divendres, 30 de novembre de 2007

Transmetre el coneixement

En un doctorat en ciències com el meu és molt comú sentir-se inútil en algunes ocasions. Quan entres, de fet, ho ets a tots els efectes. Vas aprenent i comences a saber-te moure pel laboratori. Però com ja crec que he dit en alguna ocasió, no conec a ningú del ram que no hagi dit algun cop "jo no serveixo per això!". El cas és que vulguis o no, aprens, ni que sigui per repetició rutinària dels protocols i les tècniques. No te n'adones, però aprens.

El cas és que rarament som conscients del que estem aprenent. Personalment penso que he perdut l'oportunitat d'aprendre moltes coses, i en el seu moment vaig declinar la possibilitat de marxar a fer una estada en un laboratori a l'estranger perquè considerava que no en sabia prou. Sí, ja sé que em direu que és l'estupidesa més gran que podia cometre, i no us podré dir que jo no ho pensi també. Però mira, no m'agrada fer el ridícul, i la sensació de no donar la talla m'afecta molt.

No és fins que et veus amb l'obligació d'ensenyar a algú altre que no t'adones de tot el que has après, de que saps molt més del que creus. Aquests dies em toca això. Explico una part de la nostra feina a una persona nova que tenim al laboratori. És una de les parts fàcils, això si, i estic explicant coses que he fet centenars de vegades. Però sé explicar el per què de moltes coses, el perquè es fa d'una manera i no d'una altra. Això m'anima una mica, almenys veig que no he desaprofitat tant el temps durant aquests anys.

No sóc un bon mestre. Ensenyo el que puc i com puc, però almenys he estat capaç de dir-li com s'haurien de fer les coses, i com les fem en realitat, que no és poc. No és una persona que tingui al meu càrrec, l'ensenyem entre tots. No sé si seria capaç de formar una persona en tots els aspectes de la nostra feina, però veig que hi ha temes en els que puc ajudar, i explicant les coses a la meva manera, una altra persona rebrà uns coneixements que li serviran i que podrà transmetre en un futur. M'agrada. Ho faré millor o pitjor que d'altres, però ho puc fer.

10 comentaris:

  1. Quina alegria... post nou!!! jeje
    Cada dia entro de puntetes per veure si hi ha alguna novetat a casa teva i la veritat és que ja estava cansada de tant de silenci!! hahaha
    Bé, anant al tema del post (que sinó llavors m'allargo i faig comentaris quilomètrics)... crec que la sensació que descrius del "no en sé prou" la hem tingut tots en algun moment o altra de la nostra vida, però penso que és una cosa positiva perquè t'incita a seguir aprenent. El problema és quan ens bloqueja i la por a no fer-ho prou bé ens limita... però bé, gestionar tot això no és fàcil. I està molt bé que ara te n'adonis, quan t'has vist "obligat" a transmetre els teus coneixements, que saps molt més del que creies... perquè és una bonica forma d'agafar confiança amb un mateix! Ah, i estic segura que ets un mestre estupendo!!!
    una abraçada i a seguir aprenent i ensenyant, que la vida es basa en això... en la transmisió d'experiències i coneixements!!!

    ResponElimina
  2. M'he trobat en més d'una ocasió a la feina d'haver d'ensenyar a una persona que acabava d'arribar, ensenyar-li com es fa la nostra feina de la millor manera. De vegades et trobes amb gent molt receptiva que té moltes ganes i t'ho posa fàcil i d'altres com ara, no és tan senzill.
    No he tingut mai vocació de mestra i alguns cops em costa fer la meva pròpia feina i a més estar pendent de l'altra persona, anar-li ensenyant sobre la marxa. Però m'agrada.

    També m'afecta la sensació de no donar la talla i tinc un sentit del ridícul força acusat, però també m'he adonat de tot el que m'he pogut perdre per creure que no estaria a l'alçada, i hi vull posar remei.
    D'acord, vas perdre una bona oportunitat, ara has vist que saps més del que creies, qui sap si hi haurà d'altres bones oportunitats i aquest cop no les deixaràs passar?

    Noi, sort que anaves a postejar menys! :)

    ResponElimina
  3. Ensenyant és com més s'aprèn. I segur que ara apreneu tots dos, ell i tu, apreneu coses diferents, clar, però val la pea de fer-ho.

    Per molts professionals de molts tipus és fàcil identificar-se amb el que dius. A tots ens ha passat.

    ResponElimina
  4. Company bioquímic em quedo, entre altres coses del post amb, "no conec a ningú del ram que no hagi dit algun cop "jo no serveixo per això!" més que res perquè aixñi veig que no sóc l'únic que ho ha pensat i que de tant en tant encara ho pensa.
    Salut i força!

    ResponElimina
  5. Quan l'altre o els altres estan receptius, és una gran experiència ensenyar alguna cosa i veure que l'altre ho ha entès. Amb adults, tinc poca experiència i amb nens no gaire, però una mica sí i quan estan receptius i veus que entenen, m'ho passo pipa!

