diumenge, 25 de novembre de 2007

A tu que...

A tu que sempre ets allà quan et necessito, i quan no.

A tu que vens a qualsevol hora si t'ho demano, sense preguntar per què.

A tu que em portes de matinada a la teva feina... perquè si.

A tu que mantens la meva confiança, i t'explico tot el que em passa.

A tu que em feies abaixar la vista amb un bolígraf, i així vaig fer dues carreres.

A tu que em fas apuntar al gimnàs i després t'hi desapuntes.

A tu que et pots passar nits senceres veient capítols de FRIENDS amb mi.

A tu que em permets generar anticossos contra tu.

A tu que no vas rebre el cop de sucre que et tocava.

A tu que et vaig trobar un bon dia en una biblioteca i et vaig seure davant meu.

A tu que em portes i em tornes, i vas i vens sempre que jo ho necessito.

A tu que em segueixes en qualsevol bogeria que et proposo.

A tu que fas una exposició de classe per mi perquè estic cagat.

A tu que va ser tan fàcil convèncer-te de fer alemany.

A tu que em deixes cafè preparat quan la clavícula no em permet ni obrir la cafetera.

A tu que em vicies al Senyor dels Anells, però mai podràs fer-ho amb Star Wars.

A tu que no t'aprens les vies metebòliques, sinó que les dedueixes.

A tu que sempre tens un moment per aquell cafè, o aquella xerrada a Plaça Espanya.

A tu que em fas anar a comprar unes sabatilles de goma pel Raval.

A tu que perds una tarda per saber si les bactèries respiren.

A tu que dorms en un banc de la facultat després de tornar de festa.

A tu que expliques acudits tan dolents, però que sempre m'arrenques un somriure, quan no una rialla.

A tu que te'n vas a concerts d'U2 amb els meus companys de feina.

A tu que t'agrada tant el Bacardi Breezer.

A tu que pots parlar de virus, o d'evolució, o de l'extinció del precàmbric a les tres de la matinada.

A tu que ets capaç d'encabir qualsevol cosa dintre d'un Yaris.

A tu que ets aficionat a pujar armaris, rentadores o neveres per les escales.

A tu que prens mal saltant de cap a una piscina que no és la nostra.

A tu que em portes a jugar a futbol amb els okupes.

A tu que mai no t'ha espantat aquella última birra.

A tu que em vas convèncer contra pronòstic de fotre el camp de casa.

A tu que em feies enviar-te àngels via correu electrònic.

A tu que m'has ensenyat que una errada es pot entendre entre amics.

A tu que tens força culpa de que jo sigui com sóc actualment.

A tu... felicitats.

17 comentaris:

  1. Doncs felicitats, doncs!

    Un regal així crec que és millor que qualsevol regal material que es pugui fer. M'has emocionat al llegir-ho, i jo no he compartit cap dels moments!

    ResponElimina
  2. Un escrit molt emotiu, sens dubte. Es nota que és molt important aquesta persona per tu, i que heu compartit moltes situacions i moments. Saps? menys les coses concretes, crec que tots podríem sotasignar aquest post perquè parla de l'amistat, l'amistat de veritat! Estic convençuda que la persona a qui has escrit aquestes paraules sent exactament el mateix cap a tu, ja saps que aquestes coses són recíproques!!
    una abraçada!

    ResponElimina
  3. Doncs res, felicita a l'amic!

    ResponElimina
  4. Tiu, m'has fet emocionar fins el fons de la meva ànima amb aquest post. Tinc sort d'haver-te conegut en aquella peculiar promoció de Bioquímica, i de què des de llavors hagi nascut una amistat pura i eterna. Gràcies Xexu també per ser com ets, i per estar sempre al meu costat.

    ResponElimina
  5. Un escrit que em fa emocionar a mi sense ser l'homenatjada! És un detall que li hagis dedicat un post.
    Llegint el comentari del GG, veig que heu tingut sort de trobar-vos, compartiu una amistat molt maca que val molt la pena.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Osti XeXu, "menos mal" que tenies el blog mig parat! Em "descuido" un parell de dies i ja has fet dos posts! Quina feinada! jeje. I jo que me'n alegro! M'ha agradat moltíssim el teu post, teniu molta sort, és molt especial l'amistat que teniu.

    ResponElimina
  7. Quina amistat més bonica, i quin post més bonic que li has dedicat. M'alegro moltíssim que tinguis amics tan fantàstics als que els puguis dedicar un post com aquest.

    Salut!

    ResponElimina
  8. Caram Xexu, és una sort tenir aquest "algú" tan aprop teu.
    Les amistats es cuiden, es mimen i es cultiven dia a dia.... i tu ho estàs fent de conya!
    Un petó de dilluns!

    ResponElimina
  9. Què bonic...!! I Felicitats GG... En algunes de les sentències l'he vist igualet a com el tinc jo en ment... es ben bé que sou carn i ungla, eh?
    Una abraçada per vos, Xexu.

    ResponElimina
  10. ei, que maco! m'he permès el luxe de fixar-me amb el moment biblioteca, coses (de)formació professional. Felicitats dobles.

    ResponElimina
  11. oooooooooooooooh aixó si q es un bon regal d'anniversari!! precios.

    ResponElimina
  12. M'agrada veure que l'amistat és important encara entre les persones.
    M'agrada llegir coses que emocionen i que són reals.
    M'agrada que la gent tingui idees com aquesta.
    Un regal molt bonic.
    Felicitats per a tots dos.

    ResponElimina
  13. jooooo XeXu!!! Que bonic!! Ha de ser una persona molt important per tu perquè li dediquis tot això. Felicitats!

    ResponElimina
  14. felicitats a tu, a ell i al vincle que us uneix que és envejable! que duri molt de temps!

    ResponElimina
  15. a mi? o gràcies jajajaja

    ResponElimina
  16. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, de veritat, no m'esperava que aquest post tingués aquesta acollida, perquè són paraules molt sinceres que dedico a un amic de veritat, un amic d'aquells que se'n tenen pocs. M'heu emocionat amb els vostres comentaris, m'alegro que hi hagi tanta gent que sap valorar l'amistat.

    Gràcies GG a tu també per passar-te per aquí, ja saps que tot això, i molt més que podria dir, ho dic amb el cor a la mà.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.