dimarts, 25 de desembre de 2007

On és l'esperit nadalenc?

I ja ha passat, un any més, el gran dinar de Nadal de la família XeXu. I jo que ja fa una estona que em refugio al portàtil del meu germà, ja que l'ordinador de casa els pares s'ha fos literalment aquest matí. Com era d'esperar, l'activitat a la blogosfera és més aviat nul·la, però a algun lloc m'he d'amagar. En aquests dies que se suposa que tothom s'alegra de poder estar amb la família, però a mi no m'agrada mentir, a mi em cansa. No tinc ganes de veure'ls em sento estrany entre ells. No sé des de quan em passa, però crec que ja fa força temps. Aquest esperit nadalenc no s'apodera de mi, ni crec que se n'apoderi fins que tingui la meva pròpia família. Que sí, que aquesta també és pròpia, no fotem, però no m'hi sento a gust. Fa massa temps que no em sento com a casa al lloc on he crescut i viscut la major part de la meva vida.

Tot això sonarà trist, em sona trist fins i tot a mi, però així és. Se'ls veu contents, fan broma, i fins fa una estona corria per aquí el fill de la meva cosina, que té un anyet i mig. Sort d'ell, amb el que m'he distret una estona, però ni així m'he sentit part de la celebració. Tot ha passat al meu voltant com si no anés amb mi. Magradaria saber per què em sento així. Vull escapar-me, vull maxar, quedar-me aquí em genera una mena d'angoixa que sé que no és normal. Encara em queda estona. Com cada any, tant aviat com puc marxo, però encara no ha arribat l'hora. I aquesta nit, sopar d'aniversari. Per què em fa més il·lusió aquesta celebració que el propi Nadal?

No vull espatllar les festes a ningú. Desitjo que aquests dies els passeu de la millor manera, prop de la gent que més us estimeu, que gaudiu de la família i els parents i que celebreu els dies grans com marca la tradició. Però no és el meu estil ser fals, i per això no amago la meva opinió. M'agradaria saber si hi ha més gent que es sent així com jo, o realment sóc estrany, i un fill desnaturalitzat. I a tot això, només un pensament que em ronda pel cap... a mi també m'agrada passar aquests dies al costat de la gent que més estimo...

23 comentaris:

  1. T'entenc, no saps com t'entenc.... quants Nadals no he passat sentint-me com tu expliques!! I de fet, ja és prou significatiu estar, en un dia com avui, conectats a internet i refugiats en aquest món virtual. Em sap molt greu llegir aquestes paraules, em saccejen i em fan posat trista... no m'agrada que estiguis així perquè sé el que sents i no et mereixes estar així. Només dir-te que no ets estrany, que el que sents és normal... i que passarà, algun dia passarà i podràs gaudir d'aquestes festes.
    T'envio una abraçada especial que espero que t'ompli aquest buit que sents avui... si més no, saps que estem aquí, al teu costat, no?

    ResponElimina
  2. Jo crec que no és cap barbaritat sentir-se així. A casa dels pares i amb família no sempre és el lloc on et sents millor.
    Recordo haber-me sentit igual uns anys...enrere...quan em sentia millor amb altres companyies fent allò que m'abellia, sense disfresses de cap tipus, sense formulismes. El temps passa i trobes el teu lloc, la teva família i els moments de gaudi i pau. Cadascú s'ha de sentir bé al lloc on sigui. Tant de bo res fos per obligació
    Una abraçada reconfortant, amb caliu...si ho prefereixes...

    ResponElimina
  3. T'entenc perfectement, em passava exactament el mateix ahir a la nit. Això es perquè en principi i per llei de la naturalesa nosaltres ja hauriem de tindre els nostres fills corren amunt i avall per alegrar-nos el nadal!

    Bones Festes

    ResponElimina
  4. Jo amb la família només celebro el dia de Nadal aquest any.. I només una part de la família, que l'altra part... bé, és igual... I com veus, també estic per aquí ara! Jo no m'hi sento estranya, però és que tampoc estic en la teva situació: encara no sóc major d'edat, depenc totalment dels papes (XD)i no he viscut tantes experiències no he tingut de moment amistats com els teves, les quals sabem que ho són tot per a tu i que són la teva família també.

