dimecres, 12 de desembre de 2007

La fauna de les biblioteques

Aquest matí, en sortir del metro m'he trobat a una noia que feia molt de temps que no veia. De fet, no la conec, només de vista, de la facultat. Era una de les clàssiques de la biblioteca durant els períodes d'exàmens. Això m'ha fet pensar en que ara els universitaris deuen començar a estressar-se, ja que el semestre s'acaba i arriba l'hora de la veritat. El Nadal no és mai una època agradable quan estudies la carrera, encara que depèn de la facultat i la universitat, també.

Jo era dels que arribava a les vuit del matí per guardar lloc a tota la colla. Molts dies, reservava la taula sencera, quan potser el següent no arribaria fins a quarts de deu o les deu, i defensava el lloc amb urpes i dents. De fet, molts ja no preguntaven, perquè jo sempre estava allà, i ja sabien que no hi havia res a fer. Aquesta noia només era una de tants que ens trobàvem cada febrer, juny i setembre, i que potser no interactuàvem mai, però formàvem part del paissatge. Ella sempre anava molt elegant, una noia molt fineta, però en canvi, el seu xicot, que no estudiava allà, però la visitava sovint, era un grenyut, amb barba i vestia força penjat, ho recordo bé, no ho vaig entendre mai. Però n'hi havia d'altres, 'el Monjo', també conegut per 'el gilipolles' i la seva colla d'impresentables, Gollum, la Veueta... Personatges de tota mena, tots asseguts sempre al seu lloc, si és que podien, amb una distribució que encara recordaria ara, cadascú amb el seu propi nom inventat per nosaltres de tant veure'ls per allà. Això em fa pensar que nosaltres també érem dels clàssics, i que l'altra gent també ens devia conèixer amb algun nom especial... millor no saber-ho...

Durant els períodes d'exàmens es fa molta amistat amb els teus companys, d'això ja en vaig parlar fa un temps, i no puc evitar recordar-ho amb certa nostàlgia. Però avui pensava en la fauna que ens trobàvem per les biblioteques un semestre si i l'altre també. Quina gent. Aprofito que parlo d'això per desitjar molta sort a aquells de vosaltres que tingueu exàmens el més que ve. Potser ara ho veureu com una càrrega, i és que ho és, però en un futur aprendreu a recordar-los com èpoques entranyables de les que en queden més coses positives que negatives.

21 comentaris:

  1. Sempre passa el mateix, nosaltres també ficàvem sobrenoms a els que acostumàvem a veure i no sabiam com es deien. És curiós perquè, tot i saber després algun nom, mai ens sortia el nom real! I també havíem pensat que a nosaltres segur que ens cridaven també per un sobrenom! Les biblioteques és tot un món a part. Donaria per molts posts.

    ResponElimina
  2. passava i suposo que passa el mateix als autobusos i transport públic, quan cada dia, durant molt temps, fas el mateix recorregut acabes trobant-te la mateixa gent. Gent que a vegades m'havien despertat a l'arribar a la meva parada.

    ResponElimina
  3. Ostres, quins records! sembla mentida com arriba a quedar de lluny una època que no està tant distant del temps com dels meus records!! Jo també era rateta de biblioteca, d'aquelles que es passa tot el sant dia allà tancada, amb taps a les orelles i estudiant, estudiant... Era molt dur però ara sento com una certa nostàlgia i inclús a vegades m'agradaria tornar enrera i no tenir cap més preocupació al cap que aprovar els exàmens!!!

    Per cert, quan puguis passa't per casa meva que hi tens una sorpresa!
    una abraçada!

    ResponElimina
  4. Gracies crec q necessitare aksta sort. I si crec q els examens uneixen molt. :P

    ResponElimina
  5. Espero que tinguis raó, dintre de 4 o 5 anys ja et diré què en penso de tot això, tot i que em sembla que jo em quedaré a la biblioteca més propera a casa, que segur que està més buida i puc estudiar més tranquil·leta ^^ i és que la fauna aquesta, jo ja me la trobo cada dia pels passadissos jajaja un petonet!!

    ResponElimina
  6. Estic d'acord els exames uneixen i molt, és increïble.
    Espero que al final acabi recordant els examens amb nostalgia, ja et diré el que.
    Per sort o no, no formo part d'aquesta fauna, amb tanta gent a la biblioteca...no puc estudiar correctament, rareses meves xD
    Salut company!

    ResponElimina
  7. Les èpoques d'exàmens són dures pels nervis, l'estrés, l'angoixa...però realment és quan et cmuniques més amb els companys(apunts, hores d'estudi plegats, l'estona de descans..).

