dimarts, 4 de desembre de 2007

Monzó

Avui necessitaré una mica d'ajuda. Fa un temps comentava en algun blog que mai no havia llegit cap llibre d'en Quim Monzó, i això és poc menys que un sacrilegi. Sempre m'havia vingut de gust llegir-lo, però no havia trobat el moment. Ara m'han regalat El perquè de tot plegat, i me l'he llegit d'una revolada. És un llibre curtet, amb trenta relats, alguns d'ells, de poc més d'una pàgina, però també me l'he llegit desacostumadament ràpid per ser jo. Hom pensaria que m'ha encantat, però no sabria què dir. M'ha quedat una sensació estranya. El llibre té com dues parts. A la primera en Monzó aprofundeix en els sentiments i en les relacions, i només puc dir que fa mal. De tan cru i realista, fa mal. Quan ja pensava que acabaria perdent la fe en les relacions humanes, el llibre canvia, i comencen un seguit d'històries inversemblants i paranoiques. I en llegir aquestes, gairebé trobes a faltar les anteriors. M'ha quedat un regust agredolç, i el volia compartir amb vosaltres. Pel que en sé, aquest és el llibre de més renom de l'escriptor, però sé que me'n van recomanar d'altres. Algú em podria donar una opinió una mica més fundada d'aquest home? Voldria donar-li més oportunitats, segur que en llegiré alguna altra cosa. Però em podeu dir si tots els llibres són iguals, vull dir, si tots són del mateix estil que aquest? I sigui així o no, els que l'hagueu llegit, em podríeu recomanar quin he de llegir a continuació? Ei, els que no hagueu llegit Monzó també hi podeu dir la vostra, aquí de discriminació cap ni una.

20 comentaris:

  1. Apa, doncs començo jo dient-te que no n'he llegit cap! Però per allà hi tinc "L'illa de maians", que potser algun dia començo i llavors ja te'n podré donar la meva opinió, d'en Monzó :D

    ResponElimina
  2. Jo et podria donar una petita explicació, he llegit un llibre ( i dos cops ) i ara n'estic llegint un altre, i el cert és que l'estil és semblant i els temes també, ja que en molts casos les històries són tant reals ( i dures com dius ) com també poden ser inversemblants, això sí, sempre amb un toc d'humor ja sigui explícit o totalment sarcàstic.

    Si em permets, la recomanació del llibre seria "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury" de l'editorial Quaderns Crema.

    Espero que et sigui d'ajuda i t'acabi agradant l'estil d'aquest contista.
    Salut!

    ResponElimina
  3. Ei, no t'amoïnis, a mi em passa tres quarts del mateix, sóc una lectora boja i d'ell he llegit el mateix que tu, i per la mateixa raó, em deixa un no sé que que no sé si m'agrada o no i em fa com angúnia als sentiments, m'entens què vull dir? No dóna pas a veure la seva humanitat, però és que quan el sento parlar em passa el mateix, és com un personatge de ficció, no sé...Gràcies per passar, sempre ets benvingut! Petons.

    ResponElimina
  4. El Monzó... Uf, va dir ell, La magnitut de la tragèdia, n'hi ha un altre, que el nom de tots els personatges comença per H però ara no em surt el títol, que he llegit també... aviam, que miro a la seva web... Benzina, és aquest. I em sembla que en tinc algun altre per casa... L'illa de Maians...
    A mi m'agrada, és realista, cru, potser massa i per això costa de pair, però m'agrada com escriu, l'estil que té, la manera d'enfocar les coses, el surrealisme que a vegades, per no dir sempre, hi posa...
    L'única manera de descobrir si t'agrada o no, és llegir més coses d'ell. Benzina, per exemple, és una novel·la i no un recull de contes.
    Jo, el recomano. Però Monzó és d'aquells que o agrada o no agrada gens.

    un petó!

    ResponElimina
  5. No sóc gran lectora ni devoradora de llibres, però aquest també em va deixar una sensació una mica extranya. Tracta els temes d'una manera força pessimista i una mica massa radical pel meu gust. No puc dir que no m'agradés però... és aquesta sensació de no saber què pensar la que fa que vulgui llegir més coses d'en Monzó! Pel que sembla, tu també estàs ben intrigat eh?! Bueno, seguirem atents les recomanacions ;)

    ResponElimina
  6. he llegit molt en Monzó..però no sé perquè aquest noi em posa nerviosa.
    Prefereixo l'Ada Castells

    ResponElimina
  7. Quan he llegit del titol he pensat q parlaries de les pluges de la India pero veienmt la foto el tema era inconfusible. Monzó és ben be aixi té un sentit paranoic, recargolat de vegades i alhora senzill. Potser q no acabis de saber si t'agrada o et desagrada pro no he deixat mai un llibre seu a mitges, em recorda a en Pàmies.
    Crec q son llibres per reflexionar-hi.

    ResponElimina
  8. Quan acabes de llegir un llibre del Quim Monzó no saps que dir, no saps si t'ha agradat o no. Lo que està clar es que mai et deixa indiferent, per bo o per dolent. Com ja t'han dit per aquí, jo tampoc he pogut mai deixar un llibre seu a mitges, si es que enganxa i et descol·loca. Si vols continuar llegint pots optar per la Magnitud de la Tragèdia, que no són contes, és una novel·la, i així canvies una mica d'estil. Ara, ja t'aviso, em vaig quedar encara amb una sensació més estranya després d'haver llegit aquest.