    ResponElimina
  6. Per cert, com pots dir que tens la sensació de no donar la talla???
    és que ara em llegia millor el post i me n'he adonat! me catxis XeXu... a veure si t'haurem de donar un parell de mastegots perquè reaccionis, que tu vals moooolt!!!!!
    i ja està.. només volia afegir aquest petit apunt... i vaig a dormir!
    bona nit!!! jeje

    ResponElimina
  7. Tots en alguna ocasió hem sentit a dins nostre que no donàvem la talla a aquella feina que estàvem realitzant. Però el cert és que, quan tens que ensenyar algú alguna cosa és quan realment t'adones que no ets tan inútil com et pensaves.
    A mi poder ensenyar algú la feina que estic fent, m'agrada, és com mostrar-li que faig la feina i que a més la faig com s'ha de fer.

    Salut!

    ResponElimina
  8. Ensenyar a algú sempre és molt complicat, però és un bon exercici per posar en ordre mental els coneixements adquirits. Jo tampoc soc bona mestra, de fet, no és pas la meva feina, ni la teva, però segur que ho pots ensenyar millor que qualsevol mestre, perquè és la teva feina de cada dia, i és el que tens més per la mà.
    Tots em sentit, en algun moment o altre, que no donaríem la talla per una feina determinada, això ho fa la por a fracassar. Però no tinguis mai por a aprendre, crec que si et donen la oportunitat d'ensenyar és perquè pensen que ho pots fer, i si et donen la oportunitat d'anar a l'estranger, també és perquè et veuen capacitat.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Eeeeei XeXu, que feia dies que no em passava! Crec que tothom s'ha subestimat alguna vegada, però realment quan veus que no tot és tan negre com penses les coses funcionen, i et sents a gust fent el que fas.

    Ànims! Ets la tercera persona que conec que no pot viure sense un programa com l'endnote, jeje!

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tothom pels vostres comentaris. Aquest és un tema complicadet, i molts heu captat algunes cosetes en el meu escrit, em comenceu a conèixer millor que jo mateix.

    iruNa, jo em moc molt per motivació, i la sensació aquesta de no saber-ne prou pot incitar-te a aprendre. Crec que en el seu moment em va faltar aquesta punteta de motivació per passar per sobre dels dubtes, i que no vaig aprofitar el temps del tot. Tot i així he vist que he après força en aquest temps. No prou per estar-ne orgullós, però almenys no em queda la sensació d'haver perdut el temps. A part d'això, t'agraeixo les teves paraules, que com sempre em fan venir un somriure, però no ho sóc pas de bon mestre, i no sé si valc molt. Per aquesta feina no crec. Per altres coses ja sé que sí, tampoc no estic tan malament d'autoestima.

    Ja ho sé, Terra, ja ho sé, darrerament m'estic passant però és que això d'escriure en aquest petit espai és més fort que jo, i m'agrada molt més que escriure en les blanques i fredes pàgines del Word. En el meu camp no és que la gent es mostri receptiva o no, ara he fet sort amb la persona que ensenyo, però si me n'hagués tocat una altra que hi ha, no o passaria pas bé, perquè és molt prepotent, i és una mica setciències. Quan entres en un lloc on els que hi ha, per poc que sàpiguen, saben infinit més que tu, hauries de mostrar-te totalment receptiu per aprendre el màxim, i sobretot, humil, perquè no pots entrar amb els fums pujats. Pujats de què? Pobres, si entren així s'enduran cada hòstia...

    Carme R, suposo que tothom ho pensa en un moment o altre que no val, però en ciència és força greu perquè les coses normalment no surten mai, i quan surten s'ha de celebrar, que és l'excepció. Però quan encara no estàs acostumat al fracàs constant, és molt dur i necessites una llumeta d'esperança, que sovint triga a arribar. I pel que fa al primer que dius, i tant que estic aprenent, a nivell diferent de l'altre, però ensenyar a algú és igualment enriquidor.

    Amic Uribetty, em solidaritzo amb tu, i si no m'equivoco, sóc més gran que tu i et puc parlar amb la veu de l'experiència. Aquest sentiment és normal i no has de patir. Una mica d'esforç t'ensenyarà que les coses al final surten. Voluntat i ganes, però ja saps que la ciència és vocacional, i si tens por al fracàs, no avançaràs. Riure's del fracàs és el que cal fer, i quan es triomfa... festa major.

    Anna, quan tens 'alumnes' receptius i veus que aprenen, també comproves que potser no ho has explicat tan malament com creies, i això anima molt. A mi se m'estressen una mica, però també és cert que el que ensenyo al principi posa dels nervis a qualsevol. Recordo quan ho vaig aprendre jo, i era per estirar-se els cabells.

    Això és el que deia, Yourwinterwish, poder transmetre els coneixements ens deixa bon sabor de boca, i a més, ajuda a que ens respectin, ja que l'altre veu que en saps força més que ell. Si una cosa és segura en aquesta vida, és que la teoria no té res a veure amb la pràctica.

    Boira, m'agrada això que dius de posar en ordre mental els coneixements adquirits, ho trobo encertadíssim. Ara que, això de donar l'oportunitat d'ensenyar i d'anar a l'estranger no és ben bé així. Diguem que m'ha tocat aquesta part, i que ho faig encantat. I d'anar a l'estranger, només m'ho van insinuar, però havia de buscar-me jo la vida, i com que no ho tenia clar, vaig decidir no fer el pas endavant que calia.

    Musaaaaaa!!! Passa'm l'endnote!! A mi m'agrada el qe faig, però crec que no dono massa més de si. Ja no és que em subestimi, és que crec que les persones tenen un límit, i que segurament jo ja he topat amb el meu.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.