    Tot just acabo de començar i al pas que vaig tinc per llarg, i tot i que els primers exàmens em van fer dubtar per un instant de si valia o no, sé que he de passar moltes hores més de biblioteques i aules d'estudi per aconseguir el que més desitjo: ser química. :)

    ResponElimina
  8. El cert es que en època d'examens és impossible entrar a una biblioteca i trobar lloc per seure.
    Trobo que si que uneix al grup.

    Salut!

    ResponElimina
  9. Són curioses aquestes parelles:una fineta amb un granyut o a l'inrevés... Jo també m'hi fixo.
    bona nit!

    ResponElimina
  10. EXAMENS!!!Jo a la biblioteca i anava la resta d'any,per examens ni acostar-m'hi.Nosaltres erem de les d'estudiar en grup. Dos dies abans de l'examen ,amb la feina ja feta ;ens trobavem, feiem taula rodona i a comentar dubtes. Jo sóc la inquieta i era sempre la que preparva el cafè, les pastetes, canviava el K7 ( sí ja tinc una edat i el presupost d'estudiants no donava per CD) i anava contestatn des de la cuina enllà.

    ResponElimina
  11. Jo sempre estudiava millor sola o casa d'algun company/a de classe, la biblioteca em quedava una mica lluny i no hi anava gaire.
    Però reconec el que expliques en altres situacions, trobar-me amb algú molt sovint, com l'exemple que ha posat el Jordi Casanovas del transport públic. Quan algún dia no els veig ja penso que s'han adormit o que deuen tenir festa.
    M'invento històries i faig suposicions de com deu ser la seva vida.

    Si, l'època d'estudiant, quan no tens més mal de caps que aprovar, la recordo amb nostàlgia.

    ResponElimina
  12. Nostàlgies positives de temps que ja han passat. Però es bonic recordar coses... encara que els records sempre acaben estan retocats pel nostre cervell. Avui estava pensant en un post que parlés dela memòria.

    ResponElimina
  13. Jo no era de les que anava a la biblioteca gaire sovint, només a fer els típics treballs en grup de magisteri i ens havien de fer callar sempre... Ara sóc jo la que poso exàmens, a un altre nivell, és clar... Una abraçada

    ResponElimina
  14. Doncs jo no he sigut mai de biblioteques. He tingut super pocs exàmens. Als mòduls és tot pràctic i em passava el dia davant de l'ordinador de casa, rollo autista. M'hauria encantat passejar-me per les biblioteques posant motes a tothom qui passés... ;)

    ResponElimina
  15. Ai és cert.. el panorama de la biblio... A mi, des que em van deixar okupar un despatx ja no hi vaig tornar a posar els peus, perquè la nostra és un PUTU mercat: tecleig dels ordinadors, telèfons, talons, gent que parla com si estés al bar... Sembla mentida que sigui una biblioteca de lletres! Per això a farà com a 2 anys i pico que només hi vaig a buscar llibres. Això sí, fins a tercer de carrera, cada dia hi passava hores!

    ResponElimina
  16. apa, una "masoca" aquí present no espera res més que per aquestes dates, dintre d'un any, estar amb els nervis a flor de pell i estar estudiant a trenta minuts de casa a peu :D

    El que digui l'any que ve és una altra cosa, que quan arriba el moment ningú no s'hi conforma... però la il·lusió és per ara el que compta, i d'aquesta de debò que no me'n falta!!

    ResponElimina
  17. totalment dacord amb que els examens uneixen molt, la tensió compartida sempre es porta millor. Pel que fa a la biblioteca, jo era dels que no hi anava massa. Sóc molt dispers i tenir molta gent al costat em distreia una passada, entre altres coses, batejant-los a tots, més o menys com fa tothom. A més, tinc el costum de parlar molt alt, coses de família, i això no es compatible amb els habitants de la biblioteca. Ja veus, no es pot tenir tot

    ResponElimina
  18. com a projecte de bibliotecària us diré que des de l'altra banda del taulell també es bateja al personal sense gaire criteri! :-)

    ResponElimina
  19. jo feia exactament el mateix que tu, arribava la primera per reservar un lloc per tota la colla. Nosaltres també ficàvem sobrenoms. Un dia quan ja havia abandonat la universitat hem vaig assabentar de quin era el meu sobrenom i el de les meves dos millors amigues. Érem les Angeles de Charlie.

    ResponElimina
  20. Molta rata de biblioteca veig jo per aquí. Moltes gràcies a tots pels comentaris. Sempre ho dic, però no me'n canso, sou l'hòstia, de veritat.

    Boira, totalment d'acord, les biblioteques són un món a part. I és clar, quan has posat un sobrenom, després és molt difícil dir pel nom real quan te'l diuen. Jo hi ha gent de l'institut que no tinc ni idea de com es diuen, només recordo el sobrenom. Sort que no els veig massa sovint, perquè per exemple, dir 'Rana' a un tio de trenta anys tot ben vestit seria una mica estrany...