    Així doncs, cada vida, cada relació va com va i no s'hi pot fer res, les coses van així... En resum... FELIÇ SOPAR ;)

    ResponElimina
  5. Per cert, t'havia deixat un comentari al post anterior que no sé per què coi no s'ha publicat >:(

    Tampoc era res d'interessant... però em feia gràcia dir-ho, ale :P

    ResponElimina
  6. Com diuen la Iruna i La Joana, jo també algun cop m'he sentit així. Jo crec que això no és per a sempre i que com a mi m'ha passat arriba un dia que et situes. Crec que sovint quan passa això és perquè preferiries estar en un altre lloc, però no ha de ser forçosament així. Segur que quan tinguis la teva pròpia família et farà il·lusió compartir-la amb l'altra gran família. Crec que això és gairebé una "norma", ja que he vist moltes persones viure-ho d'aquesta manera.

    Segur que et sentiràs alleugerit passade s les festes. Espero que l'any 2008 sigui molt feliç.

    ResponElimina
  7. Bueno, cada família és un mon. Potser no et sents a gust o potser no és l'entorn idílic de les pel·lícules, però almenys tens la sort de tenir-los a tots junts. No se. Jo fins fa un parell d'anys ho valorava ben poc tot això de la familia, la tradició, el ser tots a taula..., però ara, que he de triar amb qui vull passar el Nadal, trobo que tens molta sort. Tant de bo mai m'arribis a entendre. Mira, serà el meu desig per tu d'aquestes festes ;) Va, home! No és tan dramàtic! A més, que fas assegut aquí?? Vés i disfruta del teu nebot!!!

    ResponElimina
  8. Jo també m'he sentit així. Fa temps. Malgrat agradar-me el nadal i estimar-me la meva família i voler estar amb ella hi havia alguna cosa dins meu que no em deixava ser feliç amb ells. Era com si o encaixés del tot.
    El temps ha passat i ara, ves a saber per què, potser perquè em sento més bé amb mi mateixa, m'he reconciliat del tot amb la família i l'esperit d'aquestes dates.

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. No ets l'únic, garantit. Potser l'esperit "nadalenc" és una gran farsa que tots hem acabat comprant, potser no. Potser són moments en què, com bé dius, volem passar-los amb les persones que més ens estimem. Per a mi el meu somiador predilecte i el seu rei, els amics, la meva família més propera (mare, germans i els dos nebots que ens il·luminen), si no els veiés no seria el mateix. I hi ha moments i moments, aquest any aquests dies són importants, pels records dels que ens falten, necessito sentir els que encara hi són ben a prop. Els que més m'estimo!

    Bones festes i que el sopar d'aniversari (jo en vaig tenir un de "sants" - una excusa com una altra per somriure entre amics i una copa de vi en un dia reservat "se suposa" per la família) hagi anat molt bé, i per l'any vinent que els teus somnis es realitzin!

    ResponElimina
  10. Va a temporades. Hi ha anys que no aguanto el Nadal. Altres el suporto millor. gaudir-ne com sembla que seria d'esperar fa molt de temps que no. Però faig com tu. Intentar no amargar la festa a la resta, que no en tenen cap culpa.

    ResponElimina
  11. jo el suporto perque tinc una nena de 5 anys...perquè sinó marxaria a passar els nadals lluny de la familia no pas la meva sinó l'altre que només viuen per la hipocresia...però anem fent i ja han passat les grosses de festes...ara queden les més portables.

    ResponElimina
  12. i els passes prop d la gent q mes estimes? Jo he tingut anys com el teu, sort q akest ha sigut tot el contrari. Ja dic, potser les coses han canviat...

    ResponElimina
  13. I jo et dic... i què Xexu? i què?
    No t'has pas de sentir malament pel fet de que no t'agradi aquesta refotuda festa, ni tampoc pel fet de no sentir-te còmode amb la "teva" familia. Et sents així i ja està, potser va per èpoques, potser no. I t'entenc, vols estar amb qui més estimes, amb la familia de veritat, la que t'has anat forjant amb els anys, la que tens feta a mida i perquè vols, no pas perquè toqui.
    Saps quin és el problema? doncs que ens venen que per nadal tot és felicitat i alegria i no, no és això. No podem estar contents perquè toqui sino perquè n'estem, no podem somriure si no en tenim ganes, no podem forçar-nos a sentir el que no podem sentir. Aquí està l'error. I et diuen que ets estrany/a si ets conseqüent amb el que sents.
    A mi per l'única cosa que m'agrada el nadal, és perquè és l'excusa per trobar-nos una part de la familia que estimo molt i que veig poc. (I cada nadal acabo cabrejada amb quasi la meitat d'ells/es)
    Vaig pujar més de 3 vegades a "navegar" una estona, per fugir una mica de tot plegat i et vaig llegir, m'hauria agradat poder-te abraçar :)

