels que més em va agradar, Mil Cretins no està malament, però en alguns casos no és tant colpidor.
    Salut!

    ResponElimina
  17. a veure quan puc donar-te una opinió pròpia d'aquest home... :P

    pel que fa la frase... i tant que pots posar-la.

    I la cançó que tens, que no sé si fa molt que hi és o no però... m'encanta ^^

    ResponElimina
  18. De molta ajuda no et seré. Tampoc puc dir si m'agrada o no, no he tingust massa el gust (o disgust o indiferència) de coincidir amb ell. Però el vídeo sí que m'ha arribat, deixant-me una estranya sensació de fredor, buidor, pensant en tantes dones que creient encara en princeps blaus es deixen o es veuen atrapades per realitats aplastants i humiliants per un ésser humà.

    ResponElimina
  19. Moltíssimes gràcies a tothom per participar i dir la seva en el tema Monzó. Veig que no sóc l'únic que li troba pegues, i per contra, d'altres l'adoren. M'ha semblat molt interessant conèixer totes les vostres opinions. Gràcies.

    Sense fer soroll, a Frankfurt va ser molt original, i molt en el seu estil, et diria que després de veure el vídeo del discurs, em vaig quedar com després de llegir-ne un llibre.

    Molt interessant el que dius, Tals, encara que no sigui tan bo com ens fan creure. Crec que tens raó, però també crec que s'ha d'haver llegit per poder-lo valorar correctament.

    Jordi, perplexitat és una paraula encertada en aquest cas, però no sé si és la que buscava.

    Carme, crec que compartim sensació, i no és el primer cop en parlar de llibres. Lamento haver penjat aquest vídeo, però és l'únic que vaig ser capaç de trobar. És un dels relats que menys em va agradar, i em va deixar gairebé amb cara de fàstic. Tampoc entenc com pot escriure una cosa així.

    Deric, penso que és el primer cop que comentes a casa meva, sigues molt benvingut. Veig que ets dels meus també, i ja comentava que per una vegada, la pel·lícula millora el llibre.

    Boira, és justament aquesta sensació la que dic, sembla que m'agrada, que m'enganxa, però després d'acabar cada relat, no em quedo precisament amb la satisfacció d'haver llegit una gran cosa, sinó amb sentiments totalment contradictoris.

    Marcus, benvingut a Bona nit i tapa't tu també, i gràcies per la recomanació. M'ho apunto, però crec que ara deixaré passar un temps prudencial abans de tornar a Monzó.

    Yeral, algun dia tu i jo ens posarem d'acord. En Pàmies també m'atreu, i el llibre que dius l'acabaré comprant un dia o altre. Aquest home em feia molta gràcia quan el veia per la tele, tot i que sempre havia pensat que imitava en Monzó, però espero que em deixi millors sensacions quan el llegeixi.

    Estrip, aquest de la magnitud de la tragèdia també me'l van recomanar la darrera vegada, i el tinc a la llista, m'han dit que me'l poden deixar. Però com deia més amunt, crec que deixaré passar un temps i em dedicaré a llegir altres coses. A tenir en compte la recomanació teatral, que podria ser molt interessant, però Cassà em cau una mica lluny.

    Yourwinter, si et decideixes a llegir alguna cosa, ja ens faràs cinc cèntims de què t'ha semblat i a quin cantó et posiciones. Ei, passar-se per aquí no és cap obligació, de disculpes res.

    Shadow, si alguna cosa tenen els seus llibres, és que es llegeixen ràpid. Una altra partidària de la Magnitud, al final em convencereu.

    iruNa, un comentari del tot genial. Ho veus des d'una perspectiva totalment diferent, i potser t'hauria de donar la raó. Tinc dubtes, em deixa sensacions estranyes... potser és que realment no m'agrada. És més, què hi ha de dolent en que no t'agradi aquest escriptor? O és que si no t'agrada no ets bon català?

    Joana, si que és cert que sembla que no deixa indiferent a ningú. I també firmo això de que et pots perdre fàcilment en la lectura amb els girs que fa constantment, i cal estar atent. Més d'un relat he hagut de recomençar-lo o tirar força enrere perquè m'havia despistat i ja no sabia ni on era. En això si que és hàbil, però no sé si m'agrada.

    Rosa, l'altre cop també em vas recomanar l'Ada Castells, ho he vist repassant els comentaris de l'altre post. No la conec i me n'hauré d'informar, si té un altre estil, potser m'agradarà més. Així que tu escrivies relats al diari? A veure quan ens en poses algun al blog! O és que ja n'has posat i no me n'he adonat?

    Què et pensaves Bluf.... Sempre faig cas als que en saben més que jo, per això vaig preguntar i vaig seguir els consells. El teu comentari és del tot encertat i es nota que saps de què parles. L'únic amb el que discrepo és en posar-lo a la categoria de geni, però això va a gustos, i el que tu dius va a missa, aquestes ganivetades als relats segur que entusiasmen alguns i a d'altres, com a mi, ens deixen mal sabor de boca.

    Uribetty, tu ets dels que l'altre cop, com la Bluf..., va votar per aquest llibre i us vaig fer cas. El nou, de moment, no tenia pensat adquirir-lo.

    Laia, tant de bo haguessis llegit alguna cosa, perquè sempre aportes visions molt interessants i diferents de tot. Però per poder parlar s'ha de saber de què es parla, és clar. La cançó a mi també m'encanta i em posa de molt bon humor.

    Carme F, com deia més amunt, el relat que surt al vídeo és dels que menys em va agradar, i no entenc com pot escriure una cosa així. Pot ser una crítica al que tu dius, però la dona ho diu tan convençuda que sembla simplement un discurs políticament incorrecte i contrari al que està establert, i això no m'agrada massa.

    ResponElimina
  20. Ostres, no sabia que hi hagués la peli! La buscaré ;)

    ResponElimina
  21. Jo vaig descobrir el Monzó amb el Moulinex.... Des de llavors sempre procuro si tinc una Vanguardia, buscar la seva columna i llegir-la. Lo màxim ja va ser el discurs que va fer a Frankfurt.

    Això sí, recomano llegir abans a Calders, per saber què és el que aporta Monzó.

    ResponElimina
  22. No sé si cal trobar una paraula que defineixi les sensacions que et deixa un llibre d'en Monzó. Per a mi la gràcia precisament està en el desconcertant dels seus finals. A mi m'agrada, però no li busco tres peus al gat del perque m'agrada. I com diu l'Aniol, caldria llegir primer en Pere Calders, per mi el millor "cròniques de la veritat oculta", molt especial també. És el que a mi m'agrada, i en cap cas declarar que no t'agraden en Monzó i en Calders vol dir que no siguis un bon catalanet ni res per l'estil

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.