    Jordi, i tant, hi ha gent que et trobes dia rere dia, i si un dia fallen, els trobes a faltar i tot.

    iruNa, fàcil ens oblidem dels exàmens i d'aquelles èpoques d'enclaustrament. Just abans d'acabar la carrera tothom diu que ho trobarà a faltar, però després arriba febrer, i tan panxos! Però vist amb perspectiva, una miqueta de nostàlgia si que en tenim, eh que si?

    Doncs tota l'energia positiva per tu, Déjà, molts ànims, i és clar, gaudeix de les bones coses que tenen aquests períodes.

    Home Tals, si t'ho passaràs de conya a la biblioteca de la facultat, t'ho recomano. Estudiar ja estudiaràs a casa, però passa-hi estones ;) És conya, que jo em vaig treure dues carreres entre aquesta fauna, no em va anar tan malament.

    Uribetty, es té nostàlgia per les coses que es viuen amb la gent durant aquestes èpoques, perquè es tenen ganes de fer de tot menys estudiar. Dels exàmens ni te'n recordes després, és clar.

    Una altra química per aquí, que bé! Sigues benvinguda Mandungui, encantat de saludar-te. No et rendeixis, la carrera que has triat és dura, però amb esforç, te'n sortiràs segur. I si no, parla amb l'Uribetty, que és el nostre químic de guardia.

    Home Yourwinter, a quines hores vas tu a la biblioteca? Jo a les vuit no tenia massa feina per reservar cada dia la mateixa taula, i tenir el mateix lloc.

    Joana, ara si que m'has descolocat. Tothom parlant d'exàmens i tu et fixes en la parella, quina gràcia. Sí, eren una parella rara, però potser no ho entenia perquè ella era força guapa i no sabia que li veia a l'altre.

    Però què dius, Mireia, dos dies abans i la feina feta?? Uf, ni de conya, jo dos dies abans encara tenia la feina a mig fer, havia d'estudiar fins el límit, el temps era or.

    Terra, això d'inventar-se històries deu ser un mal endèmic. La gent que trobem sovint i no coneixem ens desperten curiositat, i és inevitable pensar coses sobre ells, i inventar-se noms i vivències.

    Espero veure aquest post aviat Carme R, m'encanta el tema de la memòria i m'interessa molt. I he de dir que tens molta raó, sempre tendim a fer macos els records, però encara bo, no? Retoquem les vivències perquè és impossible recordar-les del tot, però mira, de vegades tenen més suc del que tenien originalment, i fan més bo d'explicar.

    Ui Shadow, la de vegades que m'havien fet callar a mi, tant a la biblio com a classe. Una mica xerrameca si que sóc...

    Doncs encara hi ets a temps, Trillina. Segur que tens un portàtil, te'n pots anar a qualsevol biblioteca a anar fent el projecte, i a part de gorrejar wifi, pots distreure't amb la fauna, que és molt divertit. El projecte no sé si l'acabaràs, però t'ho passaràs tan bé...

    Musa, a la meva biblioteca es podria dir que els que fèiem més xivarri érem nosaltres, però de vegades anava a cada una que semblava talment un mercat, com tu dius. Em desconcentrava fins i tot jo, que sóc ja dispers de per si. Així que un despatx, eh? N'hi ha que viuen bé!

    Ja se't nota, Laia. Això teu és totalment vocacional, no vull ni pensar la de coses que ens explicaràs l'any que ve, quan siguis tota una biòloga reputada. Però recorda que la universitat no només hi és per estudiar, sinó que les relacions socials són molt importants. S'aprèn tant o més fora de les aules que dins.

    Sigues molt benvingut De secà, gràcies per passar per aquí. Jo també era molt dispers i em distreia amb tot, però anar fent, i d'allà van sortir algunes de les amistats més importants que tinc, així que em va sortir a compte.

    Genial Bluf..., no m'esperava que una bibliotecària ens diria res, no sabia que tu ho eres (perdó). Moltes bronques ens mereixíem, i suposo que també que ens bategéssiu, que ens portàvem força malament.

    Yeral, la biblioteca és aquella part de la facultat amb llibres i que està molt a prop del bar. Ja et sona, oi?

    Baldric, quina sorpresa! Crec que ja heu passat tots els 'Gossades' per aquí, o gairebé. Quin honor, ens hauríem d'agermanar els blogs. Molt benvinguda a casa meva. Veig que eres una friki de les vuit del matí com jo, quins malalts. Però jo prefereixo no saber els possibles sobrenoms que em posessin. Tu no en vas sortir massa mal parada, oi?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.