    ResponElimina
  14. M'ha fet gràcia lo de la familia Xexu, jeje!
    Si et serveix de consol a mi m'ha passat el mateix, no m'agraden aquestes festes, l'únic sentit que li trobo al dia de Nadal, es que es l'aniversari de la meva àvia, i ens reunim tota la família, però celebrem més el seu aniversari que una altra cosa.
    Jo també em trobo una mica fora de lloc, però pensa que això és probable que amb el temps canvii. La veritat és que a mi m'ha faltat temps per marxar del poble, però que hi farem.
    De totes maneres espero que hagis passat unes bones festes, i es molt maco això que dius al final, de passar-les amb la gent que estimes.

    ResponElimina
  15. Xexu, docns jo crec que no és gaire estrany el que et passa, és més, crec que és una cosa dominant a la majoria de famílies i no sé, no sé si és trist, però la veritat és que ens podríem estalviar tota aquesta hipocresia de cara a la galeria, perquè acaba fent mal. A mi aquestes festes em cansen, em cansen molt i acabo farta de la gent i tenint ganes que marxin tots d'una vegada. I és trist, però és cert. I sé que si pogués, la celebraria amb unes altres persones, però no tinc edat per poder escollir... que hi farem. Una abraçada solidària maco!!

    ResponElimina
  16. Això son etapes de la vida. Uns més altres menys hi hem passat.
    ànims que has tingut una escletxa ben petiteta per on has vist el cel.

    ResponElimina
  17. per molts anys i gaudeix de tot el que vulguis i puguis, l'esperit nadalenc, ara per ara, no és obligatori.

    ResponElimina
  18. sret xexu! proba superada, ara ja ha passat!... jo em sento igual, però ara passa pàgina!

    ResponElimina
  19. I espera't que ara toca la collonada del 31, que aquest sí que l'avorreixo i l'esborraria del calendari, obligat estar content, mig borratxo, abraçada comunitària, bon any a qui li diries vés a pastar fang i el que voldria és no veure't mai més i... mira el Nadal és tristoi, però el fi d'any l'odio, per postres les collonades dels colors i els modelets, que jo no eh? però has de menjar alegria per un tub i ... catxis, ja m'emprenyo! Ai, petons.

    ResponElimina
  20. Ni crec que siguis estrany ni un fill desnaturalitzat. No és obligatori sentir-se a gust amb la família, faltaria més!

    A mi m'agrada estar amb les meves cosines i tia perquè me les estimo i elles no em crispen els nervis com ma mare, que té un do...és molt bona persona i l'estimo, però que bé que no convivim! A la família Terra :) som majoria "aplastant" de dones.
    No tinc avis, ni pare, ni germans...sempre he trobat a faltar tenir germans...
    Suposo que el fet de tenir poca família fa que valori només tenir-la, encara que ens veiem molts pocs cops l'any.

    Però la família no és només aquestes persones amb qui ens uneix un parentesc, és tots aquells que hem escollit perquè en formin part.

    Arribarà un dia en que tu hauràs format la teva pròpia família i el que sents ara canviarà, o això crec.
    Coincideixo amb la Boira, m'ha agradat aquesta última frase.

    Et desitjo tot el millor en aquest any vinent.

    ResponElimina
  21. Ostres gent, no m'esperava una resposta així, pensava que em tiraríeu la cavalleria per sobre. Sembla que aquestes festes generen certa controvèrsia, que no és tot tan maco com sembla, vaja. Gràcies pels vostres comentaris, m'heu fet sentir una mica millor amb mi mateix, la veritat.

    iruNa, moltes gràcies, de debò, ets un solet. No pretenia posar-te trista, però bé, com que sé que ara ets a Lapònia, suposo que la tristesa t'haurà marxat del tot ;)

    Joana, paraules sàvies les teves. Crec que has entès molt bé el que volia dir, i el que dius em reconforta, això de fer el paperot, sigui on sigui, fins i tot amb la família, no m'ha agradat mai. Realment, aquests són moments d'estar amb qui vols estar.

