dimarts, 27 de novembre de 2007

Silenci

El silenci és una cosa que no ha d'espantar. Quedar-se callat no és res dolent, ni quan estàs amb algú. Amb gent important al costat, els silencis no es fan estranys, i de vegades sobren les paraules. Per què parlar quan el que poguem dir no serà millor que el silenci? No em posa nerviós, no em fa por, no em preocupa. Sempre hi ha alguna cosa a dir, no valorem prou estar al costat d'algú i no dir res. Si sabem compartir els silencis, crec que ens trobem molt més a prop de l'altra o altres persones que si ens cal xerrar sense parar. Demano que no es trenqui el silenci si no és per millorar-lo.



22 comentaris:

  1. Doncs ara no sé què dir... perquè per trencar el silenci i dir una tonteria...

    La meva àvia, la de les Espanyes, sempre em posa nerviosa pel mateix. Estàs tu tan tranquil.la en silenci i sempre ha de dir alguna cosa, fer algun sospir o deixar anar algun comentari de "qué silencio que hay aquí, nadie dice nada"?

    Amb la tranquil.litat que dóna el silenci!

    ResponElimina
  2. Jo sempre he pensat que quan estàs còmode en silenci amb algú és quan realment saps si aquesta persona és un amic dels de veritat ^^ un petonet, maco! i sshhhhhhttt :P

    ResponElimina
  3. Doncs mira, la tals ha dit la frase que sempre utilitzo jo. I no em vull pas repetir. És un gran tema el del silenci, jo en vaig fer un post fa temps. Quan es creua una mirada de complicitat, i sobren les paraules, és una de les millors sensacions que pots tenir. És quan et sents realment còmode amb algú quan no et veus amb l'obligació ridícula de parlar per parlar. Així doncs, callo i guardo silenci, com m'agrada el silenci dels blogs.

    ResponElimina
  4. Ho diré en veu baixa per no trencar el silenci...
    Podem estar junts i compartir un moment, una posta de sol, una estona, i que les paraules sobrin, només amb la seva proximitat i una mirada ja ens ho diem tot.
    Jo també conec la frase que ha posat la Tals i que resum tot el tema a la perfecció.
    No hi ha silencis incòmodes, hi ha persones que no estan còmodes amb companyia.
    M'agrada molt el silenci, "escoltar" el silenci..el necessito.
    Shhhhhh...bona nit.

    ResponElimina
  5. El silenci és la prova de la comoditat total que sents estan amalgú. Ja veig que tothom hi està d'acord.

    Hi ha gent que no sap apreciar el silenci, que sempre el veuen com un buit, com una falta d'alguna cosa. M'agrada veure que també sou molta gent que el valoreu adequadament.

    ResponElimina
  6. Doncs tens raó, el silenci no ha de molestar, només molesta si estàs amb algú que vols que esdevingui especial...aleshores sí és molest.
    I la cançó molt bona company! Com moltes d'altres que tenen ;)
    Salut!

    ResponElimina
  7. ..... (sospir).....
    Si a la blogosfera no estiguessim obligats a utilitzar les paraules per comunicar-nos, ara mateix això seria un d'aquells moments de silenci compartit... m'he llegit tots els comentaris i no he pogut evitar imaginar-nos a tots junts, sense dir res, alguna mirada de complicitat, postures còmodes, respiracions tranquiles, algun sospir de tant en tant... perquè realment tots els comentaris respiren de la mateixa manera... i no vull afegir res més perquè ja ho heu dit tot... només volia remarcar i emfatitzar l'entesa que tenim aquí tots plegats, que fa que compartim instants de paraules amarades de silenci.... ei, i d'això en tens la "culpa" tu eh, XeXu!!! gràcies una vegada més per brindar-nos la oportunitat de compartir moments com aquest, és un gust!!!
    i ara...
    ....ssshhht...

    ResponElimina
  8. Molta gent no aprecia el valor d'un silenci enmig d'una conversació. Potser és un moment de reflexió, potser és que sobren les paraules... hi ha milions de potsers. Però quan el silenci no fa nosa, i no calen paraules per comunicar-te...

    Salut!

    ResponElimina
  9. Aquesta cançó és xulíssima!! I la veritat és que mai m'ho havia plantejat com tu ho dius, però tens tota la raó. Compartir un silenci és molt més important del que sembla. Ja no dic només en una conversa, sino en qualsevol situació. Un silenci i una mirada diuen molt més que qualsevol paraula.

    Apa! Enjoy the silence! ;)

    ResponElimina
  10. A vegades la gent perd grans oportunitats per callar, oi? Si no, que li diguin a la ministra de foment! ;)

    Salut guapi!

    ResponElimina
  11. Oh, entro a veure què s'hi cou per aquí (a través d'en Yeral) i em toques la fibra amb els Depeche Mode. No cal dir que, com suposo molts d'aquí, Enjoy the Silence és una de les meves cançons predilectes. La música és perfecta, el ritme encertat i la lletra boníssima. Al videoclip el cantant puja una muntanya, on hi ha silenci, i s'asseu al seu tron vestit de rei, perquè és així com se sent. En fi, una meravella.