    ResponElimina
  9. Doncs em temo que no et podré ajudar massa perquè confesso que no he llegit cap llibre d'aquest autor. No conec, per tant, el seu estil literari, però potser el que preten és despertar justament aquesta barreja de sentiments agredolços que descrius. Hi ha coses a la vida que a vegades et desconcerten tant que no saps si són bones o dolentes (parlant en termes molt generals), si t'agraden o no... potser en Monzó, a través de la seva escriptura, vol transmetre al lector aquesta sensació... perquè la vida no és o blanc o negre, la vida és una paleta amb infinitats de colors!!
    Ei, que consti que tot això m'ho he tret de la màniga eh!? però
    saps? m'has fet entrar ganes de llegir aquest home!! jeje

    ResponElimina
  10. A mi Quim Monzó m'agrada, per tant m'és fàcil recomenar-te'l. Qualsevol llibre dels que t'han dit. La magnitud de la tragèdia em va agradar molt, però també té aquest punt cru que dius.
    Hi ha la vessant d'articulista, té un recull anomenat El tema del tema.
    Sinó pots agafar Vuitanta-sis contes que inclou l'Uf, va dir ell, Olivetti..., L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara.

    Aquest ha estat un post i uns comentaris patrocinats per Quaderns Crema ;)

    ResponElimina
  11. Jo vaig llegir "La magnitud de la tragèdia" fa molts anys i estic d'acord amb tots els que et comenten que et queda una sensació estranya quan l'acabes. Tot i així, a vegades el miro a la lleixa i penso que quan pugui tornar a concentrar-me en la lectura (ara mateix no surto de Bucays i altres autoajudes) m'agradaria rellegir-lo.
    Una abraçada, xexu

    ResponElimina
  12. Jo he llegit "La magnitud de la tragèdia fa anys i no em va agradar massa. I suposo per això no n'he llegit cap més. Ara potser seria hora de tornar-ho a provar.

    ResponElimina
  13. Per a mi el Monzó es com "vol i dol" o com "quiero y no puedo", no sé com dir-ho, es una persona que em deixa confosa, la veritat es que no m'agrada massa i sentirlo parlar, en cara menys.... o et preocupis, com pots veure no ets a l'unica que li passa.

    ResponElimina
  14. Xexu, jo acabo de llegir l'últim, "Mil Cretins" i he de reconèixer que m'ha agradat força. Hi ha alguns contes magnífics mentre que d'altres et deixen, com dius una mica inquiet, perplex, sense saber què dir o opinar...
    De recomanacions sempre se'n poden fer i dels que he llegit jo et diria: "La Magnitud de la Tragedia" i "Guadalajara". Tinc pendent aquests "L'illa de maians" i "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury".
    Monzó és un crack, t'ho miris com t'ho miris. És magnífic. I punt.

    ResponElimina
  15. A mi només em falta per llegir Mil Cretins, que és l'últim que ha publicat, em penso que ho he llegit gairebé tot, fins i tot compro la Vanguardia els diumenges per l'article del Monzó, vaja que en sóc bastant fan.

    El tema del relat curt és com un món a part, hi entra tot, a mi m'agraden especialment, a banda del Monzó, el Pere Calders (mestre!) i el Julio Cortázar (brutal).

    Jo també et recomanaria "Olivetti, Moulinex, Chaffoteux et Maury", per mi el millor, i dels altres dos (per veure coses diferents) et diria "De teves a meves" (Calders, un clàssic) i "Historias de cronopios y famas" (Cortázar, menció especial al conte "La escalera")

    Buah, m'estic enrotllant com mai, però m'apassiona, si necessites més assessorament estaré encantada de fer de bibliotecària a unbluf(arroba)gmail(punt)com

    ResponElimina
  16. Em sap greu però no he llegit mai al Monzó així que no et puc ser de gaire ajuda...
    Tinc curiositat i segurament acabi a les meves mans un dels que heu mencionat.
    Però deixa'm dir-te que m'encanta aquest fons nou del blog!

    ResponElimina
  17. En la meravellosa època del batxillerat (accentuem amb ironia la paraua època i batxillerat), ens van fer llegir "Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury". Sincerament em va agradar molt i te'l recomano, és bàsicament com la segona part de "el per què de tot plegat" tan psicotiocoparanoicoobessiva o més.

    Ara ja feia dies que no em passava pel teu blog i he fet una posada al dia, molt maco el post de "a tu que..." jijii jojo muahahah!

    Em va comentar algú que t'havies trobat que podriem fer quelcom abans de nadal, perquesino sincerament sera bastant trist tan sols veure'ns pel dia de la colla i apalia deu, no?

    A veure si un dia fem un conclave.
    petons!

    ResponElimina
  18. Ooh veig que estem de reformes!! Vigila bé als paletes eh!!

    ResponElimina
  19. Molt bones, gent. Moltes gràcies a tothom pels comentaris i les recomanacions. Us he de dir que fent un recompte, sembla ser que un dels més apreciats per tothom, encara que no dels més coneguts, és el "Olivetti, Moulinex...". Així que avui he fet una volta per l'FNAC i ja el tinc a la meva estanteria. A veure que tal és. Ah, i La Magnitud de la Tragèdia m'han dit que me'l poden deixar, així que em sembla que també caurà.

    Ja veig que en Monzó genera una mica de controvèrsia, o com a mínim, diversitat d'opinions. Més que res, a mi aquest home m'encurioseix, té alguna cosa que fa que no em deixi indiferent, però no sabria dir si per bo o per dolent.

    Salutacions per la Vicky, que és nova per la casa, sigues benvinguda.

    ResponElimina
  20. Poca cosa hi puc afegir, i més ara que ja deus estar llegint, o acabant, els dos llibres que has dit. A mi en Quim Monzó m'agrada molt, per tant no seria objectiu. Gràcies a ell, igual que la bluff, vaig agafar amb més força els relats curts d'en Pere Calders i vaig redescobrir Kafka, en fi... ja diràs com ha anat.
    I, per cent, ja tens permís d'obres pel que estan fent al bloc?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.