    Compartim sentiment, ^eMMa^, i també crec que si tingués la vida més establerta, també gaudiria més d'aquests dies.

    Laia, suposo que no té per què passar això que em passa a mi, i a d'altres, potser tindràs la sort d'estar bé envoltada de la teva família. Diuen que és el que hauria de ser, oi? Gràcies per l'intent de comentari, doncs.

    Carme R, de vegades si que m'agradaria estar a un altre lloc quan sóc amb ells, però mira, segurament tens raó, i quan tingui la meva pròpia família potser em vindrà més de gust compartir-la.

    Trillina, de vegades em sembla que em queixo perquè si, de fet, no tinc massa motius, però el meu post no ve motivat pel que passa al meu voltant, ni per la relació que tinc amb els meus pares, sinó per un sentiment que no puc controlar. Si no em posés dels nervis, encara que em sentís incòmode, faria el paperot com la majoria de gent. Però és que fins i tot això em costa.

    Tarambana, he d'entendre, doncs, que hi ha esperança? Que pot ser que un dia, per art d'encanteri, torni a sentir-me a gust amb ells, sense res extern que ho motivi? Tant de bo tinguis raó.

    Carme F, si en definitiva es tracta d'això, de passar aquests moments amb els que més estimes. La qüestió és decidir qui són aquests.

    Dan, ja veig que no sóc l'únic doncs. Això de no gaudir-lo com se suposa que hauria de ser, ja fa anys que em passa.

    Rosa, suposo que tot es veu diferent quan tens canalla, com ja hem dit per aquí. I és cert que el pitjor ja ha passat.

    Déjà vie, crec que per mi també canviaran aquestes festes en un futur no massa llunyà, però de moment, a aguantar-les com es pot. M'alegro que per tu hagi estat diferent.

    Elur, agraeixo de debò el teu comentari. Bé, els dos. Veig que no era l'únic que es refugiava a la xarxa per passar el mal tràngol. Aquesta abraçada m'hagués anat de perles. A part d'això, no puc dir res del que comentes perquè em sembla d'allò més encertat, i tant que si, ja ens obliguen a prou coses com per pretendre obligar-nos a sentir de determinada manera. Som com som, i serà que no sabem estimar! I tant que en sabem, però a estimar no es pot obligar, passa i prou. Gràcies, de veritat, un comentari molt reconfortant (i instructiu!).

    Boira, una més que s'uneix a la meva manera de sentir. I és que de vegades la família ens pot treure de polleguera, però bé, encara bo que vosaltres el dia de Nadal celebreu un aniversari, així tot pren una miqueta més de sentit. A més, sent l'aniversari de l'àvia, això ho torna més important, que ja sabem que els avis, són els avis... No ho penses tu també que ja que ens obliguen a això, aquestes festes s'han de passar amb qui més ens estimem, encara que no sigui qui se suposa que són?

    Estic molt d'acord amb tu Tals, les festes cansen, i també acabo volent que la gent marxi. El que passa és que el que s'escapa sóc jo, que tot es celebra fora de casa meva. Ja em diràs d'aquí uns anys, quan puguis triar, com ho veus.

    Primer de tot, benvingut a Bona nit i tapa't, Estrip. Esperem que sigui una etapa, però em pertorba tant que no li veig sortida.

    Jordi, és bo de saber que no és obligatori, però no t'ho sembla algunes vegades?

    Benvinguda tu també, Srta "Y". Creus que ja està superat? Veurem els Reis, però serà més portable. I fins l'any següent.

    Zel, estic molt d'acord amb tu, cap d'any és una festa d'alegria obligatòria, com Sant Joan, i per això fa molta ràbia. Per minimitzar-ho, ja fa anys que em busco plans alternatius, per no estressar-me massa, i aquest any no és l'excepció.

    Terra, entenc el teu raonament i crec que tens raó, hi ha coses que ens fan valorar més la nostra família, i en el teu cas, és normal que a algunes les apreciis molt. Ho dic ja en femení, perquè ja veig que els mascles no abunden a la teva família. Si a tu t'ha agradat la meva frase, a mi la teva sobre qui és la família, i que són tots aquells que hem triat perquè en formin part. Et sembla si me l'apropio per posar-la aquí al blog?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.