    M'emprenya molt quan algú estripa la calma silenciosa; la del sofà o la del passeig, per exemple. Com també deien a El Último de la Fila: "Si lo que vas a decir [uuuuuh] no es más bello que el silencio, no lo vayas a decir."

    També és cert que els amics que són capaços d'estar en silenci tot el dia han hagut de parlar molt abans.

    Bé, ja callo.

    ResponElimina
  12. És cert, la tranquil·litat del silenci és un dels petits regals que et fa la vida.

    PD: Genial la cançó "The Reason"!

    ResponElimina
  13. Afegeixo:

    però els diàlegs com aquest, també tenen molta emoció.

    ResponElimina
  14. Demano que no es trenqui el silenci si no és per millorar-lo.

    Amb el teu permís et manllevo la frase, és brillant.

    ResponElimina
  15. M'alegro que molts de vosaltres hagueu decidit trencar el silenci per deixar-me els vostres comentaris, moltíssimes gràcies. Veig que tothom hi està d'acord, esperava que algú digués el contrari, però bé, sembla que aquest cop si que han decidit callar.

    Lluna, de tonteries res, tu sempre omples el silenci amb coses interessants. Justament el cas que expliques és al que em referia. I per què no hi pot haver silenci, eh, iaia de la Lluna??

    Tals, completament d'acord. Silencis incòmodes no diuen res de bo.

    A tu Boira no et puc dir res, perquè ja ho dius ben clar. M'encanta això de 'l'obligació ridícula de parlar per parlar', si m'ho permets, crec que ho adoptaré com a frase, és fantàstica!

    També estic d'acord amb tu, Terra, però discutiré una coseta. Persones que no estan còmodes en companyia, com a mínim, en la nostra, perquè potser amb altres si. O potser no, però interpreto que amb algú ho poden arribar a estar, sinó, que trist oi, no sentir-se còmodes amb ningú?

    No sé per què pensava que tu estaries d'acord amb mi, Carme R. I tant si el valoro el silenci, omplir-lo perquè si és una bajanada. Això si, i referent a l'altre comentari, una bona conversa no requereix de silencis, sinó d'arguments, i els instants s'omplen sols.

    Crec que entenc què vols dir, Uribetty, però si vols que esdevingui especial, més et val tenir làbia. Un cop conquistada, ja podràs gaudir dels silencis amb ella.

    Ai iruNeta, que bé que ho has explicat, tant que em venen ganes de callar i disfrutar del moment. Gràcies per les teves paraules maca.

    I tant, Yourwinterwish, de vegades sobren les paraules. I que desagradable que llavors algú trenqui aquest màgic instant...

    Trillina, un silenci i una mirada... però és que hi ha altres maneres d'expressar algunes coses? Maneres millors segur que no. La cançó és brutal, sí.

    Hahaha, Txell, molt bona aquesta! I ben certa, el silenci es valoraria molt més si gentussa com aquesta aprenguessin a fer-lo servir!

    Quan has estat tu en silenci, Caníbal?

    Hola Somiatrufes, jo també t'he llegit alguns cops a través d'en Yeral! Sigues molt benvingut i gràcies per la visita. La cançó m'encanta, i en un post així no hi podia faltar, no en poso massa de cançons en posts, però hi vaig pensar de seguida. Per la resta, completament d'acord també.

    Linwë, se n'ha d'aprendre a gaudir.

    Sembla mentida, oi Carme F, que l'absència de paraules digui tant...

    Déjà, tu hauries de parlar més, que tens moltes coses a dir!

    Jordi, ja te la ben deixo la frase, però no crec pas que sigui meva, suposo que l'he tret d'algun lloc. Així em va sortir quan vaig escriure-ho, però ves a saber d'on m'ho he tret. Gràcies, però.

    ResponElimina
  16. Tenim por del silenci perquè ens fa descobrir coses de nosaltres mateixos.
    Quan hi fem les paus és que estem preparats per escoltar-nos.

    ResponElimina
  17. I tant que m'ho pots discutir! De fet, ho he rellegit i no està gens ben explicat..
    Volia dir que si hi havia un silenci incòmode entre dues persones era perquè no estaven còmodes juntes.

    Per cert, que no t'ho havia dit, la cançó m'ha deixat literalment sense paraules.

    ResponElimina
  18. Uf, Tarambana, m'has deixat bocabadat amb el teu comentari, i no sé si t'he acabat d'entendre. Vols dir que la gent que no sap mantenir el silenci és que està descobrint coses d'ella mateixa que no li agraden? M'agradaria que m'ho expliquessis, ho trobo interessant, però no ho puc entendre.

    Terra, el diàleg és bo per entendre els punts de vista. Ara si que estic d'acord amb tu, a dues persones que els passa això és que no tenen complicitat, confiança i tantes altres coses que fan que un moment sense paraules compartit pugui ser tan tranquil·litzador i meravellós.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.